Via de l’Adrià, 165m V. Gorro Frigi

Aquest passat diumenge vam anar el CB i jo a Gorros a fer via llarga, després de donar-hi unes quantes voltes vam triar la via de l’Adrià, una via de grau màxim V i de 5 llargs. Per el CB pujar al Gorro Frigi era un objectiu que feia temps que volia assolir. Vam mirar la via des de baix i tenia bona pinta, el sostret no semblava que hagués de ser punyetero.

montserrat_4041
El Gorro Frigi. Autor CrazyBanana

L1, 35m IV
El CB va començar amb el primer llarg, la primera xapa estava molt amunt però fins allà era una passejada. La roca era bona. Quan em va tocar pujar a mi vaig anar mirant la col·locació de les xapes, a mi em tocaria fer el segon llarg. En el primer llarg ja em vaig donar compte de que les xapes allunyaven a part de que eren petites i tenien un color que costava molt de distingir de la roca.

img_8965
En CB en el L1,no sé si començava per aquí,
però es on nosaltres vam veure xapes.

L2, 35m IV
Aquest em va tocar a mi, vaig anar pujant, em vaig  “queixar” de que les xapes no estaven a tocar precisament, però vaig seguir pujant, vaig arribar a la tercera (diria) xapa i vaig mirar on estava la quarta, tinc com a norma (almenys de moment, que just començo amb les vies llargues) de que si no veig la xapa següent no continuo pujant. Vaig mirar i mirar i no la veia, de cop la por es va començar a apoderar del meu coco, els records del passat més de juliol van tornar, tot i que sempre els he tingut molt presents, no podia pujar, el coco no donava de si, allò per mi ja no era difrutar, era un patir, al final vaig decidir baixar i que el CB continues amb el llarg. Ell va pujar fins on jo m’havia quedat, es va moure una mica a l’esquerra fins que li va semblar veure la xapa, va pujar cap amunt i efectivament allà estava, però estava a prendre pel cul (perdó l’expressió). Mentres en CB anava fent el llarg vaig estar pensant, vaig sentir que havia fracasat, però en part estava convençuda de que havia pres la decisió correcta, en cap moment no me’n vaig penedir de no haver continuat.

L3, 35m V
Li vaig comentar al CB que jo no volia fer més de primera durant aquella ascensió. El CrazyBanana es va currar aquest llarg de primer. Tenia un petit sostre però amb bones preses. En aquest llarg les xapes ja estaven col·locades més a prop una de l’altra. Quan el vaig fer jo vaig poder notar que el sostre no era el pas delicat, el passet estava abans d’arribar-hi, la via es tornava fina i amb preses més petites. Per passar el sostre em vaig acollonir una mica i fins i tot li vaig demanr al CB que em portes ben pillada. Quan vaig arribar a la R, li vaig dir al CB “cuesta de creer eh Lori como estoy subiendo la via” y la seva resposta va ser afirmativa, aquella no era jo… tota la meva valentia s’havia esfumat.

img_8969

L4, 30m IV
Menys mal, llarg de menys grau, jo ja portava el dia girat i fins i tot fent passos de IV ja no estava tranquil·la, tenia un mal rotllo al cos… Aquest llarg seguia la tònica dels anteriors, les xapes tornaven a allunyar.

L5, 30m III
El llarg més fàcil i com no amb menys xapes que a la resta. Es fa molt bé eh però… I finalitzat aquest llarg per fi vaig tornar a veure el sol! quines ganes tenia, més que cap altra cosa.

img_8971
En CB en el últim llarg

montserrat_396
Assegurant al CB des de la R4

Avui, dimarts, encara no me’n penedeixo d’haver-me fet enrere. No estava preparada per aquell tipus de via, potser dintre d’uns mesos o la pròxima temporada ja no m’afectara tant que les xapes allunyin, però ara per ara per mi no val la pena fer (de primera) una via d’aquesta mena. Aquesta crònica ha sortit una mica negativa, no puc dir que la via sigui maca però tampoc puc dir que sigui lletja.

montserrat_401
Foto de grup dalt del Gorro Frigi

Més informació de la via a la web Escalatroncs.

Ressenya de la web Escalatroncs

Advertisements

Etiquetes: , , ,

5 responses to “Via de l’Adrià, 165m V. Gorro Frigi”

  1. CrazyBanana says :

    Com diu la Núria, tenia moltes ganes de fer La Gorra Frigia. Fa uns 5 anys vaig fer la meva primera visita a Montserrat (de senderisme), encara no escalava, però em va fascinar veure els escaladors pujant les agulles, llocs a on només es podia arribar escalant, i desitjava molt poder fer això algun dia.

    L’any passat vaig fer la Magdalena Inferior, però encara tenia La Gorra Frigia, L’Elefant i el Cavall Bernat pendents. Estic molt content d’haver fet La Gorra.

    La roca no em va agradar tant com la de Bego-Miguel-Kush del dissabte, però estava bé. A part del 3er llarg, tot era molt fàcil, i allà, com deia la Núria, el més difícil era arribar fins al “sostre” i no pas passar’hi.

    Per cert, és la meva primera via completament de primer, estic molt content amb això, però és una llàstima que tu Núria no hagis disfrutat.

  2. Eduard says :

    Crec que tothom que escala s’ha trobat en la situació que et vas trobar tu, no t’has de preocupar, vas prendre la decisió correcta, quan el coco no vol li hem de fer cas… A demés crec que aquestes situacions acaben sent positives pq si les analitzes en fred pots treure bones experiències/conclusions. Personalment crec que és molt important tenir un pensament positiu-analític abans d’afrontar un tram: mirar quina pot ser la millor seqüència de moviments, no pensar que ens caldria per poder-la fer sinó veure com la podem fer. També és molt important escollir una bona orientació (odio passar fred o morir deshidratat) i estudiar bé les ressenyes i les piades. Disculpa pel rollo!!;)

  3. Mohawk says :

    Je, je, je… és una espècia de paradoxa la crònica, si però no… És broma!

    Jo tinc la teoria de que davant d’aquestes situacions d'”estrés”, hi ha dos tipus de persones: els que si no estem molt per sobre de les dificultats no ens atrevim i els que són capaços d’anar al seu límit. Suposo que per això sempre són els mateixos els que fan les activitats més dures, i sempre som els mateixos els que tenim remordiments al dia següent, je, je, je…

    A seguir tibant-li, que el més important és passar-s’ho bé!!

  4. BusyBee says :

    Bueno, jo crec que això és una nova por a superar. Fa uns mesos no volia sentir ni a parlar de vies llargues, deia que mai m’hi posaria, ni de primera ni de segona, i ara… ja començo a posar-m’hi de primera. Aquesta sortida a Montserrat va ser el primer contacte que vaig tenir amb vies d’aquest estil i em vaig espantar, però tot fa pensar que dintre d’un temps aquesta por ja no la tindré ;) poc a poc i bona traça i cadascú al seu ritme, que la roca no es mou i sempre estarà allà esperant una segona visita ;)

  5. David i Neus says :

    HAS TINGUT UN FINDE D’ESCALADA MONTSERRATINA!!
    ME L’APUNTO, ENCARA NO HE PUJAT A LA GORRA.
    BONA SETMANA SANTA!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: