Arxius | Montserrat sud RSS for this section

Abierto hasta el atardecer, 95m 6a

  • Via: Abierto hasta el atardecer
  • Metres: 95 m
  • Dificultat: 6a (V+ obligat)
  • Zona: Clot de la Mònica (Montserrat)
  • Equipament: via equipada amb parabolts i algun clau
  • Material: 10 cintes expres
  • Orientació: oest
  • Aproximació: nosaltres vam deixar el cotxe a Vinya Nova, seguirem la pista en sentit est.
  • Descens: farem dos ràpels o bé arribarem fins al cim i buscarem el descens rapelant per la via Los lunes al sol.

 

Descripció de la via

Via fàcil amb roca molt bona. El primer llargs tindrem passos algo fins, mentres que en el segon tindrem el pas de 6a que ens l’haurem de mirar bé per encadenar-lo.

abierto-atardecer

Ressenya treta del bloc Escalatroncs

Sin título1.jpg

Segon llarg de la via

Anuncis

Mas-Guasch al Puntal de l’Albarda

  • Via: Mas Guasch al Puntal de l’Albarda
  • Metres: 160m
  • Dificultat: V+/A1
  • Zona: Tabor-Montserrat
  • Equipament: la via va estar reequipada amb parabolts al 2007, tot i que encara es mantenen alguns burils i pitons
  • Material: 16 cintes expres, estrep (si anem justos de grau), semàfor d’aliens, camalots del 0.5 a l’1 i algun cordino per llaçar caps de burils.
  • Orientació: sud
  • Aproximació: des del Monestir vam agafar el funicular de Sant Joan. Un cop dalt agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguirem uns 2 kilometres mes o menys, fins a trobar un corriol no marcat a mà esquerra (petit corriol no senyalitzat que ens baixarà a la vessant sud i a peu de via). El corriol estava uns metres abans de passar per sobre d’un pont de fusta.
  • Descens: un cop al cim anirem al canto oposat des d’on pujavem i farem un curt ràpel a un petit coll, hi ha una instal·lació. Des del coll farem una grimpada fàcil per l’agulla que ens queda davant i després tornarem a desgrimpar. Trobarem un collet amb un arbre i des d’allà hem de pujar a l’agulla que ens queda al davant, son uns quants metres, nosaltres els vam fer assegurants amb l’arbre. En el llarg no hi ha cap xapa.
  • Ressenya: la ressenya esta treta del bloc Escalatroncs.

masguaschRessenya de la via

Descripció de la via

La Mas Guasch potser no son masses metres de via, però realment és una via que val la pena. És una via que es fa treballar i on haurem de saber mourens per plaques i fissures. La via esta bastant equipada amb parabols, sobretot a les plaques, tot i que durant l’ascensió també anirem trobant pitons i burils de l’època. És impostant portar algun cordino per llaçar els burils sense cap, especialment al primer llarg que sinò pot ser una mica exposat. La resta de via es va fent bé i haurem d’anar protegint la fissura que anirem resseguint. En alguns trams la roca esta algu trancada (especialment el quart llarg) i haurem d’escalar en cura. Nosaltres vam empalmar el primer i segon llarg.

Mas Guasch L1-2Primer i segon llarg de la via
(nosaltres els vam empalmar)

Mas Guasch L3Tercer llarg

Mas Guasch L4Quart llarg

Mas Guasch L5Cinquè llarg

Terra de nòmades, 200m 6b (6a obligat)

  • Via: Terra de nòmades
  • Metres: 200m
  • Dificultat: 6b MD+ (6a obligat)
  • Zona: Pollegó Est-Montserrat sud
  • Equipament: via semi-equipada amb parabolts, pitons i espits
  • Material: 10 cintes expres, semàfor d’aliens i camalots del 0,75 al 2
  • Orientació: sud-oest
  • Aproximació: des de Vinyanova agafem la pista que porta cap a Collbató (a la dreta de Vinyanova). Seguirem la pista fins a trobar a mà esquerra una porta metàl·lica i a mà dreta un camí d’accés només a peu amb pals de fusta que barren el pas. Agafarem aquest camí direcció als Pollegons i el seguirem fins a trobar-nos el torrent que remuntarem fins arribar a l’alçada de la Palleta, allà creuarem i vorejant el pollegó per el seu vessant sud fins a peu de via. Parabolts visibles des de peu de via.
  • Descens: haurem d’arribar al cim del Pollegó i anirem crestejant fins arribar a la reunió de la via Son de la llarga, queda a mà dreta. Es pot baixar en dos ràpels, ressenya aquí.

Ressenya treta del bloc Escalatroncs

Descripció de la via

 L1, 30m 6a+

El primer llarg és el més obligat de la via. El primer parabolt queda una mica amunt, però no és difícil arribar-hi. Els primers metres dels llargs es caracteritzen per una roca molt llisa amb alguns forats romos i llavis també amb poc de canto, son plans. Anirem seguint els parabolts fins a situar-nos a l’inici de la xemeneia que els primers passos podrem protegir però després ens haurem de currar uns passos desprotegits fins arribar al parabolt. Xapat aquest parabolt el llarg torna a estar lliure d’assegurances i te algun passet… La reunió és de dos parabolts amb maions.

Xemeneia del primer llarg

 L2, 30m V+

Aquest llarg te una fissura que va de punta a punta de llarg i segueix en els següents. L’inici esta protegit amb un pitó i tres parabolts més, però a continuació trobarem algun altre parabolt més allunyat. A l’arribada de la reunió tenim un pas força tècnic de bavaresa protegit amb un altre parabolt. La reunió queda a la dreta. Reunió amb dos parabolts i dos anelles.

Pas abans d’arribar a la R2

L3, 30m V+

Aquí tornem a agafar la fissura força ampla a l’inici però que s’anirà fent estreta a mesura que guanyem metres. L’inici del llarg és vertical i no te cap assegurança fins que no superem el pas on trobarem un parabolt. A continuació trobarem un tac de fusta sense cordino i més amunt trobarem algun altre parabolt. Per aquest llarg millor agafar el semàfor i camalots. Reunió de dos parabolts.

 L4, 25m 6b

Aquest llarg és el més equipat de tota la via, te varis pitons i parabolts. La dificultat del llarg esta a l’inici però només son uns passos. En aquest llarg no vaig col·locar res addicional. Aquest llarg em va agradar molt, és un llarg per disfrutar, que apreta de grau i que esta ben equipat per no patir.

 L5, 40m IV

Llarg net en quant a assegurances però no te massa dificultat, això si, s’ha de vigilar amb la roca, esta algu trencada.

 L6, 45m V-

Nosaltres vam dividir el llarg en dos i vam muntar la reunió de la via sorpresa (reunió de tres burils). Arribar fins a la reunió de la via sorpresa no te cap dificultat. El pas del llarg esta a la sortida de la reunió sorpresa, un trobarem el passet de V-, i la resta de llarg és anar fent, no te cap assegurança però podrem posar algun caxarro a una fissura invertida.

Els Replicants, 240m 6b (6a oblig.) Montserrat

  • Via: Els Replicants
  • Zona: Palleta (Montserrat)
  • Dificultat: 6b
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 240 metres
  • Equipament: Via equipada amb parabolts i algun pitó
  • Material: 15 cintes expres, opcional joc de tascons petits/mitjans o friends petits
  • Orientació: sud-est
  • Aproximació: nosaltres vam anar fins al restaurant de la Vinya Nova, des d’allà seguim la pista fins a trobar a mà esquerra una zona on hi caben tres cotxes. Deixem el cotxe i continuem per la pista fins a trobar a mà esquerra un camí amb tres troncs de fusta per impedir el pas dels cotxes. Seguirem caminant per la canal de l’Artiga alta. Arribarem a una bifurcació, marcada amb una placa metàl·lica que posa via ferrada, nosaltres anirem a l’esquerra remuntant la canal fins a situar-nos a peu de paret de la Palleta. Un cop a peu de paret, la via comença una mica a l’esquerra, al costat de la via Dersu Uzala (aquesta via te el nom escrit a peu de via).
  • Descens: un cop al cim anem a buscar l’última reunió de la via Dersu Uzala que va a la seva dreta i baixem rapelant per la via. Ull amb les cordes que no s’enganxin. Aniria bé conèixer una mica el recorregut d’aquesta via per trobar més fàcilment les instal·lacions de ràpel.

Ressenya de la via

Descripció de la via

La via Els Replicants, és una via equipada que transcórrer per una roca excel·lent al llargs dels seus 240 metres. En ella trobarem una mica de tot, un diedre atlètic però amb molt de canto, unes plaques molt maques i mantingudes que ens faran escalar ben concentrats, i una petita bavaresa al final de la via que ens deixarà amb un bon gust de boca.

Llàstima només del segon i cinquè llarg que li trenquen la continuïtat a la via i del descens que és una mica conyàs, però tot i així és una via recomanable en aquests mesos de fred on el sol ens tocarà durant tota l’ascensió.

L1, 50m 6a

Aquest primer llarg transcórrer per placa tombada amb excepció d’una petita panxeta. El llarg es troba ben equipat i podem fer-lo sense col·locar material extra.

L2, 45m V+

Sortida de la reunió amb una panxeta protegida amb un parabolt per després fer uns metres de placa fàcil tombada i a continuació uns metres caminant entre plantes.

L3, 25m 6b

Un dels millors llargs de la via, un diedre atlètic però amb molt de canto, potser podríem rebaixar una mica el grau i deixar-lo en 6a+ com a molt. Dins el diedre trobarem dos parabolts a l’entrada i dos a la sortida (la ressenya en marca un tercer que no hi és), en Marc va reforçar el llarg amb algun tasco mitjà. Després del diedre farem uns metres de placa molt guapa i ben protegida.

En Marc en el tercer llarg

L4, 40m 6b

Per mi el millor llarg de la via juntament amb l’anterior. Aquest es tracta d’una placa de 40 metres mantinguda, on ens farà escalar amb tot els sentits, i on trobarem algun passet una mica més picantó i un petit desplom amb bon canto.

Dues imatges del quart llarg

L5, 55m IV-

Aquest llarg no te cap misteri, sortim a l’esquerra fins a xapar el primer i únic parabolts i després a la dreta entre mig del “bosc” fins a trobar la R5.

L6, 40m 6a

Aquest llarg també no te desperdici. Tot un llarg de placa de roca excel·lent i amb bon canto, i amb un bon regal al final del llarg, on trobarem una mini bavaresa algu atlètica que ens farà gaudir de valent.

Los lunes al sol + Orgull Mapuche. Serrat d’en Muntaner

Aquest dissabte amb en Marc fem un parell d’escalades a Montserrat. A tots dos ens falten hores de son així triem vies equipades i per no preocupar-se de res. Triem Los lunes al sol i la Opera Mapuche, totes dues al Serrat d’en Muntaner.

Los lunes al sol, 90m 6b (6a oblig.)

Una via que ja tenia mirada de feia temps però que per el grau encara no m’hi havia volgut ficar, tenia decidit que el dia que m’hi fiques seria per fer-la en lliure, i el fet de que últimament vaig molt bé en esportiva fa que aquest cap de setmana si m’animi a provar-la.

La via esta totalment equipada i la roca és de primera menys a l’últim llarg que esta una mica trencada. No cal descriure els llargs ja que només es tracta de seguir la línia d’assegurances.

La ressenya adjunta és de la web Escalatroncs, on també hi trobareu més informació de cada un dels llargs de la via.

  • Aproximació: entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí  de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu del Serrat. Resseguim el Serrat i l’Agulla del Frare de Baix fins que canviem de vessant. Seguim fins al peu de via.
  • Descens: fem dos ràpels per la mateixa via, el primer de la R3 a la R1 i d’allà al terra.
  • Orientació: oest
  • Equipament: totalment equipada

 Orgull Mapuche, 110m 6b (V oblig.)

Segona via del dia, es troba molt a prop de l’anterior, esta abans d’arribar a l’Agulla del Frare.

Nosaltres no entrem per el primer llarg que diu la ressenya, sinó per una placa una mica més a l’esquerra que li donen IV a l’entrada i 6a+ a dalt.

La via Orgull Mapuche també es troba totalment equipada. La segona tirada és la més maca de tota la via, un diedre amb entrada de 6b i que posteriorment va perdent dificultat, passant a 6a i V+ i al final ens col·locarem en una placa de 6a. Per aquest llarg caldrà portar dos cordinos o bagues primes si no volem xapar directament del cordino podrit dels dos pitons del llarg.

El tercer llarg te una sortida de bombo de 6a, crec que s’ha d’agafar una mica per l’esquerra perquè si es va recte és més de 6a segur.

L’orientació d’aquesta via és est.

Més informació a la web Escalatroncs.

Graffiti, 200m 6b+ (6a oblig.). Serrat dels Monjos

Aquest dissabte, aprofitant la baixada de temperatures, anem amb el Roger a la via Graffiti al Serrat dels Monjos, Montserrat.

Ressenya treta de la web Escalatroncs,
on també hi trobareu informació més detallada de la via.

De moment totes les vies que he fet per aquella zona son bastant iguals, algunes més maques que altres però molt semblants. Trams inicials amb roca força roma i de poc canto, però que a mesura que vas fent metres la roca es va tornant bona i amb cantells.

Fent una mica de resum…

L1, 35m V+

Com deia, primers metres de roca un pel roma, menys mal que la resta de via no és així. Aquest llarg és troba bastant equipat, vaig col·locar molt poca cosa, si es que vaig posar algu, no me’n recordo xD

L2, 45m V+

Aquí al roca ja millora molt. El passet de V+, molt ben protegit, és molt disfruton i te un canto d’escàndol a la part vertical!

L3, 25m 6a

Passet de 6a molt ben protegit i de mans finet fins que no tomba, la resta de llarg desequipat però fàcil. Llàstima que la part mantinguda del llarg no tingues més metres!

Inici del llarg

El Roger en el pas de 6a

L4, 25m 6a+

Podríem dir que aquest llarg és el millor de la via juntament amb el llarg de 6b+. Llastima que tingui algun peu sobat, però per sort és només un petit tram. Ull amb el que te que escalar de segon, que pot fer una bona volada, millor si es col·loca alguna assegurança entre la tercera i la quarta xapa, tot i que no sé si es pot col·locar algu, nosaltres no ho vam fer, i deu ni do la voladeta que hi havia. El llarg va sortir en lliure :)

L5, 25m V+

El passet del llarg esta a la xemeneia del final, però esta ben protegit.

L6, 30m V

Nosaltres no vam fer el llarg de 6b+ del tiron. Vam anar primer a la R6 de la Guateque i la vam muntar. Per fer la següent tirada de 6b+ hem de fer un flanqueig a l’esquerra que es fa mirar fins a col·locar-nos a la línia del llarg.

Diedre dek sisè llarg

L7, 25m 6b+

El dit abans. Vam sortir de la R6 de la Guateque, vam fer un flanqueig a l’esquerra fins a xapar el primer parabolt, llavors recte amunt per fer la placa de 6b+, un llarg guapissim! que es va currar el Roger i me’l va deixar gaudir a mi en tope-rope, un 6b+ finet, amb algun canto bo que ens deixa reposar en algun pas, amb bons peus en general, i un assegurança que allunya una mica, un molt xulo! i va sortir en lliure! :)

Sortint del 6b+, molt guapo!

Aquesta vegada anavem només amb una càmera i no hem pogut fer fotos que reflectissin bé tots els llargs de la via.

Vilmanbar, 130m 6a (V+ oblig.). La Pastereta

Dissabte anem amb el Tino i el Sergio a fer la via Vilmanbar a la Pastereta, feia temps que no escalàvem els tres plegats.

De l’ascensió no tinc fotografies, tot anàvem sense càmera, així que us deixo un link a la web Escalatroncs on esta tot el recorregut molt ben explicat.

L1, 30m 6a i L2, 20m V+
La via és maca, una via per disfrutar on el grau no apreta massa (V+ obligat) i les assegurances estan molt ben posades. A la primera tirada tenim dos passets de 6a però que es deixen fer bé, hi ha una xapa que esta desenroscada. Jo vaig empalmar el L1 i L2 i va quedar una tirada de 50 metres molt maca! llàstima de la R1 que li trenca la continuïtat de la tirada si empalmem.

L3, 45m V+
El tercer llarg surt vertical però amb molt bona presa i una roca excel·lent. Novament molt ben assegurat, per gaudir de valent!

L4, 35m V
El llarg més facilet de tots, també per no partir.