Nit freda a la Vall de Barrancs

Aquest cap de setmana, tot i l’avís de temperatures molt baixes, l’Irene (companya del GFTAC) i jo decidim anar cap a Benasque a fer el corredor nord del Margalida.

Sortim dissabte a les 6h. Al Pla de l’hospital, a les 11h. del matí hi ha una temperatura de -8ºC. Ens carreguem les motxilles que pesen un munt i tirem amunt. La idea és dormir amb tenda just on acaba el Lago de Barrancs.

La caminada fins al Pla d’Aigüalluts es fa molt agradable, no tenim ni un núvol sobre nostre, no bufa gens de vent i caminant quasi no notem el fred. Un cop al Pla d’Aigüalluts entrem a la Vall de Barrancs. Allà la temperatura fa una baixada en picat. No toca gens de sol. Ens donem compte de la neu nova que ha caigut el divendres (1 o 2 pams). No hi ha cap traça, cosa que no ens esperavem, i ens trobem caminant per la vall ben soles.

Anem pujat fins a l’alçada del llac però per el camí de la seva dreta. Son les 15h., i comencem a notar els efectes de la baixa temperatura, l’Irene no es nota les mans i jo no puc parlar massa bé, costa gesticular. Tot i això, jo intento que la motivació no baixi, vaig dient vinga que ja queda poc! arribem al Coll de Barrancs i plantem tenda! però no… miro a l’Irene i començo a veure que potser ens hauríem de treure del cap fer el corredor. Parem un moment per decidir que fem i optem per renunciar al nostre somni, plantant la tenda abans d’hora. Jo vaig pensar que lo ideal seria baixar cap a Pla d’Aigüalluts i dormir allà, eren les 15h. i teníem temps de baixar, però al final vam plantar tenda on érem. Jo, que estava tant bé, un cop vam parar de caminar em va donar el bajón, vaig començar a notar el fred i em va entrar un malestar a l’estomac. Vam plantar ràpid la tenda i cap a dins.

Portàvem de tot per passar la nit en quant a comestibles. L’Irene va intentar encendre el fogó i encara no entenc que va passar, però el fogó va treure una gran flama de cop! és com si el gas de la bombona no es transformes en gas i sortís en estat líquid, volcant-se sobre la neu i cremant sobre d’ella! nosaltres al·lucinàvem. Al final no vam poder cuinar res calent, ni la pasta ni el te. Vam haver de passar la nit amb pa i embotit mig congelats, posant-nos l’aigua dins la jaqueta per desfer-la, pixant dins del pot on acostumo a cuinar per no sortir fora de la tenda…

Jo al començament vaig passar molt fred, el meu sac, el Mamut Helium de conform -9 graus i el meu plomes de 39 euros del decathlon no eren suficient. L’Irene per sort portava un pepino de sac i plomes. Vam haver de dormir les dues dins del seu sac, amb la cremallera oberta perquè no tancava amb les dues dins i el meu sac a sobre. Jo tot i així encara em notava amb fred i l’Irene que tenia calor al dormir a la part tancada del sac, em va deixar el seu plomes, llavors el tema va canviar, vam poder dormir cada una al seu sac, però jo amb el plomes de l’Irene. Calculem que deuríem estar a -18/-20ºC fora la tenda.

La nit va passar molt lenta, al caure el sol va començar a bufar vent, per mi era la primera vegada que dormira en aquelles condicions. El vent m’espantava, em feia por que un d’aquells sorolls fos una allau, tot i que sabia que el risc d’allaus era baix. Em va costar moltissim dormir. Vaig preguntar tres vegades quina hora era, la primera només eren les 00:30h., la segona les 4:30 i la tercera per fi eren les 8:30! Cap a les 9:30 h. ja em vaig aixecar, no podia passar més estona tombada. Al matí de diumenge ja es notava que la temperatura havia pujat una mica, vam fer les motxilles dins la tenda, vam plegar ràpid la tenda i cap a baix!

Mentres baixàvem vam veure unes traces noves d’esquí, semblaven de pujada, no sé si es que algú havia fet l’ascensió de nit per fer el Margalida diumenge, si és així deu ni do!

En definitiva, ha estat una vivència que no oblidaré. Me’n alegro que prenguéssim la decisió de no fer el corredor, de que totes dues veiéssim que no era el cap de setmana per fer-lo. I el més important, d’haver sabut renunciar a un somni per el nostre benestar i tornar al cotxe ben contentes.

 

Advertisements

3 responses to “Nit freda a la Vall de Barrancs”

  1. NEUS says :

    Aquest corredor el volem fer aquesta temporada!! Però esperem que no amb tant de fred.
    Jo ja tinc ganes de corredors aquest any, a més sembla un bon any pels corredors…

  2. Daniel Riera says :

    Deu ni do quina aventura!!

  3. CrazyBanana says :

    Aixi s’acumula la experiència!! ;)

    Tema fogó: per a les baixes temperatures s’ha d’anar amb cartutxos de millor qualitat, que tinguin més proporció de propà o isobutà. El normal és 80% de butà que sota 0 és inutilitzable… Ja trobaràs més consells a la web, que em costa escriure :P

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: