Pausa

La meva primera pausa des de fa 2 anys i poc, el primer cop que tinc que parar de fer muntanya durant una temporada. Sempre pensava que si algun dia tenia una lesió seria fent muntanya, potser per una mala caiguda escalant, per una torçada de tormell caminant, per una patinada fent alpinisme… però no m’hagués imaginat que seria per un accident de trafic.

Aquest passat mes de juny, el dia 3, després de fer un bon entrenament de 2 hores al rocòdrom ( on recordo que m’ho vaig passar teta), al sortir i agafar la moto per fer el curt recorregut cap a casa de no més de 7 minuts, un cotxe va voler girar un carrer, no em va veure i se’m va tirar a sobre, així va anar. Total, que em vaig fracturar la clavícula esquerra (per sort molt neta).

Ja porto quasi dos mesos sense trepitjar la muntanya, tot just aquesta setmana he acabat la rehabilitació, i puc dir que ho he portat molt bé. Si que és cert que hi han hagut (i algun altre hi haurà) dies que he estat molt moixa, però puc dir que la majoria han estat bons. He sapigut aprofitar aquesta situació per retrovar velles amistats, per fer coses que des de que feia muntanya tenia abandonades i que sense donar-me conta trobava a faltar.

Me’n adono que estic parlant tot en passat… encara no es passat tot això, segueixo sense fer muntanya, no em veig escalant de moment i tampoc posant-me una motxilla… em sembla que m’hauré d’esperar a setembre.

Tinc la sensació de que no sigui estiu, tinc la sensació de que tot es va aturar el passat 3 de juny i de que al setembre tot tornarà a arrencar. En 1 mes i poc (finals d’abril – principis de juny) m’han passat varies coses que han fet que aquesta sensació augmentes.

En fi, que dir… doncs que estic bé, de que tinc sort de només haver-me fracturat la clavícula i estar tant sols 3 mesos apartada de la muntanya, que tinc sort d’estar sana i de tenir gent al meu costat. Crec que el factor més gran i decisiu de que jo pugues i pugui portar tot això tant bé ha estat i és gràcies a tu Laura, m’has fet veure les coses d’una altra manera, m’has fet donar importància només aquelles coses que realment la tenen i m’has fet veure la gran sort que tinc, no t’oblido…

Advertisements

4 responses to “Pausa”

  1. Anònim says :

    3 mesos no són res (sobretot quan ho miris de més enllà, perquè ara es fan llaaaaaargs).
    Ànims

    SEVIDE

  2. edunz says :

    què bé que ja hi posis una data, i que hagis seguit gaudint del moment, ben acompanyada. I la muntanya que sense presa t’espera amb els braços ben oberts… nous ànims i ens veiem aviat!

  3. Xavi says :

    Ànims i paciència! Aviat tornaràs a estar trescant muntanyes.

  4. Núria says :

    Gràcies nois! ja queda poc, jo crec que el primer finde de setembre començaré a tocar roca, tot i que he de dir que se’m farà extrany després de passar-me 3 mesos de festa i birres ;)

    Tinc unes ganes de començar… :D

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: