La Desdentegada, recuperant la confiança

6bAquest dissabte he anat a  La Desdentegada (Montserrat) amb l’Òskar i la seva colla, Jesús, Bárbara, Juanjo, Marc, Eva, Maria, Rosana i Marta.

Vam tardar força en arribar a la zona d’escalada, semblava una odissea, i és que anar a escalar amb 10 persones és el que te, cadascú va al seu ritme i tot el grup s’ha d’adaptar, s’han de conscienciar que és un dia per gaudir i fer el que es pugui.

Només arribar a peu de via ja es comencen a formar parelles, allò semblava més una subhasta que un dia d’escalada. La Bárbara va ser la primera en saltar, amb la seva frase Yo me pido Òskar! i clar, després vaig anar jo demanant-me el crack del Jesús, amb qui algun cop ja ens haviem assegurat mutuament :) ai que malament estem.

L’Òskar es va encarregar de deixar en bones mans a l’Eva, que feia poc que escalava.

Via 15, 6a

Ja que el Jesús no havia estat mai en aquest sector vaig proposar començar per aquest 6a, ell és un crack així que no tindria problemes per començar a escalfar en un 6a, tot i que pobre el Jesús que encara no esta acostumat a l’escalada de Montserrat, i això de confiar en aquelles petites pedretes que surten de la paret… no li fa massa gracia, això si! és un crack en adherència en el granit de la Pedriza. El Jesús la va encadenar.

El 6a te una entrada una mica fineta però després del petit sortint que te es posa molt més fàcil. Jo no em vaig atrevir a posar-me de primera i mira que un dia ja la vaig encadenar, però el meu coco no esta massa fi, fa massa que he perdut la rutina d’escalar, així que millor em poso de segona, i menys mal, perquè mira que esta freda la pedra! Només tocar-la vaig començar a pedra la sensibilitat fins a meitat de via, que a la pedra jal i havia tocat el sol i no estava tant freda.

Mentrestant l’Òskar muntava la via 16 i la Rosana la 17 (totes dues vies de V+) tota una crack ;)

Via 16, V+

El Jesús vol fer totes les vies, incloses les més fàcils. Ens posem al V+ i el fa com si res, diu que és molt més fàcil que l’anterior i l’Òskar i ell em donen ànims perquè m’hi posi de primera i ho aconsegueixen. La via em surt bé (tot i que ja l’havia fet mesos abans), però per tornar a guanyar coco m’anirà bé.

Via 27, 6b

Com que la via 26 estava ocupada per l’Òskar  (que la va encadenar) i la Bárbara, el Jesús i jo passem a  la del costat, el 6b. És una via semblat al 6a+ però més exigent, amb un passet en mig de la via. El Jesús la va fer molt bé! i com era de suposar, l’encadena. Jo també la vull provar, però en top-rope, i ei! Que va sortir prou bé! Només em vaig penjar de la corda en un moment, no trobava el pas, però la resta va sortir genial, en aquesta via em vaig donar conta que havia perdut més coco que no pas tècnica/físic, tot i que múscul també n’he perdut eh… on han anat a parar aquells bracets que tenia? v_v

Via 26, 6a+

Passem a l’espectacular via 26, la meva preferida de moment. És un 6a+ molt mantingut i exigent, de gairebé 30 metres d’alçada, que no et deixa ni un moment de descans, és un no parar fins just al final, que la via ja tomba en dintre.

Ja era tard, tothom havia parat d’escalar, només estava el Jesús trepant, mentres els altres estàvem de xerrameca a peu de via, no sé com es va concentrar, i el tio anava tant sobrat que podia segur la conversa que portàvem els de sota. Jo no vaig provar, vaig preferir quedar-me amb aquell bon gust de boca de fa uns mesos endarrere en que la vaig encadenar a vista.

Algunes persones a destacar son:

L’Eva, que em sembla que només fa 3 dies que escala i la tia ja es va posar de primera en tres vies (19, 20 i 21) i em sembla que una o dues d’elles la va encadenar! A veure si ens ho confirma.

DesdentegadaPodeu baixar la ressenya en pdf aquí. La ressenya ha estat treta de la web Kpujo.

Podeu veure fotos de la sortida al Picasa del MMarkus

Anuncis

Etiquetes: , , , , , , , ,

4 responses to “La Desdentegada, recuperant la confiança”

  1. Rosana says :

    Hola Núria!! He vist les fotos del Markus, són molt divertides, m’he fet un tip de riure amb la foto del bar perque s’han complert les meves previsions i finalment seré recordada com “lanoiadelaclau” jaja! Moltes gràcies per animar les meves desgràcies i compartir el día, que tot i el fred m’ho vaig passar molt bé. Olé si escales així de bé sense confiança, qué faràs quan la recuperis del tot?? Ánim amb el blog, el tens súper xulo!

    Ens llegim i si pot ser ens veiem aviat=D

  2. BusyBee says :

    Hola Rosana!!!

    Quina il·lusió el teu comentari :)

    Doncs si, ets la noia de la clau. Diumenge quan vaig anar amb l’Òskar a escalar a Torrelletes (l’entrada esta pendent de redactar) li vaig dir… i com es diu el bloc d’aquella noia que se li va quedar la clau dins el cotxe? però tranquil·la que ara ja me’n recordaré :P

    Després d’haver escalat aquests dos dies ja torno a notar el mono que feia mesos que no sentia, ja torno a tenir ganes d’anar a escalar, així que suposo que no tardarem massa en veure’ns.

    Jo aquest mes estaré dos caps de setmana desapareguda, tinc el curs d’Alpinisme per a dones que organitza la FEEC i al febrer el de perfeccionament (dos findes més), a veure que tal van… però en quan els acabi tornaré a penjar-me de les parets.

    Ja aniré mirant el teu bloc amb les teves aventures.

    Salut i molta muntanya!!!

  3. Jaume ors says :

    Felicitats pel teu blog i no cal dir que ben segur que aquest 4 anys d´experiencies a la muntanya no tenen preu … i el que et queda !!!! Una abraçada.

Trackbacks / Pingbacks

  1. La Desdentegada. Montserrat « Indrets d’escalada - 27 Mai 2009

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: