Histoire d’eau, 300m III/IV

Aquest divendres marxem amb el Marcel cap a Izas, allà ens trobem amb el Rafa. El Rafa i el Marcel fa temps que tenen en ment la via Histoire d’eau, 300m III/IV i després de varis intents encara no han aconseguit posar-la al sac.

Dissabte ens llevem a les 5:15h. anem en cotxe fins gairebé al Coll de Ladrones. A les 6:30h. comencem a caminar i en 1 hora (aprox..) ens plantem a peu de via. Sembla que no em matinat prou i això ens passa factura, tenim tres cordades per davant i ens hem d’esperar quasi 2 hores per començar a escalar.

Jo els dies anteriors havia buscant informació sobre la via per veure si podria fer algun llarg de primera, però quan anàvem fent l’aproximació i ja podria veure la via, vaig adonar-me de lo ingènua que havia estat. Allò era un viote! com dels que encara no havia fet mai, em vaig adonar que no era conscient d’on m’estava posant, però anant amb aquests dos cracks estava tranquil·la.

La via son 7 llargs segons la ressenya que adjunto, però en vam empalmar alguns. La via la vam trobar en molt bones condicions, tret d’algun llarg de gel humit i en un altre una mica trencadís.

Ho fan a sort, i li toca començar al Marcel. El primer llarg son 50 metres amb reunió equipada amb parabolts.


Dues fotografies del Marcel
al primer llarg d ela via

El segon llarg també el fa ell, una xemeneia molt estreta i maca amb poc gel i de difícil col·locació de peus a les parets laterals. Continua per una rampa de gel algu humida, es salta la reunió de pitons i en monta una sobre el gel just a sota de l’escudo a la banda dreta. En aquesta reunió les cordes acaben ben xopes amb la conseqüent gelada de després.


En Marcel a la xemeneia del segon llarg


Una servidora en el segon llarg.
Autor: Rafa

Ara li toca al Rafa, agafa l’escudo per la branca dreta (a meitat del llarg de l’escudo hi ha una reunió que vam saltar perquè estava la cordada de davant quan en Marcel hi va arribar), un cop superat entra a la goulotte on s’ajunten les dues branques (hi ha reunió de pitons, molt mal col·locada si portem cordades per dalt), tomba a la dreta i el perdem de vista. Li cridem que quasi no queda corda però sembla que no ens sent, ell comença a tibar, no sabem que passa… haurà arribat a la reunió i ja ens haurà passat per l’aparell assegurador? al final optem per deixar la R i començar a pujar, tenim molts números de que estiguem anant en ensamble.Anem pujant molt poc a poc, el Rafa quasi no recupera corda, i nosaltres anem amb conva, jo em començo a posar nerviosa de veurem allà penjada, amb la corda per sota, sense poder pujar ni baixar, penjada del piolets, buscant la millor posició per cansar-me el menys possible, cauen força trossos de gel de les cordades que portem per davant… al final poc a poc el Rafa va recuperant corda, passem per una xemeneia molt estreta que fa de filtre de tot el que tiren les cordades que portem per davant, passem cagant llets fins arribar on és el Rafa. Al final ha resultat que el Rafa ha empalmat dos llargs, muntant reunió de pitons al cantó dret (reunió dolenta si portem cordades per sobre) i com ja ens esperàvem, havíem anat en ensamble perquè ell pogués arribar a muntar reunió. Sortim pitant de la R (que també tela amb el que arriba a caure) i anem fins a peu del llarg de l’autopista per estar més segurs.


En Rafa en el llarg de l’escut

El següent llarg també és per el Rafa, però es queixa de mal al braç, diu que li ha caigut un tros de ge, així que al final l’acaba fent el Marcel. Aquest llarg poster és el que més impresiona quan veus la via des de baix, però no és el més difícil de la via. El Marcel fa reunió amb cargols de gel i aprofita un avalakof, ja que la reunió de spits queda molt a l’esquerra. En aquest llarg em vaig petar de mala manera, el Rafa em va deixar tots els cargols que havia posat el Marcel, amb el braç malament era millor que no els treies, i deu ni do com cansa això de treure cargols eh!


En Marcel en el llarg de l’autopist
a.
Autor: Rafa

El següent llarg ja és l’últim, el Rafa ja es veu més en cor i acaba tirant ell. Fa reunió en un arbre amb bagues i pitons fixes i ja som dalt!

Aquest cap de setmana m’he iniciat en les vies llargues de gel. Ha estat una molt bona experiència però dura, sobretot quan les cordes es van gelar i em vaig trobar allà al mig del tercer llarg sense poder fer res. Per la resta tot molt bé, la dificultat tot i ser de IV la vaig pujar bé. Fins aquest finde mai havia estat en una reunió feta en gel a base de cargols, piolets, avalakofs… vaig passar un nervis i em sentia insegura, feia por penjar-s’hi però al final vaig veure que aguantava :)

Teniu més informació de la via a les webs: FEEC, bloc Perversión Verticalmanuelsuarez.org

Anuncis

Etiquetes: , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: