Margalef

Aquest cap de setmana no sé per quin motiu no em venia de gust fer ni gel ni neu, així que em decanto per anar a trepar a Margalef, que desprès del finde anterior fent la via llarga Sol Solet se’m ha començat a despertar el cuquet, i aquest bon temps que esta fent últimament, aquest sol tant bo que encara no escalfa tant com per passar-ho malament a la roca va fer que encara tingues més ganes.

A Margalef ens ajuntem en Jordi T. en Joan Carles, la Bea, la Cristina, en Carles, l’Escarlata, en Jordi i dos amics seus alemanys (Matias i Carina), two excelent climbers, I would say Matias does over 7c+ and Carina minimum 7a, but it’s true they are climbing since the age of 14… they are real climbers (you too, Jordi T., JC, …), they started out in those time when few were climbing. I had the chance to talk to them and they are really cool people! I hope to see them again another day :)

En aquest sector en Jordi T. i en JC van probar varies vies, entre elles destacaré la Jirs Prodigo, un 6c de qui en Joan Carles va quedar completament enamorat ;)

La Carina va fer l’Ermiñaño 7a, se’l va treure com si res, felicitats Carina!

Camí de l’ermita (dissabte)

Comencem en aquest sector, mai hi havia trepat i m’ha agradat. Al estar a dalt a l’ermita, fa que no hi vagi massa gent i les vies no estan gens sobades. A la nova guia apareixen moltes vies noves, ara hi han 20 vies.

Badabadoc V+
Començo per aquesta via, en Joan Carles la prova primer, comenta que esta plena de forats i que li esta agradant. Quan la faig jo confirmo la quantitat de bones preses, la roca esta perfecte. Vaig anar pujant bé, tot i que la cama anava tremolant, això de tant temps sense tocar roca passa factura. Quan ja sóc a la meitat de la via miro cap amunt per veure on esta la següent xapa i …. ups, esta a prendre pel sac! jolinnnn v_v en fi, no em baixaré en un V+ perquè una xapa allunya, no? i menys si vull començar a fer via llarga de primera… va Núria continuem, concentració i cap amunt em dic. En un no res sense cap ensurt arribo ala xapa! que bé! em sembla recordar que les següents també allunyaven però no tant com aquella.

img_8817

La Cristina fent la via Titalloca V, en Jordi T assegurant-la.

Sac de gemecs 6a
Passem aquesta, en Joan Carles la fa de primer i jo de segona. És una via que esta ve, comença amb un desplaçament cap a l’esquerra per fer un canvi de paret que es torna una mica fina. Les xapes les vaig trobar ben posades.

Aquesta senyora via la Bea se la va currar de primera, ets una crack Bea, següeix així!! Felicitats nena!

Soc roig 6a
Aquí comencen els mal entesos. El JC em diu que anem a fer ara un 6b. Ell la fa de primer i li surt molt bé. És una via que comença amb una rampa molt fàcil per desprès arribar a un tram que es posa recte on hi han bons forats i s’han de fer moviments ràpids i amb decisió per no cansar-se. Em toca, m’hi fico de primera, avui estic motivada i el coco sembla que funciona bé. Faig la rampa sense problemes això si ben concentrada, pensant en el que vindrà i que ho hauré de fer. Arribo just a sota del tram vertical, xapo i em quedo amb el pas assegurat. Pujo una mica per la dreta per mirar les preses, torno a baixar, ara pujo cap a l’esquerra, miro més i res al final veig que va per la dreta. Respiro agafo forces de no sé on i m’hi llenço! faig uns quants passos agafat-me bé de les preses posant-hi totes les meves ganes, crec que la puc encadenar, i de cop ja sóc a la R! no m’ho crec he fet un 6b??? uuuuoooo no m’ho esperava i tampoc ha estat tant difícil :P
De cop sento una veu que ve de peu de via que diu… això no és un 6b! és un 6a! ufff la meva bombolla de les ilusions acaba de reventar v_v ja deia jo, ara cuadra tot, m’havia sortit massa bé per ser un 6b…

img_8821La divine Colette 6b
L’anterior no era un 6b però aquesta si! Després d’en JC m’hi poso jo. No sé com el coco va voler, tenia clar que era molt probable que voles, era una via que segurament em superaria en grau però tot i així m’hi vaig ficar, cosa rara en mi, perquè fins ara només em posa a les vies que tenia segur que no cauria i la faria sense problemes, però en aquesta no seria el cas.

A veure, fins la cinquena xapa no vaig trobar-hi cap problema, però al arribar just al punt on es troba en Jordi a la foto va començar el follón… Era una tram amb una mica de patxeta no massa però lo suficient com perquè em costes i m’hagues d’estrujar. De preses teníem una a a dreta invertida i una a mà esquerra una mica més amunt, totes dues molt bones. Després calia pujar a les preses de dalt, que no eren massa bones. Pujo per primera vegada m’agafo i caic, jolin quina volada! no sé que coi ha fallat… ja no m’en recordo, per sort he caigut “bé” entre cometes perquè vaig caure tiessa com una planxa xDD on esta l’amortiguació Núria?? ufff l’adrenalina. Descanso 5 minuts i com soc una inconformista ho vull tornar a provar, pujo fins on havia arribat, pujo 20 cm més amunt, em pillo amb les dues mans d’una super presa miro cap a baix i coi! on poso els peus, la merda de la panxa del tram no em deixa veure les preses pels peus… Joan Carles que caic!!!!! pam! una altra volada! i aquesta de més alçada. Em quedo un minutet allà sentada relaxant el cos, pensant si tornar-ho a intentar o no, arriba en Jordi T., prepara la càmera i em diu vinga Núria un altre cop… però es va quedar sense foto, em sembla que ja n’havia tingut prou, em sembla que els 6b’s encara no estan fets per a mi, vaig decidir baixar. Llàstima no haver-la provat de segona… v_v

Gràcies als teus anims Joan Carles que em vas donar per fer la via :) Tu te las vas treure com si res eh, felicitats! Aquesta via també la van provar el Carles, el Jordi i l’Escarlata, quina guerra ens va donar eh ;)

Després vaig veure com pujava en Jordi (amic dels alemanys) i ei! que aquell passet meu li va costar eh! em va deixar més tranquil·la :P amb rao no em sortia a mi… desitjava massa amunt.

Flor de nit 6a
Després del 6b i en veure que la gent no es cansava d’escalar vaig decidir fer una altra via, aquest cop em va pillar el Jordi T., por fin! feia tant que no em pillaves en una via.

Aquesta via va estar bé, em va semblar maqueta i facileta tret de l’entrada que era un pel desplomada, i amb aquesta via vaig acabar la jornada de dissabte :)

Can Torxa (diumenge)

Avui també vaig amb moltes ganes, llàstima que el sector no m’agrades, tenia ganes de tibar-li fort, tenia ganes de provar un altra 6b.

L’escorpí 6a
El JC (company d’escalada de tot el finde) em diu per on vull començar a escalfar i com que estic motivada decideixo començar per un 6a, toma ya! això son ganes! Aquest cop pujo jo primera posant les cintes. La via era una mica rarota, no em va acabar d’agradar massa.
Tot anava perfecte fins que vaig arribar a una altra panxeta, en tenia dues, però la primera l’havia superat bé. En aquesta segona diria que em vaig liar perquè vaig intentar fer el pas recte amunt i després al veure com pujaven els meus companys vaig veure que anaven una mica a l’esquerra. No la vaig poder encadenar, en aquell tram vaig demanar al JC que em pilles, volia mirar les preses, estava una mica cagada xD xorrades! ni tant sols havia provat el pas que ja li estava demanant al JC que em pilles, això no es fa Núria… Les preses que jo vaig tocar per sortir del pas era una merda, petites i romes, al final vaig acabar fent el pas pillant-me de la cinta… vergonyós… però que hi farem… per un cop que faig trampetes…. :P

img_8826

En Joan Carles muntant la via

Escalagmita 6a+
Quina via quin horror, i jo la pensava fer de primera? si si… ufff és de les vies que no se’m donen gens bé. Anava tota l’estona encaixonada, amb totes les preses a mà esquerra. La roca era raríssima, com ja diu el nom escalagmita… la pedra estava coberta d’una capa ben llisa de roca, tipic de coves, i les preses eren grans, enormes de formes raríssimes… no la vaig difrutar gens a mitja via estava pensant si baixar i tot… menys mal que l’Escarlata em va ajudar :P

Això si, a mi no em feu ni cas perquè al JC, al Jordi T. i a l’Escarlata aquesta via els va agradar, no sé que li van trobar… :P

img_8849

En Joan Carles muntant l’Escalagmita 6a+

Després d’això i d’haver assegurat a l’Escarlata en aquesta via vam anar al riu a fer-nos un banyet, fer el tonto i descansar, descansar de que? doncs no ho sé perquè mira que fer 2 vies en un dia… en fi, era el meu primer finde d’escalada i m’ho vaig prendre amb la calma.

Almenys vaig tornar a casa amb gairebé un 6b i amb un bon ram d’espàrregs que em costava d’agafar amb una mà :P

Advertisements

Etiquetes: , , , , , ,

Trackbacks / Pingbacks

  1. Llocs d’escalada pendents « Indrets d’escalada - 3 Abril 2009

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: