Esportiva a Can Jorba (Montserrat)

Diumenge quedo amb el Manel, la Margarita, el Ricard, el Costa i el Jesús per anar a fer esportiva a Montserrat. Feia un any que no els veia, aquest últim temps les grans parets m’han tingut retirada de l’esportiva i de la gent amb la que em movia.

Fa un mes que he començat en un rocòdrom (2 dies a la setmana) i aquest cap de setmana tenia ganes de fer una mica d’esportiva i veure si havia millorat, si havia agafat més força, em volia posar a provar.

Aquest cop m’acompanya la Marta (ma germana), que sembla que realment si que vol aprendre a escalar, així que el dia serà dedicat a ella i a muntar-li vies fàcils perquè pugui anar guanyant tècnica.

Anem a Can Jorba, lloc de sol (orientació sud) que ja comença a fer una mica de rasca. Triem el sector central (pàg. 156 Montserrat Cara Sur).

Mirant el llibre i el que vam fer, la ressenya no em quadra massa. Faré un resum de les vies que vam fer i les tornaré a ressenyar.

Xapes Negres, V+

Amb la Marta comencem per aquesta. La pujo jo de primera perquè la Marta la faci de segona. La via és fa bé, les assegurances no allunyen i la roca no vaig trobar que estigues sobada. A la Marta li costa pujar-la, la sento queixar-se una mica, normal si només ha escalat 3 dies en roca. Tot i així arriba a la reunió.

Mentrestant el Ricard i el Manel fan la via L’hora Violeta V+ i el Costa i el Jesús la via 6 del llibre.

Sense nom, V+ (via 6 del llibre)

Aquesta via a la ressenya la marquen de 6a+, però jo no li poso més de V+. Aquesta segueix la tònica de l’anterior. La Marta la puja molt millor que la Xapes Negres, sembla que ja comença a escalar bé.

Ladysue, 6b

Quan la Marta i jo acabem veig que el Manel esta muntat la Ladysue. La miro des de peu de via i te molt bona pinta, la veig assequible per fer-la jo. Quan en Manel i en Ricard acaben decideixo provar-la. Jo diria que la dificultat de la via esta a l’entrada on els moviments son força obligats i les preses son forats un pel polits. Cap a meitat de via les preses es tornen més aspres i ja no son tant obligades. És una via tècnica que no requereix força però si una mica de resistència. Recordo que la vaig pujar molt bé, sense patir i encadenada :) Ah! De grau no la poso ni molt menys de 6b, jo la deixaria en 6a difícil o 6a+ fàcil.

IMG_0023
El Costa a la Ladysue

Sense nom, 6b+

Després passo a un 6b+, el Ricard s’hi esta barallant amb l’entrada. És la típica via que a peu de via hi ha un gran forat i després fa un gran bombo. En aquesta decideixo posar-me de segona,no crec que em pugui treure el bombo aquest, és veu que es de tibar-li i no tinc tanta força encara. De segona supero les dues primeres xapes com puc. A partir de la segona xapa vaig trobar que la via és posava molt més fàcil o potser es que com que ja no requeria de força sinó de finura em va anar millor. Jo crec que el 6b+ no és mantingut i que esta concentrat a l’entrada.

IMG_0024
En Manel en el 6b+

IMG_0028
En Ricard en el 6b+

L’hora Violeta, V+

La Marta ja ha descansat prou així que li munto una altra via. Aquesta no m’ha agradat gens ni a ella ni a mi, trobo que esta super sobada, vaig inclús fer algun A0 de la desconfiança que tenia de que se’n anés algun peu, vaig partir una mica per fer-la. Després quan li va tocar a la Marta tot van ser queixes, es sentia insegura pujant per aquella pedra tant polida.

IMG_0031
La Marta a l’Hora Violeta

Sense nom, 6a

Una mica més a la dreta de la via Zoe, just en un canal hi ha una nova via. Jo asseguro al Jesús. L’entrada és una mica rara, son dues parets que formen un angle de 90º i per pujar s’han d’utilitzar totes dues. En Jesús va pujant fins que arriba a un punt que ja no el veig, de cop noto una gran tibada! el Jesús ha volat! descansa una estona i ho torna a provar però no se’n surt, sembla que ja esta cansat de tot el dia d’escalada, diu que hauré de pujar jo per acabar la via. L’entrada de la via, tot i que no em feia gràcia m’acaba agradant. Vaig pujant per una rampa molt fàcil fins que arribo on s’ha quedat el Jesús, allà la via es posa recta i te una mica de bombo. Miro les preses… em diuen que pugi per l’esquerra, miro l’arnes a veure si porto una de les meves cintes llargues per fer un estrep però malauradament no en duc cap així que tocara fer-la en lliure. Torno a mirar la via… m’agafo a la roca i pujo com si res, pensava que costaria més, menys mal que no portava cinta per fer trampes, baixo de la via ben satisfeta d’haver fet el pas :)

Després d’això ja toca marxar cap a casa.

Diria que si que me notat millores gràcies als entrenaments del roco, tot i que crec que hauré de fer bastant més esportiva per treure-li més profit als entrenaments.

Anuncis

Etiquetes: , , , ,

2 responses to “Esportiva a Can Jorba (Montserrat)”

  1. PGB says :

    T’estàs posant forta!

    No he escalat per aquí, quan hi vagi ja m’apunto que L’hora violeta està sobada (per no liar-m’hi). I ja veurem si aquestes decotacions són vàlides o és que estàs més forta del què et penses! ;)

  2. BusyBee says :

    Gràcies Pere!

    Ja m’han dit algun cop que tinc tendència a decotar les vies :P però en aquest cas em sembla que m’he portat bé i les he decotat perquè realment s’havia de fer :P

    Igualment, si que crec que m’estic posant més forta perquè això de tenir tiretes del roco cada setmana deu donar el seu fruit ;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: