GFTAC al Cadí. Canal de l’Àliga, 400m 75º/V

Aquest cap de setmana les noies del GFTAC (s’ha actualitzat el calendari amb les noves sortides) hem estat per la Serra del Cadí.

Dissabte vam dedicar el dia a fer practiques d’escalada en mixte al contrafort que hi ha sota la Canal del Cristall. Vam fer pràctiques amb/sense grampons i piolets. En total vam muntar 4 vies, algunes de només roca i d’altres que tenien una mica de gel.


Quin fanatisme es respira… Som a Prat de Cadí
i ja podem veure els objectius del pròxim dia…


L’Esther i la Gloria fent la primera via

La idea era que per diumenge féssim totes un corredor, triant-lo nosaltres mateixes i dividit-nos en cordades al nostre gust.

Personalment portava temps esperant aquest moment, que arribes el dia que pogués fer un corredor de certa dificultat amb algú amb el mateix nivell que jo, sabent que hauríem de ser nosaltres mateixes les que ens hauríem de treure les castanyes del foc si l’ascensió es complicava.

Dissabte tarda les cordades i vies ja estaven triades; la Mireia i la Laia farien la Geno, la Montserrat i la Gloria l’Amagada, la Núria V. i l’Irene la Canal de l’Àliga juntament amb l’Esther i una servidora. L’Esther i jo no les teníem totes amb aquest corredor, jo pensava que hi havia la possibilitat de que hagués picat massa amunt, però si no ho provàvem no ho sabríem.

Així doncs a les 5:30h. començàvem amb l’aproximació cap a la Canal de l’Àliga. A les 7:45h. ja érem a peu de corredor.


Que petits som davant de tanta grandesa
(una servidora a quasi peu de canal)

El primer ressalt el va fer l’Esther, amb les condicions que presentava es feia molt bé, gran part de la base del ressalt estava cobert de neu i quedava reduit a 2 metres. En quan a gel estava prou bé, suficient gruix per clavar-hi el piolet. Passat el ressalt era una campa de neu. Vam apurar gairebé tota la corda i l’Esther va muntar reunió de tascons.


L’Esther en el primer ressalt

El següent llarg i el que li segueix fins arribar a peu del segon ressalt cera una campa de neu, nosaltres ho vam anar fent a llargs, muntant reunions, cosa que era innecessari, si haguéssim anat en ensamble posant assegurances entremig  hauríem anat més ràpid, però això és algu que es va guanyant amb l’experiència  i confiança.

Quan vam arribar a peu del segon ressalt, realment impressionava, l’entrada semblava fàcil però a dalt hi havia un pas amb molt poc gel i amb una sortida punyetera. Els nervis van començar a aparèixer. Vaig començar a dubtar de que jo pogues pujar per allà.


El magnific segon ressalt

Per sort el llarg esta generosament equipat i amb l’escàs gel que hi havia tots els pitons quedaven al descobert. Vaig anar pujant bé fins arribar quasi a la sortida, allà vaig fer 1 minut de repòs, més que res per conscienciar-me del que em venia a sobre, vaig col·locar un friend del 2 i vaig provar el pas. Vaig intentar picar (sense veure on) amb els piolets a la sortida del ressalt i després de varis intents vaig trobar un punt on hi havia prou gel i els piolets s’hi aguantaven. Realment allò si que tirava enrere, em feia cosa que amb el meu pes sobre els piolets aquests es sortissin, vaig haver de fer una bona tibada de braços perquè no hi havien peus bons, només una mini rebava a la roca per el peu dret. La sortida va ser una mica punyetera perquè deixava d’haver-hi gel i tot era neu molt tova, d’aquella que notes que el piolet es va movent. Al final vaig poder fer bé la sortida i arribar a la reunió (pitons units per cordino + mahion) que hi ha a l’esquerra. Aquesta va ser la única reunió equipada que vam trobar en tota la via.


Una servidora en el segon ressalt
Autor: Irene

Vam continuar fent llargs fins a peu del tercer ressalt, no hagués calgut perquè eren més campes de neu, un ensamble amb assegurances hagués estat millor. El tercer ressalt estava ben cobert de gel, no era de massa bona qualitat, era groguenc, semblava podrit. Només portàvem dos cargols i vaig haver d’apurar una mica per col·locar-los. A l’entrada del ressalt vaig ficar un alien. El ressalt es deixava fer bé, tenia una entrada tombada per després passar a una part més recte. La sortida del ressalt igual que l’anterior, neu toba on costava que el piolet s’hi quedes. Vaig muntar reunió bastant més amunt on hi ha unes quantes fisures per a friends de totes les mides. Rajava força aigua de tot arreu, i es que aquest cap de setmana ha fet molta calor!


Vistes del tercer ressalt


Tercer ressalt

Després d’axi teníem l’opció de sortir per un altre ressalt (esquerra) o per la campa de la sortida normal (dreta). Jo no tenia ganes de picar més gel, ja havia tingut prou emocions, i com que l’Esther no s’animava vam acabar sortint per la normal. Els últim metres de sortida no es podien assegurar i vam acabar plegant cordes.

Sense dubte, aquest cap de setmana per mi ha estat el millor de tots els que hem fet al GFTAC. Aquest cap de setmana ens han donat l’oportunitat de posar en pràctica tot el que hem après aquest anys. Hem pogut posar-nos a prova nosaltres mateixes.

Anuncis

Etiquetes: , , , ,

2 responses to “GFTAC al Cadí. Canal de l’Àliga, 400m 75º/V”

  1. edunz says :

    oh, Núria, molts ànims aquests dies tan díficils, quan l’amor que sentim per la muntanya i allò que fem desperta sentiments tant contradictoris… endavant oi?

  2. BusyBee says :

    Merci Edu, encara costa de creure, costa de creure que una persona sana, jove, tant vital com era ella, de cop i volta deixi d’estar entre nosaltres. No l’oblidarem, ni tampoc els moments que vam passar les noies del GFTAC amb ella.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: