Archive | Montserrat nord RSS for this section

Gran Il·lusió, 235m 7a+ (6a+ oblig.). Cavall Bernat

  • Via: Gran il·lusió
  • Metres: 235 m
  • Dificultat: 7a+ (6a+ oblig.)
  • Zona: Cavall Bernat
  • Equipament: via equipada amb parabolts
  • Material: 15 cintes expres
  • Orientació: nord-est
  • Aproximació: deixarem el cotxe a Santa Cecilia i agafarem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Quan ens trobem a sota el Cavall Bernat trobarem un corriol que puja direcció a la paret i en res serem a peu de via. El nostre peu de via esta just entrant per una canal.
  • Descens: un cop al cim, des de la mateixa moreneta farem un ràpel de 20 metres per la vessant sud fins a una reunió i d’allà un segon ràpel per la via normal del Cavall fins a terra (si no hem baixat prou, veurem una repisa amb un arbre amb bagues, nosaltres hem de baixar més aball en sentit est).

Ressenya

Ressenya de la via

Descripció de la via

Via de caràcter esportiu i molt ben equipada per disfrutar. El grau obligat realment si que trobo que és 6a+, i així com a la Punsola els llargs dur es poder passar en A0, en aquesta ens tocara escalar una mica. Algunes de les reunions no tenen anella per rapelar. A destacar la magnifica roca de tota la via, especialment als llargs de dalt, roca aspre i ni un canto sobat.

P1060321

Primer llarg

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Primer llarg

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Segon llarg

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Tercer llarg

P1060325

Quart llarg

P1060326

Cinquè llarg

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Homo Montserratinus, 145m 6b (V+/A1)

  • Via: Homo Montserratinus
  • Metres: 145 m
  • Dificultat: 6b (V+/A1 oblig.)
  • Zona: Ecos
  • Equipament: via semi-equipada amb claus i tacs de fusta. Parabolts a les reunions.
  • Material: 16 cintes expres (algunes de baga desplegable), semàfor d’aliens, camalots fins el 3 i joc de tascons.
  • Orientació: est
  • Aproximació: des de Santa Cecilia caminem una mica per la carretera en sentit can massana fins a trobar unes escales que ens porten al GR. El seguim en sentit Can Massana (oest). Anirem seguint el GR fins a un trencall que posa Portell del Migdia, i anirem seguint fins el següent trencall indicat com a Font de la llum, i d’aquí fins a peu de via.
  • Descens: un cop a l’última reunió fem un ràpel fins la R5. D’allà un segon ràpel de 40 metres aprox. recte aball. I d’aquella reunió la terra.

homo-montserratinus1

Ressenya treta del bloc Escalatroncs

Descripció de la via

Via curta però intensa i d’escàs equipament que trancòrrer per fissures i diedres. No és una via atlètica però ens farà treballar molt de peus i col·locació, menys en el segon llarg on si volem encadenar ens demanara una mica.

A destacar l’últim llarg de la via, una fissura on només trobarem un pitó però que es deixa equipar molt bé, impressiona molt des de baix, però animeu-vos a fer-lo perquè és un llarg agrait d’escalar i la dificultat només esta a l’entrada del llarg. El segon pitó d’aquest últim llarg que marca la ressenya no l’hem trobat.

Important també, quan arribem a l’últim pitó del quart llarg (situat a sota un arbre), d’allà flanquejarem a l’esquerra sense quasi ni pujar per anar a buscar la reunió que queda algu amagada.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Primer i segon llarg

P1060303

Primer llarg

P1060307

Segon llarg

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Tercer llarg

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Quart llarg

P1060312

Sisè llarg

Gam, 310 m V+/Ae. Paret de Diables (Montserrat)

  • Via: Gam
  • Metres: 310 m
  • Dificultat: V+/Ae
  • Zona: Paret de Diables
  • Equipament: via semi-equipada amb parabolts, burils i claus
  • Material: 18 cintes expres (algunes d’elles llargues per evitar fregaments)), semàfor d’aliens, camalots del 0,5 al 2, estreps (1) i una plaqueta recuperable.
  • Orientació: est
  • Aproximació: deixarem el cotxe a Santa Cecilia i agafarem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Quan siguem just a sota de la Paret de Diables i on el camí es torna ample trobarem un corriol a mà dreta que puja cap a la paret, el corriol està bastant tapat per la vegetació. Un cop a peu de paret haurem de vorejar-la cap a l’esquerra fins a peu de via.
  • Descens: un cop al cim caminarem en sentit sud i farem una petita desgrimpada que ens deixarà a un coll entre la Paret de Diables i el Cap de Mort. Baixem per un corriol en sentit oest (direcció a Patriarques-Can Massana) fins a trobar la canal dels Avellaners, per on baixarem fins a trobar-nos de nou amb el camí de l’Arrel per on hem vingut.

Gam_Paret Diables

Descripció de la via

Via del tot recomanable, molt semblant a la seva veina Sánchez-Martinez, però potser amb un punt més de dificultat. La via transcórrer principalment per diedres i fissures, passant també per els caracteristics sostres de la Paret de Diables. En general la roca és molt bona (especialment després dels sostres) menys en algun tram puntual que esta bastant trencada.

No l’he trobat una via exposada ja que allà on hi ha plaques esta ben equipat, inclús a les fissures trobarem algun pitó i parabolt, tot i que haurem d’anar escalant entre assegurances i protegint alguns passos. Els sostres i el llarg anterior estan totalment equipats (en el llarg anterior al sostre (cinquè llarg) haurem de fer servir la plaqueta recuperable). Fins als sostres les reunion estan equipades amb parabolts amb anelles.

Per mi el llarg més dificil tècnicament ha estat el novè, que el marquen de V+/6a a la ressenya adjunta, és fi i de saber-te col·locar, te algu d’equipament però també s’ha de protegir.

Els llargs del sostre que tant impresionen es fan molt bé, jo vaig passar només amb un estrep. Nosaltres vam empalmar els dos llargs (L6 i L7)

Important: I també comentar que la reunió del deuè llarg és de parabolts. Abans d’aquesta trobarem una de tres espits, però millor seguir uns metres més amunt i muntar-la a la de parabolts. I al cim de la paret, per als qui no hagueu pujat mai encara, hi ha una reunió de parabolts. Per fer l’últim llarg de tramit fins al cim és aconsellable portar el semàfor d’aliens i alguna baga llarga per anar col·locant.

Gam_L1

Primer llarg

Gam_L2

Segon llarg

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Segon llarg

Gam_L3

Tercer llarg

Gam_L4

Quart llarg

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Cinquè i sisè llarg

Gam_L7

Setè llarg

Gam_L8

Vuitè llarg

Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada

  • Via: Anglada-Cerdà
  • Metres: 150m
  • Dificultat: 6a/A2 (MD) (V+/A2 obligat)
  • Zona: Boleta Foradada. Frares Encantats
  • Equipament: via semi-equipada amb parabolts, burils, pitons i tacs de fusta.
  • Material: 20 cintes expres, semàfor d’aliens, joc discret de tascons, joc de camalots fins al 3 (molt recomanable repetir el 2 i el 3 per el primer llarg) i estreps (recomanable 2 per el que va de primer).
  • Orientació: nord
  • Aproximació:
    Opció 1 (llarga). Deixem el cotxe a Can Massana i agafem el GR-172 direcció al Monestir i que va vorejant la nord de Montserrat. Un cop passada la Cadireta arribarem a un trencall, seguirem la indicació al Coll de Porc (20 minuts). Seguirem caminant fins a un altre trencall que tornarà a indicar Coll del Porc (10 minuts) a l’esquerra, passat aquest trencall seguirem uns metres més fins a trobar a mà dreta un petit corriol que ens portarà fins a peu de paret i d’allà la vorejarem fins a peu de via. Haurem de fer una petita grimpada de tercer per arribar a la R0.
    Opció 2 (curta). Deixarem el cotxe en una esplanada just davant de les parets (punt A en el mapa). Des d’allà agafarem un camí amb marques grogues que surt des de l’altra cantó de la carretera. Aquest camí ens portarà fins al GR, que seguirem direcció a Can Massana. Més endavant trobarem un creuament de camins, nosaltres agafarem el que porta al Coll de Porc. Seguirem el camí fins que estiguem a l’alçada de la via i veurem que a mà dreta surt una canal marcada amb fites que ens portara fins a peu de paret i haurem de vorejar-la capa la dreta fins a peu de via. Haurem de fer una petita grimpada de tercer per arribar a la R0.
  • Descens: des del cim vorejarem la boleta per el cantó est i un cop darrera anirem cap a l’oest i farem una petita desgrimpada. Des d’allà agafarem el camí dels Frares, seguint les marques blaves sentit oest fins al coll del Portell Estret, i un cop allà deixarem les marques blaves i baixarem per la canal de la dreta que ens tornarà a deixar al trencall on hi havia la indicació de Coll del Porc i desfarem el camí que vam fer per pujar.

Ressenya treta del bloc Escalatroncs

Descripció de la via

Pensava que la via seria més fàcil del que va resultar ser i tot i només tenir 150 metres no és tracta d’una via ràpida. És una via que demana, de graus clàssics que es fan mirar i d’equipament molt antic i en mal estat que fa que s’hagi de reforçar bastant amb material addicional.

L1, 40m V+

Deu ni do amb aquest llarg, potser de grau no apreta massa (tot i que el pas de V+ podria ser perfectament 6a crec i esta protegit per un tac de fusta amb un cordino ronyós i un pitó), però el fet de ser una xemeneia desequipada fa que l’escalada no sigui fàcil i a mi no se’m donen massa bé. Durant el llarg anem trobant fissures que ens serviran per progressar utilitzant la tècnica d’encastaments de mà i braç ja que la fissura no te forats per dintre on agafar-se bé. En aquestes fissures podrem anar col·locant friends grans (ideal repetir el camalot del 2 i del 3, i també portar la resta de material dur que he comentat a les dades de la via). No tinc cap imatge del primer llarg, però al bloc Escalatroncs en teniu una.

L2, 30m V+

Aquest llarg ja és més agradable i maco tot i trobar-se gairebé desequipat. Anem trobant bons cantos de mans i peus fins que arribem a un punt en que és fa mirar una mica i l’escalada es torna més vertical per després seguir uns metres més ja més tombats.

Imatges del segon llarg

L3, 20m 6a

No hi ha dubte, és el millor llarg de la via! Es tracta d’una bavaresa de 20 metres equipada amb material de l’època (principalment tacs de fusta) que millor no posar a prova. No és un llarg difícil, el que si que te és que és força mantingut i arribarem a la reunió algu fosos si anem encadenant i justos de grau. En aquest llarg millor portar tota la ferralla, recordo haver col·locat el camalot del 2, el del 3, algun tasco i més coses…

Bavaresa del tercer llarg

El Roger pujant per la bavaresa

L4, 20m A2

Llarg d’artificial on els primers metres son desplomats i els que li segueixen es troben semi-equipats (pitons, burils i parabolts) i haurem de col·locar algu de material addicional (2 passos). Seria ideal portar dos estreps per el que va de primer. Ull a no marxar cap a la fissura de la dreta on es veuen dos pitons amb cordinos. La nostra via va superant el desplom i recte amunt on anirem combinant burils amb parabolts.

Primers passos desplomats del quart llarg

Assegurant al Roger des de la R3

Pujant per el quart llarg

L5, 30m Ae

Primers metres dels llargs d’escalada en lliure (IV+) i després ja passem a l’escalada artificial combinant material antic amb parabolts. Aquí vaig haver de anar treien alguna cinta i posar-la més amunt perquè amb 20 no en tenia prou si volia xapar totes les assegurances. Hi ha uns quants burils que mig metre més amunt tenen el parabolts i podem recuperar la cinta del buril xapat anteriorment.

La boleta foradada

El Vianant, 240m 7a (V+/A1). Santa Cecília

  • Via: El vianant
  • Metres: 240m
  • Dificultat: 7a (V+/A1 obligat)
  • Zona: Santa Cecilia
  • Equipament: via equipada amb parabolts, algun pitó i buril
  • Material: 17 cintes expres, semàfor d’aliens, tascons mitjans i estreps. El camalot del 4 pot ser molt útil per el primer llarg.
  • Orientació: oest
  • Aproximació: des de Santa Cecilia agafem el GR-172 direcció Can Massana. Quan el camí comença a baixar just a la vertical de la paret trobarem dos fites y rastres d’un corriol molt poc marcat però que poc a poc es va obrint i que ens portarà fins a peu de via.
  • Descens: el descens el farem per la ferrada de la Teresina en sentit descendent. Un cop a l’inici de la ferrada agafarem el camí que ens porta fins a Santa Cecilia.
  • Informació més detallada de l’ascensió al bloc Escalatroncs.

Ressenya treta del bloc Escalatroncs

Descripció de la via

Aquest dissabte ens animem a fer la via del vianant, una via que tenia molt sentida i que m’havien comentat que era força bona. No sé si es perquè portava les expectatives molt altes o perquè les vies que havia fet les setmanes anteriors eren bonissimes o… el tema és que la via no em va semblar tant bona, simplement vaig escalar una via més de les moltes que hi ha a Montserrat.

És una via equipada i a l’ombra, que te la virtud de transcórrer per plaques on la roca és de molt bona qualitat i te un tercer llarg de placa de 50 metres molt guapo amb un passet desplomat al mig, i el segon que també esta prou bé. A dalt de tot tenim uns passos d’artificial o 7a en lliure, que haurem de col·locar algun tascó per poder arribar al següent pitó. I com comentava, el primer llarg és diedre/xemeneia on hi ha un bon aleje si no portem el camalot del 4 (aquest és opcional).

Segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Setè llarg

Punsola Reniu, 240m 6c. Cavall Bernat

  • Via: Punsola Reniu
  • Metres: 240m
  • Dificultat: 6c (V/A0 obligat)
  • Zona: Santa Cecilia
  • Equipament: via equipada amb parabolts
  • Material: 17 cintes expres
  • Orientació: nord-est
  • Aproximació: deixarem el cotxe a Santa Cecilia i agafarem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Quan ens trobem a sota el Cavall Bernat trobarem un corriol que puja direcció a la paret i en res serem a peu de via. Farem una grimpada fàcil fins a la primer reunió.
  • Descens: un cop al cim, des de la mateixa moreneta farem un ràpel de 20 metres per la vessant sud fins a una reunió i d’allà un segon ràpel per la via normal del Cavall fins a terra (si no hem baixat prou, veurem una repisa amb un arbre amb bagues, nosaltres hem de baixar més aball en sentit est).


Ressenya treta del bloc Escalatroncs

Descripció de la via

Jo diria que és una de les vies més assequibles per pujar el Cavall Bernat. La via comença amb uns primer llargs força tombats que poc a poc van guanyant verticalitat. La via es troba completament equipada tot i que en el primer llarg els parabolts allunyen una mica però és terreny fàcil.

Els llargs d’artificial és fan força bé i els parabolts no estan massa separats l’un de l’altre.

A destacar l’últim llarg de la via, un flanqueig cap a la dreta, on de cop i volta et trobes amb tota la timba a sota els peus i la Paret de Diables a la dreta. Els primer metres del llarg estan molt ben assegurats, però després els parabolts allunyen i l’escalada es torna fàcil.

I des d’aquí envio una salutació al Cesc i al Joan  amb qui vam compartir unes quantes reunions, experiències i vivències, i que gràcies a ells van fer que les retencions a l’autopista fossin més distretes ;)


Primer llarg

 Tercer llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Vistes del cinquè llarg des de la R5

Pujant el cinquè llarg

Flanqueig de l’últim llarg

Cim del Cavall Bernat

Diedre Cade a l’Agulla del Centenar

  • Via: Diedre Cade
  • Metres: 200m
  • Dificultat: 6a/Ae (V+/A1 obligat)
  • Zona: Agulla del Centenar
  • 1a ascenció: P. Badia, E. Albir i J. Salmeza el 23 de maig del 1974
  • Equipament: via semi-equipada amb pitons, tacs de fusta, burils i algun parabolt. Les reunions es troben equipades amb parabolts amb anelles.
  • Material: 20 cintes exprés (alguna de desplegable), semàfor d’aliens, camalots del 0,5 al 3 (repetint del 0,75 al 3), estreps (1) i dues plaquetes recuperables. El camalot del 4 és opcional i es pot passar sense però si el porteu el col·locareu al segon i quart llarg.
  • Orientació: nord
  • Aproximació: deixem el cotxe a Can Massana i agafem el GR-172 direcció al Monestir i que va vorejant la nord de Montserrat. Un cop passada la Cadireta arribarem a un trencall, seguirem la indicació al Coll de Porc (20 minuts). Seguirem caminant fins a un altre trencall que tornarà a indicar Coll del Porc (10 minuts) a l’esquerra, passat aquest trencall seguirem uns metres més fins a trobar a mà dreta un petit corriol que ens portarà fins a peu de paret i d’allà la vorejarem fins a peu de via.
  • Descens: des del cim farem un ràpel sentit sud-oest. Des d’allà seguirem les marques blaves sentit oest fins a un coll, i un cop allà deixarem les marques blaves i baixarem per la canal de la dreta direcció al Portell Estret que ens tornarà a deixar al trencall on hi havia la indicació de Coll del Porc (10 minuts) i desfarem el camí que vam fer per pujar.

Ressenya treta del bloc Escalatroncs

Descripció de la via

Clàssica, vertical i exigent el Diedre Cade és una d’aquelles vies que s’han de tenir fetes. Es tracta d’una fissura que va de peu de via fins gairebé dalt del cim, on l’equipament es escàs en alguns llargs i l’escalada en alguns trams esdevé atlètica i compromesa. A destacar el segon llarg, una fissura atlètica equipada només amb dos tacs de fusta i el quart llarg, una fissura de 40 metres que és la tirada més equipada de tota la via (tot i que haurem de col·locar material addicional) però la més exigent ja que a la part superior desploma.

Comentar també que les fotos no acaben de reflectir bé la verticalitat de la via, la línea vista des de sota és impressionant!

L1, 50m V+/Ae

Farem una petita grimpada fàcil fins a una reunió que no muntarem. Des d’allà seguirem la línia de burils, combinant escalada artificial, A0 i escalada en lliure fins que arribem a la fissura de la via on trobarem l’última assegurança. Aquells pocs metres de fissura desequipada fins a la reunió al costat de l’arbre t’agafen en fred i recordo haver passat nervis.

Primera tirada vista des de la R1

L2, 25m V+

Aquest llarg es troba equipat només amb dos tacs de fusta però podrem anar equipant al gust. La fissura és mantinguda i exigent.

Segona tirada

Segona tirada vista des de la R2

L3, 25m V

Tirada senzilleta i que ens servirà per descansar mentalment i agafar forces per la quarta tirada. En aquest llarg deixarem la fissura a la dreta i anirem a xapa un pitó que tenim una mica més amunt de la reunió a l’esquerra. No trobarem res més d’equipament, però no cal preocupar-se perquè anirem trobant algunes fissures on col·locar friends. Ull amb la roca que esta força trencada.

Tercera tirada

L4, 40m 6a

Sens dubte la millor tirada de la via, 40 metres de fissura semi-equipada amb pitons,tacs de fusta i alguna expansió i que a mesura que guanyem metres la fissura va desplomant augmentant així la seva dificultat. Aquí ens seran molt útils els friends grans i si al final porteu el del 4 el posareu segur. No us deixeu impressionar per la visió del llarg des de la reunió i amunt! que tot i desplomar anirem trobant bones presses de mans i peus i el llarg es deixa fer. Superat el desplom les assegurances allunyen una mica i costa col·locar material degut a l’amplada de la fissura (ideal per el camalot del 4 o sinò algu de mida més petita però col·locades ben al fons).

Impressionant quarta tirada

L5, 40m V+

Aquest llarg també conta amb poc equipament. La màxima dificultat és troba a l’inici del llarg, després la cosa tomba endins i anirem trobant més bones preses. Ull amb la roca quan la dificultat minva perquè esta una mica trencadota.

Cinquena tirada

L6, 25 III

Llarg desequipat però molt fàcil fins al cim, és millor donar una mica la volta a l’agulla i pujar per la vessant sud-oest, es veuen més preses gordes. Diria que no es obligatori fer aquest últim llarg i que es pot desgrimpar per la canal del vessant sud-oest, però no ho vaig provar.