Travessa del Bastiments al Pic de l’Infern

 

Aquest cap de setmana he anat a fer la travessa del Bastiments al Pic de l’Infern. Els participants van ser: Ricard, Xavier, Manel, Jesús, Jordi Miguel i Núria, uns amb mes experiència i d’altres amb menys, però tots amb moltes ganes.

Vam quedar a les 6 del matí per sortir de Barcelona amb un objectiu no massa concret, en principi s’havia pensat anar a fer el Bastiments (2.881 m) i potser alguna cosa més.

A les 10 del matí vam començar a caminar. El dia era esplèndid, no es veia ni un núvol i la temperatura molt agradable, diria que estàvem a un 8-9ºC segur.

Refugi Ulldeter

La pujadeta fins al Coll de la marrana ens va servir per començar a escalfar motors. Un cop en el coll de la marrana vam fer una pausa per menjar una mica i començar a mentalitzar-nos de que l’ascensió es posava més dificil. En aquesta pausa vam començar a decidir on faríem acabar la sortida. Jo naturalment vaig proposar i ja anava amb la idea de fer-la acabar al Pic de l’Infern (2.859 m). Vam estar calculant el temps i amb el dia que feia i les ganes que portàvem ningú va poder dir que no, tot i que la gent no estava del tot convençuda.

Foto feta al Coll de la Marrana.
De fons a mà dreta el Bastiments

Fem un descans al Coll de la Marrana.

Comencem l’Ascensió del Bastiments. Una ascensió suau , tranquil·la i sense cap perill. Segons algunes veus, aquí va començar la tortura dels meus companys i jo com no la culpable, aquell dia no se que passava que jo tirava com un animal, tenia una energia… vaig anar pujant al meu ritme juntament amb en neo-4, sense ser concient que estava apretant a la gent a portar un ritme que potser no era el millor per ells. Ara he après la lliçó, hauria d’haver anat amb ells, intentar mantenir el grup més unit, però en aquells moments i amb la meva poca experiència en la muntanya no hi vaig pensar. El que si vaig fer és anar animant a la gent amb les meves tipiques frases “vinga que ja queda poc!! o això esta fet!!” que no sé quantes vegades vaig dir.

Un cop al Bastiments, amb un vent increïble i una rasca considerable vam fer un cop d’ull al recorregut que hi havia fins al Pic de l’Infern i vam optar per continuar almenys fins al Pic de Freser (2.835 m) i un cop allà ja decidiríem. El tram del Bastiments al Pic de Freser es va fer molt bé.

Hem arribat al Bastiments

Recordo que dissabte no vaig parar de xerrar i el pobre neo-4 va ser el qui em va aguantar tota la sortida (és el que té anar al meu darrera, em sembla que a la pròxima s’ho pensarà dues vegades), i el Jesús al·lucinava amb la xerrera que portava (sobretot a les pujades, estava incansable) i recordo que va dir “y vaya zancadas que pega con la estatura que tiene”.

Del Pic del Freser al Pic de l’Infern és on es va començar a complicar la cosa. Vam optar per a posar-nos els grampons, ja que hi havia una timba considerable i quedava al cantó nord i la neu estava una mica glaçada. Tot i que aquell tram es pot fer bé cal anar una mica alerta de no ficar un mal peu. Recordo el soroll de les boles de neu com queien rodolant avall. Era un soroll peculiar.

Anant cap al Pic de l’Infern

En Jesús i jo al Pic de l’Infern

Foto al cim del Pic de l’Infern

Vistes des del cim

I ja per acabar començo a parlar del descens. Em sembla que ens  vam complicar una mica. Vam optar per no tornar a fer el recorregut i baixar pel dret. Vam anar més directes, però vam passar per on ningú hi havia trepitjat i per tant el primer, el neo-4, ens va haver de marcar les petjades que desprès tots utilitzaríem per a cansar-nos menys (gràcies neo-4).

Durant el descens, el sol ja va començar a apretar menys i això es notava (jo no vaig passar fred però altres del grup si). Van començar a sortir alguns problemes. Encara no havíem fet una parada com deu mana per dinar, simplement fèiem parades curtes per picar alguna cosa i prou, així que molts anaven morts de gana (jo no per variar, aquell dia portava les piles a mil), uns altres tenien fred, uns altres van tenir problemes físics de tibantors de múscul i de genoll, i altres ja estaven cansats de tota la patejada que ens havíem fotut.

Total que se’ns va fer fosc durant la baixada. El grup es va anar dividit en dos, per una banda el Jesús , neo-4 i jo, i per l’altra el Manel, en Xavier i en Ricard. Vam quedar que ens trobaríem tots al refugi. Allà en neo-4 i jo vam aprofitar per dinar, mentre que altres van aprofitar per a lligar amb noies xD

Hora màgica. Un espectacle durant el descens

Quan va arribar el segon grup ja vam començar a baixar fins al cotxe amb l’ajuda de dos frontals. De camí de baixada vam trobar gent que pujava cap el refugi i recordo que mes d’un ens va preguntar que si veníem de Núria, i no és d’estranyar perquè baixant aquelles hores (19:00h) qualsevol diria que veníem de l’infern.

I per fi ja estem a la furgoneta per començar el camí cap a casa amb algunes anècdotes també. Gairebé ens enduem per el davant una guineu, uns vianants i sense comptar les jorobas que ens vam menjar amb la furgo i és que el cansament passava factura…. i per rematar la tornada no va ser directe, ja que de la furgoneta del Manel vam haver d’anar a Gurb que allà teníem el cotxe del Jesús (i menys mal que el Jesús se’n va donar compte perquè el Manel ja ens portava directe a Barcelona i Gurb ja l’havíem deixat enrera) on havíem de fer canvi de cotxe i del cotxe del Jesús haviem d’anar al cotxe del Ricard que estava en el pont del treball (Barcelona) i d’allà jo vaig haver d’agafar la moto que tenia a casa d’ell i anar fins a un sopar d’aniversari que tenia al meu poble… vaig acabar arribant al sopar a les 23 h. i això que vaig anar directe… per sort encara ningú havia començat a sopar.

Aprofito per a felicitar a tots els que hi van ser dissabte, perquè van aguantar com uns campions!!!! 

Podeu veure més fotografies al meu Picasa

Advertisements

Etiquetes: , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: