Un pas més… esquí de muntanya

Fa un any vaig decidir que aprendria a fer esquí de muntanya. Partia d’una base mínima, o més que mínima, només dos dies esquiats en pistes. Això de l’esquí de pista mai m’ha dit res, és massa car!


Primer i únic dia de pistes
(c) Lori

Total, que amb l’ajuda d’un bon amic vaig estar mirant el material. El primer va ser triar quines fixacions, diamir o dynafit. El consell de la gent era les diamir, ja que en cas de que saltin son més fàcil de posar, i contant que jo m’estava iniciant i que em saltarien molt… potser era el més adient. L’inconvenient és el pes, es veu que pesen algu més que les dynafit, i com que jo sóc una tossuda i m’agrada fer una mica el que em rota com dirien alguns, em vaig acabar pillant les dynafit. Un cop vaig tenir les dynafit per 145 euros incloent ganivetes (tot de segona mà) vaig anar a per els esquis i les botes, els esquis, uns fischer nous (de temporada anterior) per 130 euros. Les botes també les vaig pillar noves al no trobar-ne de segona mà que m’anessin bé. Al final unes Scarpa Laser.

Força gent em va dir que abans de fer esquí de muntanya anés a pistes, que m’agafes un monitor, però seguint la meva línia, vaig anar un dia a pistes i vaig dir que no més, que passava de pagar tants diners i que com que no tenia pressa per aprendre a esquiar doncs aniria fent sortides d’esquí de muntanya fàcils i així poc a poc aniria aprenent.

La primer sortida d’esquí va ser amb el GFTAC allà a Grau Roig. Vam pujar per fora pistes, la primera vegada que foquejava, recordo que em va agradar la sensació. A la baixada ho vam fer per pistes, vaig baixar per una vermella! fins ara només havia baixat un dia per blaves. Quan vaig veure la inclinació de la vermella i les cames ja van començar a tremolar, i com no, em vaig fotre una bona galeta, però només una en tota la pista crec que esta força bé :) Va ser una petada monumental, anava amb tanta tensió que vaig acabar rebentada, però les noies en volien més així que la Sra. Montserrat es va animar per demanar-li a un tio dels forfairs si ens deixava fer una pujada, i el paio va dir que SI!!! i si elles pujaven jo no em quedaria a baix, havia d’aprofitar per aprendre, així que venga! un altra vegada a baixar per la vermella, aquest cop sense caure! :)

GFTAC a Grau Roig
(c) Mireia

La segona sortida va ser a la Vall de Boí, vam anar per una vall, la que queda al costat de les pistes, ara no recordo el nom. La pujada molt bé, anar fent. No vam arribar a fer cim, em va semblar que el tema s’inclinava massa. La baixada deu ni do, tot i no ser massa inclinada em va costar, vaig anar molt lenta, no recordo si vaig caure, aquell dia vaig sortir una mica moixa al veure lo poc que s’havia esquiar i que em costaria bastant aprendre…

Vall de Boí
(c) Marcel

I la tercera i última sortida va ser una ascensió a un cim, el Corronco, també a la Vall de Boí. I sense cap dubte la millor sortida de les tres, la que va estar més al meu nivell i a la que vaig gaudir més! Vam anar el Marcel i uns amics/socis del seu club AEM. També hi havia algun que en sabia poc i vam anar a un ritme molt suau, ideal per mi. A la pujada vaig passa nervis al veure que anava pujant, que la inclinació anava augmentant, que hi havia alguna clapa de gel… però el fet d’anar amb tanta gent tranquil·litza. A la baixada m’ho vaig passar teta! un cop al cim gairebé no vaig obrir boca dels nervis que portava sabent que tindria que baixar. Al baixar estava com un flam, però poc a poc, al anar baixant vaig començar a relaxar-me, a pillar el gustillo i al final se’m va fer curta i tot. Vaig poder provar neu bona (a dalt) i dolenta (a baixa), i naturalment, vaig caure algunes vegades, potser 3, que tampoc és massa :)

Durant l’ascensió al Corronco

Cim del Corronco
Vall de Boí


Baixant del Corronco

Advertisements

Etiquetes: ,

2 responses to “Un pas més… esquí de muntanya”

  1. Buscadordindrets says :

    El principi de l’esquí de muntanya és dur, però a poc apoc li agafes el truquillo, i et obre portes per fer cims que mai faries a l’hivern. Bona recuperació primer per la roca i després per l’esquí.

  2. Pere says :

    Bona feina Núria!! Jo vull començar aquest any a fer esquí de muntanya! :) M’ha motivat moltissim el teu blog!! Ets una gran!!

    Salut

    Pere

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: