Ascensió a l’Aneto 3.404m

Feia temps que tenia ganes de fer l’Aneto, concretament des de que em vaig llegir el llibre de Els llamps de la Maledia, un llibre de Mossen Jaume Oliveras, en que es narra com a causa d’una tempesta durant l’ascensió a l’Aneto van morir dues persones.

Li proposo a en CrazyBanana d’anar a fer l’Aneto i com que ell tampoc l’havia fet s’anima. Vam marxar direcció Benasque per fer l’Aneto. Seria el meu segon 3.000, el primer el Bessiberri Sud.

Marxem dissabte pel matí. Hem d’anar fins a Benasque i des d’allà seguir la carretera que creua el poble fins que trobem un desviament cap al Pla de l’Hospital, on t’obliguen a deixar el cotxe.  Allà mateix hi ha un servei d’autobusos que et puja fins al Pla de Besurta. El recorregut en bus d’uns 30 -45 minuts. Un cop allà al pla comencem a caminar cap al refugi, el camí esta molt ben senyalitzat, i el paisatge és magnífic. Recordo aquell verd tant fort, el riu, les flors… feia molt que no veia tanta vegetació, a enCrazyBanana se li va caure la baba, com a mi.

De camí cap al refugi de La Renclusa

En arribar al refu vam fer-nos un bany al riu, quina aigua més freda!!! Desprès del bany vam anar al refu a preguntar on podíem posar la tenda (hi ha un lloc establert), deu ni do la gent que anava amb tenda!

Sopar? mmmmm….. quin sopar em vaig fotre al refugi, quin refugi més maco, que acollidor, tanta gent amb una mateixa afició, cadascú explicant les seves aventures i batalletes, les seves il·lusions, … i jo allà amb uns ulls com plats observant, era la primera vegada que estava en un refugi (que jo recordi), el primer sopar en un refugi…. em va encantar!

Les 8:45 h. hora d’anar a dormir que demà ens volem llevar a les 4 h. Ens posem a dormir i a mitja nit… pam!!! tronada!!! quina tempesta estava queient! quin soroll les gotes que queien… gotes? que va! calamarça!!!! i quins pedrots!!!

4 h. del matí, en CrazyBanana treu el cap per la tenda i el temps no sembla estar massa fi, decidim dormir 1 hora més i a veure com esta el cel. Les 5 h. el dia ja pinta millor, ja hi ha gent que ha recollir les tendes i es poden veure frontals pujant cap amunt. En CrazyBanana i jo ens posem les piles, recollim tenda i l’anem a guardar al refu (hi ha unes taquilles obertes).

Autor CrazyBanana

Arribats a un punt, on teòricament ha d’estar el Portillon…. problemes. Veiem un munt de gent bastant mes al davant, que han pujat (a mà esquerra) per la pala fins a dalt buscant el Portilló. Mirem, la gent no es mou… uii em sembla que allò d’allà no es el Portilló. En CrazyBanana mira el GPS i marca mes alçada de la que esta el Portilló… conclusió, ens l’hem saltat. En CrazyBanana fa dues propostes, una continuar pujant, pujar a la Maladeta i d’allà fer la travessa fins a l’Aneto o la opció (la que vam triar) baixar (200 m) fins a l’alçada del Portilló, buscar-lo i continuar amb l’ascensió.

En CrazyBanana i jo baixem, mentres que altres continuen cap a on esta aquella gent aturada. Veiem el refilo de la cresta, trèiem el cap per mirar i situar-nos d’on deu ser el Portilló, mirem i ull sembla que esta mes a baix, veiem a l’altra cantó de la cresta, per la neu un munt de petjades, deduïm que surten del Portilló. Baixem uns quants metres i trobem unes persones que ens diuen que aquí esta el Portilló, també ens diuen que el temps no pinta massa bé, és cert, hi han alguns nuvols, ho parlem tots dos i decidim tira endavant amb l’ascensió, el cel tampoc pinta tant malament cop per fer-se endarrera, i tenint en conta que anem a pas bastant ràpid, creiem que podrem arribar, i sinó ja farem marxa endarrera mes endavant.

9 h. passem el Portilló i ens posem els grampons per passar la glacera. Mentres estem a la meitat ve un núvol negre i comença a caure calamarça!!! tot i així decidim continuar endavant, ja que mirant al cel, es veia tot clar menys el núvol que teníem a sobre. Feia molt de vent i el núvol va marxar ràpidament. Durant la travessa de la glacera va ser típic tenir un cel que portava núvols però que tal com venien marxaven.

Just hem passat el Portilló

Ara toca el tram final, la pujada empinada. En CrazyBanana pensava que tardaríem més, però que va! bufar i fer ampolles! vam tardar menys del previst i inclús vam avançar algunes persones, som unes màquines!!! Ja som dalt!!! Ara per mi el tros mes difícil, el pas de mahoma! Quan el vaig veure vaig bufar, sabia que havia de passar per allà, sense cordes…. quina por. Deixem els pals entre altres coses i comencem a passar. Bueno no sembla tant difícil, tot i que el perill de caure hi és. La gent que ja tornava ens cedia el pas (menys mal), ufff que m’he de pujar en un pedrot!!! vinga Núria tranquil·la i amunt, una noia que fa 6a+ per allà ha de pujar pensava.

10:32 h. per fi, l’he fet!!! estic tocant la creu del cim!!! Amb en CrazyBanana fem una mini pausa, mengem xocolata, mirem el paisatge, però no massa estona, jo estic nerviosa, nomes penso en que he de tornar a passar per el pas de Mahoma v_v

Ja som al cim!!!

Vista de les Crestes de Salenques des del cim

El torno a passar sense problemes i de cop… un enorme somriure, ara si! ara si que he fet el cim!!! (se que el cim no esta fet fins que no arribes al cotxe, però per mi haver superat per segona vegada el pas de Mahoma ja era fer el cim), ara ja estava tranquil·la amb ganes de anar baixant xino xano, recordar com havia anat el dia, en les sensacions, amb la gran satisfacció d’haver superat aquella por del Pas de Mahoma.

Autor CrazyBanana. Jo i el Pas de Mahoma al fons

Autor CrazyBanana. Gran somriure un cop
passat per segon cop el Pas de Mahoma

La glacera, el Portilló de fons

14:00 h. Arribem al refugi de La Renclusa, no me’n vaig poder estar i em vaig tornar a banyar i a continuació vaig fer un bonàpat i una bona “dormida”.

Refugi de La Renclusa

Quin dia! no l’oblidaré! De baixada al Pla de Besurta anava saltant com un xinxo, cansada però feliç.

En el meu picasa podeu veure més fotografies.

Informació d’Interès

Aproximació: sortim de Benasque per la carretera A-139 (la que creua tot el poble) la seguirem fins que veiem un desviament (n’haurem passat algun abans d’arribar al nostre) a mà dreta que indica Pla de l’Hospital (o alguna cosa semblant). Seguint aquesta carretera anirem a parar a una gran esplanada on veurem una caseta de fusta, és el punt d’informació on haurem de comprar els tickets per poder agafar l’autobús que ens pujara fins al Pla de Besurta. On cop ens deixi l’autobús seguirem el camí, passant per sobre d’un pont de fusta, fins al refugi. Segur que durant la vostra ascensió a l’Aneto trobareu gent que us anira indicant el camí. Us deixo un mapa que he fet de google maps on es veu el recorregut amb cotxe.

Per no passar-vos el Portilló. Sabent a l’alçada en que esta, aneu mirant a mà esquerra, per sobre la cresta, veureu una peça metalica, és un ploviometre. El Portilló queda una mica abans (per sota) d’aquest.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: