Arxius | Montroig RSS for this section

Capitan Veneno, 95m 6c. Montroig

  • Via: Capitan Veneno
  • Metres: 95 m
  • Dificultat: 6c (6a obligat)
  • Zona: Montroig – Pala Alta
  • Equipament: la via es troba semiequipada amb espits i claus
  • Material: 14 cintes expres i semàfor d’aliens i joc de friends fins el 3
  • Orientació: sud
  • Aproximació: hem d’anar fins al poble de Vilanova de la Salt. Un cop al poble el creuarem i seguirem per una pista direcció Montalegra. Seguirme la pista uns 4,5 km (sempre agafant els trencalls de la dreta) fins a quedar quasi just a sota de les parets. Hi ha un revolt molt marcat que és on deixarem el cotxe a no sé que tinguem un 4×4 (que llavors podrem pujar fins al Coll de Porta), ja que la pista que continua no és troba en massa bon estat. Seguirem la pista a peu fins a peu de via.
  • Descens: un cop al cim caminarem en sentit est seguint les fites i el corriol ben marcat que ens portarà fins al Coll de Porta.
  • Ressenya: resenya treta del bloc Roca i Neu.

Capitan veneno

Descripció de la via

Molt bona via de no masses metres però que et deixa amb un bon gust de boca. La via te dues parts ben diferenciades, una primera secció d’escalada en fissures i poc equipades, i una darrera de placa mantinguda i ben equipada. En general la via es troba bastant equipada amb claus i espits, però caldrà dur un joc de camalots fins el 3 ja que el primer llarg no esta massa equipat, i el segon i el tercer algu tenen però caldrà reforçar l’equipament. Tots els llargs son guapos, però cal destacar l’últim llarg de 6c de placa que transcòrrer per bona roca i on hi ha bon canto però que va demanant. Aquest llargs es troba generosament equipat per apurar en lliure.

En definitiva, una via més que recomanable.

Capitan_L1Primer llarg

Capitan_L3Tercer llarg

Anuncis

Rosa d’Abril, 95m V+. Montroig

  • Via: Rosa d’Abril
  • Metres: 95 m
  • Dificultat: V+
  • Zona: Montroig – Pala del Coll
  • Equipament: via semiquipada amb claus i espits
  • Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins el 3, joc distret de tascons (mitjans-petits), i vagues per sabines
  • Orientació: sud
  • Aproximació: hem d’anar fins al poble de Vilanova de la Salt. Un cop al poble el creuarem i seguirem per una pista direcció Montalegra. Seguirme la pista (uns 4,5 km) fins a quedar quasi just a sota de les parets. Hi ha un revolt molt marcat que és on deixarem el cotxe a no sé que tinguem un 4×4 (que llavors podrem pujar fins al Coll de Porta), ja que la pista que continua no és troba en massa bon estat. Seguirme la pista fins al coll i anirem a la paret de la Pala del Coll, seguireme n sentit est borjant la paret fins a peu de via.
  • Descens: un cop al cim caminarem en sentit oest seguint el corriol ben marcat que ens portarà fins al Coll de Porta.
  • Ressenya: ressenya treta del bloc Escalatroncs

rosa-abril-topo

Descripció de la via

Via guapa on haurem de treballar l’autoprotecció especialment en el segon llarg i on tot i ser una via de grau màxim V+ ull perquè son graus classics que et fan treballar. El primer llarg es troba força equipat tot i que haurem de completar l’equipament. El segon llarg esta pràcticaent desequipat però és pot equipar al gust, es tracta d’un diedre amb molt de canto. I per acabar l’útim llarg, a destacar un pas atlètic a meitat del llarg, que deu ni do per ser quinto el que demanava jajaja.

P1060110

 

Heroes del Silencio, 85m 6b (V+ oblig.) Montroig

  • Via: Heroes del silencio
  • Metres: 85 m
  • Dificultat: 6b (V+ obligat)
  • Zona: Montroig – Pala del Coll
  • Equipament: via equipada amb parabolts, espits i claus
  • Material: 12 cintes exprés
  • Orientació: sud
  • Aproximació: hem d’anar fins al poble de Vilanova de la Salt. Un cop al poble el creuarem i seguirem per una pista direcció Montalegra. Seguirme la pista (uns 4,5 km) fins a quedar quasi just a sota de les parets. Hi ha un revolt molt marcat que és on deixarem el cotxe a no sé que tinguem un 4×4 (que llavors podrem pujar fins al Coll de Porta), ja que la pista que continua no és troba en massa bon estat. Seguirme la pista fins al coll i anirem a la paret de la Pala del Coll, seguirem en sentit est borjant la paret fins a peu de via.
  • Descens: un cop al cim caminarem en sentit oest seguint el corriol ben marcat que ens portarà fins al Coll de Porta.
  • Ressenya: ressenya treta del bloc Roca i Neu

topo Heroes del Silencio

Descripció de la via

Via molt guapa de caràcter esportiu, per gaudir i ràpida de fer, on podrem apurar en lliure degut al generos equipament. En general hi ha bona roca, però mencionaré el tipo d’escalada del segon llarg on l’inici son tot cantos romos i amb una mica de bombo, una mica rarot, però després tot millora. Bona via per convinar amb alguna altra.

L2 Heroes

 Segon llarg de la Heroes del Silencio

L4 Heroes

Quart llarg 

Dama de los vientos, 80m 6b+/Ae (Mont-roig)

Aquest dissabte marxem amb en Roger cap a Mont-roig a fer una via que feia dos mesos que teníem en ment. Al veure les fotos que corren per internet del primer llarg ja se’m queia la babeta, i tot i que cap llarg te rebuig, és el primer llarg el que dona espectacularitat a la via.

La via es troba totalment equipada amb parabolts i totes les reunions son rapelables Així que es tracta d’una via de caràcter esportiu on podem força en lliure i provar d’encadenar l’exigent primer llarg.

Ressenya treta de la web Escalatroncs

  • Nom: Dama de los vientos
  • Alçada: 80m
  • Dificultat: 6b+/Ae (V+/Ae oblig.)
  • Orientació: sud
  • Material: 16 cintes expres
  • Aproximació: des del poble de Balaguer agafarem la carretera C-12 direcció Àger. A l’alçada del Monestir d’Avellanes girarem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Des de Vilanova agafem una pista de sorra direcció Montalegre. Seguirem la pista fins que trobem una intersecció de tres camins, agafarem el de més a la dreta. Seguim la pista direcció a les parets. La pista cada cop esta en més mal estat. Si anem amb cotxe, el deixarem en un revolt d’esquerres ben marcat. Si anem en 4×4 podrem seguir més amunt fins al coll que separa la Pala Alta i la Pala del Coll. Per anar a peu de via, caminarem bordejant per sota la Pala Alta, passarem per el coll i agafarem un camí estret que bordeja la Pala del Coll i que ens portarà a peu de via (nom inscrit).
  • Descens: un cop finalitzada la via, seguirem per el camí marcat amb fites que ens portara al coll.

L1, 25m 6b+

És el llarg més espectacular de la via, llàstima no haver-lo encadenat, tot i que els passos van sortir tots…

Espectacular primer llarg de la via


Es tracta d’una fissura de dits de 22 metres de llargària, que al començament es deixa anar fent bé però que poc a poc va guanyant verticalitat i desplom, per fer una última apretada en un petit desplom que hi ha al final de tot. Comentar també que deu ni do amb la paret dreta, hi ha pocs peus i haurem de jugar amb l’adherència i la confiança en ella.

L2, 15m 6a+

Aquest llarg també es maquissim, és un flanqueig de 6a+ on al començament tenim molt de canto però un cop col·locats sobre el sostre els peus es tornen molt fins i de mans quasi no hi ha res, novament jugarem amb l’adherència. La R2 és idíl·lica, un forat ben gran on hi caben tres persones i amb unes vistes maquissimes.

Flanqueig del segon llarg

A la segona reunió

L3, 20m Ae/V+

Sortida de quatre passos en artificial (en lliure 7a diuen) per després entrar en una xemeneia ben estreta i aerea on trobarem un passet de V+ i a la resta motl de canto! no us espanteu si no veieu les assegurances, hi son i no allunyen.

Primer passos d’artificial

La xemeneia del tercer llarg

L4, 20m V

Llarg de placa, la única de tota la via. Esta molt ben equipat, per gaudir.

Diedre Blanqueta + Mariola Motors

Aquest cap de setmana marxem el Marcel i jo cap al Mont-Roig, per fi! ja tocava fer una sortida junts, que des de fa 4 mesos que no em pogut fer muntanya plegats.

Portem unes quantes vies pensades per a fer al Mont-Roig, son la Diedre Blanqueta, la Mariola Motors i los Hermanos Ruiz. Decidim començar per el Diedre Blanqueta, que esta més equipada que la resta.

Diedre Blanqueta, 130m V+

L1, 30m IV+

Fem a sort qui comença primer i guanyo jo, així que comença el Marcel amb el primer llarg. És el llarg més fàcil de la via i el Marcel no te cap problema en fer-lo. Vaig trobar que la roca del primer llarg no és massa… bé, bona si que ho és perquè es força adherent però sembla que tenia com una mica de sorra, no em va agradar massa, per sort a la resta de llargs millor molt.

IMG_0062
El Marcel al primer llarg

L2, 30m V-

Aquest és el meu llarg, ja que portem caxarros aprofito per col·locar-ne algun i així practico. No és necessari portar material però a mi em va anar bé. El segon llarg és de placa i es fa bé.

IM000085
Segon llarg. Autor:Marcel

L3, 30m V+

Aquest llarg te guassa. Li toca al Marcel i menys mal. És un llarg de diedre, i no m’agraden els diedres. El Marcel per portar 4 mesos sense escalar se’l treu super bé, encadenat. Quan em toca pujar a mi… aiiii si és que a sobre de ser diedre, a sobre tira erera!! al final surt prou bé i el pujo net.

IMG_0070
En Marcel a punt de començar el diedre

L4, 15m V

Seguim amb més diedres, aquest millor que l’altre perquè no desploma, tot i que te una sortida un pel punyetera. El Marcel em diu que si vull puc empalmar els llargs. Quan arribo a la reunió em trobo amb un membre de la cordada que portàvem per sobre. Quan la noia deixa lliure la R faig jo la meva, miro el llarg, veig que a la noia li esta costat fer el llarg i decideixo que pugi el Marcel.

IM000087
Autor: Marcel

L5, 25m V+

Un altre llarg de diedre… com que sóc una mica cagada i m’infravaloro, deixo que el Marcel faci el llarg, quina decepció… que és el que fa que em tiri erera sense ni provar-lo? aquí ja se’m xafa el dia i deixo de sentir-me a gust amb mi mateixa, cagada més que cagada…

El Marcel gaudeix d’aquest llarg com en cap altre, segons ell el millor de la via. Jo el pujo després i surt molt bé, millor del que m’esperava, surt net, el podria haver pujat de primera v_v

IMG_0074
El Marcel a l’últim llarg

IM000092
Sortint del diedre
Autor: Marcel

Arribo a dalt amb un disgust… Baixem xino-xano per camí de descens, son les 15h. i pico, el Marcel vol fer una segona via (és el que portàvem pensat des de Barcelona), jo no tinc masses ànims i li faig saber. Al final acabo cedint i ens fiquem a la Mariola Motors.

diedre-blanqueta
Ressenya treta d ela web Escalatroncs

Mariola Motors, 130m V+

L1, 30m V

El primer llarg el començo jo, no te gran historia, és fàcil, així si, esta desequipat així que vaig col·locant caxarros, durant el llarg només trobo un pont de roca. Per sort la R si que esta muntada.

L2, 25m V

En teoria havia parlat amb el Marcel que si jo veia bé el següent llarg el faria, però quan el veig… uffff un altre diedre i desequipat, impressiona una mica… només hi ha dos ponts de roca segona la ressenya, em sembla que avui no és el meu dia v_v així que el fa el Marcel.

IMG_0077
El Marcel fent el llarg

IM000102
Bones vistes del primer llarg des de la R2

Autor: Marcel

És un llarg exigent, no requereix força però si tècnica i destresa en posar caxarros, el Marcel ja no el fa tant pim pam com els del Diedre Blanqueta. Tot i això se’l treu net i munta R a l’alzina. A la reunió ja començo a passar fred, en aquest dos llargs ja no tocava el sol, queden massa encaixonats. Començo a pujar i al·lucino una mica, jolin tu això dels diedres, si que és exigent i si que demana bona col·locació. Aconsegueixo pujar el llarg net, no sé com hauria anat de primera, i no ho sabre per no haver-ho provat.

L3, 15m III

Ara em toca a mi, és un flanqueig fàcil però sense assegurances… n’he fet pocs de flanquejos i els hi guardo respecte. Començo a tirar i sembla que es fa bé, la roca es adherent i plena de cagades d’ocell. Vaig flanquejant mentres fico alguns friends aconseguint arribar a la R (una altra alzina) sense problemes.

L4, 30m IV+

Ara li toca al Marcel, seguim amb el flanqueig, de cop la llum comença a ser d’un color groguenc, uiii que se’ns esta fent fosc!!! el Marcel suggereix que accelerem el ritme que sinó ens pillarà la nit. Aquest llarg te alguna assegurança.

IMG_0079

L5, 30m V+

El fa el Marcel. Tot els cantos de l’entrada son romos, i l’inici del diedre tira bastant erera i el pas no esta protegit. El Marcel col·loca dos friends i prova el pas un parell de vegades… no se’n surt, estem tots dos un pel rallats, la nit ens apreta, fa fred i sentim sorolls fort com de pedrots de mides considerables queien.

Torna a provar el pas i ho aconsegueix, el temps va passant jo ja no el veig, la nit ja la tenim a sobre, jo ja no veig bé la roca. Continuo sentit els pedrots que cauen, tinc fred i em començo a posar nerviosa. Quan sento al Marcel que diu R començo a pujar ràpid, poso els peus sobre trams de pedra que no sé si son bons, es tant fosc que ja no distingeixo si son bones o males preses i arribo a confondre una petita plantaplanteta amb un bon canto.

Quan arribo a l’entrada del diedre provo de fer-lo en lliure però no puc, tinc les mans molt fredes i els cantos no son prou bons, massa romos com deia el Marcel. Continuo sentit els pedrots, li crido al Marcel que em pilli però ni cas, no em deu sentir, intento en lliure altre cop però res. No m’ho penso massa i faig A0 dels dos friends que ell havia col·locat amb l’esperança que aguantin el meu pes, li tibo i crido altre cop pillaaaa!!!!! per fi sembla que em sent, em faci tota l’entrada del diedre amb A0 dels friends. Quan surto del diedre me’n adono que aquell soroll de pedrots era només el vent, amb això em trec un gran pes de sobre. Ara el llarg ja es posa més fàcil fins al final. Ara ja puc sentir la veu del Marcel donant-me ànims per acabar, quina alegria :)

El Marcel no va trobar la R, sembla que es va liar i va acabar sortint més a la dreta de la via. La muntar amb una baga i un parell de friends.

topoMariolaMotors
Ressenya treta del bloc Rocaineu

Baixem el camí cap al cotxe prou bé, menys mal que ja l’havíem abans. Fa vent, fred, tinc gana, porto tot el dia només amb un mini entrepà i una barreta… estic una mica farta però feliç de que ja s’hagi acabat. Quan arribem al cotxe mirem la temperatura, 6,5 graus!! buffff amb raó tenim fred. Agafem la furgo i anem directes cap a Vilanova de Meià amb la calefacció posada i menjant galetes, entrepans… quin descans…

A la nit ens trobem a Vilanova de Meià amb el Gerard, el David, el Bernat i la seva xicota. Sopem amb ells i no tardem massa en anar a dormir, fa vent i fred i es veu que pel matí han caigut unes gotes i eren aigua/neu.

Al dia següent el Marcel i jo no fotem ni l’ou, ens dediquem a fer el ronço a la tenda, a mirar com escalen els companys que estaven a la Necro i a fer una intent de friki però amb el fred que feia després de la primera via ens retirem.

IM000111
Un dels sectors d’esportiva de Vilanova de Meià
Autor: Marcel

Per mi, diumenge, va ser un dia de reflexió, em vaig donar compte que encara em queda molt per aprendre, que dos anys escalant no son res, que si el que vull es poder fer la Mariola Motors o similars de primera i segura hauré de canviar els meus hàbits d’escalada, hauré de abandonar una mica les meves escalades fàcils a les que estic acostumada a fer últimament. Dissabte vaig poder conèixer un altre tipus d’escalada, una que encara mai havia tocat, i que espero algun dia arribar a dominar.