Indrets d'escalada

Torrelletes

BusyBee — Sun, 01 Nov 2009 21:01:57 +0000

Aquest diumenge he anat a Torrelletes, un sector on ja hi havia estat un any enrere. El Jesús i jo sortim de Barcelona i en Manel vindrà des de Manresa.

Arribem en Jesús i jo al sector, i mirant el tipus d’escalada que predomina, em decanto per començar per un V+.

Tela Marinera, V+

Comença escalant el Jesús, al·lucina amb la sortida, sembla que només hi ha un monodit per a la mà dreta i una presa més o menys bona per a la mà esquerra! des de quan una via de V+ comença amb un monodit??? si és que no et deixen ni escalfa amb condicions! ara entenc el nom de la via, i es que la sortida de tela! Tinc clar que jo m’hi poso de primera, no puc començar el dia fent un V+ de segona, no? diria que la sortida de la via no em va sortir o potser si? no me’n recordo…

La Fosca, V+

Vist el tema de com apretan els V+ decidim fer un altre V+ però que aparentment sembla més fàcil, si més no, no te aquella sortida de monodit de l’anterior. Quan pugem notem la diferencia, aquesta via surt molt millor i jo l’encadeno (menys mal perquè sinó malament eh).

Samberi, 6b

Ara li toca ja tibar al Jesús, li pregunto que vol fer i ja es vol passar a un 6b, jo naturalment el provaré de segona, sembla ser que aquest sector no serà profitós per a mi. El Jesús s’ha de mirar la sortida un parell de cops, puja mira i desgrimpa i així fins que li sembla que ha trobat la combinació de passos, al final se’l treu ben net, vaya crack

Em toca a mi, la sortida, que és de força per variar, no em surt, faig un o dos A0 i segueixo amunt. La resta de via que es més de finura i ditets aconsegueixo pujar-ho bastante bé.

Diria que el Jesús va comentar que aquesta via deuria ser més de 6b a l’entrada.

En Manel més tard la va provar, a l’entrada també va trobar que hi havia un bon pas, però després la va pujar com si res.

La Cachonda, 6b+

Vinga anem pujant grau, pim pam. No trobem la primera xapa de la via, així que deduim que deu començar per la via del costat, La Gorda 7a. El Jesús novament encadena. En Manel arriba mentres estem en aquesta via, ell vol començar a escalfar per alguna via més fàcil així que comença a xerrar amb un grupet de 3 nanos i al final acaba fent cordada amb un d’ells. Al final vam acabar tots junts xerrant.

Em toca a mi. L’entrada de la via la faig amb un bidit invertit i una presa per la ma esquerra on m’hi caben tres dits, i amb els braços creuats. Aconsegueixo superar el pas i agafar el bon canto que hi ha més amunt. D’aquí t’has de desplaçar cap a l’esquerra, d’aqui fins a la quarta xapa de la via és tot finura, molta finura. Sembla increible però aconsegueixo arribar a la quarta xapa sense ni una sola trampa, sense pensar-me de la corda, vaja, que jo crec que si m’hi hagues posat de primera hauria arribat allà segur i bé. A partir de la quarta xapa ja son passos (un parell) de força i amb canto petit, aquí si que vaig haver de penjar-me de la corda un parell de vegades, però al final ho aconsegueixo superar sense cap A0, la resta de via és torna més fàcils.

Aquesta via al Manel li costa més, és massa de finura i ja porta un bon recorregut de vies, s’hi fica en top-rope i al final acaba la via. Ja podria jo tenir una mica de força del Manel i ell una mica de finura meva, llàstima que no es pugui tenir tot.

La Gorda, 7a

Ja que el Jesús la farà doncs jo també. El Jesús a la primera no aconsegueix encadenar la via, te varis passos durs i se li resisteixen. Jo la provo després d’ell i bueno, surt com un xurro, era d’esperar, que faig jo en un 7a? Al menys tibarem de dits, no?

El Jesús després d’un bon descans la torna a provar i després d’unes quantes esbufegades aconsegueix encadenar la via, felicitats Jesús!

La tonta, 6a

Ja anàvem marxar però el Jesús te corda per més i s’anima a muntar alguna altra via. Triem una via assequible per a tots. El Jesús comenta que hi ha un pas a l’entrada però que la resta es fa bé. M’ho miro i decideixo posar-m’hi de primera amb la primera assegurança xapada. L’entrada de la via segueix la tònica del sector, és un pas de força però diria que va ser més fàcil que no pas el monodit de la primera via de V+ que vam fer. Supero el primer pas correctament i a meitat de via quasi me’n vaig en un pas, però aconsegueixo aguantar-me i seguir amunt per acabar encadenant la via.

Després meu puja en Manel, que com era d’esperar encadena la via.

Friki a la Font de l’Ametlló

BusyBee — Sun, 25 Oct 2009 20:59:51 +0000

Aquest cap de setmana es celebra la segona assemblea del Club Excursionista Cima, el club del que sóc sòcia. La trobada, de dos dies, es fa a una casa de colònies a St. Marçal del Penedès. Jo al final només hi vaig el diumenge.

Diumenge a les 8:45h. estem a la casa per esmorzar tots junts i veure’ns les cares després d’un any. Fem una mica de xerrada de les activitats que hi ha programades, jo com no m’apunto a la d’escalada, però també es pot fer senderisme, i alguns altres després de la festa del vespre només els queden ganes d’anar al karting a fer unes voltes en cotxe.

Els que anem a escalar (Manel, Costa, Tino, Lori o CrazyBanana, Sergio, la Mini i jo) decidim anar a la Font de l’Ametlló (ressenyes), és la zona que coneixem que ens queda més a prop i de la que tenim ressenyes. És una bona zona per quan comencen a baixar les temperatures i el calcari es excel·lent. Només arribar ja veiem que passarem calor, sembla mentida que estiguem quasi a novembre!

El Tino a la via Mítica IV+
Autor: CrazyBanana

A les 14h. hem d’estar a la casa de colònies per dinar tots junts així que no perdem el temps i comencem a escalar (nomes anomenaré les vies que jo vaig fer).

Pilar de Sis, IV+

Al Lori li fa gràcia començar per aquesta via, el Manel ens ha dit que és maca. El Tino i jo aprofitem per pujar-la després i així escalfem. La via es fa molt bé, tot i que li falta un pàrabolt em sembla. De maca no ho es tant, la vaig veure normal, ni fu ni fa.

Cuca Petita, V+

El Manel i el Ricard han fet aquesta via i em pregunten si la vull fer, m’animo i la faig. Aquesta si que ja m’agrada més i fa tibar una mica tot i que tenim uns cantos brutals. No li trobo cap pega en quant a equipament.

Muntant la Cuca Petita
Autor: CrazyBanana

La Mini baixant de la Salamadra IV+,
a la dreta de la Cuca Petita
Autor: CrazyBanana

Nom desconegut, 6a (via 14)

Per recordar vells temps i tibar-li una mica més em poso en aquest 6a. Just fa un any enrere la vaig fer i la vaig encadenar, i ara tenia ganes de provar si encara podia fer-ho. Li demano al Lori si em pot assegurar i m’hi enfilo. És un 6a amb dos petits sostrets que s’han de superar on les mans ja son més petites. M’he de mirar una mica el primer sostret a veure per on el puc agafar, un cop trobo el canto li tibo i aconsegueixo sortir, el següent pas és molt de col·locació, quedes entre els dos sostres on la roca fa una corba en dins i d’allà xapes la següent assegurança i cap amunt. Al final encadeno la via

El Tino fent el 6a

Lluna Vermella, 6b

En Manel i en Ricard s’han posat a la Lluna Vermella, segons ells un 6b+ que portaven ja pensat de fer des de casa. Miro al Ricard com puja, sembla que la via és ben fina, en Ricard no es fia dels peus i acaba fent A0 a la tercera xapa, tot s’ha de dir que te els dits fets caldo del dissabte, va anar a fer bloc, i aquesta via si d’algú és, és de dits.

El Ricard a la Lluna Vermella

La via te molt bona pinta i decideixo fer-la, el Ricard em diu que em posi de primera que segur que me la trec, mentres que el Manel, que és més prudent em diu que primer la provi en top-rope. Al final li faig cas al Manel. L’entrada de la via, de la primera a la tercera xapa és fina de coll… després hi ha una assegurança que allunya bastant però hi ha molt de canto. El pas de 6b esta just a l’inici, de la 1ª a la 3ª assegurança. M’hi poso de segona i la via surt netíssima! no m’ho crec ni jo, no he patit, he trobat cantos de dits, he trobat peus, he trobat les millors preses de la via i l’he pujada sense ni partir. Al veure l’excitàs, decideixo repetir-la però de primera. I com surt? doncs igual que el primer cop, netíssima! encadenada! em quedo amb un subidón! he fet el meu primer 6b+ (en teoria) i a sobre en calcari! no m’ho crec! Tot i que comento a la meva colla que aquella via, per mi, no és un 6b6, si de cas la posaria de 6a+ difícil o 6b fàcil. Ja no ens queda més temps i hem de marxar cap a la casa de colònies, jo marxo ben satisfeta

El dinar a la va anar molt bé, vam fer carn a la brasa amb una mica de pa torrat, en total 26 persones ens vam ajuntar aquell cap de setmana. Després de dinar toca l’assemblea el club ens explica les intencions que tenen de cara aquest nou any, els gastos i beneficis del club, les noves activitats que vindran… ja que el club te un bon repertori de gent que toca tot tipus d’activitat, decidim que aquest nou any es farà una activitat de cada branca, escalada en roca, esqui de muntanya, barrancs, alpinisme… jo juntament amb els Lizards durem a terme la sortida d’escalada en roca el pròxim 21 de novembre, a veure que tal va

Cap a les 19h. arribo a casa i no me’n puc estar i entro al Blog d’en Passarell a mirar les ressenyes de la Font de l’Ametlló, a veure si aquell 6b+ realment ho és. Les miro i em trobo amb el que ja m’esperava i avia dit, no és un 6b+ sinó que esta ressenyada com a 6b… llàstima, jo que em pensava que havia fet el meu primer 6b+… em sembla que m’hauré d’esperar a un altre dia

Friki a Can Jorba (Montserrat)

BusyBee — Sun, 18 Oct 2009 20:07:11 +0000

Diumenge quedo amb el Manel, la Margarita, el Ricard, el Costa i el Jesús per anar a fer esportiva a Montserrat. Feia un any que no els veia, aquest últim temps les grans parets m’han tingut retirada de l’esportiva i de la gent amb la que em movia.

Fa un mes que he començat en un rocòdrom (2 dies a la setmana) i aquest cap de setmana tenia ganes de fer una mica de friki i veure si havia millorat, si havia agafat més força, em volia posar a provar.

Aquest cop m’acompanya la Marta (ma germana), que sembla que realment si que vol aprendre a escalar, així que el dia serà dedicat a ella i a muntar-li vies fàcils perquè pugui anar guanyant tècnica.

Anem a Can Jorba, lloc de sol (orientació sud) que ja comença a fer una mica de rasca. Triem el sector central (pàg. 156 Montserrat Cara Sur).

Mirant el llibre i el que vam fer, la ressenya no em quadra massa. Faré un resum de les vies que vam fer i les tornaré a ressenyar.

Xapes Negres, V+

Amb la Marta comencem per aquesta. La pujo jo de primera perquè la Marta la faci de segona. La via és fa bé, les assegurances no allunyen i la roca no vaig trobar que estigues sobada. A la Marta li costa pujar-la, la sento queixar-se una mica, normal si només ha escalat 3 dies en roca. Tot i així arriba a la reunió.

Mentrestant el Ricard i el Manel fan la via L’hora Violeta V+ i el Costa i el Jesús la via 6 del llibre.

Sense nom, V+ (via 6 del llibre)

Aquesta via a la ressenya la marquen de 6a+, però jo no li poso més de V+. Aquesta segueix la tònica de l’anterior. La Marta la puja molt millor que la Xapes Negres, sembla que ja comença a escalar bé.

Ladysue, 6b

Quan la Marta i jo acabem veig que el Manel esta muntat la Ladysue. La miro des de peu de via i te molt bona pinta, la veig assequible per fer-la jo. Quan en Manel i en Ricard acaben decideixo provar-la. Jo diria que la dificultat de la via esta a l’entrada on els moviments son força obligats i les preses son forats un pel polits. Cap a meitat de via les preses es tornen més aspres i ja no son tant obligades. És una via tècnica que no requereix força però si una mica de resistència. Recordo que la vaig pujar molt bé, sense patir i encadenada Ah! De grau no la poso ni molt menys de 6b, jo la deixaria en 6a difícil o 6a+ fàcil.

El Costa a la Ladysue

Sense nom, 6b+

Després passo a un 6b+, el Ricard s’hi esta barallant amb l’entrada. És la típica via que a peu de via hi ha un gran forat i després fa un gran bombo. En aquesta decideixo posar-me de segona,no crec que em pugui treure el bombo aquest, és veu que es de tibar-li i no tinc tanta força encara. De segona supero les dues primeres xapes com puc. A partir de la segona xapa vaig trobar que la via és posava molt més fàcil o potser es que com que ja no requeria de força sinó de finura em va anar millor. Jo crec que el 6b+ no és mantingut i que esta concentrat a l’entrada.

En Manel en el 6b+

En Ricard en el 6b+

L’hora Violeta, V+

La Marta ja ha descansat prou així que li munto una altra via. Aquesta no m’ha agradat gens ni a ella ni a mi, trobo que esta super sobada, vaig inclús fer algun A0 de la desconfiança que tenia de que se’n anés algun peu, vaig partir una mica per fer-la. Després quan li va tocar a la Marta tot van ser queixes, es sentia insegura pujant per aquella pedra tant polida.

La Marta a l’Hora Violeta

Sense nom, 6a

Una mica més a la dreta de la via Zoe, just en un canal hi ha una nova via. Jo asseguro al Jesús. L’entrada és una mica rara, son dues parets que formen un angle de 90º i per pujar s’han d’utilitzar totes dues. En Jesús va pujant fins que arriba a un punt que ja no el veig, de cop noto una gran tibada! el Jesús ha volat! descansa una estona i ho torna a provar però no se’n surt, sembla que ja esta cansat de tot el dia d’escalada, diu que hauré de pujar jo per acabar la via. L’entrada de la via, tot i que no em feia gràcia m’acaba agradant. Vaig pujant per una rampa molt fàcil fins que arribo on s’ha quedat el Jesús, allà la via es posa recta i te una mica de bombo. Miro les preses… em diuen que pugi per l’esquerra, miro l’arnes a veure si porto una de les meves cintes llargues per fer un estrep però malauradament no en duc cap així que tocara fer-la en lliure. Torno a mirar la via… m’agafo a la roca i pujo com si res, pensava que costaria més, menys mal que no portava cinta per fer trampes, baixo de la via ben satisfeta d’haver fet el pas

Després d’això ja toca marxar cap a casa.

Diria que si que me notat millores gràcies als entrenaments del roco, tot i que crec que hauré de fer bastant més esportiva per treure-li més profit als entrenaments.

GFTAC a Cavallers

BusyBee — Sat, 10 Oct 2009 18:47:49 +0000

El GFTAC marxem a Cavallers a practicar l’escalda en fissures. Dissabte arribem a Cavallers, ens dividim en dos grups, unes aniran amb el Ferran i les altres amb el Kike, a mi em toca amb aquest últim juntament amb la Gloria, la Montse i l’Argi. Fem parelles i el Kike ens fa muntar reunions utilitzant primer friends, després friends i tascons i per últim només amb tascons. Resolem alguns dubtes i errors comesos. La meva confiança amb aquestes instal·lacions no estava al 100% però ara puc dir que ha augmentat bastant després d’haver muntat (la Laura i jo) una R amb tres tascons petits i haver-nos penjat les cinc noies i que allò hagués aguantat

Comença a ploure i ens refugiem sota un pedrot, en poc temps arriba l’altre grup i allà mateix en Ferran i en Kike ens continuen fent explicació dels friends i els fissurers, quan utilitzar uns o altres, diferencies, pros i contres…

Com que sembla que el dia no millora, en Ferran i en Kike decideixen canviar de zona i anar cap a baix. Anem a la zona d’escalada del Viuet, una pedra molt guapa on jo i algunes altres noies ja hi havíem escalat, concretament al sectordreta-sud. Allà muntem unes quantes vies, la majoria d’elles de 6a, alguna de 6a+ i algun V+. L’objectiu és anar ficant caxarros mentres fem la via, em dono compte de com cansa muntar un 6a xapant les assegurances i a sobre afegir friends i tascons. El Kike i el Ferran es van dedicar a desmuntar les vies per comprovar com havíem posat el material.

La Mireia posant caxarros a la via Delom, 6a

La Mireia acabant la via

L’Esther pujant per la Cambón-Piola
i l’Orene entrant per la Delmer

La Laura a la via Bellota V+
i la Núriaa la Jabugo V+

Diumenge intentem quedar-nos a la presa a veure si tenim més sort que el dia anterior. Ens repartim amb els mateixos grups del dia anterior. Amb el meu grup anem al sector Canalla, hi han dues vies de IV de fissura, intentem no xapar les assegurances i ficar uns quants friends. Un cop totes havíem fet la via, tornem a pujar però com si féssim via llarga, muntem la reunió i el Kike ens diu que em fet bé i que malament i repassem la tècnica del ràpel.

L’Argi fent una via de IV al sector Kanalla

El Kike ens ensenya a com envenar-nos les mans per protegir-les del fregament al encastar-les en les fisures, jo no vaig tenir temps de fer-ho així que no us puc dir que tal va, però suposo que deu anar bé, no?

Després d’això ens deixen una mica lliures i anem com boges buscant vies on practicar tota la teoria que ens han donat. Trobem una via molt guapa i desequipada, ideal per posar friends, diria que gairebé totes la vam provar, mai havia fet una via d’aquest estil i sense pàrabolts, se’m va accelerar una mica el cos al fer-la.

Per dilluns estava pensat dur a terme els objectius que dúiem pensats des de casa. El meu era fer la Pistacho Asesino amb la Mireia. Al llevar-nos veiem que el dia no pinta bé, no sé si plou o és que amb el vent que fa aixeca l’aigua de la presa i ens arriba a nosaltres que estàvem al pàrquing 3. Decidim baixar cap a Escales i posar allà en practica tot lo après. Ens fan triar una via a cada una, però després resulta que van fer i desfer i ens van col·locar com van voler (en quant a grups i vies).

Esperó dels Elfos, 175m V+ (V oblig.)

A mi em toca fer l’Esperó dels Elfos amb la Raquel i la Gloria. Ens repartim els llargs, la Raquel farà el primer, jo el segon i el tercer i la Gloria el quart i cinquè.

L1, 25m V+

L’entrada del primer llarg esta molt sobada, li posen V+ però tal i com esta quasi que li podem posar més, fem totes un A0 com una casa, no tenim massa temps per perdre que darrera nostre hi ha una altra cordada (l’Irene, Orene i Argi). Després de l’entrada la roca es torna més bona.

L2, 50m V

Em toca. Trobo que la roca és molt rarota, mai hi havia escalat aquí. Em costa trobar llocs on posa caxarros i alguna xapa allunya un pel, però al ser un llarg de placa i amb la falta de pràctica que tinc no em resulta fàcil per trobar els forats, al final aconsegueixo posar dos friends.

El llarg és molt disfruton, hi ha moltissim canto i la roca és molt adherent.

L3, 35m V

Per mi el millor llarg de tota la via. Es tracta duna fissura totalment desequipada, només trobem un pàrabolt a la sortida de la R2 per indicar-nos per on va la via. A la fissura si que aconsegueixo ficar un munt de caxarros, entre ells un tasco que no vam aconseguir treure’l. La fissura és un difrute increïble, es deixa fer molt bé i és força llarga, gairebé transcórrer per tot el llarg.

Autor: Gloria

L4, 35m V

El fa la Gloria, torna a ser de placa, ella aconsegueix posar uns quants caxarros.

La Gloria a la sortida de la R3

La Gloria fent el tercer llarg

L5, 30m V

La Raquel esta animada i ens demana si no ens fa res que el fgi ella aquest llarg, la Gloria li cedeix i la Raquel ens condueix cap al final de la via. Aquest llarg te un mini sostre que li dona una mica de gràcia al llarg, la resta es anar fent.

La Montse fent la via del costat, la Saca Molla, 150m V+

La cordada Argi, Orene i Irene
acabant l’Esperó dels Elfos

Conclusions del cap de setmana

Ha estat un cap de setmana de molt aprenentatge, al menys per a mi. Mai havia col·locat tants caxarros i mai havia tingut la oportunitat de que un tècnic d’escalada em digues si estaven ben posats. Amb tot això m’han entrat moltes ganes de deixar de banda una mica les vies equipades de Montserrat per llençar-me a les vies semiquipades de calcari a Lleida o a les escalades semiequipades de fissures de granit a Cavallers (tot i que ara que ja fa fred m’hauré d’esperar a la primavera).

Ha estat un plaer poder escalar amb la Gloria i Raquel, amb la Raquel si que havia escalat un dia al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt, però amb la Gloria encara no havia tingut la ocasió.

En fi, espero amb ànsia la pròxima quedada del mes que ve, us faig un avançament, serà d’escalada artificial, suposo que allà acabaré de confiar amb el material perquè si m’hauré de penjar d’un friend…

98 Octanos, 140m 6a. Magdalena Superior

BusyBee — Sun, 04 Oct 2009 20:37:26 +0000

Aquest diumenge convenço al CrazyBanana per anar a fer la via 98 octanos a Montserrat. És una via de 4 llargs, tres d’ells de grau màxim IV+, però el tercer te una placa de 6a que fa molt bona pinta. Portem ja els llargs repartir del dia anterior, el CrazyBanana farà el primer i el quart, així jo escalfo motors en el segon llarg a veure si així surt millor el llarg de 6a.

Tenim sort, no hi ha ningú a la Magdalena, però a l’agulla del costat… el Gorro Frigi esta a petar! deuen haver 5 cordades escalant-lo i no es para de sentir la paraula pedra!

Cordades al Gorro Frigi.
Autor: CrazyBanana

L1, 45m III+

El Lori comença amb el primer llarg, un llarg de III+ grau amb gran quantitat de pàrabolts. És tant fàcil que el Lori decideix pujar amb bambes, sembla ser que els peus li fan mal i no te masses ganes de posar-se’ls.

En CrazyBanana en el primer llarg

L2, 40m IV+

Aquest llarg és per mi. És fàcilet (tant que el CrazyBanana el puja de segon amb bambes també!), te moltes assegurances i la roca és molt bona tot i que no m’acaba d’agradar la roca de les cares norts, és més fosca, però força adherent. Mentres vaig pujant vaig veient el següent llarg que em tocara fer, el 6a és veu molt guapo, no sé ben bé per on anirà, hi ha dues parts diferenciades, una molt més fàcil que va per l’esquerra i l’altra que puja recta i que desploma, espero que sigui la de l’esquerra.

Jo a la reunió del segon llarg
Autor: CrazyBanana

L3, 30m 6a

Efectivament i com era de suposar, el llarg va per l’esquerra, menys mal M’agafo totes les cintes que portem no sigui que me’n falti alguna i començo a pujar. L’entrada és fàcileta, et dona temps d’anar-te mentalitzant, poc a poc la paret es va posant recta. Vaig decidida cap amunt, sembla que vaig troban canto i a sobre és bo… poc a poc vaig notant que la pila se’m comença a acabar, busco preses i no en trobo, n’agafo algunes i noto que no son bones, no trobo la sortida i m’estic petant… ja no puc més i li dic al Lori que em pilli, necessito descansar. Quan ja estic penjada de la corda miro amunt i me’n adono que només em quedava una xapa per sortir del 6a! quina rabia! (és un dir perquè jo mai m’enfado i menys per aquestes coses ) quina poca decisió! potser si hagues apurat m’el hauria tret… descanso una estona i torno a agafar aquelles preses que considerava dolents, i vaja, sembla que no eren tant dolentes, li foto una tibada i surto del pas, ja esta… s’ha acabat el llarg… he passat el 6a… potser algun altre dia faré una altra via de 6a i em sortira net, sembla que encara no toca…

El maquissim llarg de 6a.
Autor: CrazyBanana

El Lori te una mica de problemes per pujar, tot i que no fa servir els estreps, es nota que els braços li fan mal, al final, després de descansar una estona arriba a la reunió. Fem una pausa a la R abans de fer l’últim llarg.

Per l’equipament del llarg no patiu, el llarg esta molt ben equipat i les xapes estan molt a prop l’una de l’altra.

L4, 25m IV+

Aquest llarg li toca al CrazyBanana. És un llarg fàcil, potser te un passet però esta molt ben protegit.

Ressenya treta de la web Escalatroncs

Tànger, 350m 6a o V+/A0. Collegats

BusyBee — Sun, 27 Sep 2009 19:15:29 +0000

Diumenge canvio de paret i de companys de cordada. Anem a Collegats a fer la via Tànger, una via generosament equipada, tot i que la ressenya posa que cal portar algun friend, nosaltres no en vam col·locar cap, això si, les bagues per les savines ens vana anar molt bé. Les cordades son el Jordi i jo (tot un plaer haver compartit paret i corda amb tu) i per altra banda l’Isaac amb en Xavi i en Toni.

L1, 40m V

Comencem en Jordi i jo. Ens repartim els llargs, ell farà els imparells i jo els parells, així doncs comença ell amb el primer llarg, en un tres i no res ja esta dient reunió! vaya crack, ai que em sembla que faré enrederi l’ascensió. Començo a pujar jo i al·lucino una mica amb la roca, és conglomerat però que no te res a veure amb Montserrat, trobo que tots els cantos son molt romos i no em donen gens de confiança, sembla que la ma m’hagi de marxar, i a sobre aquest primer llarg es ben tiesso i tira una mica enrere, no vaig massa ràpida pujant i a sobre tinc l’Isaac, un altre crack, enganxat al meu darrera ficant pressió. Arribo a la R ja patint per el següent llarg. En aquest primer llarg hi han onze pàrabolts i un pitó.

L2, 30m V

El segon llarg segueix la tònica del primer, continua sent tiesso i amb presa roma, no sé com aconsegueixo arribar a la R sense cap caiguda… Els nois em felicita’n per com m’he tret el passet del llarg, jo els contesto que no sé de quin passet xerren, per mi tot el llarg ha estat un passet

L3, 25m 6a

El tercer llarg és el del 6a i li toca al Jordi, menys mal perquè quin 6a, si és que els cantos son una me… tots son romos! fem tots dos A0 i ale, que la finalitat és acabar la via, no? A partir d’aquest llarg la via ja tomba una mica i no costa tant de pujar.

La resta de llargs és anar fent, amb dos llargs més de 6a que li van tocar al Jordi altre cop, pobre… aquell dia es va menjar tots els llargs difícils, casualment tots queien en número parell xD Dels tres llargs de 6a l’últim és l’únic que vaig poder-lo pujar dignament, tenia millor canto.

En Jordi muntant el tercer llarg

En Jordi en el novè llarg

En Jordi al deuè llarg

Sembla que la via la vam fer en un pim-pam, vam començar a les 12h. i vam arribar dalt a les 16h. aprox.

Apròximació

Aparcarem el cotxe a un petit espai que hi ha a la carretera que va de La Pobla de Segur a Sort (N260). Des de l’aparcament surt un camí que en 10 minuts ens deixara a peu de via. En cas de que l’aparcament estigues ple, també podem deixar el cotxe al picnic de la Font de la Figuereta, just abans d’entrara al Congost venint de La Pobla de Segur

Descens

El descens un autentic pal, un cop acabada la via comencem a caminar per un camí que surt cap a l’esquerra i que ens porta a una canal equipada amb cables (en alguns trams també cadenes i cordes) molt prims i que destrossen les mans, anem baixant per la canal fins a petar a un camí que ens dura al mateix aparcament de sortida. En total 45 minuts.

Ressenya de la via Tànger

Aresta Ribes Vidal, 345m 6b o V+/A0 (V+ oblig.).Roca Regina

BusyBee — Sat, 26 Sep 2009 12:12:59 +0000

Cap de setmana de retrobada de la gent que vam estar aquest estiu a la zona d’Ailefroide als Alps. Dissabte ens llevem aviat i decidim cordades, jo aniré amb el Mimo i el Nacho a l’Aresta Ribes Vidal a la Roca Regina, l’altra cordada que ens acompanya està formada per la Bego i en Jordi.

La via consta d’11 llargs, tres dels quals son de rostoll (de caminar). La via te molts trams de roca trencada on s’havia d’anar ben al lloro d’on t’agafaves. Per compensar aquest fet cal dir que la roca te bona adherència i allà on no esta trencada dona confiança. També en alguns trams hi havia una mica de líquens però es pot pujar perfectament.

Els llargs més guapos son el cinquè, vuitè i el que surt de la R9 i que tomba a l’esquerra per escaquejar-se del sostre de 6b, recomano fer aquesta variant, quan tombes quedes col·locat a la placa de la Roca Regina amb tot el pati sota els peus, es puja per una placa fàcil de IV+/V que ens porta a la R10. Algunes de les reunions de la via es fan en alzines.

En Nacho en el vuitè llarg

En Mimo en el onzè llarg

En quant a equipament esta bé, trobem majoritàriament pitons i alguns pàrabolts en els passos més difícils. De material amb un joc de friends (més gran del 2 no vam col·locar) i unes quantes bagues per sabines serà suficient.

La via la vam fer en 3,5 hores. Després anem a l’Alberg de Cellers a fer unes birres i cap al vespre a fer un bon sopar amb tota la colla al restaurant que queda més amunt.

Ressenya treta de la web Ressenya.net

Mutant World, 110m V.Garraf

BusyBee — Thu, 24 Sep 2009 19:21:18 +0000

Per fi avui porto a ma germana a fer via llarga juntament amb el CrazyBanana, potser ha estat massa agosarat tenint en compte que ella només ha escalat tres dies esportiva (a Montserrrat els tres) i mai havia fet via llarga, però al final se’n ha sortit prou bé.

Decidim fer la Mutant World al Pic del Martell, és una via de grau màxim V i amb reunions molt còmodes i bon calcari, potser una mica sobat al primer llarg però poca cosa.

De camí amb el cotxe amb el CrazyBanana ens repartim els llargs, i com no ell vol el segon, el millor, així que com que jo escalo més que ell perquè tinc més temps lliure li cedeixo amb cara de pena, i al final també li acabo cedint el tercer llarg! Sóc una figa flor! Quin poder de convicció, ja hem quedat que la pròxima vegada em toca a mi el millor llarg

L1, 40m V

Aquest llarg el faig jo, fa molt que no escalava en calcari i això es nota, tot i que el llarg esta equipat, les assegurances no estan a tocar i em costa confiar una mica en la roca, hi han alguna cantos una mica sobats, però hi ha molta i bona presa. En aquest llarg no cal col·locar res, hi han 8 pàrabolts, tot i així col·loco un fisurer per practicar. La reunió és comodíssima, equipada amb dos pàrabolts i quatre anelles.

Jo muntant el primer llarg.
Autor: CrazyBanana

La pobra Marta ha notat bé on éren els passos de V, sembla que encara li falta guanyar bastanta força als braços, li feia cosa penjar-se de l’arnes/corda, en part és normal, fins que no agafes confiança amb el material… i també he hagut de sentir alguna paraulota de la seva boca cap a mi però esta més que perdonada.

La Marta pujant el primer llarg.
Autor: CrazyBanana

L2, 40m V

Aquest llarg per el CrazyBanana, el millor llarg. L’inici és fàcil i esta desequipat, però la roca es deixa equipar molt bé. En aquest llarg només hem trobat un pitó abans de la placa de V i un pàrabolt al mig de la placa. El CrazyBanana ha utilitzat majoritariament fisurers petits/mitjans, un friend del 0,3 i ha fet dos ponts de roca diria. La placa es pot fer bé i te bones preses tant per peus com per mans. La R2 segueix la línia, es molt còmoda i esta ben equipada.

El CrazyBanana muntant el segon llarg

En aquest llarg també em tingut una mica de guassa amb la Marta, tot i que ja se la notava més solta pujant els IV’s en el V ha tingut més problemes, hem hagut de treure els estreps (menys mals que els portava) i em fet alguns apanyos inclosos A0, però al final ha aconseguit pujar

Foto de família a la R2
Autor: CrazyBanana

L3, 30m IV+

I aquest llarg també per el company, quina sort te avui, esta triomfant però això haurà d’acabar que jo també vull escalar. Aquest llarg és fàcil, el pas més difícil del llarg esta protegit amb un pàrabolt. Aquest pas també se li ha resistit a la Marta, la corda pujava recta quan la via havia d’anar cap a la dreta, he hagut de pujar jo primer, a ella l’hem penjat amb una cinta del pàrabolt, el CrazyBanana m’ha donat corda i l’hem desviat cap a la dreta, després d’aquest apanyo ja ha pogut pujar molt bé, fent invertits i tot!!! La R3 el CrazyBanana l’ha muntat amb un pàrabolts i un friend del 0,75.

El CrazyBanana muntant el tercer llarg

Ressenya Mutant Wordl, és la via núm. 1

Aresta Ribas, 300m 6a o V+/A0.Pollegó de la Vinya Nova

BusyBee — Sun, 20 Sep 2009 11:56:12 +0000

Aquest diumenge quedo amb l’Esther per anar a Montserrat, farem la via Aresta Ribas a la cara sud, es veu que ara no te prohibicions i l’Esther porta temps amb ganes de fer-la. També s’apunta la Raquel amb el seu amic Oscar.

La via

Estaria bé que us fes una descripció de cada llarg, i més tenenint en compte com va anar l’ascensió. En general la roca de la via estava molt trinxada, s’havia d’anar molt al lloro d’on t’agafaves perquè podria anar-se’n aball. El llarg de roca més bona va ser el del 6a, i tot i així, se’m va trencar una petita presa del peu. A part del mal estat de la roca, vam trobar que ens faltaven reunions, diria que dues de les que marcava la ressenya no les vam trobar i vam haver d’improvitzar.

En quan a equipament l’inici de la via estava correcte, les assegurances allunyaven i hi havia trams en que no et podies assegurar en res a no ser que et serveixi una sabina que es mou… L’últim llarg de la via i el mes caòtic, no sé si es que ens van liar de via o que però va ser horrors. No vam trobar la reunió que marca al costat esquerra de la sabina, vam continuar el llarg per l’esquerra fins arribar al cim, només hi havia un pàrabolt i una sabina i el fregament de els cordes era tant bestia que costava moltissim escalar. Aquest llarg em va tocar a mi, menys mal que la Raquel em va ajudar agafant la corda i passant-la per la cinta de la sabina i des de la R dalt l’agulla.

Resum d’alguns llargs

La meva cordada ens vam saltar el primer llarg de la via, es veu que només te dos pàrabolts i hi ha gent que considera que és el més difícil de la via. Aquest llarg s’escaqueja fent una grimpada per l’esquerra, on es va a petar a la R1.

Segon llarg de la via. Autor: Esther

L’Esther en el tercer llarg

En el cinquè llarg és on res quadrava, no vam trobar la reunió que marca a la dreta de la sabina i vam haver de muntar-ne una allà on es veu l’Oscar a la foto, unint la corda a una R que constava de tres pitons bells que ens quedaven a ma esquerra i una pàrabolt uns metres més a la dreta.

Caos en el cinquè llarg

La Raquel en el sisé llarg

A destacar de la via el llarg de 6a, per mi el més guapo amb diferencia. El llarg esta molt ben assegurat i te bon (petit clar) canto. Les dues primeres assegurances estan en un tram que desploma una mica (poc) i el pas diria que esta aquí, passar de la segona a la tercera assegurança, jo no ho vaig aconseguir i el vaig superar fent A0. Després del tercer pàrabolt la via ja tomba en dins i es torna més fàcil.

L’Oscar en el llarg de 6a. Autor: Esther

Us adjunto la ressenya que portavem nosaltres, no ens va servir de massa perquè algunes de les R no coincidien i l’últim llarg no tenim clar que estigui ben indicat.

Pel davant + Canaletes a la Panxa del Bisbe, 160m V+

BusyBee — Sat, 19 Sep 2009 18:54:34 +0000

Dissabte anem amb el CrazyBanana a Montserrat. La via escollida és una combinació de dues, comencem per la Pel davant i enllaçarem amb la Canaletes, grau màxim de la combinació V+, 160m. en total.

Quan som a peu de via em dono compte que aquest primer llarg de la via ja l’havia fet el dia de les proves de roca del GFTAC, així que li cedeixo al company.

La Panxa del Bisbe de perfil.
Autor: CrazyBanana

L1, 40m V+

És un llarg força mantingut amb un pas de V+ a l’entrada una mica punyetero, s’ha de mirar. Al CrazyBanana li va costar un pel, masses mesos sense escalar suposo. Aquest llarg és el millor de la via i esta ben assegurat. Hi ha una primera reunió precaria de la que passarem de llarg i la muntarem R a la següent que trobem.

El CrazyBanana en el pas de V+ del primer llarg

L2, 15m IV+

El segon llarg el faig jo. És un llarg fàcil i que es fa sense problemes. Alguna assegurança allunya però la roca és bona i dona seguretat.

L3, 50m V

Aquest llarg també me’l quedo jo, ja que el segon llarg només han estat 15 metres i el CrazyBanana ha fet el primer llarg de 40m (el millor). El passet de la via esta just a la sortida, un V que és supera sense problemes i que ens porta a l’entrada del diedre, molt maco i facilot. Despés el llarg passa a ser un III molt fàcil, llàstima que a partir de la sortida del diedre la via es torni tant fàcil, m’hauria agradat que hagues sigut mantinguda en IV o V. Jo la reunió la vaig muntar a un alzina, però quan ja el CrazyBanana va arribar a la R i ja sortia cap a la dreta per fer l’últim llarg, va topar-se amb una reunió, així quela va muntar, jo vaig anar fins on era ell i d’allà va sortir direcció al cim. No sé si la reunií es fa a l’alzina o en aquella segona que vam trobar, crec que és molt millor fer-la a reunió equipada que només es troba a uns metres a la dreta de l’alzina.

Diedre del tercer llarg
Autor: CrazyBanana

R3 a la drets de l’alzina.
Autor: CrazyBanana

L4, 55m, III

Que us he de dir? doncs que no te historia, és molt fàcil i amb poques assegurances. A dalt al cim hi han pàrabolts per muntar la reunió.

Les vistes des de dalt l’agulla maquíssimes, es veia el Cavall Bernat per un cantó i per l’altre el Gorro Frigi, la Magdalena sup. i inf., la Gorra Marinera… Sembla mentida però només vam veure 3 cordades en tota la zona!!! que teníeu por de pillar pluja la resta? el dia va ser brutal al final, algun núvol poc amenaçadort i ni una gota de pluja

Foto de cordada dalt la Panxa del Bisbe De fons el
Gorro Frigi, la Magdalena sup. i Inf. i la Gorra Marinera

Nota 1: si no teniu plaqueta recuperable no patiu, nosaltres no em portàvem i tampoc la vam fer servir.

Nota 2: Nosaltres com diu a la web d’Escalatroncs, ens vam saltar les reunions precàries i vam muntar les que marca a la ressenya com a bones.

Ressenya treta de la web Escalatroncs

Gam, 100m 6a+ o V/A0 (Portella Petita. Montserrat)

BusyBee — Thu, 20 Aug 2009 08:08:12 +0000

Avui li proposo a la Núria fer la Gam, una via que feia temps que tenia ganes de fer.

Les dues Núries a la Gam. Autor: Marc

L1, 35m, III
El primer llarg no te cap assegurança, només en vaig veure una 2 metres per sobre del peu de via. És un llarg molt fàcil i que es fa sense problemes, només cal tenir una mica de coco. La roca la vaig trobar bona.

L2, 25m, 6a
A sota a peu de via hi ha expectació, tenim en Marsi, l’Alex, el Subi i el David, diria que estan esperant a veure com surt el 6a, ufff quina pressió! quina sortideta de reunió, no els prometo res i va! m’hi poso! Vaig mirant com fer-ho, tinc dubtes de si aconseguiré pujar, després de pujar una mica i desgrimpar un parell de cops, sembla que he trobat com fer el pas, esta tot molt ben assegurat així que tiro amunt i surt net! buuuaaa que bé, m’he tret un 6a de via llarga, no estem tant malament sembla Passat el pas va disminuint la dificultat passant a ser un IV facilet de fer.

L3, 40m, 6a+
Amb el subidón de la sortida de l’anterior R tinc prous ànims com per provar aquest, de lluny semblava més fàcil que l’anterior sortida de la R1 però a la que m’hi poso me’n adono que és un pel més complicat. Ho provo varis cops i no surt, al final em decideixo per pujar amb les bagues de les cintes, que hi farem, potser un 6a+ de via llarga és massa de moment. Passada aquesta sortida el llarg es torna més fàcil però cal dir que les assegurances allunyen i no hi han masses.

Jo a la R2 i la Núria pujant el segon larg.
Autor: Marc

Intentant superar la sortida de la R2.
Autor: Marc

Els nois van passar un bon dia veient una cordada femenina a la Gam Al acabar marxem cap a Gràcia que son les festes!

Podeu trobar més informació a la web Escalatroncs, la ressenya adjunta és d’aquesta web.

Ecrins, Alps 2009

BusyBee — Sun, 16 Aug 2009 15:17:44 +0000

Aquest estiu l’he passat als Alps, concretament a la zona dels Ecrins, en total dues setmanes, la primera a la vall d’Ailefroide i la segona a la Belarde.

Durant la primera setmana vaig fer la Cresta de Sialouze, us adjunto una mica d’informació (en francès) treta d’un llibre que no recordo el nom. Com que amb aquesta info tindreu més que suficient em dedicaré a no explicar activitat però si a posar alguna fotografia. La cresta em va agradar bastant, tenia algun pas de 5b ben tieso i alguns de 4a,b,c, no la considero una cresta fàcil. Nosaltres vam portar peus de gat. Destacar la gran quantitat de blocs que hi han al costat i dins el camping, si aneu per aquesta zona no us oblideu del crash pad, hi han blocs molt guapos.

Cresta de Sialouze 3,576m

Un dels passos que ens va costar de la cresta

A la segona setmana fem un canvi de vall, anem a la Belarde on es feien les Estades per a Joves Alpinistes de la FEEC d’aquest any, jo hi estava inscrita. Aquesta setmana va ser més productiva.

Fem l’ascensió al pic de Pilatte, al pic Rateau i escalem la magnifica agulla Dibona, sense contar una vieta llarga al davant del camping mateix. Les dues ascensions, fàcils si es troba en bones condicions, als pics mencionats van anar molt bé, ens va servir per practicar l’encordament en glacera, que sembla ser que tots portavem fluix aquest tema. L’ascensió al Pilatte es va veure marcada per una pala de gel de 180m just a sobre la glacera, vam haver de muntar reunions amb cargols per poder progressar amb seguretat. Per poc no se’ns foten a sobre un guia amb els seus dos clients després que un dels client rellisques i comences a baixar per la pala. Vam tenir la gran sort que un d’ell es va quedar enclastat dins d’una petita escletxa i va fer que els altres dos frenessin.

Foto al cim del Pilatte, 3476m
Participant de les Estades de Joves Alpinistes 2009 de la FEEC

Glacera del Pilatte. Fotografia feta des del refugi.

La meva cordada, formada per l’Eli de Lleida, l’Eli de Berga i jo per no va poder completar l’ascensió al Rateau. Un cop creuada la glacera s’ha de pujar per una anal de roca per despres enllaçar amb una cresta. Nosaltres vam anar muntant llargs a la cresta i això va fer que anessim massa lentes i no poguessim fer cim, però ei! nosaltres contentissimes de fer cordada soletes i intentar superar els obstacles sense ajuda de ningú

Petita cresta del Râteau, a la foto les dues Elis

Ara si la Dibona, buaaa quina agulla, és maqussima! Jo sortint d’aquí Bcn tenia pensada fer la via Berthet-Boell-Stofer, 350m però no va poder ser, amb la meva cordada vam haver de triar un de més fàcil, al final la dels Nains, una via de 6 llargs (II, IV. IV, III, III, III) i que després empalma amb els dos de la ruta normal, no son dificils tampoc. En fi, sembla que hi hauré de tornar i ja de pas si tinc més grau millor, que he comprovat que als Alps els graus estan mes apretats.

L’Agulla Dibona

Arribant al cim de l’agulla

Vistes des de la Dibona

La última setmana abans de començar a treballar vaig aprofitar per anar a la platja, tenia unes ganes de banyar-me al mar després de dues setmanes trepitjant muntanya…. No vaig anar pas a fer panxing… ens vam ajuntar uns quants, un dia el vam passar a l’Escala i l’altre a Tossa de Mar, fent que? doncs psicobloc! que guapo, com no, em va agradar De les dues zones em quedo amb Tossa de Mar, que tot i que les vies son més complicades que a l’Escala, la zona és molt més maca i trobo que les vies també son més guapes. Podeu trobar les ressenyes i explicació de com arribar-hi al bloc del Tranki 01 i 02 i del PGB.

Ara toca esperar la neu… a veure que ens depara aquest hivern

He d’actualitzar la meva galeria Picasa amb totes les fotografies i ressenyes de l’estiu als Ecrins, ja posaré un link quan estiguin llestos els àlbum.

Cresta Pa de Sucre

BusyBee — Sat, 25 Jul 2009 19:43:58 +0000

Divendres tarda marxem el Tino i jo cap a Cavallers per fer la cresta Pa de Sucre. Fem bivac al pàrking, trobem força gent i uns quants d’ells també fent bivac. Passem una nit tranquil·la.

Dissabte ens costa llevar-nos, acabem començant a caminar a les 8h. un pel tard. L’aproximació fins a peu de cresta la marquen de 3 hores. El camí es molt agradable de fer, va pujant poc a poc i es fa disfruton, el paisatge increïble!

Dades de la cresta

Dificultat: D (varis passos de IV)

Desnivell: 903m

Horari: de la presa de Cavallers a peu de cresta 3h. De cresta 5h. De descens 2,5h.

Material: dues cordes dobles, bagues, friends mitjans 0,3, 0,5 un del 2 i fissurers petits i mitjans. Peus de gat opcional. (el material descrit és el que vam utilitzar).

L’aproximació: agafarem el camí que surt per la dreta (mirant cap al refu) de l’Estany de Cavallers (1.781 m) i anirem pujant per el camí senyalitzat amb estaques grogues fins gairebé al refugi Ventosa i Calvell a 2.220 m (1,5 o 2h.). Agafarem el camí que tomba (cota 2.178 m) cap a l’esquerra direcció nord-oest seguint el corriol fins arribar a l’Estany de Travessani (2.266 m) i seguirem a mà esquerra (direcció oest). En direcció oest surt un camí que agafarem i ens portarà a l’Estany de Tumeneia de Baix (2.286 m) que vorejarem per la seva dreta i seguirem pujant direcció nord-oest. Anirem direcció al coll que ens portara a peu de cresta.

Ascensió per la cresta del Pa de Sucre (descripció aproximada)

A les 12:30h. comencem a escalar. Entrem directament per l’aresta per després passar a un xemeneia de III grau.

En Tino als primer tramsde la cresta

Arribarem a un replà on trobem una instal·lació (2 pàrabolts amb anelles) per rapelar 10m. D’aquí passem per un tram de cresta horitzontal però esmolat que ens deixara a un coll (possible escapatòria). D’aquí nosaltres vam pujar per una xemeneia molt fàcil que ens va portar a dalt l’agulla. A la dreta d’aquesta xemeneia hi ha un altre possible camí, on vam trobar un tasco en una fissura. Aquest segon camí (que vam provar) trobo que era més difícil, i total sembla ser que les dues variants van a petar al mateix lloc. Un cop a l’agulla trobem una instal·lació de ràpel, 15m.

Nosaltres vam pujar per la xemeneia
que es veu al centre de la fotografia

Un cop al coll atacarem l’agulla per la seva dreta que ens porta a un replà molt còmode. D’aquest replà seguirem per la fissura de la dreta on trobarem un pitó (pas de IV) i que ens portarà a un segon replà. Des d’aquí pujarem a un tercer replà per una bavaresa (pas de IV). Continuarem cap a l’esquerra fins al cim de l’agulla. Destreparem fins al coll i agafarem la segona xemeneia (pas de III) fins al cim del Tumeneia. Baixem del cim pel camí més fàcil pel cantó dret fins que ens trobem amb una nova agulla. La voregem per la seva dreta fins a arribar a un petit coll. Des d’allà atacarem l’agulla pel fil. Un cop a dalt l’agulla vam desgrimpar per l’altra cantó per una placa un pel fina fins a trobar una instal·lació de ràpel (un tasco i varis cordinos) de 25m, que ens deixarà a la Bretxa Pauss.

Passos de IV

Des d’aquí, farem l’ascensió al Pa de Sucre per el camí més fàcil (passos de II) que surt una mica per la dreta i que ens anirà conduint fins al fil de l’aresta. A partí d’aquí el terreny es torna més vertical amb algun pas de IV amb bon canto. Per terreny ja més senzill arribarem a una bretxa molt característica. Amb tendència a l’esquerra ens trobarem una fissura vertical (passos de IV). El terreny es torna més senzill fins al cim del Pa de Sucre.

Aresta del Pa de Sucre

Foto al cim del Pa de Sucre

Descens

Nosaltres no vam trobar el ràpel que anomenava la ressenya que portàvem. Vam trobar un pedrot amb un cordino, segurament per allà havia rapelat algú. Vam reforçar el ràpel i vam baixar amb les dues cordes de 60m. Vam trobar una altra instal·lació, aquesta amb més cordinos i bagues, tornem a fer ràpel amb les dues cordes fins arribar a terra.

Descripció del descens de la ressenya que vam utilitzar

El descens del Pa de Sucre l’iniciem buscant el camí més senzill (tendència a anar cap a la dreta) fins que trobem una instal·lació molt precària de ràpel. Podem optar per fer-lo (10 metres) o desgrimpar el pas. Des d’aquí anem seguint el camí, relativament senzill però en ocasions realment molt exposat fins a la base d’una agulla granítica molt característica anomenada “El Mussol”. La voregem per l’esquerra també per terreny exposat fins al coll que separa el Pa de Sucre i la Punta d’Harlé. Si es vol, es pot allargar la cresta ascendint la Punta d’Harlé. En principi, les dificultats no haurien de superar alguns passos aïllats de III.

Des del coll es baixa pel caos de blocs de granit en direcció sud-est (molt evident) fins que la pendent del descens fa recomanable girar cap a la dreta (direcció sud) per vorejar les escarpades parets que defensen l’estany Cloto. Allí trobem un corriol que ens permet baixar fins a aquest estany d’aigües transparents. Un cop a l’estany abandonem el corriol (que ens duria de tornada als estanys de Tumeneia i al Refugi Ventosa i Calvell) i pel marge esquerre del torrent que neix al llac, primer per prats d’herba i després per entre pins negres, anem buscant el camí més senzill per arribar a la Pleta de Riu Malo. Des d’aquí enllacem amb el camí ample que ens durà a l’aparcament, sota la presa de Cavallers (unes 2,5 hores).

Escabroni Escaupilli, 130m V+

BusyBee — Sun, 19 Jul 2009 19:05:52 +0000

Diumenge quedem el Francesco, l’Oriol i una servidora per fer via llarga a la Miranda de Can Jorba. La via escollida és la Escabroni Escaupilli, 130m V+, una via ben equipada, tot i que alguna assegurança pot allunyar, per el meu gust estava tot correcte.

Era el primer cop que escalava amb aquest parell, i quin parell… si és que una no es podia concentrar! Va ser una tarda més dedicada a la xerrera que no pas a l’escalada, és va notar que el grau no ens apretava. Vam tardar tant en fer la via que no va donar temps de fer cap altra, però si que vam poder practicar com col·locar pitons i altres aparells.

Ll1, 45m IV+

El Francesco comença amb el primer llarg, un llarg de 45 metres i de bones preses, tot un gustasso. A destacar del llarg el mini sostret que hi ha cap a la meitat del llarg, li dona un mica de gràcia.

L’Oriol pujant el primer llarg

Ll2, 40m V-

El segon llarg el faig jo, és una llàstima que la via vagi tan a prop de la Bego Kush, no em va donar la sensació que estigues fent una via nova al haver fet mesos enrere el segona llarg de la Bego Kush. En aquest llarg de la Escabroni em va semblar veure alguna assegurança que allunyava un pel, però es fa molt bé amb les preses que hi ha.

L’Oriol i el Francesco pujant el segon llarg

Ll3, 20m IV+

El tercer llarg li toca a l’Oriol, el nano el va fer com si res. Me’l mirava des de la reunió i buaaa quin pal de flanqueig, no? Diria que ens vam ençigalar, ens vam saltar (volent-ho) la reunió d’aquest llarg que queda just a sota del sostre, i l’Oriol va continuar amb el flanqueig, li vam dir que muntes reunió a la sabina però al final ell va decidir muntar-la una mica més amunt, a una reunió d’un altra via. Aquest llarg no em va agradar massa, més que res per el flanqueig, em sembla que no em van massa encara

L’Oriol muntant el tercer llarg. Autor: Francesco

Ll4, 25m V+

Quart llarg, em toca a mi. Des de la reunió que havia muntat l’Oriol no ho veia clar. Havia de baixar fins la sabina i allà començar a pujar a xapar segona xapa, perquè xapant la primera, que em quedava per sota, hi hauria molt fregament. Total que no ho veig clar, així que el Francesco decideix baixar a la sabia, muntar una segona reunió i assegurar-me ell des d’allà. Això ja em va agradar més. Aquest llarg es guapo, la pedra esta plena de forats ben punxeguts que donen molta confiança. Aquest llarg jo el posaria de V i no V+ com marca la guia. Si és cert que aquest llarg te un passet, potser per això el posen de V+, però tot i així no és prou difícil com per posar el llarg de V+.

Una tarda molt distreta i sense parar de riure, quin parell…

La ressenya la podeu trobat a la guia Montserrat cara sud

Stromberg, 150m 6a. Gorro Frigi

BusyBee — Sun, 12 Jul 2009 19:32:46 +0000

Aquest dissabte anem l’Esther i jo a Montserrat, concretament a la via Stromberg al Gorro Frigi. Mirant la ressenya vam poder veure que tenia un pas de 6a, però el fet de que també poses que la via estava generosament equipada ens va animar a provar-la.

L1, 30m V
Aquest llarg el fa l’Esther, la idea és que ella faci el primer, segon i quart llarg i la resta per mi.

En aquest primer llarg, cap a la meitat del llarg o més cap al final l’Esther es va trobar amb un pas que se li va resistir una mica, tot i això, va encadenar-lo. He sentit de gent que aquest llarg el posarien de V una mica apretat.

L2, 25m IV

Quin difrute de llarg, quina gran quantitat de bolos, quin descans mental… En aquest llarg no t’has de preocupar de buscar preses, son tant evidents… a part en tota la via hi ha gran quantitat de magnesi sobre la roca, aiiii que en aquesta via no calia sucar home! em sembla que la gent abusa bastant d’ell, nosaltres tot i portar-lo no el vam fer servir.

L3, 35m V+
Aquest llarg em toca a mi, no sé si es perquè ja n’he fet dos de segona o… però no em costa gents, quasi que no el posaria de V+. En el llarg la única dificultat que hi vaig trobar és el sostret i una mica més amunt hi ha un tram que sembla que no hi hagi preses però si s’aconsegueix arribar a l’enorme bústia que ens queda a la dreta es supera sense problemes.

Autor: Esther

L4, 20 IV

És evident que aquest llarg serà curt i que no seguira per la placa vertical que veiem sobre nostre, allò ja deu ser l’últim llarg. Aquest llarg és molt fàcil, un llarg per no pensar en res i simplement dedicar-se a escalar, un bon descans abans de fer l’ultim llarg de la via, el 6a.

L5, 25m 6a
Últim llarg de la via, menys mal que segons la ressenya el 6a és només un pas o això sembla veient-la.

El llarg em toca fer-lo a mi. El miro i aiii que és dels 6a que no em van, és un pas de bloc, malament anem, tot i així com que porto els ànims de l’anterior llarg de V+ m’hi poso sense pors. Provo el pas, agafo amb la mà dreta una presa bona i amb l’esquerra un immens bolo molt romo i ple de magnesi, pujo els peus i miro que hi ha més amunt, no veig cap presa bona. Faig tres intents, se on he de agafar-me però tinc la sensació que si deixo una mà volaré.

Ja una mica petada de braços li dic a l’Esther que treure els estreps, començo a descordar la motxilla mentres penso… però que estàs fent Núria? ja et rendeixes? sense ni haver provat el pas? sense ni haver intentat deixar alguna mà per agafar una alta presa més amunt? que no veus que després te’n penediràs? aquest cop no em deixo portar per l’opció fàcil i decideixo tornar-ho a provar, aquest cop de veritat, intentant fer el pas. Em quedo com abans amb la mà esquerra a l’enorme presa roma i la dreta a la bona, no sé quina mà vaig moure primer però el que si sé és que el pas va sortir! em vaig treure el 6a sense penjar-me de la corda ni caure quina alegria! després d’aquest pas la via efectivament es tornava una passejada i en un no res ja era dalt.

Intentant fer els passos de 6a. Autor: Esther

Jo vaig muntar reunió a la creu, i quan ja estava assegurant a l’Esther i veia com pujava vaig veure que hi havia una reunió amb anelles, no la vaig veure La R esta una mica abans d’arribar a la creu.

Foto de cordada dalt del Gorro Frigi

Conclusió: la via m’ha agradat, ha estat una via on he pogut descansar de coco, no m’he hagut de preocupar per les assegurances i he pogut escalar super tranquil·la. El passet de 6a li ha donat una mica de vida a la via que fins aleshores era bastant facileta.

Podeu trobar més informació a la web Escalatroncs, ressenya treta d’aquesta web.

Després de la triomfada de la Stromberg, ens animem a fer una altra a la Magdalena Inferior, jo portava la ressenya de la Rantaplan però com que l’Esther ja l’havia fet decidim tirar del llibre de Gorros i buscar-ne una altra. Al final vam acabar fent una via que just començava a dalt de les escales, no sé quina era i tampoc importa massa, ens va deixar bastant indiferents i decepcionades. Menys mal del bon gust de boca de la Stromberg

L’Esther pujant el primer llarg de la segona
via que vam fer i que no sé el nom

Aresta Arlaud, 400m AD IV màx.

BusyBee — Sun, 28 Jun 2009 06:04:23 +0000

Diumenge ens decantem per fer la l’aresta Arlaud, 400m AD IV màx. al pic Russell.

Per mi seria la meva segona cresta, la primera va ser la Cresta de’n Ferran.

Ens vam llevar a les 5h. i a les 6h. començàvem a caminar. Després d’una aproximació de 3 hores i pico de patejar, de pujar colls i baixar-los, arribem a peu de via. Ens mirem per on podem començar-la, no sembla massa evident, al final entrem per una bretxa a la dreta. Els primers passos de la cresta els vam fer sense problemes però a poc d’haver començat ens vam trobar amb uns passos de IV que deu ni do, vam optar per col·locar alguns friends per protegir els passos. Passat aquell tram vam arribar a dalt l’agulla on vam trobar unes bagues per rapelar.

Inici de la cresta

Autor: Marcel

Després del ràpel vam estar una estona parats, no sabíem per on continuar, després de que el Marsi mires per la banda dreta, va quedar descartada. Així doncs continuem vorejant el gendarme per la seva esquerra. Teníem un bon ambient a sota els nostres peus. Aquest tram el faig de primera, s’ha de desgrimpar uns passos, després grimpar uns altres i tornar a desgrimpar. Passat això faig reunió amb una baga i continua el Marcel. Vam seguir flanquejant. Més endavant vam tornar a tenir dubtes de si començar a fotre-li recte amunt o continuar amb el flanqueig.

La cordada Marsi-Guillem van optar per començar a pujar i en Marcel i jo vam seguir flanquejant fins trobar una paret davant. Allà vam optar per tirar cap a la dreta per uns trams fàcils que ens van portar dalt l’aresta. D’allà caminem per una pedrera fins al cim Russell.

L’opció que van triar en Marsi i en Guillem

De material vam utilitzar friends i bagues. No sé si vam encertar el camí que marca la ressenya del llibre. El que esta clar és que el recorregut que van triar el Marsi i en Guillem era difícil que el nostre.

Foto al cim del Pic Russell 3.207 m

La baixada del cim Russell la vam fer per cap a l’oest per una canal de pedres fins a arribar a una glacera que vam creuar recte avall i on vam seguir el camí que havíem fet d’anada. Ni durant l’aproximació ni el retorn vam fer servir els grampons, tot i que els portàvem.

Va ser un dia molt diferent dels que fins ara estava acostumada. Em va caure la baba amb aquell ambient alpí, amb aquella solitud i tranquil·litat que ens envoltava. L’aresta no és massa llarga (segons el llibre es fa amb 3 hores), se’ns va fer curta i tot i tampoc es pot considerar molt interessant però amb l’entorn que la rodeja i els pocs passos que te de IV ja fan que mereixi la pena.

Escalada al Pic de la Solana de Llauset

BusyBee — Sat, 27 Jun 2009 11:37:21 +0000

Divendres marxem en Marcel, en Marsi en Guillem i jo cap al Pic de la Solana de Llauset. El pla és dissabte fer algunes vies que el Marcel tenia vistes per allà i per diumenge ja es veuria.

L’aproximació no és massa llarga. Des del pàrking passarem per el tunel i seguirem la pista cap amunt. Just al costat d’una cascada (petita) surt un petit camí que ens portarà a un coll. Allà al coll seguirem a l’esquerra per un tartera que ens conduirà just a sobre del primer llarg de les vies. L’entorn on es troben les vies no te desperdici, un lloc maquissim.

Antiparques, 280m V

La via esta prou bé però tampoc mata. Si no fos per els trams que te de caminar o trams fàcils i l’excés de liquens que hi ha a la roca, seria genial. La via esta semiequipada, vam haver de posar alguns friends, entraven molt bé, vaig poder practicar com i a on col·locar-los… em va anar bé fer aquesta via.

El llarg que més em van agradar de la via és el que va de la R1bis al R2 (de la ressenya que adjunto), tenia una placa força maca.

En Marcel fent el segon llarg

Segon llarg. Autor: Marcel

Trobo que la graduació dels llargs esta una mica més alta del que els pertocaria, en alguns llargs que marca V els posaria de IV+ i el IV+ els baixaria a IV (és la meva opinió).

Ressenya treta de la web onaclimb

Roca viva, 310m V

Fem canvi de vies entre cordades. Aquesta via em va agradar menys. Trobo que va ser més fàcil que l’Antiparques. Nosaltres vam empalmar el primer i segon llarg. El que seria el tercer el va fer el Marcel, una placa tumbada amb una primera entrada amb fisures però més amunt més llisa.

La cordada de’n Marsi i en Guillem a la Roca Viva.
Autor: Marcel

Ressenya treta de la web onaclimb

Po si, 60m 6a (V+ oblig.)

De les 3 vies que vam fer va ser la més exigent. Jo ja no tenia masses ganes d’escalar, em feien mal els peus i amb 2 vies ja estava més que contenta, però el Marcel volia probar el segon llarg, el de 6a, una placa que tenia molt bona pinta. Així doncs em vaig calçar els gats i cap amunt.

El primer llarg tan sols era un V i veient com havien estat els demes m’esperava un passeig, però coi! quan vaig començar ja vaig veure que allò si que era un V de debó. El primers passos dels llarg me’ls vaig haver de mirar una mica, la inclinació de la roca i els peus “obligats” que hi havia em feien tirar el cos enrere, tot això no va ser suficient perquè no em treies el llarg net

Ara bé lo bo! el 6a de placa. El mirem des de la R1 i uiii que sembla que te molt, però que molt liquens, i efectivament, l’últim tram del llarg estava minat, menys mal que hi havien alguns peus i ens vam poder escaquejar una mica de l’adherencia. Tant el Marcel i jo vam fer el llarg netissim, ell de primer i jo de segona

En Marcel muntant el llarg de 6a

Llarg de 6a vist des de dalt. Autor: Marcel

En Marsi i en Guillem mentres nosaltres feiem la via Po si, ells es van ficar a la via Pat Garret & Billy the Kid, 60m V (via 5) i per el que em van dir els va agradar.

En Marsi i en Guillem a la via
Pat Garret & Billy the Kid, 60m V

Ressenya treta de la web onaclimb

Pàgina amb més ressenyes de la zona aquí.

GFTAC (Grup Femení de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya)

BusyBee — Sun, 21 Jun 2009 11:02:08 +0000

Mesos enrere em vaig assabentar que la FEEC volia fer un programa (GFTAC) de tecnificació dirigit específicament a les dones per fomentar l’alpinisme al més alt nivell i poder donar a aquest col·lectiu les eines necessàries per a realitzar activitats d’envergadura amb certa autonomia. No me’n vaig poder estar i vaig enviar el meu currículum esportiu.

El passat més de maig vam fer una prova en roca (a Montserrat) i aquest (20-21 de juny) tocava una prova sobre la neu. No us explicaré com va anar la sortida, ja que a la web de la FEEC podreu trobar un petit resum.

Bivac al cim de l’Aneto 3.404m. Autor: Gloria

Cainejo, 50m 5b (5a oblig.). Coll de Nargó

BusyBee — Sun, 14 Jun 2009 09:07:45 +0000

Teníem la idea d’anar a la Roca Narieda a fer algunes vies de tres llargs ja que sabíem que allà hi toca l’ombra. En veure que el dia estava inestable i que inclús es va posar a ploure el ventall se’ns va obrir i vam acabar escalant a la Paret del Grau.

L’Esther, el Josep Lluis i jo decidim posar-nos a la via Cainejo, només son dos llargs, el primer de 5b i el segon de 5a.

Ll1, 5b

Avui com és el meu aniversari i per trencar la rutina decideixo començar jo amb el primer llarg (normalment no m’agrada começar les vies), cen part suposo que tenia present que dissabte poc m’ho vaig currar, i total era un 5b, se suposa que aquest grau el tinc assolit. El començament de via es veia molt fàcil, tot i ser la roca una mica rara, tenia molts forats. A partir de la segona xapa la roca es tornava de la bona, de que coneixem que tenen aquest lleidatans. A partir de la segona xapa la via ja començava a apretar. Cap a la meitat feia una mica de diedre on em va costar trobar bones preses per els peus, en algun moment em vaig veure una mica justa i vaig arribar a pensar que estava d’un pel de fotre’m una galeta, però finalment vaig acabar el llarg encadenat i deshidratada! no m’havia pujat aigua i amb raó perquè just abans de començar la via el cel estava ben tapat de núvols que no deixaven passar ni un raig de sol.

Jo pujant el primer llarg.
Autor: Esther

Ll2 5a

El següent llarg el va fer l’Esther. Era un pel més fàcil que l’anterior però hi havia alguna assegurança que allunyava. Nosaltres vam fer un únic ràpel per baixar.

L’Esther i en Josep Lluis pujant el primer llarg.
Autor: Pilar

Rapelant amb ganes d’arribar a terra que fa calor!
Autor: Pilar

Ressenya treta del bloc AltUrgell

Superse, 400m 5c+ (5c oblig.). Dent d’Orlu

BusyBee — Sat, 13 Jun 2009 08:41:04 +0000

Aquest divendres passat vam marxar l’Esther i jo cap a la Dent d’Orlu. A Puigcerdà ens vam ajuntar amb en Manel i la Núria i el Josep Lluis i la Pilar.

La idea era fer dues cordades, una amb l’Esther i jo i potser algu més, que faríem la via Fleur de Rhodo i la segona cordada faria la Pink Floyd, totes dues a la cara est, però un cop a peu de vies ens vam liar una mica i vam acabar l’Esther la Núria i jo a peu de via de la Superse, i el Manel i el Josep Lluís a la Fleur de Rhodo.

No explicaré cada llarg perquè eren 11 i sortiria una parrafada massa pesada. La via estava reequipada amb pàrabolts, en alguns llarg les assegurances allunyaven una mica pel meu gust però només calia posar-li una mica més de confiança en els peus i es podia pujar bé. La via tenia preses, però també hi havia trams que eren de pura adherència i confiança amb els peus. Vaig notar un pel de diferencia en la graduació comparant la via que havia fet dues setmanes a la cara sud est i aquesta via, per mi trobo que el grau a la Superse apretava més que a la via Le Lezards (cara sud est).

A peu de via vam trobar un bon gruix de neu i el primer llarg quedava reduït a la meitat degut a això.

Repartiment de llargs: la idea era fer dos llargs cada una seguits però un cop ets a la paret costa més aplicar el que s’ha parlat.

L’Esther i la Núria van complir amb lo dit, l’Esther va fer els dos primers largs i la Núria els dos següents.

L’Esther fent el primer llarg, 4a, 11:40h.

La Núria fent el tercer llarg, 5b

A mi em toca el cinquè llarg, un 4c+ que no dona problemes tret d’alguna assegurança que allunyava. Un cop érem totes tres a la reunió i mirant per on anava el sisè llarg, vaig veure un sostre enorme i tot feia pensar que el llarg passava per allà. Vaig pensar que si, el sostre era molt gran, però el llarg era de 5c+ així que hi hauria d’haver canto, tot i així em vaig fer enrere i la Núria es va oferir a muntar el llarg.

Sostre del sisè llarg. Autor: Esther

Quan vaig pujar de segona vaig pensar menys mal que la fet la Núria… suposo que el podria haver fet jo però crec que hauria patit una mica. Just abans d’arribar al sostre et trobes amb una placa d’un color estrany que fa una mica de diedre i les preses son molt escasses, allà es quasi 100% adherència. Un sop passada la placa et trobes amb aquell enorme sostre, era mes alt que jo! com impressionava. El vaig fer de segona i va sortir perfecte, novament em tornen els remordiments de sempre de no haver-ho provat de primera.

La resta de via va anar bé. Amb els ànims de la Núria vaig fer el vuitè llarg, un 5b que tenia una sortideta de 90º on no em veia massa en cor de fer-lo, era el tipic tram que a mi no se’m dona bé, de força. Al final el vaig fer bé i encadenat i tot Després va venir la recompensa, un 4b per no patir

Pujant de segona el setè llarg, 5a. Autor Esther

Les noies al vuitè llarg, 5b

Foto de les dues cordades al cim de la Dent d’Orlu, 17:02h.

Les ressenyes les trobareu a la web CAF Montagnards Ariégeois

Agulles a Montserrat

BusyBee — Sun, 07 Jun 2009 12:11:56 +0000

La meva primera visita a Agulles. Havia vist varies fotos per internet i semblava un lloc guapo. Amb el Marcel la primera idea era anar al Pedraforca però el temps no estava massa clar així que ens vam decantar per Montserrat. La idea era fer dos o tres agulles.

Stephanie, 85m 6a

El Marcel fa fer el primer i segon llarg d’una tirada. Quan vaig arribar a la reunió vam xerrar de qui faria l’últim llarg, el més guapo, el 6a, el que tots dos desitjàvem fer i com que el Marcel havia començat la via em pertocava a mi bien!!! tenia ganes de provar-lo. Sense pensar-m’ho m’hi vaig posar, sabent que hi havien molts número de que voles, i no anava mal encaminada…

En Marcel en el primer llarg de la via Stephanie

Vaig pujar fins la quarta xapa, fins aquell moment tot perfecte, però ara venia lo bo, la paret es posa en desplom, tenia un munt de gent mirant, el Marcel, la cordada que anaven per la via de la dreta, més un grup de gent a peu de l’agulla que quedava a l’esquerra, molta gent que jo no vaig ni veure amb aquells ulls que tenia clavats en el 6a. Vaig decidir intentar-ho per la dreta, hi havia “bones” preses, vaig anar decidida cap amunt i ja vaig començar a notar que se’m obria la grapa… mirava amunt i no veia cap presa que em pogués salvar de la caiguda i al final volada!!! jajajajaa i com que això de volar ja li he perdut la por vaig provar-ho dos cops més, aquests sense caiguda eh, i vaig veure que el pas no sortiria i abans de pujar fent trampes (A0, Ae i coses per l’estil) vaig decidir baixar, treure la corda i deixar que el Marcel proves el llarg de primer. Ens van dir que el pas es feia per l’esquerra, cantó contrari per on jo ho havia provat. El crack del Marcel se’l va treure com si res! per l’esquerra, quina enveja, quina rabia, jo volia que em sortís… :_( em va fotre (i encara em fot) haver hagut de fer aquell llarg de segona però també és cert que passada mitja hora i amb els riures entre ell i jo tot se’m va passar

En Marcel en el 6a. Les cintes que hi han
posades son fins on jo vaig arribat.

Quan vaig pujar de segona vaig provar el pas per l’esquerra com havia fet el Marcel però no hi havia manera, al final vaig tornar a anar per la dreta i va anar perfecte, com canvia quan vas de primer i has de parar a la meitat del pas, agafar la cinta de l’arnes, posar-la a la xapa, agafar la corda i passar-la per la cinta… allò era massa per mi en aquell 6a de desplom v_v quina decepció :_(

Cara trista després d’haver pujat el 6a de segona.
Autor: Marcel

Nota: la via esta molt ben equipada i al llarg de 6a esta molt ben assegurat.

Ressenya treta dela web Ressenya.net

Om Mani Padme Hum, 100m V

Després anem a buscar una altra via, en decantem per aquesta, una via ben equipada i de grau assequible per mi, menys mal, sembla que al final podré escalar. El primer llarg el vaig fer jo, un simple IV, tenia masses ganes d’escalar com per esperar-me al segon llarg per anar de primera. El segon llarg el va fer el Marcel.

Jo en el primer llarg. Autor: Marcel

En Marcel acabant el primer llarg

En fi, un dia molt poc profitós per a mi en quan a escalada, em sembla que aquest 6a m’ha fet una petita llaga que cou i que penso fer desaparèixer. Com dic poc profitós en quant a escalada però va compensar en altres aspectes, si aquest diumenge vau sentir a dues persones que es pixaven de riure tot el dia, aquests érem nosaltres vaja dos ens hem ajuntat xD

Al baixar d’aquesta via per el ràpel que s’ha de fer i que surt pel cantó oposat de la via, un cop ja érem a terra vam veure un arbre que havia caigut i que havia començat a créxer cap amunt un altre cop, curiosa la imatge.

Nota: via equipada amb químics, no vaig trobar que allunyessin, tret d’algun pas.

A dalt: foto de cordada. A sota: foto de l’abre caigut.

Ressenya treta dela web Ressenya.net

Esperó Xelo-Bam, 475m 7a+ (5c/Ae)

BusyBee — Mon, 01 Jun 2009 11:34:19 +0000

Diumenge anem directes a dormir al peu de via, abans vam fer un truc al Jordi perquè ens dones una mica més d’informació de la via i la meteo (és el nostre home del temps ). Trec com a conclusions que és una via de 12 llargs (la més llarga que hauré fet mai) i que no esta del tot equipada i per tant cal portar caxarros… només amb això ja començo a estar nerviosa. Al matí següent, durant l’aproximació vaig ben calladeta, els nervis m’estan passant factura.

Aquí no us explicaré cada llarg perquè us faríeu un fart de llegir, millor us faig un resum, intentaré que sigui el més curt possible

El Marcel va fer els llargs: Ll1 50m 5b, Ll3 50m 5b, Ll5 35m 2b, Ll7 50m 3b, Ll8 35m 5c, Ll9 35m 7a+ (5c/Ae), Ll11 40m 4b i jo la resta Ll2 20m 5b, Ll4 35m 5c, Ll6 50m 5b, Ll10 35m 5b i Ll12 40m 3b.

Nosaltres en total vam tardar 7h., una mica més del que diu la ressenya, en part perquè jo en cada llarg m’anava treien i posant els peus de gat i en el llarg de l’Ae i el del diedre vaig perdre molt temps.

Ll1, 50m 5b

El Marcel comença amb el primer llarg, i millor, així jo vaig mirant la separació entre assegurances. Mentres ell va pujant arriba una altra cordada, l’Alberto i l’Alex, que havien passat la nit al mateix replà que nosaltres.

En Marcel en el primer llarg

Quan pujo el primer llarg ràpid veig que la roca és una mica rarota, res a veure amb el bon calcari que caracteritza aquella zona, començo a pensar que avui em tocarà patir. Mentres vaig pujant veig que arriba una altra cordada de 3! tenim oberbuking! aquesta última al final va acabar marxant.

Total, primer llarg superat i sense incidències. Ah! i per les assegurances no vaig patir, no vam haver de posar res, hi havien dos ponts de roca i més cosetes, però les distancies entre elles eren correctes.

A partir del segon llarg la roca canvia del tot per tornar-se boníssima. Hi han alguns llargs en que les assegurances allunyen i no es veuen unes a les altres, però en general son llargs que es poden equipar amb facilitat. Jo vaig fer servir moltes bagues per savines i vaig posar en tota la via un friend i un tasco petit. En Marcel va haver de posar més caxarros, al llarg de la crònica queda explicat.

Ll8, 35m 5c

Cal destacar el vuitè llarg, que és un diedre on només trobem dos pitons, un a la meitat i l’altre a la sortida. Vam col·locar uns quants friends, diria que dos i un tasco. En aquest llarg vaig pillar una rallada de les gordes, no hi havia manera de treure el segon friend, el camalot nº 0,5, no tinc ni idea de l’estona que em vaig tirar allà, enclastada al diedre intentant treure’l!!! no podia ni amb el desempotrador! Després de treure’l, acabar al llarg va ser molt pesat, anava fosa de la força que havia hagut de fer i la tensió que havia passat d’estar allà mal col·locada, per sota sentia la veu de l’Alberto donant-me ànims per acabar el llarg, van anar bé (Em va agradar tenir companyia a totes les reunions ) Per altra banda sembla que els senyors diedres i jo mai ens portarem bé v_v

En Marcel en el llarg del diedre

Ll9, 35m 5c

El següent llarg de l’Ae també el va fer al Marcel jo vaig arribar a la reunió petada de l’esforç que vaig haver de fer per treure aquell camalot i els nervis que havia passar d’estar allà dintre. En Marcel fa el llarg d’Ae sense ni treure el estreps, jo en canvi ni amb els estreps! com es nota que això de l’artificial ho he practicat poc em sembla que m’hi hauré de posar en serio.

Jo fent el llarg d’Ae. Autor: Alberto

Acabant el llarg d’Ae. Autor: Marcel

El llarg de l’Ae no va ajudar massa a que se’m passes la rallada i quan vaig arribar a la R on estava el Marcel animant-me li vaig dir que no volia seguir de primera, el següent llarg tenia algun pas de 5c i no em veia capaç psicològicament. Com no, el Marcel va insistir i insistir perquè m’hi poses i novament em va convèncer, quin poder de convicció, no?

Ll10, 35m 5b

Quan vaig acabar el llarg li vaig donar les gràcies per haver insistit en que el fes, vaig gaudir d’aquell llarg, el fet d’anar de primera va fer que se’m passes tota la tonteria que portava i els ànims van tornar a pujar

Valoració de la via: és una via que recomano, és llarga, maca i la roca és bonissima i és ideal per aquesta època de l’any, ja que no ens va tocar el sol fins ben bé al final. L’aproximació és curta, només 15 minuts i el retorn si que és més llarg però és fa molt bé, passes per llocs macos.

Dades d’interès

Nota 1: La sisena reunió es munta en un arbre.

Nota 2: Nosaltres amb la descripció de l’aproximació de la ressenya del bloc AltUrgell ens vam liar, crec que la de Ressenya.net esta més clara.

Més info a bloc AltUrgell i a la web Ressenya.net

Ressenya treta del bloc AltUrgell

Tret del bloc AltUrgell

Ressenya treta de la web Ressenya.net

Le Lézard, 385 MD- 6a+ (6a oblig.). Dent d’Orlu

BusyBee — Sat, 30 May 2009 19:04:48 +0000

Amb en Marcel decidim passar els tres dies a la Dent d’Orlu. Per mi serà el primer cop que escalaré en aquell tipo de pedra, el gneis. És molt semblant al granit però jo diria que aquest és menys aspre. I en granit típic d’alta muntanya (color gris fosc, res a veure amb el del Maresme) diria que només hi he escalat un cop (a Cavallers), fet que fa que no vagi massa convençuda de fer de primera.

En Marcel tria la via Le Lezard, que tot i que ser llarga esta molt ben equipada i les reunions son rapelables. Repartim els llargs, ell farà els imparells (així començarà ell i jo tindré uns metres de segona per familiaritzar-m’he amb la roca) i jo els parells, així jo només hauré de fer un 6a de primera i a ell li tocarà el 6a+ de la novena tirada i un 6a de la onzena, en total 12 llargs. Intentaré ser breu amb l’explicació de l’ascensió.

Ll1, 35m 5b+

Em pillat bon dia, no fa ni fred ni calor i a més la roca esta ben seca. L’únic incovenient és que un cop a peu de via veiem una cordada de tres (francesos) fent la via (sembla que avancen poc a poc, ai ai ai…), estan al quart llarg.

A peu de via tenim la batalleta a veure si portem motxilla o no, jo natrualment dono els meus arguments i tot, en Marcel opinia tot el contrari, em diu que en aquest tipus d’escalada s’ha de portar i més portant tanta cosa com portem (xubasqueros, menjar, aigua…), al final acabo acceptant.

Pensava que el primer llarg em costaria una mica però ha anat molt bé! em sembla que això del gneis m’agrada i els meus peus (Miura) si enganxen d’una manera…. tot això m’anima per fer els següents llargs de primera.

En Marcel en el primer llarg

Ll2, 30m 5a

Aquest em toca a mi i que bé perquè només és un 5a Mentrestant vaig pujant vaig trobant gran quantitat de preses tant de peus com de mans.

Ll3, 30m 5b

No sé perquè però el tercer llarg, que el Marcel ha fet de primer, m’ha costat bastant, més que el primer, suposo que en part per el canvi de temps brutal que hi ha hagut, el cel s’ha posar negre i es comencen a sentir els trons, els tenim just al darrera, quin ambient més alpi!!! quins nervis!!! la meva primera escalada amb tempesta…. uffff. El tercer llarg el pujo escopetejada.

Ll4, 25m 5c

Ara ve el quart llarg, un 5c que es posa recte. És on estava aturada la cordada que portàvem al davant quan nosaltres havíem arribat a peu de via, tenia pinta de que el llarg costaria. Li dic al Marcel que no ho tinc massa clar però ell m’anima perquè m’hi posi, em diu que això ho faig segur. Amb aquest ànims no em puc negar així que respiro i cap amunt!

Aquí canvia el tipus d’escalada per donar pas a una escalada més atlètica, on els bons cantos hi son presents. Cap a meitat del llarg hi ha un mini sostre on acabo fent A0, el Marcel em fa una petita “esbroncada”! però si ni ho has intentat!!! te raó, però és que quan toca fer passos de força m’acollono una mica, una es conscient dels seus punts febles tot i que si ho hagués intentat segur que hauria sortit. Reconec que el llarg em va agradar molt! el vaig patir i el vaig gaudir.

Ll6, 35m 6a

Buffff ara si que comença el festival! un 6a en gneis! novament no em veig capaç però m’hi acabo posant, això és motivació. És un llarg molt finet, hi havia trams en que em faltaven mans i peus ufff quins nervis, però ja sabeu alguns la meva manera d’escalar, m’agrada agafar la carrerilla i no parar fins arribar a la reunió, i això és el que vaig fer. Un cop arribo a la R el Marcel em diu però on és el pas de 6a??? i la meva resposta va ser no ho sé Aquest llarg em va sortir net com una patena! que poc m’esperava encadenar-lo! em va encantar

En Marcel pujant el sisè llarg

Ll7, 45m 5c

En aquest llarg ja comença a ploure amb més ganes, quan em toca pujar-lo a mi, noto que els peus jo no tenen tanta adherencia amb la roca i fa que un 5c sigui més dificil de lo normal. Quan arribo a la reunió parlem amb el Marcel de que fer, si segur amunt o no. Votem per menjar una mica sota la pluja amb l’impermeable ja posat i veure com evoluciona el temps, ja ens veieu als dos penjats de la R7, plovent i menjant xD i la cordada dels francesos (que jhavien baixat a terra després de fer el sisè llarg) que son a peu de via anant-nos mirant xD

Diedre del final del seté llarg. Autor: Marcel

Al final decidim tirar a ball, i com no, Llei de Murphy, quan ja portàvem dos ràpels va parar de ploure v_v que havia de passar si no? xDDD Jo no me’n vaig penedir d’haver-nos baixat. Us podeu imaginar un 6a+ en gneis amb la roca molla? jo no…

Diumenge intentem escalar a Sinsat, però només sortir del cotxe, a les 13h. (sisi una mica tard) se’ns posa a ploure. Al final ens prenem un diumenge tranquil per fer un bon àpat a l’hora normal de dinar i per anar cap a Oliana a veure si dilluns per allà ens deixa escalar una mica.

Dades d’interès

Les distancies dels llargs son: Ll1 35m, Ll2 30m, Ll3 30m, Ll4 25m, Ll5 35m, Ll6 35m, Ll7 45m, Ll8 3m0,Ll9 15m, Ll10 20m, Ll11 45m i Ll12 40m.

Us deixo un enllaç on trobareu tota la informació referent a les cares de la Dent d’Orlu.

La ressenya de la via ha estat treta
de la web CAF Montagnards Ariégeois

La Desdentegada. Montserrat

BusyBee — Sat, 23 May 2009 17:35:18 +0000

Aquest dissabte me’l prenc de tranquis i me’n vaig a fer esportiva a Montserrat concretament la Desdentegada, com no, em sembla que hauré de variar una mica.

Aquest finde m’acompanyen l’Àfrica, la Nora i la Marta (ma germana). L’Àfrica i la Nora fa relativament poc que escalen i per ma germana serà el seu segon dia.

Anem directes a les vies facils, la 19, 20 i 21.

Via 21, IV+

La començo jo i així els deixo les cintes posades. És increïble lo juntes que arriben a estar les xapes, al final m’acabo saltant xapes, jo! la que mai ho faria però es que realment estan enganxadissimes, això fa que sigui una via ideal per iniciar-se de primer.

La següent en pujar és l’Àfrica que s’anima a fer-la de primera, et vaig veure molt suelta eh nena! felicitats!

L’Àfrica pujant la primera via

Ara li toca a la Nora, en aquesta la Nora es va posar de primera, per el que vaig entendre va ser la seva primera via de primera! i ningú ho diria, se la va veure molt suelta i ni va patir, i es veu que era el 4 o 5 dia que escalava la tia! felicitats Nora! segueix així i ens passaràs a totes!

Per últim la Marta, la senyoreta queixes perquè mira que no va parar eh que si em fan mal els peus, que si la via és massa difícil… Anava queixant-se però anava pujant i ho va fer molt bé, no es va penjar de la corda en cap moment tot i que m’anava dient que la portes ben pillada i ho feia.

Via 20, IV+

Aquesta via és més del mateix, xapes juntissimes i gran quantitat de cantos. L’Àfrica i la Nora s’hi van posar de primera i ma germana en top-rope.

La Nora muntant la via

Via 19, V

Aquesta via ja apreta una mica més, aquí vaig pujar jo primera i em vaig quedar a la reunió per fer-lis fotografies a totes des de dalt i van queden ben xules.

Total, tot un dia dedicat a la Marta, l’Àfrica i la Nora, així que a final de dia havia de tenir una recompensa, no? i si! la vaig tenir, vam anar una mica més a la dreta, a la secció dels 6b’s

Via 25, 6b

Com que aquest cop era jo qui havia de muntar els turruquillos i no hi havia ningú al darrera que me’ls pogués desmuntar en cas de que jo no l’acabes, decideixo ficar-me a un via que ja havia fet un cop i que trobo que és molt assequible.

Remarcar que aquesta via jo no la poso de 6b com diu la ressenya, la baixaria a 6a+. És una via on vas trobant bones preses i no és massa dura físicament. A dalt te com una mica de desplom, poca cosa i amb bons cantos que fan que es pugui superar sense patir. Aquesta via la recomano per als qui volen fer el seu primer 6b

Al començar la via no sabia si la podria acabar, feia tant que no em donava “canya”… però no vaig haver de deixar cap mallón tot i que no la vaig encadenar eh… a meitat de via vaig mirar amunt i quan vaig veure aquell desplom que em venia a sobre em va donar un bajon (no recordava que tenia bones preses) i vaig demanar que em pillessin, a part vaya tela amb el solano que va començar a picar, vaig arribar a terra suant v_v Amb tot això no justifico que no em sortís eh, un escalador ha de saber escalar fagi sol o núvol, fred o calor… i aquesta via hauria d’haver sortit.

L’entrada de la via. Autor: Nora

Li dono 1 mes perquè torni a sortir del tiron i molt millor. La pròxima setmana m’apunto a un roco, en principi dos dies a la setmana a veure si em poso forta i passem a la fase dels 6b’s a vista sóc una inconformista… m’agrada

L’Àfrica i la Nora van voler provar la via. L’Àfrica va poder arribar fins a dalt però amb la Nora se’ns va fer tard i va haver de abandonar.

En fi, felicitats a les tres per les escalades del dissabte!!!

Ressenyes: les ressenyes de la desdentegada les podeu trobar aquí o a la web Kpujo

Lleida, 200m 6b+ (V+ oblig.). Vilanova de Meià

BusyBee — Sat, 16 May 2009 10:42:58 +0000

Dissabte sortim l’Esther, la Cristina i jo direcció Vilanova de Meià amb la intenció de fer la via Lleida, una de les vies més assequibles de la Paret dels Arcs.

A peu de via intentem fer el repartiment de llargs, toquen dos per cap, però és fa difícil, jo no les tinc totes, és la primera via que faré semiequipada i això de posar friends i tascons no ho he fet mai en cap ascensió, així que no em comprometo i els dic que depèn com vagi veient els assegurances ja decidiré si faig algun llarg de primera.

Llarg 1, 30m V-

L’Esther decideix començar amb el primer llarg. Es veu facilot tot i que metres abans d’arribar a la R1 es posa un pel més complicat (per mi) fent un flanqueig cap a la dreta. En aquest llarg anirem amb tendència a la dreta.

L’Esther muntant el primer llarg

Llarg 2, 35m IV+

Aquest llarg també el fa l’Esther i així ja haurà fet la feina per avui. Aquest llarg ens va costar una mica trobar la R2, és un llarg on és fàcil de perdre’s ja que es creuen varies vies. La R quedava força amagada, uns 2 metres per sota d’una sabina amb un sostret a dalt. L’Esther novament ens sorprèn amb el seu coco, li va com la seda! qui el tingues!

L’Esther muntant el segon llarg

Sortint de la R1 cap a l’esquerra trobem un pàrabolt, seguim en diagonal ascendent cap a l’esquerra, no trobarem cap assegurança, continuem una mica cap amunt on trobarem un clau, seguim en diagonal cap a dalt, xapem un altre clau, un pàrabolt i un últim clau.

Acabant el segon llarg. Autor: Esther

Llarg 3, 30m V+

Aquest llarg comença amb un desplom de V+ atlètic. La Cristina em diu que si el vull fer jo, miro i sembla que per fer el sostre hi han uns quants assegurances però i després? que m’hi trobaré? i si no trobo res? total que em rajo i li dic que millor el fagi ella. La Cristina s’hi posa, xapa el primer clau que hi ha al sostre a la part de sota, i sense donar-li masses voltes la Cristina treu els estreps i prova de superar el pas. Ho intenta dues vegades però el següent assegurança li queda massa amunt i no hi arribar per passar la cinta, al final decideix baixar.

L’hauré de provar jo ara, és un pas de força, on els peus et queden força penjant però amb estreps i algun A0 l’hauria de poder superar. Pujo peus als estreps, a sobre del sostre trobo unes preses bonissimes, una per la mà dreta que em dona prou confiança per deixar-me de l’esquerra, fer un saltiro i arribar a posar la cinta i passar la corda. Ara si, per superar el sostre acabo fent un A0 ho vaig provar sense però… en via llarga tot canvia. Amb l’A0 ja surto del pas però ara ve lo complicat per mi, i si no trobo res per assegurar-me? i si la separació que hi ha entre cada assegurança és gran i no veig la seguent i em desvio de la ruta? uuuffff quants dubtes…

Intentant superar el sostre. Autor: Esther

Vaig mirant i en tot el llarg vaig trobant assegurances, només col·loco un friend. Arribar a la R3 és un gran descans era còmoda d’escàndol!

Les Mindundis pujant el tercer llarg

Llarg 4, 45m 6b+/Ae

Aquest llarg el fa la Cristina. La via, que surt per l’esquerra de la reunió, comença amb un desplom de 6b+ equipat amb pàrabolts i spits, i que es pot fer en Ae, nosaltres anem directe al Ae, la Cristina fa els passos com si res vaya crack també aquesta.

La Cristina a la sortida de la R3,
fent el pas del 6b+ en Ae

El llarg continua per un diedre guapissim on només trobem dos claus, un al mig i l’altre cap al final, però el diedre es deixa equipar la mar de bé, la Cris va poder posar alguns friends.

El guapissim diedre del quart llarg. Autor: Esther

Llarg 5, 20m IV+

Continuem amb els diedres, però aquest no tant llarg com l’anterior ni tant guapo, el fa la Cristina. El llarg es troba totalment desequipat, la Crsitina utilitza un sabia i col·loca 2 aliens i un friend.

La Cristina en el petit diedre del cinquè llarg

Llarg 6, 40m III

Aquest si! aquest el faig jo, que tot i saber que no te cap assegurança és un III i es pot fer sense problemes, fet que aprofitaré per anar mirant la roca i col·locar friends, que he d’anar practicant. És un llarg molt guarro, suposo que com tots els III, havies d’anar seguint el camí més evident, primer recte, després anar cap a l’esquerra i després tornar cap a la dreta, ja us podeu imagina el fregament que hi havia de cordes, havia d’anar tibant-les per poder avançar uns metres.

La Cristina en l’últim llarg. Autor: Esther

Com bé deia la ressenya no vaig trobar res de res, només dues sabines que em van servir per posar unes bagues, i al inici del llarg vaig posar un friend. Hi ha algun tram del llarg en que la roca esta a punt de caure, s’ha d’anat amb ull del que es toca. La R es munta a dalt de tot, en un roure i després es fa una grimpadeta ja sense cordes i arribes a dalt de tot.

Ja tenim la Lleida al sac!!! Autor: Xavi

Dades d’interès

Via: Lleida, 200 m 6b+ (V+ oblig.)

Horari: 5 hores (nosaltres en cordada de 3)

Aproximació: Passem el poble de Vilanova de Meià i seguim la carreterera principal que es va enfilant. Just passat un pont buscarem espai a la carretera per deixar el cotxe. El camí surt pel cantó esquerra, baixa una mica, creua el riu i es torna a enfilar passant per sota de la Paret dels Arcs. Anirem seguint el camí paral·lels a la paret fins gairebé arribar al final d’aquesta, on començarem a pujar cam amunt de cara la paret fins a peu de via.

Descens: un cop arribem a dalt agafarem un caminet que surt per la nostra esquerra i que ens baixara fins gairebé a peu de via on enllaçarem amb el camí que transcórrer paral·lel a la paret.

Ressenyes

Adjunto la ressenya treta de la web Caranorte i també una feta per mi amb el recorregut orientatiu de la via.

Ressenya treta d ela web de Caranorte

Boy-Roca a l’Elefant, 160m 6a+ (V/Ae)

BusyBee — Sun, 10 May 2009 20:50:48 +0000

Ahir dissabte li vaig proposar al CrazyBanana anar diumenge a Montserrat a fer la Boy-Roca, sabia que les assesegurances allunyaven però desprès d’haver fet la via de l’Adrià a Gorros em sentia prou segura com per posar-m’hi.

Quan ens hem llevat a les 8:30h. el dia no pintava gens bé, estava tot tapat i es veia que havia plogut, faig un gran esforç per animar-me i anar a Montserrat. Mentres fem l’aproximació amb el CrazyBanana els núvols i la boira va desapareixent deixant-nos al final un dia brutal, sense ni fred ni calor.

A les 11h. som a peu de paret, tenim dubtes de per on comença la via, però tot sembla indicar que és on l’entrada de roca és ben ample. Mirant els llargs i contant que jo hauré de fer el L3, sembla ser que em toca començar a mi, i no cal que em toqui perquè vaig tant motivada que igualment vull començar jo.

Ll 1, 50m III+

M’hi poso ràpid i sense pensar, però abans miro la ressenya per saber on cau la R. Començo a pujar, vaig tranquil·la, he tingut moltes hores per conscienciar-me de que en aquesta via, tret del llarg de Ae, hi han poques xapes. Vaig pujant, buscant alguna xapa, perquè segons la ressenya una si que ha d’haver-hi. I per fi la veig! que maca és, quina alegria trobar-la entre tantes pedres! Continuo pujant, el CrazyBanana em diu que me’n vagi una mica a la dreta i ho faig però no massa. Porto ja els 60 metres de corda (jo no ho sabia) i uns 10 metres més amunt veig una xapa! arribo fins a ella, mentres el lori grimpa 10 metres el tio sense avisar-me! no trobo cap R així que montu la R allà mateix… Li dic al CrazyBanana que pugi i quan ja li queden uns 20 metres per arribar on sóc jo, em diu que m’he desviat, que la R de la via esta més a la dreta (ell ja l’havia vista des del peu de via, quan ens havíem estat mirant per on començar la via). Total que el CrazyBanana puja fins la R, i llavors m’assegura a mi perquè vagi fins on és ell. Només em faltava això, haig de desgrimpar uns metres i fer un flanqueig fins on és ell… al final tot surt bé però quin pal v_v

Nosaltres portàvem la ressenya de kpujo i la veritat trobo que la primera R no esta ben situada. La R correcta diria que queda a la dreta de la de la fisura que es veu. L’he senyalitzada a la foto amb un punt vermell.

Jo a la que em pensava que era la R1.
La reunió quedava més o menys on esta el punt vermell.
Autor: CrazyBanana

Fent el flanqueig. Autor: CrazyBanana

Ll 2, 25m IV+

Ja som tots dos a la R bona i ara li toca al CrazyBanana. És un llarg curtet i amb molt bones preses de mans i peus. El CrazyBanana puja la mar de bé fins a la còmoda reunió (és una bona lleixa).

Mentres vaig pujant aquest llarg vaig mirant-me el tercer llarg, el meu, el que em tocara fer de primera, i tela marinera! impressiona una mica… no sembla fàcil. Arribo a la R i li dic al CrazyBanana que no sé si podré fer-lo i que potser ens haurem de baixar de la via.

El CrazyBanana en el segon llarg

Ll 3, 30m V/Ae o 6a/6a+

Em toca. L’inici del llarg es fa molt bé, bones preses i la roca molt bona, com a la resta de via. Arriba un moment que el tema es comença a posar tiesso, es nota que el llarg te una mica de panxa, intento pujar una mica i veig que em costa, els braços se’m inflan i mels noto cansats, així que decideixo treure ja els estreps. Només els he fet servir una vegada, durant el curs d’Alpinisme de perfeccionament i des d’aleshores res, i s’ha notat, no he anat massa suelta però més o menys m’he defensat. El llarg l’he acabat si però vaya tela el que he arribat a fer He fet servir els estreps dues vegades quan diria que només son per un pas, no? i també he fet alguns AO xDD diria que tot el tram xungo com sempre una desprès se’n penedeix i pensa que ho podria haver fet bé però… quan estas allà… costa no fer trampes v_v

El CrazyBanana ha tingut més problemes per pujar, ell mai havia fet cap via amb passos d’Ae i a sobre jo no li he explicat lo poc que s’havia de com s’han de fer servir i per rematar el tema li han fet una mica de mal els braços… v_v Després d’un bon esforç ha aconseguit arribar fins a la R i hem fet un bon descans.

El CrazyBanana pujant el tercer llarg

He acabat el llarg !!

Aquest llarg és increïble la quantitat de xapes que arriba a haver-hi, 14 segons la ressenya, el llarg esta minat i dona una confiança…

Ll 4, 30m IV+

Que bé li toca al CrazyBanana, ja em va bé a mi anar de segona que deu ni do amb la currada del anterior llarg. Aquest llarg és una mina de bolos! 3 pàrabolts en aquest llarg.

En CrazyBanana en el quart llarg

Ll 5, 20m IV

Aquest últim llarg per mi, tinc l’onor d’arribar primera al cim de l’agulla Pensava que no hi hauria cap pàrabolt (no recordava que posava a la ressenya) però me’n he trobat dos!!! quina alegria! és fàcil eh el llarg però trobar-te dos pàrabols és genail La R la he muntat abans d’arribar a dalt de tot de l’agulla, hi ha un xapa, no he vist res més.

Ja acabem! foto al cinquè llarg

Hem fet la foto de cim i vinga cap a casa. Baixar de l’agulla no és massa fàcil. Hi ha que desgrimpar direcció NO (canto oposat a l’ascensió de la via) uns 2 metres per una pedra super sobada, jo he preferit utilitzar la corda i el pàrabolt que hi ha a dalt de l’agulla que ja esta per assegurar-se per baixar aquells metres, m’he quedat mes tranquil·la. El bruto del Cb ha baixat fotent un salt v_v

En fi, que sembla que això de que les xapes allunyin ho vaig superant tot i que hauria estat bé que m’hagues tocat algun llarg de IV+ (els que ha fet el CrazyBananaB) amb poques xapes perquè el primer era massa fàcil i tot, el CrazyBanana l’ha pujat en bambes…

A la ressenya que adjunto teniu molt ben explicada l’aproximació i descens de la via, així com també la informació dels llargs i el seu equipament.

Més fotografies a la meva galeria Picasa

Dades d’interès

Aproximació: (50 min). Deixant el cotxe al Monestir, pujarem per les escales que surten de les fonts direcció Sant Benet. Just abans d’arribar agafarem el camí de Sant Salvador tombarem que surta mà dreta. A uns metres abans d’arribar a Sant Benet tombarem a mà dreta per un caminet que passa per una porta metal·lica. Seguirem el camí enfilant-nos pel bosc (ignorarem un trencall a mà dreta). En 10 minuts trobarem una corva tancada a mà esquerra, aquí deixem el camí principal i seguirem per el corriol que neix ala nostra dreta. Seguirem el camí fins arribar a peu de via.

Descens: Baixarem de l’agulla en direcció NO, just el cantó contrari per on hem pujat. Hem de fer una desgrimpada de 2 metres per una pedra molt sobada. A dalt de l’agulla hi ha una xapa d’on ens podem assegurar per baixar. Seguirem a mà esquerra per una estreta xemeneia i anirem seguint fins que a mà esquerra trobarem un camí que ens porta al camí d’anada.

Informació de la via

Horari: 2h.

Exposició: mitjana-alta en els trams fàcils

Compromis: totes les R son rapelables

Material: 14 cintes, estreps

Descripció: L1 50m II+ (un pàrabolt), L2 25m IV+ (2 pàrabolts), L3 30m V/Ae (14 pàrabolts), L4 30m IV+ (3 pàrabolts) i L5 20m IV (2 pàrabolts).

Nota: part d’aquesta informació ha estat treta de la web kpujo, a la ressenya també deia que es podia portar algun friend, en el meu cas no en vam portar. La ressenya que hi ha en aquesta entrada ha estat feta per mi, ja que trobo que la ressenya d’aquest autor pot crear confusió i jo crec que la situació de la R1 a la ressnya no esta bé.

Bàlsam del Tigre, 200m 6a+/6b (V+ oblig.) Paret Bucòlica

BusyBee — Sun, 03 May 2009 18:24:20 +0000

Vist com esta el tema de la neu al Pirineu diumenge decidim anar a fer roca de camí cap a Barcelona i Terrassa. Amb el Mimo, en Pere i en Marcel decidim anar a Oliana, concretament a la Paret Bucòlica. En Mimo i en Pere es decanten per la via Terra de Dinosaures i en Marcel i jo per Bàlsam del Tigre, via que en Marcel ja havia fet però que jo en canvi porta mesos esperant-la

Ll 1, 40m V+
Aquest llarg el començo jo i així el segon llarg, el del sostre, el farà el Marcel que jo no ho veig massa clar. En el primer llarg la primera xapa esta un pel amunt, però és un IV fàcil que es fa sense problemes. Continuo escalant i … ups… primer obstacle, un tram de V+ i amb una mica de panxa. La xapa esta una mica amunt, pujo poso cinta, xapo i pilla pilla!!! ufff ja m’he cansat jejejeje, descanso un minuts i amb els ànims del Marcel i d’en Mimo, que assegurava en Pere al primer llarg de Terra de Dinosaures, decideixo tornar a provar, hem trobo bones preses i aconsegueixo sortir del pas . El tram continua fàcil fins la R.

En Pere i jo fent el primer llarg de Terra de Dinosaures
i Bàlsam del Tigre respectivament. Autor: Marcel

Ll 2, 30m 6a

Aquest llarg li toca al Marcel i menys mal perquè quan veig el sostre al·lucino una mica. En Marcel posa la cinta a la xapa que hi ha a la dreta i se’n va cap a l’esquerra, potser un pel massa, torna una mica més cap a la dreta, puja els braços, fa com una mena de salt i pilla el bon canto que hi ha sobre el sostre i s’hi enfila com si res! i en un moment ja sento R! Ara em toca a mi, recullo reunió i cap amunt, em col·loco sota el sostre, uffff! i jo tinc que pujar per aquí? Li dic al Pere, que estava a la R1 de TD, que no sé com pujaré, i a més no tinc estreps! també en Pere xerra sobre el pas de 6a que li tocara fer, ai que malament que estem… xDDD Continuem amb el meu llarg, miro de fer A0, però no va massa bé, al final decideixo treure la cinta i pujar per on ho ha fet el Marcel, estiro bé els braços i… buaaaa cantaco!!! hi han unes preses brutals!! però pels peus res de res els pujo tanto com puc i me’n surto! després d’aquest sostre hi han un munt de bústies per acabar el llarg sense patir.

En Marcel en el segon llarg

L3, 40m V+

Aquest llarg em toca a mi. És un llarg fàcil i amb molt de canto, l’únic que vaig trobar és que les xapes ja no estaven tant a tocar com a TD ni com jo estic acostumada. El Marcel em dona algun friend per si de cas. Vaig fent una mica de coco, i pensant que no passa res, que es un V+ i que l’he de pujar, sóc de les que prefereix no parar a mirar i descansar, sinó que mentres el coco i els braços donin de si segueixo pujant sense parar, així se’m fa tot més fàcil (això funciona quan el coco no va bé però el físic si). Vaig arribar a la R3 sense col·locar cap friend, no ho vaig trobar necessari (potser hauria d’haver posa’t algun per practicar). No sé si va ser en aquest llarg que vaig posar un peu a una xapa… anava canviada de mans i no sabia com arreglar-ho

Ll 4, 40m V+ i Ll 5 6a+/6b
Nosaltres vam empalmar aquests dos llargs. El que seria el L4 te una sortida una mica punyetera però hi han bones mans.

Ara bé, deu ni do amb el cinquè llarg, menys mal que el fa en Marcel perquè jo no sé si me’l hagués tret Te un pas de 6a+ o 6b. És un sostre amb poca presa (petites) i les bones que hi han estan un pel amunt. En Marcel va haver d’utilitzar una baga per tenir algun peu i d’allà ja va arribar a la fissura horitzontal. En aquest llarg em vaig penjar com un xorissó

En mimo muntant el quart llarg de Terra de Dinosaures

Foto de cordada. Autor: Pere

Ll 6, 30m IV
Aquest llarg és molt de patejar menys algun tram de IV, no vaig trobar cap parabolt, però si dos arbres amb dues bagues on assegurar-me.

Foto de les dues cordades. Mimo, Pere, Núria i Marcel

Més informació de la via a Ressenya.net

Mar de Núvols, 110m 6a. Vilanova de Meià

BusyBee — Fri, 01 May 2009 07:53:09 +0000

Divendres l’Esther i jo anem a Vilanova de Meià a fer la Txubaskos Baskos, una via de grau màxim V+ que no hauríem de tenir cap problema per fer-la. Per mi la meva primera escalada a Vilanova de Meià

Quan arribem a peu de via ja veiem que hi ha una cordada de dos que just comencen a enfilar-s’hi, ens avisen que no aniran massa ràpid. Anem més a la dreta a mirar la via Mar de Núvols, és un pel més difícil, segons la ressenya i l’últim llarg és de 6a. Buf, hi ha una cordada també, i per el que sembla son amics de l’altra. Amb l’Esther decidim que farem la via de la cordada que escali més ràpid. Al final toca fer la via Mar de Núvols, li tenim un cert respecte aquest 6a, però ens hi posem.

Ll 1 V+
És un llarg maco i que es deixa fer bé, però la primera xapa esta molt amunt. Contant que a mi em toca el 6a del L4 i que la via te quatre llarg, li toca començar la via a l’Esther. Com es nota que la tia va bé de coco, puja fins a la primera xapa com si res! no sé si és que era el primer llarg o que començava a conèixer Vilanova de Meià però he de reconèixer que en algun passet no em notava massa fina, menys mal que anava de segona per calentar motors.

L’Esther en el primer llarg

Ll 2 V+
Aquí comença el festival! des de peu de via ja ho havíem vist però mai és el mateix veure-ho des d’uns quants metres de distancia a veure-ho quan ho tens als morros.

El segon llarg comença amb uns sostres, de preses grans però arrodonides i un pel sobades. Les xapes estan ben col·locades, fet que m’ajuda a fer els passo més tranquil·la. M’hi poso i em trec els sostres sense incidents ni trampes, semblaven més del que son

Autor de les fotografies: Esther. Jo fent el segon llarg

Pensava que aquests sostres eren el tram difícil de la via, però en el meu cas m’esquivocava. Passat aquest tram la via continua seguint la línia, preses grans, arrodonides i algu sobades i a sobre li sumem una mica de panxa i les xapes allunyades, festival!!! em vaig currar uns “alejes“…. no sé d’on vaig treure el coco per fer-los, en algun moment notava que alguna ma s’em escapava una mica i que els braços es cansaven però seguint la meva tònica, millor pujar amunt que no pas parar, descansar i perdre el bon coco que portava. Per fi arribo a la R, salvada!!!

Ll 3 V
Aquest li toca a l’Esther, se’n va una mica a l’esquerra per desprès tornar un pel a la dreta. Hi ha un tram de roca podrida que li dic jo, d’aquella no que no m’agrada gens, però en aquest llarg podré descansar de la currada del anterior i no hauré de patir

L’Esther en el tercer llarg

Mentres asseguro a l’Esther vaig mirant-me el llarg, a dalt veig un tram que es posa una mica tiesso i te pinta de que serà durillo però me’n alegro perquè no em toca fer-lo a mi De cop sento que l’Esther diu R!!! i jo com que R? però si li toca fer aquell tram tiesso i dur!!! doncs no, aquell tram es el 6a, mecasun tot que em tocara patir altre cop v_v m’esperava trobar un 6a de placa i finet, d’aquells que m’agraden, però no va haver-hi sort v_v

Ll 4 6a
L’Esther i jo en parlem, ella em deixa un mahion per si de cas em quedo a mitges i no em veig en cor de pujar. El llarg comença desviant-se a l’esquerra per desprès entrar en un diedre si es que se li pot dir així. Veig que hi ha una xapa a la paret dreta, poso cinta corda i cap amunt, vaig mirant, pujant, agafant preses bones que no em fagin caure, col·locant bé els peus perke no em rellisquin… i vaja! sembla que ja he fet el 6a! wwoww ha anat perfecte, em paro i miro per on continua la via i sorpresa! no he fet el 6a o pot ser si que l’he fet però no l’he acabat. La via se’n torna a l’esquerra, hi ha una paret llisa i recta amb una única presa per el peu esquerra. La xapa esta una mica amunt, intento pujar fins que em queda amb la xapa als morros, m’estic començant a petar de braços, no sé que fer! el primer que em passa pel cap es posar el dit a la xapa i ho faig! però el torno a treure ràpid no sigui cas que em caigui i em trenqui el dit (molt provable en les condicions en que estava), vaig una apurada de forces per agafar una cinta de l’arnes i col·locar-la, tenint la cinta ja faig un A0 i xapo i li dic a l’Esther que em pilli! quina petada v_v després d’aixo la via ja es posa millor, tampoc massa però lo suficient perquè arribi a la R amb tranquil·litat.

Autor: Esther. Jo en el quart llarg

Quan l’Esther arriba a la reunió em desfogo una mica explicant-li com ha anat el llarg i l’adrenalina que he generat xD

En aquesta reunió ens ajuntem dues cordades, portàvem una parella al darrera fent la via i al final ens van pillar

Tots quatre vam rapelar per la Txubaskos. Vam rapelar de la R4 de la nostra via a la R2 de la Txubaskos i d’allà ja cap a terra. Vaig passar un pel de nervis a la R2, mai m’havia trobat amb 4 persones en una reunió, van haver-hi els típics dubtes de i això agunatara 4 persones? xD

Arribar a terra va ser tot un descans

Dades d’interès

Aproximació: 10 minuts. Passat el poble de Vilanova de Meià seguim la carretera que ens portara just a sota de les parets, ens quedaran a mà dreta. El camí que hem d’agafar és evidentt.

Descens: nosaltres vam rapelar des de la R4 de la nostra via a la R2 de la Txubaskos, i des d’allà al terra (cordes de 60m). També es pot baixar caminant.

Material: cintes express. No vam utilitzar ni friends ni tascons.

Ressenya: la podreu trobar a la web Ressenya.net

Ressenya de la web Ressenya.net

Terra de Dinosaures, 160m 6a

BusyBee — Mon, 13 Apr 2009 20:27:07 +0000

Aquest passat dilluns el CrazyBanana, l’Esther i jo vam anar a oliana a fer la via tan esperada, Terra de Dinosaures. Havia sentit parlar d’ella i m’havia mirat força informació per internet, era una via ben equipada, de calcari excel·lent i orientada al sol, que més li podia demanar?

Ens llevem dilluns i veiem un cel perfecte! ni un sol núvol! ni fred ni calor, és el dia per triomfar

A peu de via repartim els llargs, el CrazyBanana farà L1 i L5, l’Esther L3 i jo L2 i L4.

L1, 30m V

El CB comença amb aquest llarg, es veu facilet, ideal per a començar a escalfar i per començar a agafar-li confiança al calcari, que des de la temporada passada que no el toquem. En CrazyBanana munta reunió i pugem l’Esther i jo. Vaig mirant les xapes, quin gustasso escalar amb les xapes tant a prop, em sembla que en el següent llarg no patiré en aquest aspecte. Després del primer tram de IV entrem en un V, i ostres, com es nota que feia temps que no tocava calcari, estic massa acostumada al conglomerat de Montserrat i pujar aquest V em costa més del que m’hauria de costar, veient això començo a pensar… i jo m’he de posar en un 6a? no ho veig massa clar eh xDD A la R d’aquest llarg trobem dos pàrabolts sense unir.

En CrazyBanana fent el primer llarg. Autor: Esther

L’Esther i jo fent el primer llarg. Autor: CrazyBanana

L2, 30m V+/6a

Estem a la reunió, miro a dalt per veure el llarg que em toca fer a mi, sento a l’Esther que diu algu com ai que aquí patiràs..! ja saps on et poses? Carai tu quins ànims!! la veritat que por no tinc, sé que les xapes estan molt ben col·locades i això em dona molta confiança. El llarg comença amb una mica de flanqueig a l’esquerra per després pujar per una placa que suposadament és el 6a. Xapo la cinta que hi ha just abans del pas de 6a, la següent xapa esta passat el pas, amunt en línia recta. Al final aconsegueixo pujar, però una mica per la dreta xD diria que m’he desviat jajajajaa miro la xapa que deia que quedava en línia recta i ara… mmmm… esta a l’esquerra! i no hi arribo per xapar, el cor se’m accelera una mica, no sé si fer una mica de flanqueig a l’esquerra per xapar o intentar seguir recta amunt per xapar la següent. Intento apropar-me a l’esuqerra però les mans em queden molt cap aquell cantó i noto que el cos se’m desequilibra, torno a lloc i miro per pujar cap amunt però clar si no arribo a la següent xapa tinc un bon tros de caiguda… al final decideixo xapar la xapa com sigui, poc a poc vaig tirant cap a l’esquerra… ui que sembla que ja hi arribo, provo de posar la cinta, ho aconsegueixo! ara la corda! i bien salvada!! Després d’això ja tiro cap amunt fins la R2, el tema es posa millor. A la R hi han dos parabolts.

Segon llarg de la via. Autor: CrazyBanana

L’Esther i jo a la R2. Autor: CrazyBanana

L3, 35m V+

Aquest llarg el fa l’Esther. Al principi no les tenia totes però com que és una crack s’hi posa i se’l treu! Van haver-hi alguns moments de nervis, es veu en un pas anava canviada de peus i va haver d’arreglar-ho, però tot va anar perfecte, ja et veig fent llargs de 6a Esther! Quan vam pujar el CB i jo de segons coi amb el llarg! no era tant fàcil com semblava eh! Tenia un pas en que s’havia de pujar en bavaresa, tenia la seva història. Felicitats Esther que t’ho vas currar!

L’Esther fent el tercer llarg. Autor: CrazyBanana

L4, 25m V+/6a

En aquest llarg es discutible el grau, en algunes ressenyes posa que és un V+ per a persones altes i un 6a per a persones mes baixes, o això és el que he llegit i m’han dit. Aquest llarg en teoria em tocava fer-lo a mi, però com que el CrazyBanana s’havia sentit bé fent l’anterior llarg de 6a de segon al final el convencem perquè faci aquest de primer. El sentim fer algun soroll d’esforç, aquest llarg te una sortida de la R de força i el llarg…. tela amb el llarg. Quan vam pujar l’Esther i jo vam al·lucinar, bueno ella no sé si massa però jo si! Al final d’aquest llarg l’excel·lent calcari desapareix per donar pas a …. no sé quina roca és aquella, suposo que també deu ser calcari però ufff, ja el tenia vist en alguna altra via de calcari i no m’agrada gens, és com si per la roca hagués caigut lava d’un volcà i l’hagues recobert, tapant així totes les mini preses. Aquest tram feia una mica de flanqueig a la dreta. Tenia bones preses de mans i peus però els moviments estaven limitats a aquells forats. En aquell tram no vaig difrutar gent, vaig tenir una mica de nervis (tot i que anava de segona eh), jo ja em veia fent pendul… i pensar que aquest llarg en teoria em tocava fer-lo a mi… potser si m’hi hagués posat de primera no hauria patit tant, m’hauria concentrat i cap amunt… no ho sé.

El CrazyBanana en el quart llarg. Autor: Esther

L5, 40m V+

Aquest llarg l’únic interessant és el V+ del començament, els passos de just sortir de la R. Aquest llarg em tocava fer-lo a mi. Encara portava el cor accelerat del llarg anterior i no tenia masses ganes de patir. Em col·loco ja per sortit, miro el llarg i sembla un V+ una mica fi, hi ha una molt bona presa però no hi arribo, he de fer dos passos abans d’arribar-hi, total que faig? doncs trampes v_v em vaig agafar de la cinta i vaig tirar amunt fins agafar la bona presa, i a partir d’aquí em vaig posar a escalar xDDD Com me’n arrepenteixo ara d’haver fet això, i més sabent que allò era un V+, un grau que perfectament podia fer… en fi, que hi farem, va sortir així el tema v_v Després d’aquest passos de V+ es va posa molt fàcil la via, les xapes ja allunyaven més però era tant sols un IV i molt fàcil de fer, era més caminar que escalar. La R la vaig muntar a un arbre que hi ha al final del llarg.

Sortida de la R4. Autor: Esther

I després d’això ens mengem un Ferrero Roche cadascú, cortesia del CB, fem la foto de rigor i cap al cotxe, que va molt de vent i un pel de fred

Foto de cordada. CrazyBanana, BusyBee i Esther

Més fotografies a la meva galeria Picasa.

Podeu trobar la ressenya i informació de la via (aproximació, descripció dels llargs…) a les webs: Ressenya.net i Escalatroncs

Ressenya treta de la web Escalatroncs

Via de l’Adrià, 165m V. Gorro Frigi

BusyBee — Mon, 06 Apr 2009 08:50:41 +0000

Aquest passat diumenge vam anar el CB i jo a Gorros a fer via llarga, després de donar-hi unes quantes voltes vam triar la via de l’Adrià, una via de grau màxim V i de 5 llargs. Per el CB pujar al Gorro Frigi era un objectiu que feia temps que volia assolir. Vam mirar la via des de baix i tenia bona pinta, el sostret no semblava que hagués de ser punyetero.

El Gorro Frigi. Autor CrazyBanana

L1, 35m IV
El CB va començar amb el primer llarg, la primera xapa estava molt amunt però fins allà era una passejada. La roca era bona. Quan em va tocar pujar a mi vaig anar mirant la col·locació de les xapes, a mi em tocaria fer el segon llarg. En el primer llarg ja em vaig donar compte de que les xapes allunyaven a part de que eren petites i tenien un color que costava molt de distingir de la roca.

En CB en el L1,no sé si començava per aquí,
però es on nosaltres vam veure xapes.

L2, 35m IV
Aquest em va tocar a mi, vaig anar pujant, em vaig ”queixar” de que les xapes no estaven a tocar precisament, però vaig seguir pujant, vaig arribar a la tercera (diria) xapa i vaig mirar on estava la quarta, tinc com a norma (almenys de moment, que just començo amb les vies llargues) de que si no veig la xapa següent no continuo pujant. Vaig mirar i mirar i no la veia, de cop la por es va començar a apoderar del meu coco, els records del passat més de juliol van tornar, tot i que sempre els he tingut molt presents, no podia pujar, el coco no donava de si, allò per mi ja no era difrutar, era un patir, al final vaig decidir baixar i que el CB continues amb el llarg. Ell va pujar fins on jo m’havia quedat, es va moure una mica a l’esquerra fins que li va semblar veure la xapa, va pujar cap amunt i efectivament allà estava, però estava a prendre pel cul (perdó l’expressió). Mentres en CB anava fent el llarg vaig estar pensant, vaig sentir que havia fracasat, però en part estava convençuda de que havia pres la decisió correcta, en cap moment no me’n vaig penedir de no haver continuat.

L3, 35m V
Li vaig comentar al CB que jo no volia fer més de primera durant aquella ascensió. El CrazyBanana es va currar aquest llarg de primer. Tenia un petit sostre però amb bones preses. En aquest llarg les xapes ja estaven col·locades més a prop una de l’altra. Quan el vaig fer jo vaig poder notar que el sostre no era el pas delicat, el passet estava abans d’arribar-hi, la via es tornava fina i amb preses més petites. Per passar el sostre em vaig acollonir una mica i fins i tot li vaig demanr al CB que em portes ben pillada. Quan vaig arribar a la R, li vaig dir al CB “cuesta de creer eh Lori como estoy subiendo la via” y la seva resposta va ser afirmativa, aquella no era jo… tota la meva valentia s’havia esfumat.

L4, 30m IV
Menys mal, llarg de menys grau, jo ja portava el dia girat i fins i tot fent passos de IV ja no estava tranquil·la, tenia un mal rotllo al cos… Aquest llarg seguia la tònica dels anteriors, les xapes tornaven a allunyar.

L5, 30m III
El llarg més fàcil i com no amb menys xapes que a la resta. Es fa molt bé eh però… I finalitzat aquest llarg per fi vaig tornar a veure el sol! quines ganes tenia, més que cap altra cosa.

En CB en el últim llarg

Assegurant al CB des de la R4

Avui, dimarts, encara no me’n penedeixo d’haver-me fet enrere. No estava preparada per aquell tipus de via, potser dintre d’uns mesos o la pròxima temporada ja no m’afectara tant que les xapes allunyin, però ara per ara per mi no val la pena fer (de primera) una via d’aquesta mena. Aquesta crònica ha sortit una mica negativa, no puc dir que la via sigui maca però tampoc puc dir que sigui lletja.

Foto de grup dalt del Gorro Frigi

Més informació de la via a la web Ressenya.net i Escalatroncs.

Ressenya de la web Ressenya.net

Bego-Miguel-Kush, 120m V-

BusyBee — Sat, 04 Apr 2009 21:01:22 +0000

Avui amb el CrazyBanana hem anat a Can Jorba a fer la via Bego-Miguel-Kush. Aquest passat divendres ens van donar les nostres cordes, la Edelweiss sharp de 8,5, una corda que ens servira per als corredors i les escalades en gel i roca i naturalment aquest finde tocava estrenar-les

Arribem a peu de via, hi ha una cordada de tres que estan fent la Sol Solet, l’inici d’aquesta via te una bona xurrera d’aigua però la nostra esta impecable, hem tingut sort.

L1, 45m IV+

Parlem de qui començara l’ascensió, a mi no em ve de gust començar amb el llarg, prefereixo anar de segona, i com que al CrazyBanana no li fa res… comença ell. El CB va pujant i pujant, carai quin llarg més llarg xD Per ser la seva rentreé d’aquesta temporada trobo que ha pujat molt bé, força ràpid. Arriba a la R1 i em toca pujar a mi.

En CrazyBanana fent el primer llarg

Tot va bé, però la pedra esta un pel freda i quasi no noto el que agafo, em sembla que els meus dits son una mica finolis eh xD El llarg esta molt bé, el fet de ser tant llarg el fa maco. Per el que he vist al llibre de Montserrat cara sud, sembla que la via te 4 llargs, però la que marquen com a R1 nosaltres no l’hem feta i em muntat la primera reunió a la que és la segona del llibre, on es junten la Bego-Miguel-Kush i la Escabroni Escapullini. Nosaltres hem fet servir la R de la Escabroni Escapullini, on hi havien tres pàrabols, i al costat hi havia dos pàrabols amb mahions i una cadena. A la reunió que li pertoca a la Bego-Miguel-Kush trobem dos pàrabols. Totes dues reunions son còmodes amb el bon replà que tenim als peus.

Autor: CrazyBanana. Jo en el L1. Una altra cordada a la R1 de la Sol Solet

L2, 30m V-

Aquest llarg em toca a mi, ara si que tinc ganes d’anar de primera, el sol ja toca, la roca esta més calenta… Vaig cap a la R de la Bego, poso cinta i xapo. Aquest llarg és fa molt bé. Comentaré que en aquesta via les xapes no estan tant a tocar com a la Sol Solet, però és fa la mar de bé. El llarg m’ha agradat molt. En algun moment si que he pensat en veu alta que la següent xapa allunyava una mica però he pujat una mica els peus i ja no semblava que allunyes tant. La que hem fet de R2, al costat d’un arbre, tenia dos pàrabols units per una cadena. Aquesta R també era molt còmoda.

Autor: CrazyBanana. L2 de la Bego-Miguel-Kush

En CrazyBanana en el segon llarg

L3, 45m IV+

Aquest llarg li torna a tocar al CrazyBanana, és maco, és una placa tombada amb un gran sostre a sobre, sembla que hagis d’anar directa cap allà, però la via es va desviant cap a la dreta per a vorejar-lo. Mentrestant el CB anava pujant em tingut un incident, s’ha vist algu que queia i un soroll, el CB em diu que son les seves claus de casa! es veu que tenia un forat petit a la butxaca que s’ha fet més gran i s’han colat… la pregunta és “que feia el CB amb les claus a la butxaca fent una via llarga??? no se sap xD Miro on han caigut, i per sort crec que quan em toqui pujar a mi les podré recollir, son uns 8 metres a la meva dreta. El CrazyBanana continua pujant, em demana que miri la ressenya per confirmar que esta anant bé, mirem i si, la via ha d’anar cap a la dreta, puja fins a l’alçada del sostre on hi ha un arbre, no massa gran, em sembla que la reunió és allò, això havíem llegit.

En CrazyBanana en el tercer llarg

Autor: CrazyBanana. L2 de la Bego-Miguel-Kush

Ara em toca a mi anar a buscar les claus i desprès cap amunt. Anar fins les claus no costa massa, tinc una mica de replà i algun arbre per ajudar-me, però un cop les tinc… em toca pujar recte amunt i anar-me’n una mica a l’esquerra fins a tornar a la nostra via. Pujo per un pedra que segurament ningú mai ha tocat, vaig una mica cagada, em fa cosa que se’m trenqui alguna presa, però per sort aconsegueixo tornar a la via sense incidents. Arribo a la R, miro el petit arbre i dic “d’aquí hem de rapelar???” començo a bufar, no ho veig gens clar, alló era més un arbust que no pas un arbre! Hi ha la opció de segur tirant amunt per una via que continua, es diu Gran Diedre Sud, de grau V+ (segons ressenya), però recordo haver llegit que allà la roca era delicada així que decidim baixar. La opció de seguir per la via Miguel-Kush la descartem perquè posa que s’ha de fer un retorn de 60 minuts caminant. El Lori baixa primer i l’arbre aguanta, bueno va me’n refio i baixo jo. Quin ràpel més horrors!!! la R queda molt a l’esquerra i tot et fa anar cap a la dreta, he passat nervis, no sabia com no fer pendol i poder arribar a la R, en CB m’ha guiat una mica amb la corda però uffff… kin pal.

Fem un altre ràpel i ja per fi arribem a terra! quines ganes! Per avui ja ho deixem que jo vull anar a dinar a casa

Podeu veure més fotografies de la sortida a la meva galeria Picasa.

Nota: M’he assabentat que dos metres per sobre de l’arbre d’on el CB i jo vam rapelar hi ha una reunió amb dos parabolts i cadena, així que oblideu-vos de muntar reunió a l’arbre eh!

Paret de la Codolosa. Full equip i Alimera

BusyBee — Sat, 21 Mar 2009 09:00:22 +0000

Divendres tarda, l’Esther connecta al msn, parlem dels plans que te cadascuna per el finde, sorpresa! ninguna de les dues te res per dissabte, uuuiiii això no pot ser, hem de fer alguna cosa. L’Esther proposa anar a fer via llarga, em passa alguns links, me’ls miro i demano consell al meu sensei que també estava connectat.

L’Esther proposa fer la Full equip a la Paret de la Codolosa, me la miro i coi! però si te un 6a! un 6a que em tocarà fer a mi clar xD Només he fet una via llarga de primera i no sé si sóc capaç de fer un 6a de primera en via llarga, tot i que crec que el podria fer. Torno a demanar consell al sensei i em diu que no tinc perquè tenir problemes. Val, ja tenim una via escollida, però com es curteta l’Esther vota per fer-ne dues, ets una insaciable! anem mirant d’altres i ens quedem a La tribu, per si de cas jo m’imprimeixo una altra, que es veu que La tribu te un 6b o AO a la sortida de la R2.

Aquella tarda també parlo amb el Jordi i li comento que dissabte vaig amb l’Esther a fer aquestes vies, casualment ell també estava mirant aquella paret per fer unes escalades amb la Cristina, i al final s’apunten amb nosaltres

Dissabte ens ajuntem l’Esther, la Cristina i en Jordi. L’Esther i jo decidim començar per la Full equip i la Cristina i en Jordi per l’Avi trepador.

Full equip, 85m, 6a

Són dos llargs, així que l’Esther farà el primer i jo el segon, el del 6a.

Ll1, IV+
L’Esther puja el primer llarg sense incidents, mentrestant jo me’l vaig mirant, és la típica via que no m’agrada, on estan aquelles plaques ben fines de 90 o 80 graus que tant m’agraden? no hi son. El primer llarg esta fet de blocs. L’Esther munta la reunió i em diu que pugi.

Autor: Jordi. L’Esther muntant el primer llarg

Autor: Esther. Foto del primer llarg

Ll2, 6a
Arribo a la reunió i miro la sortida del 6a, carai, tampoc és un 6a de finura sinó que és amb sortida desplomada, no massa eh, però te lo seu. Xapo la primera xapa i torno a baixar per mirar-me bé els passos que faré, els desploms no son lo meu i no em vull petar a la meitat. Va m’hi poso! pim pam i amunt, aconsegueixo sortir-ne, menys mal d’aquestes bones preses que hi han.

Autor: Esther. Jo sortint de la R2, pas del 6a

Després d’aquest tram es posa molt facilet, és anar pujant fins que de cop torno a veure un altre desplom! potser no tant com el del 6a però més punyetero. Xapo, miro i no veig cap presa que em permeti poder pujar confiada. Al cap d’una estona i després de tenir una lluita al coco decideixo fer AO v_v no m’agrada però és el que hi ha. Després de d’haver fet l’AO amb la mà dreta vaig trobar una súper presa per a la mà esquerra (diria), salvació per poder sortir del pas, suposo que la gent més alta que jo no tindria problemes en fer aquell desplom… Passat això i fins la R2 una passejada

L’Esther en el segon llarg

Baixem rapelant per la via de La tribu, així no molestem a la Cristina i en Jordi que ja estan fent la segona via, la Full equip (quins crack, l’Esther i jo dos vies aquell dia i aquell parell 3!!! menys mal que és la reentre de la Cris, farà por dintre de 1 mes) i de pas miro la sortida de 6b/+ de la R2 de La tribu. Quan veig allò alucino, no sé ni si amb AO ho podria fer, li dic a l’Esther que millor aquesta via la deixem corre i anem a buscar una altra xD

Alimera, 105m V

Havia llegit que aquesta via estava bé, vaig mirar els llargs i els dos primers els macaven de V. El que no m’agradava és que a la ressenya posava nomes 6 cintes express per a llargs de 40m, després de parlar-ne una mica amb l’Esther m’acava convencent de provar-la.

Ll1
Com que l’Esther havia fet el primer llarg de la Full equip ara em toca començar a mi. Començo a pujar i a rundinar. Què és això? no m’agrada. Les xapes ben col·locades, si, però això sembla senderisme! li dic a l’Esther que més que escalar sembla que estigui caminant, i això és un V? quasi que li podríem posar III v_v Arribo a la R1 i asseguro a l’Esther, sento que la Cristina i el Jordi son a peu de via, i li dic a l’Esther que no cal que puguin que em sembla que ella i jo acabarem baixant.

Ll2
El fa l’Esther, i sembla que ha tingut més sort que jo, aquest llarg sembla una mica més interessant, però tampoc us penseu que massa eh. Al final pugem tots 4 fins a la R2, mirem el tercer llarg, segons la ressenya uns 25m i decidim tirar a baix, no val la pena fer-lo.

Autor: Jordi. La Cristina i jo a la R2.

La Cristina, en Jordi i l’Esther a la R2

Més fotografies a la meva galeria Picasa

Ressenyes i informació de les vies

Full equip, 85m, 6a

Ressenya a la web H.rupestris

Valoració de la via: és una via que tot i ser senzilleta esta prou bé, tot i que si em deixeu triar em quedo amb la Sol solet (Can Jorba) de la setmana passada, via ja més del meu estil, una sola placa no tant inclinada.

Alimera, 105m, V

Ressenya i informació de la via a la web escalatroncs.

Valoració de la via: no m’ha agradat, a part de que trobo que la via esta mal graduada (per a mi no arriba a V en cap dels dos llargs), els llargs no és que siguin massa macos. La Sol solet tot i ser només un IV+ li dona mil voltes.

Margalef

BusyBee — Sat, 14 Mar 2009 09:00:22 +0000

Aquest cap de setmana no sé per quin motiu no em venia de gust fer ni gel ni neu, així que em decanto per anar a trepar a Margalef, que desprès del finde anterior fent la via llarga Sol Solet se’m ha començat a despertar el cuquet, i aquest bon temps que esta fent últimament, aquest sol tant bo que encara no escalfa tant com per passar-ho malament a la roca va fer que encara tingues més ganes.

A Margalef ens ajuntem en Jordi T. en Joan Carles, la Bea, la Cristina, en Carles, l’Escarlata, en Jordi i dos amics seus alemanys (Matias i Carina), two excelent climbers, I would say Matias does over 7c+ and Carina minimum 7a, but it’s true they are climbing since the age of 14… they are real climbers (you too, Jordi T., JC, …), they started out in those time when few were climbing. I had the chance to talk to them and they are really cool people! I hope to see them again another day

En aquest sector en Jordi T. i en JC van probar varies vies, entre elles destacaré la Jirs Prodigo, un 6c de qui en Joan Carles va quedar completament enamorat

La Carina va fer l’Ermiñaño 7a, se’l va treure com si res, felicitats Carina!

Camí de l’ermita (dissabte)

Comencem en aquest sector, mai hi havia trepat i m’ha agradat. Al estar a dalt a l’ermita, fa que no hi vagi massa gent i les vies no estan gens sobades. A la nova guia apareixen moltes vies noves, ara hi han 20 vies.

Badabadoc V+
Començo per aquesta via, en Joan Carles la prova primer, comenta que esta plena de forats i que li esta agradant. Quan la faig jo confirmo la quantitat de bones preses, la roca esta perfecte. Vaig anar pujant bé, tot i que la cama anava tremolant, això de tant temps sense tocar roca passa factura. Quan ja sóc a la meitat de la via miro cap amunt per veure on esta la següent xapa i …. ups, esta a prendre pel sac! jolinnnn v_v en fi, no em baixaré en un V+ perquè una xapa allunya, no? i menys si vull començar a fer via llarga de primera… va Núria continuem, concentració i cap amunt em dic. En un no res sense cap ensurt arribo ala xapa! que bé! em sembla recordar que les següents també allunyaven però no tant com aquella.

La Cristina fent la via Titalloca V, en Jordi T assegurant-la.

Sac de gemecs 6a
Passem aquesta, en Joan Carles la fa de primer i jo de segona. És una via que esta ve, comença amb un desplaçament cap a l’esquerra per fer un canvi de paret que es torna una mica fina. Les xapes les vaig trobar ben posades.

Aquesta senyora via la Bea se la va currar de primera, ets una crack Bea, següeix així!! Felicitats nena!

Soc roig 6a
Aquí comencen els mal entesos. El JC em diu que anem a fer ara un 6b. Ell la fa de primer i li surt molt bé. És una via que comença amb una rampa molt fàcil per desprès arribar a un tram que es posa recte on hi han bons forats i s’han de fer moviments ràpids i amb decisió per no cansar-se. Em toca, m’hi fico de primera, avui estic motivada i el coco sembla que funciona bé. Faig la rampa sense problemes això si ben concentrada, pensant en el que vindrà i que ho hauré de fer. Arribo just a sota del tram vertical, xapo i em quedo amb el pas assegurat. Pujo una mica per la dreta per mirar les preses, torno a baixar, ara pujo cap a l’esquerra, miro més i res al final veig que va per la dreta. Respiro agafo forces de no sé on i m’hi llenço! faig uns quants passos agafat-me bé de les preses posant-hi totes les meves ganes, crec que la puc encadenar, i de cop ja sóc a la R! no m’ho crec he fet un 6b??? uuuuoooo no m’ho esperava i tampoc ha estat tant difícil
De cop sento una veu que ve de peu de via que diu… això no és un 6b! és un 6a! ufff la meva bombolla de les ilusions acaba de reventar v_v ja deia jo, ara cuadra tot, m’havia sortit massa bé per ser un 6b…

La divine Colette 6b
L’anterior no era un 6b però aquesta si! Després d’en JC m’hi poso jo. No sé com el coco va voler, tenia clar que era molt probable que voles, era una via que segurament em superaria en grau però tot i així m’hi vaig ficar, cosa rara en mi, perquè fins ara només em posa a les vies que tenia segur que no cauria i la faria sense problemes, però en aquesta no seria el cas.

A veure, fins la cinquena xapa no vaig trobar-hi cap problema, però al arribar just al punt on es troba en Jordi a la foto va començar el follón… Era una tram amb una mica de patxeta no massa però lo suficient com perquè em costes i m’hagues d’estrujar. De preses teníem una a a dreta invertida i una a mà esquerra una mica més amunt, totes dues molt bones. Després calia pujar a les preses de dalt, que no eren massa bones. Pujo per primera vegada m’agafo i caic, jolin quina volada! no sé que coi ha fallat… ja no m’en recordo, per sort he caigut “bé” entre cometes perquè vaig caure tiessa com una planxa xDD on esta l’amortiguació Núria?? ufff l’adrenalina. Descanso 5 minuts i com soc una inconformista ho vull tornar a provar, pujo fins on havia arribat, pujo 20 cm més amunt, em pillo amb les dues mans d’una super presa miro cap a baix i coi! on poso els peus, la merda de la panxa del tram no em deixa veure les preses pels peus… Joan Carles que caic!!!!! pam! una altra volada! i aquesta de més alçada. Em quedo un minutet allà sentada relaxant el cos, pensant si tornar-ho a intentar o no, arriba en Jordi T., prepara la càmera i em diu vinga Núria un altre cop… però es va quedar sense foto, em sembla que ja n’havia tingut prou, em sembla que els 6b’s encara no estan fets per a mi, vaig decidir baixar. Llàstima no haver-la provat de segona… v_v

Gràcies als teus anims Joan Carles que em vas donar per fer la via Tu te las vas treure com si res eh, felicitats! Aquesta via també la van provar el Carles, el Jordi i l’Escarlata, quina guerra ens va donar eh

Després vaig veure com pujava en Jordi (amic dels alemanys) i ei! que aquell passet meu li va costar eh! em va deixar més tranquil·la amb rao no em sortia a mi… desitjava massa amunt.

Flor de nit 6a
Després del 6b i en veure que la gent no es cansava d’escalar vaig decidir fer una altra via, aquest cop em va pillar el Jordi T., por fin! feia tant que no em pillaves en una via.

Aquesta via va estar bé, em va semblar maqueta i facileta tret de l’entrada que era un pel desplomada, i amb aquesta via vaig acabar la jornada de dissabte

Can Torxa (diumenge)

Avui també vaig amb moltes ganes, llàstima que el sector no m’agrades, tenia ganes de tibar-li fort, tenia ganes de provar un altra 6b.

L’escorpí 6a
El JC (company d’escalada de tot el finde) em diu per on vull començar a escalfar i com que estic motivada decideixo començar per un 6a, toma ya! això son ganes! Aquest cop pujo jo primera posant les cintes. La via era una mica rarota, no em va acabar d’agradar massa.
Tot anava perfecte fins que vaig arribar a una altra panxeta, en tenia dues, però la primera l’havia superat bé. En aquesta segona diria que em vaig liar perquè vaig intentar fer el pas recte amunt i després al veure com pujaven els meus companys vaig veure que anaven una mica a l’esquerra. No la vaig poder encadenar, en aquell tram vaig demanar al JC que em pilles, volia mirar les preses, estava una mica cagada xD xorrades! ni tant sols havia provat el pas que ja li estava demanant al JC que em pilles, això no es fa Núria… Les preses que jo vaig tocar per sortir del pas era una merda, petites i romes, al final vaig acabar fent el pas pillant-me de la cinta… vergonyós… però que hi farem… per un cop que faig trampetes….

En Joan Carles muntant la via

Escalagmita 6a+
Quina via quin horror, i jo la pensava fer de primera? si si… ufff és de les vies que no se’m donen gens bé. Anava tota l’estona encaixonada, amb totes les preses a mà esquerra. La roca era raríssima, com ja diu el nom escalagmita… la pedra estava coberta d’una capa ben llisa de roca, tipic de coves, i les preses eren grans, enormes de formes raríssimes… no la vaig difrutar gens a mitja via estava pensant si baixar i tot… menys mal que l’Escarlata em va ajudar

Això si, a mi no em feu ni cas perquè al JC, al Jordi T. i a l’Escarlata aquesta via els va agradar, no sé que li van trobar…

En Joan Carles muntant l’Escalagmita 6a+

Després d’això i d’haver assegurat a l’Escarlata en aquesta via vam anar al riu a fer-nos un banyet, fer el tonto i descansar, descansar de que? doncs no ho sé perquè mira que fer 2 vies en un dia… en fi, era el meu primer finde d’escalada i m’ho vaig prendre amb la calma.

Almenys vaig tornar a casa amb gairebé un 6b i amb un bon ram d’espàrregs que em costava d’agafar amb una mà

Sol Solet 130m, IV+

BusyBee — Sat, 07 Mar 2009 20:13:13 +0000

Aquest dissabte he fet la meva primera via llarga de primera. Vam quedar amb l’Esther per anar a fer la Sol solet, via recomanada per el “meu” sensei, en Jordi. És una via situada a Can Jorba de 130 metres, repartits en 6 llargs El grau màxim dela via és IV+ i de material cal portar mínim 8 cintes + R (que és el que recomana la ressenya del llibre de Montserrat cara sur, tot i que jo recomano portar-ne més, ja que les xapes estan molt juntes i la via esta minada).

A les 10.30h. més o menys estem a peu de via. Hi ha una cordada fent la via Bego Kush, una altra cordada fent la Sol solet, però ja estan quasi acabant, i diria que a dalt a les vies de la seva dreta hi havia alguna cordada més.

L1, IV+

L’Esther i jo parlem de com repartirem els llargs, decidim que farem un cadascuna, i també decidim que comenci ella amb el primer llarg, jo fa massa temps que no toco roca…

L’Esther muntant el primer llarg

A l’entrada de la via els arbres li tapen el sol i la pedra estava un pel fresca, però mes amunt ja veiem que ens tocaria el sol. L’Esther va fer aquest llarg en un tres i no res, tot ben net i sense problemes. El pujo jo, com ja he dit, la via és de grau màxim IV+ i no trobo dificultats en arribar a la reunió. Mentres vaig pujant em vaig quedant amb les distancies que hi ha entre xapes, ja que el següent llarg em tocara fer-lo a mi.

Nota: en aquest llarg hi han dos reunions, la bona és la segona, que esta dos metres més amunt de la primera.

L2, IV+

Aquest llarg em toca a mi, un pel de nervis si que tinc, però em dic que només és un IV+ i que ho puc fer. Surto de la R1 i cap amunt, vaig pim pam a buscant les preses, llegint la roca, mirant on esta la següent xapa, perquè si no la veig no pujo eh. En un no res, sense donar-me compte arribo a la reunió! ostres tu ja he fet el meu primer llarg! sé que és una via facileta, que podria haver començar per alguna altra de msé grau, però quina necessitat hi havia? cap ni una, volia un dia tranquil, volia una via que pugues fer sense problemes, on pogués poc a poc anar entrenant el coco. El llarg va anar perfecte, ni la por ni els nervis es van poder apoderar de mi, els vaig guanyar

Jo fent el meu primer llarg de primera

Arribo a la R2, molt bé, però ara toca muntar-la. Em trobo amb tres parabols, i dos d’ells amb dos mahions. Li pregunto a l’Esther que faig, si utilitzo els tres o només dos… al final vaig fer servir dos, vaig fer un triangle de forces directe dels parabols (amb dos mosquetons clar més el del triangle), els mahions no els vaig ni tocar perquè em sembla que com menys elements interfereixin millor, no? quan l’Esther ja a ser a dalt li vaig demanar que comproves si tot estava bé, i efectivament tot era correcte.

La resta de via va anar igual de bé, el següent llarg el va fer l’Esther, l’altre jo i els últims metres ella altra vegada. Vam tenir sort i un cop dalt no hi havia ningú, no vam haver de fer cua per rapelar.

L’Esther fent l’últim llarg

Foto de grup un cop feta la via

13:30h. Abans del ràpel vam fer un repàs de com fer un machard, com col·locar el reverso… diuen que la maniobra del rapel és la més delicada, no? doncs millor si en parlavem una mica, que l’Esther baixaria primera i jo em quedaria allà sola i fins ara mai m’havia passat això, fins aquell dia sempre que havia hagut de fer un ràpel tenia un company que ja havia baixat i un altre que baixaria després de mi i aquest últim era que em comprovava que tot ho hagués muntat bé.

Els ràpels van anar perfectes i en un moment estàvem ja a baix i cap a casa. Va ser un dia fantàstic, un dia tranquil com feia uns quants que no tenia, e vaig poder relaxar-me gracies a que la via era de poc grau (ho vaig agrair). Va ser un dia diferents, va ser el primer cop que feia una activitat de muntanya amb una noia, ella i jo,sense cap noi que ens muntes els llargs o que ens digues que havíem de fer, i he de dir que és molt diferent de fer activitats amb nois, ni millor ni pitjor, diferent, és una altra història, una història que m’ha agradat i que espero repetir.

Comencem els ràpels…

Últim ràpel

Per últim i molt important… mentres estàvem fent la via van caure pedrots d’uns 20 centímetres, que sense voler feien caure les cordades que tenim per sobre, doncs bé, mentres baixàvem de la via pujava una altra cordada per la via del costat. El primer de la cordada que estava muntant el llarg anava sense casc, una gran imprudència per part seva tenint en compte que l’Esther i jo estàvem rapelant per la via del costat i que hi havia una cordada més amunt. Des de que vaig començar a escalar m’he trobat moltissima gent sense casc i em sorprèn, hi ha massa gent que no es conscient del perill que corren amb aquesta imprudència, i més a Montserrat, on tots sabem que la caiguda de rocs és algu molt habitual. Trobo que l’escalada és un esport força segur més que no pas d’altres que practico, però sense el casc aquesta seguretat desapareix i el converteixen en tant perillós com qualsevol altre.

Més fotografies a la meva galeria Picasa.

Dades d’interès

Sol solet 130mts, IV+

Via molt freqüentada amb bona roca i seguros a prop.

Material: 8 + R (jo recomano portar-ne alguna més)

Equipament: pàrabols

Aproximació: deixarem el cotxe al pàrking de Can Jorba i agafarem el camí que surt al fons (a la dreta de la casa). El seguirem fins arribar a a la canal del Joc de l’Oca. El camí esta marcat amb marques gorgues. La paret queda a canto esquerra si ens situem mirant cap a la canal. L’aproximació és de 20 minuts.

* Ressenya treta de la web ressenya.net. Informació treta del llibre Montserrat cara sur

El Estrecho 180m, II, 3/3+

BusyBee — Sat, 28 Feb 2009 09:00:45 +0000

Aquest finde l’hem passat a Bielsa a la recerca de parets de gel que ens fessin passar una bona estona. Vam triar la boca nord, ja que dissabte vam sortir a les 4h. del matí de bcn i a les 8 h. ja érem a Bielsa i tenint en compte tot això vam optar per una petita aproximació.

Dia marcat per la calor, tot i estar a l’ombra la temperatura no baixava dels 4ºC, això de passar fred fent cascades de gel sembla que s’ha acabat. Al picar contra el gel es podia sentir el so del buit que hi havia entra el gel i la roca de sota, a part, el gel no era de massa bona qualitat, estava ple de mini bombolles d’aire. Ens vam decantar per fer la Dorada, el CrazyBanana ja l’havia fet l’any passat i es va quedar amb un bon gust de boca.

De gent deu ni do com estava. Hi havia cordades a totes les cascades, i algun grup bastant nombrós a les cascades superiors.

Dissabte vam poder veure uns personatges que estaven filmant un vídeo. Els protagonistes representaven alpinistes del autèntics, d’aquells que anaven amb tratge a la muntanya, amb les seves polaines antigues, les seves boines, les seves cordes marrons de no se quin material, els seus piolets llarguíssims… va ser com estar a la pel·lícula La llamada del silencio, que autèntics eren!

La Dorada

La cascada estava bastant sobada, tenia esglaons i tot. El cantó esquerra no es podia pujar, el gel era tant fi que podies veure la roca de sota. El cantó dret estava millor. La cascada a la part inferior ja presentava una gran escletxa del gel que s’estava separant.

La Dorada la vam pujar per dos trams diferents. El primer en Tino i el CrazyBanana li van fer una tirada de primers per el canto dret. Tenia un petit tram de 90º però la resta es feia molt bé. El cantó de l’esquerra en canvi el tram de 90º ja augmentava, la vam fer tots en top-rope. En aquesta via van haver-hi apostes, el Tino deia que jo no la podria pujar del tirón i que si ho aconseguia em convidava a sopar… i alguns ja sabeu com sóc jo, que només cal que em diguin que no perquè jo digui si i gasti totes les forces per poder-ho aconseguir. Quan em vaig trobar a sota del tram de 90º vaig al·lucinar, no semblava el mateix des de uns metres mes enrere xD Vaig posar totes les meves ganes, vaig començar a pujar, esbufegant de la força que estava fent, els braços es començaven a cansar però al final la vaig fer! no m’ho creia ni jo! però com que sóc tant bona, li vaig perdonar el sopar al Tino.

En Tino muntant La Dorada i en CrazyBanana assegurant-lo

En CrazyBanana fent La Dorada

En Tino fent La dorada

Autor: CrazyBanana

Equipació de la Dorada: xapes, cadenes i anelles.

Dissabte tarda vam estar passejant per Bielsa fins a trobar un bar del nostre gust, allà ens vam reunir amb el Xavi, la Laura i l’Oriol (germà d’ell, un plaer) i vam estar xerrant del dia, ells havien anat a escalar a Barrosa, segons ens van dir les cascades estaven en condicions, i la Océano Pacífico la van ben disfrutar. Cap a les 20h. vam anar els tres a fer un bon papeo a un restaurant de l poble on vam poder menjar com a reis, i a la nit, per no perdre el costum doncs a dormir al cotxe, al Peugeot 306

El Estrecho 180m, II, 3/3+

Diumenge, just passar el pont de Bielsa vam veure que estava nevant i tot el cel estava ben enboirant. Miran el panorama des de dins del cotxe vam veure que hi havia hagut una allau la nit anterior. Jo ja em vaig començar a posar una mica nerviosa, els dubtes van començar a rondar pel meu cap. Teniem pensat fer El Estrecho, una via de 4 llargs i tenint en compte que hi havia hagut una allau… no sé si era bona idea.

Fotos de la via El Estrecho

Ens vam apropar a la via a fer-hi un cop d’ull i vam treure la conclusió de que es podia fer. A peu de cascada hi havia un grup de 5 persones, i ja a la primera reunió una cordada de dos. En CrazyBanana va demanar fer el primer llarg, el més maco. La reunió estava a l’esquerra, composta de 3 pitons. El CrazyBanana la va pujar molt bé, et felicito des d’aquí per les teves millores d’aquesta teva segona temporada! que per ser la segona ho estàs fent de conya!

Autor: CrazyBanana. Entrada de El Estrecho

Ara pujo jo, amb els nòmic. Recordo que en alguna entrada del bloc vaig posar que els nòmics eren una…. bé, doncs rectifico, els nòmics no son uns piolets dolents, simplement s’han de saber fer servir. Ja sabent que no m’agradaven em vaig esmerar per poder pujar bé la cascada, i ostres! com es clavaven els piolets, després no els podria treure del glaç. Vaig descobrir que per fer servir bé els nòmics, just abans de que colpegis el gel, has de fer un joc de canell i si els fas bé es claven que dona gust. Pugem tots tres a la reunió.

Ara li toca al Tino. El següent llarg també va estar bé, no tant com el primer però estava ben format. El Tino munta reunió al cantó esquerra on hi havien dos parabols amb dues anelles. A partir d’aquest moment el dia es va començar a emboirar, tot i així vam seguir cap amunt.

Autor: Tino. Segon llarg de la via

Mirem el tercer llarg, en teoria el que em tocava a mi. Els vaig preguntar com ho veien i em van dir que endavant, m’ho vaig pensar una mica, però em van dir un si tant rotund que m’hi vaig posar. El meu llarg no tenia gran cosa, era com un corredor, amb una mica més d’inclinació i amb una petit tram de gel on vaig posar un cargol, que ja portava uns quants metres des de la reunió d’on havia sortit. Vaig anar pujant buscant la suposada reunió però no la vaig trobar, així que vaig muntar reunió en una roca amb una cinta plana, vaig ficar el cul a la neu i els vaig assegurar.

Autor: CrazyBanana. Tercer llarg, el meu

Quart llarg, li toca al CrazyBanana. Aquest tram tenia més gel que el que jo havia fet. Era maco, era encaixonat. El CrazyBanana va muntar reunió al cantó dret, on hi havien dos parabols i dues anelles. Quan ens va tocar pujar al Tino i a mi, ell, va veure la que havia de ser la meva reunió! estava dos metres mes amunt d’on jo l’havia muntat. Tenia dos parabols i dues anelles, quina llàstima no haver fet aquells dos metres.

Autor: Tino

Cinquè llarg, li toca al Tino. Aquest ja eren 3 metres de gel i després caminar fins que arribes a dalt la muntanya. Aquí el gel estava mes precari, tenia uns bons forats on veies la roca de sota i es sentia l’aigua com regalimava.

A les 14h. ja havíem acabat, de cop el dia es va emboirar però no ens van faltar ganes per picar una mica més en una cascada de les superiors. La gent ja havia anat marxant així que teníem totes les cascades per a nosaltres.

Foto de grup després de fer El Estrecho

Ens vam quedar a una de la dreta (Muro del fondo diria), la que esta just tocant el camí de descens que s’agafa un cop ja has fet El Estrecho. Era una cascada maca, i més per mi. Aquesta ha estat la meva primera cascada de primera! El Tino i el CrazyBanana la van fer de primers, posant els cargols propers uns dels altres perquè jo després la fes de primer. La cascada tenia un primer tram de 2 metres un pel vertical i després ja es posava en rampa, però per mi va ser tot un repte! En aquest tram els cargols si que estaven a prop, però a la rampa ja no me’ls van posar tant enganxat eh… punyeters!

Autor: Tino. La meva primera via

En fi, un molt bon cap de setmana, on els temps i el gel ens van acompanyar i vam poder fer tot el que vam voler.

Ara toca Gavarnie

Informació d’interès

Sierraguadarrama (ressenyes Bielsa)

Lumontero (ressenyes Bielsa boca nord)

Infohielo (estat de les cascades per zones)

Canal Estreta (Gra de Fajol petit)

BusyBee — Sun, 22 Feb 2009 10:18:02 +0000

Canal Estreta 220m, 45º/50º (35º tram sup.) máx. 60º i possible IIIº/IVº en mixt

Aquest passat diumenge vaig tornar a Vallter a fer l’Estreta.

Entre setmana vaig quedar amb l’Esther que diumenge aniríem a Vallter les dues a fer un corredor, que després d’haver fet el curs d’alpinisme de perfeccionament teníem ganes de fer-ne un de primeres. Li vaig comentar al Tino si volia venir i no va saber dir que no

Total que decidim sortir mes tard de casa el diumenge al matí a veure si així tenim sort i no trobem tanta gent al corredor.

Diria que a les 11 h. estàvem a l’entrada de l’Estreta, i per fi després d’uns mesos puc dir… com ens repartim els llargs? El Tino ens diu que ho fem entre l’Esther i jo. Total que jo em demano el segon llarg on esta el segon ressalt. Durant l’aproximació ja l’havia calat, estava ben format.

El primer ressalt, que esta just a l’entrada estava tot cobert de neu, es increïble com arriba a canviar un corredor. L’Esther comença el llarg i en un pim pam arriba just a sota del segon ressalt, però no era la primera en arribar, allà ja l’esperava en Tino, que aquell dia va fer tot el corredor en lliure, mirant com ho fèiem nosaltres, comprovant que tot ens anés bé i fent-nos moltes fotografies (encara no les tinc, però quan me les passi ja en penjaré alguna).

Pujo jo aquest llarg. La neu estava… bueno si us dic que el llarg semblava una escala segur que ja us ho imaginareu.

Per fi! em toca! el Tino ja estava a sobre del ressalt. Em desplaço a sota i li pregunto si cal que posi alguna cosa, cargol… ell em diu: depende, si crees que va a ser na perdida de tiempo porque te notas bien pues no lo pongas… em miro el ressalt i a l’esther, que m’esta assegurant just al costat, avui em sento segura i confiada, així que responc: no voy a poner nada… pam! primer piolet clavat… pam! segon! peus amunt i en un no res he acabat el ressalt… llàstima que no hagués estat mes llarg…

Continuo el llarg, vaig mirant a les parets dels meus laterals a veure si trobo alguna escletxa per posar algun friend i res… pujo metres i metres sense trobar res, això jo molt tranquil·la amb aquella neu tant marcada que tenia als peus. En Tino em va trobar un bon lloc (al canto dret) on posar un friend i així assegurar-me, vulguis o no em va deixar més tranquil·la. Tardo lo seu en posar el friend, encara em falta pràctica

Munto la reunió (cantó esquerra) amb l’ajuda del Tino, asseguro a l’Esther i li dic que ja pot anar pujant. Vaig recuperant corda a traves del reverso i només faig que queixar-me jolin com cuesta esto, si que pesa la corda! l’Esther puja molt ràpid i no em dona temps de recuperar la corda!… en Tino flipava… em queixava per dir algu eh, per donar vidilla al tema

L’Esther arriba a la reunió i continua cap amunt. Arriba fins a sota la cova on posa un friendo. A continuació venia un ressalt amb poc gel, amb prou feines es podia clavar el piolet. L’Esther el va fer com si res i munta reunió a l’esquerra.

Pujo jo i quan ja a estic arribant on son ells dos el Tino em “clava bronca”, em paro allà al mig i li dic: a ver cuenta, ¿que passa?, ¿que esta al va…? i em diu: yo Núria que te he dicho más de una vez desde que vienes conmigo a la montaña?” mmm…. penso una mica i li dic: ¿el material? Pues si, era això, portava un merder al cosa entre tantes vagues, mosquetons, friends… i a sobre tot tant mal posat… v_v em vaig excusar dient que jo fins ara mai havia hagut de dur tot aquest material a sobre i clar una poc a poc ha d’anar buscant el seu ordre… cola? sóc molt ordenada però no estic acostumada a portar tanta cosa, ja veureu a les fotos com poc a poc aniré portant millor el material, això si! deixeu-me temps per ordenar-me’l! que una altra queixa va ser que anava molt lenta v_v

En fi gent, ho deixo aquí. Vam passar un dia fantàstic tots tres.

Ah si, no me’n recordo bé de la frase que ens va dir el Tino a l’Esther i a mi, però era algu com que semblava més que estiguéssim de compres que no pas fent un corredor… v_v Sé que ho deia per burtxar-me, perquè li encanta però Tino qu sepas que esto se me ha quedado en el coco y cuando llegue el día (si es que llega, espero que si) que yo vaya más rapida que tu, te lo recordaré xDDDD

L’Estreta (Gra de Fajol petit). Ressenya

Per mi el corredor més maco de la zona. És un corredor molt encaixonat que destaca entre els altres.

Aproximació: Un cop passat l’Hotal Pastuira i seguint la carretera, intentarem deixar el cotxe a la quart revolt a l’esquerra, d’on surt el camí que hem d’agafar. Agafem el camí que va seguint pel cantó dreta el riu. Un cop passat el rierol per un pont de fusta (depenent de les condicions estarà ben tapat per la neu) veurem el camí que segueix recte amunt direcció al refugi d’Ulldeter, nosaltres agafarem el trencall a mà esquerra, aquí el camí desapareix, però nosaltres seguirem recte (normalment la traça esta feta), creuant les pistes d’esquí, i des d’aquí continuarem caminant en direcció a la canal, que s’indentifica perfectament.

El corredor el podriem dividir en 3 llargs més la sortida.

L1: va des de l’entrada del corredor fins just a sota del que és el primer ressalt. Aquesta entrada pot presentar un petit ressalt en funció de les condicions. Aquest llarg no te gran cosa, és anar caminant per el corredor. La reunió la vam muntar just abans del segon ressalt on hi havia dos parabols (diria).

L2: Comença amb un ressalt d’uns 2 metres, no te gran complicació. Passat el ressalt vam avançar 50 metres on més o menys a la meitat vaig poder posar un friend. La R la vaig muntar al cantó esquerra, passant una anella per una pedra i posant un friend una mica més amunt.

L3: El va fer l’Esther, va pujar fins a l’alçada de la cova on hi havia un parabolt, vam posar un seguro i va continuar, hi havia un petit ressalt que estava una mica pelat de gel, aquest ressalt el podem trobar en mixt. La R la muntem passat el ressalt.

L4: ja la sortida del corredor i fins al cim.

Canal del Diedre, 250m, 55/V+ (Gra de Fajol petit)

BusyBee — Sat, 21 Feb 2009 22:09:13 +0000

Després d’haver fet el curs d’alpinisme d’iniciació i el de perfeccionament, em venia de gust anar a fer algun corredor. Vaig parlar amb els meus companys de cordada (Tino i CrazyBanana) a veure si s’animaven. En Crazybanana em va dir que no, tenia el cap de setmana ocupat pels estudis, però en Tino si que es va animar. Vam quedar que aniríem a Vallter, un lloc que queda a prop i que no te gaire aproximació.

La idea era anar a fer la Canal Amagada, tot i que mentres fèiem l’aproximació en Tino em va confessar que anava amb la idea de fer una altra, la Conrado. Vam estar rumiant i vam decidir no fer-la segona i guardar-la per un dia en que poguéssim anar els tres

Anem xino-xano cap a l’Amagada i amb els ulls ben clavats a la Canal Estreta, costa de no veure aquesta canal, quin goig que feia, estava maquísssima i també estava a rebentar de gent, diria que vaig contar 9 persones allà dintre. Continuem… ja som a prop, en Tino es mira l’Amagada i… sembla que no li agrada massa, creu que no te massa interès, així que tornem a canviar de plans. Mirem el llibre i decidim provar amb la Canal del diedre del Fajol petit.

Vistes de la Canal Estreta (dreta) i la del diedre (esquerra)

Estem just a sota i de sobte veiem una cordada que surt de la canal, m’apropo cap a ells i els pregunto perquè es fan endarrere, em comenten que el primer ressalt esta pelat. Li comento això mateix al Tino però per una orella li entra i per l’altra li surt, la seva explicació és que si escalo en roca allò serà igual.

Ens hi fiquem. Mirem el primer ressalt, és un diedre i efectivament esta ben peladet, tenia una mica de gel, però insuficient per picar. Aquest cap de setmana tenia ganes d’anar de primera però veient com esta el tema millor ho deixo córre. En Tino va muntar aquest primer llarg de mixt, el cert és que va costar però el paio se’n va sortir molt bé

Mentre en Tino muntava el llarg va aparèixer un noi, anava sol i amb la intenció de fer la canal. Vaig rumiar i ja que nosaltres nomes érem 2 vaig decidir deixar-li un extrem d’una corda per a que fes aquell llarg.

Em toca, començo a pujar i al·lucino. La meva primera experiència amb el que la gent anomena mixt, vaig patir però vaig pujar. Al començament no sabia on carai havia de posar les puntes dels grampons, ni on clavar el piolet per poder pujar amunt i ja per rematar-ho a sota hi havia expectació, 4 persones ni més ni menys, allò era la Rambla xDDD Em giro i els dic que és el primer cop que faig mixt… potser així és una mica justificable tota la meva xerrera descontrolada del nervis que portava xD

Autor: Tino. Foto de la sortida del primer ressalt de mixt

Per fi acabo el llarg i per sorpresa meva ben acabat, no em va relliscar ni un grampó ni piolet, tot va anar perfecte. Arribo a la reunió i descanso una mica de la tensió passada i un cop recuperada em veig amb ganes d’anar de primera en el següent llarg. La veritat és que passat aquell ressalt la canal perd tot l’interès, es torna senzilla i monòtona, vaig anar de primera si, però allò era una passejada. Almenys em va servir per anar mirant la roca, buscant punts on poder muntar algun friend o tasco, me’n vaig saltar un munt, no els veia… és nota que encara no tinc la vista acostumada a detectar-los, poc a poc suposo.

Autor: Tino. Jo a la segona reunió,
després d’haver fet el llarg de primera

Fotografia al cim del Gra de Fajol petit

Després d’això ja vam anar cap a casa.

Com he dit la Canal del diedre no és de gran interès, l’únic que la salva és aquella entrada que te perquè per la resta és molt senzilla. La sortida cap al cim se’m va fer força pesada, era bastant llarga.

Tot i que la canal no va ser de les millors que he fet, el dia va estar genial, millor companyia no podria haver tingut

Ressenyes

· Info de la web de la FEEC

També podeu trobar les ressenyes en el llibre Pirineus. Del Canigó al Carlit. Neu, mixt i gel

Dona i Esports de Muntanya 2008. Alpinsime perfeccionament

BusyBee — Sat, 14 Feb 2009 09:19:24 +0000

Aquest cap de setmana passat s’ha realitzat el curs d’Alpinisme de perfeccionament del programa Dona i Esport de Muntanya 2008.

En Leo i en Xavi ens expliquen el material imprescindible
que cal portar en una sortida d’alpinisme

Com la majoria sabreu aquest cap de setmana passat el risc d’allaus era elevat, més d’una no les teníem totes de fer el curs aquest cap de setmana, tot i així el curs es va realitzar. En cap moment vam fer coses que fiquessin en risc la nostra seguretat eh.

Els monitors del curs van ser en Leo i en Xavi, dos cracks del mòn de la muntanya, les noies els vam exprimir de mala manera, vam estar hores i hores fent preguntes, i demanant més del que suposadament entrava en el temari, sou unes insaciables!!!

Dissabte ens vam desplaçar a una zona d’escalada de prop de Sopeira. Per el que hi vaig veure hi havien vies llargues, vies d’esportiva…

Diumenge vam anar prop de l’embotelladora que esta allà carretera que porta a la presa de Cavallers. Allà els monitors van buscar una xurrera de gel a peu de carretera per practicar amb el gel. Cap a les 12h. vam anar a les pistes d’esquí a fer pràctiques de ancoratges en neu.

La Coral i el seu ràpel recuperable mitjançant un piolet.
El muntatge li va quedar perfecte i es va poder recuperar.

Dissabte 14 de febrer

explicació del material bàsic a portar en sortides d’alpinisme
nusos bàsics
explicació de corda simple, en doble…
ancoratges en roca
utilització de friends, tascons, pitons…
reunions en roca
maniobra del ràpel (amb machard)
assegurar al company des de la reunió
tècniques per ajudar des de la reunió al nostre company a superar un tram difícil d’una via
com fer una via d’artificial
assegurament/progressió amb corda doble
que fer quan un company de cordada cau en una esquera d’una glacera

Diumenge 15 de febrer

que es un cargol de gel i tipus de cargols
col·locació dels cargols
on col·locar el cargol, com i posició del cos per a fer-ho
tipus d’ancoratges en gel
reunions en gel
sistema de progressió en gel
abalacofs (no sé si s’escriu així)
muntar ràpels recuperables en gel
com llimar un piolet
ancoratges per a rapelar mitjançant l’estaca, la pala, el piolet, ancora, bolet de neu… i com fer-los recuperables
sistema de corda dels tres terços

Segurament em deixo molts mes conceptes, però va arribar a un punt que el coco se’m va saturar, mai havia rebut tanta informació en tant poc temps, quin mal de cap xDD

Destacar que dissabte vam fer unes vies d’artifo. La Eli i jo en vam fer una en tope-rope, deuria tenir unes 5-6 xapes i deu ni do el que va costar eh, que si ara puja l’estrep, i ara posa la fifi a l’altre xapa…. va estar molt bé, ara si ens hi trobem en passo així segur que ens en sortiríem bé, oi Eli? Ah, i des d’aquí felicito a la Coral, que es va curar la via del costat d’artificial tota sencera de primera!!!! ets una crack nena!

La Coral i jo fent vies d’artifo

Diumenge jo em vaig oferir voluntària per comprovar la resistència dels ancoratges de gel, que si m’hi vull posar de primera bé m’hauré de fiar minimament dels cargols no? xD Els vaig poder estirar i estirar, sola (50kg) i també amb els pes dels tres, els dos monitors i jo, i mira que aguantaven els punyetros!!! clar que no vam fer cap simulació de caiguda, però a veure si trobo un vídeo que vaig veure un temps d’un paio fent un saque i el cargol va aguantar. Ep, l’he trobat, és del bloc Un Munt de Muntanyes, mentres escalaven la Islandis a Cavallers.

Ancoratge recuperable per rapelar

En Xavi i jo intentant treure el cargol

En fi, que tinc el cap fet caldo, que tant coneixements ara els hauré de posar en pràctica i veure així com funcionen, si me’n refio o no, quin faria servir, quin no…

I ja per acabar… una abraçada a totes les noies que vam ser al curs, sou totes collonudes, en tot moment va haver-hi molt bon ambient entre totes, vam riure i vam passar bones estones.

Espero poder fer alguna sortida amb vosaltres i sinó com a mínim coincidir algun dia entre les nostres muntanyes.

I ja també felicitar als dos monitors, en Leo i en Xavi per les ganes que hi van posar durant els dos dies, que en tot moment van estar per nosaltres, i que no es van cansar de respondre les nostres interminables preguntes, especialment les de la Eli que no va parar ni un moment jajajajaja no canviïs Eli que això esta molt bé!

Vinga! ens veiem aviat noies! Molta muntanya!

Autor: Pilar. Foto de totes les dones que van participar
al curs d’Alpinisme de perfeccionament.
Monitors del curs: Leo i Xavi.

Informació addicinoal

En cas de caiguda sense piolet ni grampons ens intentarem frenar amb els colzes i les puntes dels peus, amb el pit mirant cap a la neu. En els manuals acostumen a posar que s’ha de fer amb les mans i segons tinc entès és incorrecte.
Aquest cap de setmana m’han recomenat un llibre, es diu Prevencion, seguridad y autorrescate, editorial Desnivel.

Dona i Esports de Muntanya 2008. Iniciació a l’alpinsime

BusyBee — Sat, 10 Jan 2009 09:00:31 +0000

Aquest cap de setmana passat vaig començar el curs d’Iniciació a l’alpinisme que organitza la FEEC. És un curs exclusiu per a dones. El curs esta dividit en dos caps de setmana, de moment us faré el resum del primer.

Dissabte 10 i diumenge 11 de gener

Aquest cap de setmana el curs es realitzava a Coll de Pal, Parc Natural del Cadí-Moixeró. Tot i que el dia no acompanyava (estava nevant) vam iniciar el curs. Ens van fer una breu explicació dels objectius del cap de setmana i del curs. Ens posem l’arva, agafem la pala i la sonda (per què si només anàvem a fer una volta per fora del refugi? doncs per un tema de responsabilitat dels mateixos monitors) i cap a fora. Toquen 5 noies per a cada monitor, em sembla que érem de 15 a 20 noies.

Contingut del dissabte

progressió per neu amb piolet.
progressió per neu amb piolet + grampons.
què és un ancoratge? i tipus d’ancoratges. Vam posar en pràctica els següents: piolet en T, piolet vertical, bolet de neu.
autoatrurades. autoatrurada amb piolet i grampons, autoatrurada només amb piolet, autoatrurada sense pmaterial. Caigudes de front, d’esquena, panxa amunt o a baix.
ràpels: descens amb nus dinàmic, descens amb reverso + machard.
nusos bàsics: vuit, nus de cinta plana, machard, dinàmic.

Contingut del diumenge

posar en pràctica tot el que s’ha explicat el dia anterior.
aprenem un nou sistema d’ancoratge, el de l’objecte enterrat, tornem a practicar el sistema de ràpel.
com assegurar al company quan ha de passar per un tram delicat i com ens assegurara ell a nosaltres un cop l’hagi acabat.
repetim sistemes d’autoaturada.

Conclusió del cap de setmana: En un principi jo em vaig voler apuntar al curs de perfeccionament, però per poder-lo fer era obligatori fer el d’iniciació (no vaig tenir més remei). Anava amb la idea de que coses sempre se’n poden aprendre, encara que sigui només una, sabia que tot hi haver fet algun corredor i una mica d’escalada el gel, estic molt verda en tema d’ancoratges, assegurar al company, maniobres… i per tot això no em va saber greu haver-lo de fer. La meva sorpresa ha estat en la quantitat de coses que ha apres, no m’ho esperava! i lo millor, les he pogut posar en practica. Alguns direu… tot això ho pots aprendre llegir un llibre… si, teniu raó (ja m’estic llegint un, Montañismo la libertad de las cimas [us el recomano, ho toca tot], però on trobaré algú que vulgui passar un dia a la neu practicant aquestes coses? que vulgui fer un bolet de neu i provar el que aguanta… La conclusió? que m’ha agradat molt aquest cap de setmana i crec que tot això que m’han ensenyat em serà útil.

Autor: Ricard. Maniobra del ràpel.

Autor: Eli. Jo assegurant a l’Eli.

Per als tafaners… el curs (dos caps de setmana) costa 60 euros amb allotjament, sopar i esmorzar inclòs, prou bé, no?

Dissabte 17 i diumenge 18 de gener

Aquest cap de setmana passat hem anar a Vallter. Vam estar allotjades al súper Hostal Pastuira, allà vam estar com unes reines, quin sopar… com vam dormir (feia calor i tot)… quin esmorzar…!!! millor no podia ser.

Anem a per els continguts d’aquest cap de setmana.

Contingut del dissabte

orientació: van preparar un recorregut amb uns punt per on havíem de passat. Ens van fer calcular la distancia entre ells, el desnivell i el temps apròx. que tardaríem en arribar. Saber on esta el nord i orientar el mapa correctament.
ascensió per una petit pala assegurant-nos entre nosaltres, mitjançant ancoratges de neu o en roca.
repassem com es munta un ràpel i maniobres de descens.
com funciona l’arva, la pala, la sonda i com trobar una persona soterrada per una allau.
com formar un refugi de neu per passar-hi la nit.
ens passen un vídeo de seguretat a la muntanya, explicat per en Xavi, bomber dels GRAE

Contingut del diumenge

Aquest dia consistia en posar en pràctica tot el que havíem apres aquest dos caps de setmana. Ens van assignar una companya de cordada, un monitor i un recorregut a fer. Al meu grup, que érem la Maijo (companya de cordada), l’Anna i la Susana ens va tocar una petita canal situada a l’esquerra de la Canal Amagada de Gra de Fajol petit, no sé ni si te nom.

Autor: Marc. Foto de grup moment abans de començar l’aproximació.

Vam pujar tota la canal sense encordar-nos, en cap moment ningú va demanar treure la corda. En el inici, la canal estava amb neu tova i en alguns llocs la neu arribava mes amunt del genoll.

Autor: Marc. L’Anna i la Susana en un moment de l’ascensió

Autor: Marc. Fem un petit descans

Ja més amunt, a meitat de canal anàvem trobant pales de neu més dura però es podia pujar sense problemes.

Autor: Marc. La Susana fent els últims passos
abans d’arribar al cim del Gra de Fajol petit

L’ascensió va anar molt bé, diria que vam tardar 1h. 30 min en pujar o potser 2 h. però més no crec. Cap al final de la canal vam tenir un petit ensurt que no al explicar, per sort no va passar res

Autor: Marc. Foto de grup al cim del Gra de Fajol petit

Estic a l’espera de que em passin la foto del grup sencer per finalitzar el post. Des d’aquí envio molt records a tots els que vam fer el curs, tant a les noies com als monitors, i felicitar aquests últims per la feina que han fet, que l’han fet molt bé, per les ganes que han posat perquè nosaltres aprenguéssim i entenguéssim tota la matèria, per les rialles i moments compartits, que han estat molt bons, per… tot

Autor desconegut. Foto del grup Dona i Esports de Muntanya 2008

Torrelletes

BusyBee — Mon, 05 Jan 2009 08:30:44 +0000

Diumenge després d’escalar, quan estàvem al bar, l’Òskar ja pregunta qui volia escalar dilluns, serà fanàtic! i jo ràpidament m’hi vaig apuntar

A la nit els dos enxufats permanents d’internet mirem com pinta el temps per aquest dilluns i aparentment sembla que farà bo. Amb l’Òskar parlem dels possibles llocs on anar, l’únic requisit és que no faci fred, prou que n’havíem passat dissabte a La Desdentegada. Al final trobem lloc, Torrelletes, l’Òskar ja hi ha estat però jo no n’havia sentit a parlar mai. Al final de crònica us deixo uns enllaços amb informació, ressenyes, situació…

Torrelletes és un lloc ideal per anar-hi a l’hivern, l’Òskar i jo vam poder escalar en maniga curta, i ell sense samarreta i tot, s’estava genial. L’únic inconvenient és que la pedra és molt punxeguda i al final del dia la pell dels dits ja feia mal, però mirant el cantó bo, l’adherencia és genial! Si mireu la ressenya, veureu que les vies son curtes (a mi no m’acostumen a agradar les vies curtes) però maques, em va agradar el lloc.

Rocasana V/V+

Fa molt que no escalo en calcari i aquestes vies segons he sentit son una mica punyeteres, el grau esta ben posat i en algunes vies es queda curt, m’anirà bé començar per un V+.

L’Òskar puja la via primer en un tres i no res, seguint la seva línia. Ara em toca a mi… no sé si de primera o de segona… al final decideixo de primera, que si comencem de segona ja m’apalanco i després costa més començar. La via m’impressiona una mica, no és del meu tipus. Te dos trams de parets que surten en fora i jo les prefereixo de 90º o tombadetes

Tot i no ser el meu estil surt prou bé, i menys mal perquè és un V+ així que més em valia que anés bé.

Via nom desconegut V+/6a

Em sembla que l’Òskar s’ha animat massa ràpid en veure que em sortia bé la via anterior i ja em vol posar en un 6a… ai Òskar que tenies massa fe en mi

Autor: K.

Ell la puja primer i al baixar em suggereix que la provi de segona… no m’ho penso gens i descarto anar de primera i millor així perquè si ell m’ho diu… serà per algu. La provo i al·lucino, jolin amb el V+/6a, estic malament eh, quina baixa forma v_v que hi farem és el que passa quan abandones l’escalada…

La via del foradet 6a/6a+

Aquesta també de segona clar i l’Òskar sobradíssim, ja em podria passar una mica de la seva traça

La via em va agradar, te un pas de bloc, on estàs d’una presa bona i que punxa un munt a mà dreta i per a la mà esquerra hi ha un forat de dos dits que s’agafa horitzontalment, i des d’aquest amb la dreta has d’arribar a la bona presa que hi ha més amunt a la dreta, deu ni do amb la senyora via! No em va sortir neta ni de segona v_v

Amb l’Òskar vam decidir deixar-la muntada perquè jo després li pogués fer un altre tientu, però quan m’hi vaig tornar a posar venia d’haver provat un 7a i anava fosa, així que el segon tientu va sortir pitjor que el primer.

La Gorda 7a

Si si passem dels 6a’s al 7a. Un 7a amb un pas jolin com costa. L’Òskar no la va poder encadenar, va muntar la via com va poder per després poder-la fer en top-rope. Després d’un descans obligat la prova de segon, surt molt bé! menys el pas que he comentat. Hi ha un forat, molt bo, que s’agafa amb la mà dreta, però allunya una mica de les preses d’on estàs agafat. Després diria que també t’he un altre pas, però no tant exigent com l’anterior.

Ara em toca a mi! Fa molt que no m’hi poso en un 7a, aviso al Òskar que seré un xoriço, però per guanyar força als dits/mà va bé que m’hi posi, i com que no sóc de les que pilla ni tendinitis ni mals de músculs… doncs aprofitem.

L’entrada de la via la faig molt bé, em vaig sorprendre i tot, diria que tot va anar bé fins el primer pas, on veia el forat on havia d’anar la mà dreta però estava a prendre pel sac!!! Com va costar arribar-hi, gràcies a les ajudes de l’Òskar vaig poder agafar-lo. Vaig acabar bastant cansada però encara no havia acabat el dia.

El díedre de la figuera V+

No ho havia comentat, l’Òskar i jo vam estar sols una bona estona, fins que van arribar 4 persones més, casualment coneguts d’ell, aquest nano coneix a tot Catalunya!

Les dues noies vaig veure que es posaven al díedre i alguna queixa vaig sentir, que si era de coco, que alguna xapa allunyava… tot i així jo també vaig voler provar. Va anar molt bé, però quan ja estava a la penúltima xapa el coco em va trair! Em va entrar un canguelis.. i vaig haver de parar per relaxar el coco i mentalitzar-lo de que jo aquella via la pujava. L’Òskar em va dir que si volia deixar-la a mitges cap problema, que ell la desmuntava… però… Òskar que no saps que soc una tossuda? Després d’un minutet de descans vaig agafar aquella bona presa que hi havia al cantó esquerra amb decisió i cap amunt com si res, llàstima que m’hagués parat abans, perquè la podria haver fet.

Triquiasi 6c

L’Òskar encara te corda i vol provar el 6c. Carai ara no sé si li va sortir net, em sembla recordar que si, i com que jo no el vaig provar no us puc dir que tal era, a veure si l’Òskar fa el resum al seu bloc i en comenta algu. Després d’aquesta via va haver de desmuntar el 7a d’abans i ja vam anar cap a casa, que tots dos ja n’havíem tingut prou.

Ressenyes del sector:

Blog d’en Passarell

Picasa del Fernando

La Desdentegada, recuperant la confiança

BusyBee — Sun, 04 Jan 2009 18:45:38 +0000

Aquest dissabte he anat a La Desdentegada (Montserrat) amb l’Òskar i la seva colla, Jesús, Bárbara, Juanjo, Marc, Eva, Maria, Rosana i Marta.

Vam tardar força en arribar a la zona d’escalada, semblava una odissea, i és que anar a escalar amb 10 persones és el que te, cadascú va al seu ritme i tot el grup s’ha d’adaptar, s’han de conscienciar que és un dia per gaudir i fer el que es pugui.

Només arribar a peu de via ja es comencen a formar parelles, allò semblava més una subhasta que un dia d’escalada. La Bárbara va ser la primera en saltar, amb la seva frase Yo me pido Òskar! i clar, després vaig anar jo demanant-me el crack del Jesús, amb qui algun cop ja ens haviem assegurat mutuament ai que malament estem.

L’Òskar es va encarregar de deixar en bones mans a l’Eva, que feia poc que escalava.

Via 15, 6a

Ja que el Jesús no havia estat mai en aquest sector vaig proposar començar per aquest 6a, ell és un crack així que no tindria problemes per començar a escalfar en un 6a, tot i que pobre el Jesús que encara no esta acostumat a l’escalada de Montserrat, i això de confiar en aquelles petites pedretes que surten de la paret… no li fa massa gracia, això si! és un crack en adherència en el granit de la Pedriza. El Jesús la va encadenar.

El 6a te una entrada una mica fineta però després del petit sortint que te es posa molt més fàcil. Jo no em vaig atrevir a posar-me de primera i mira que un dia ja la vaig encadenar, però el meu coco no esta massa fi, fa massa que he perdut la rutina d’escalar, així que millor em poso de segona, i menys mal, perquè mira que esta freda la pedra! Només tocar-la vaig començar a pedra la sensibilitat fins a meitat de via, que a la pedra jal i havia tocat el sol i no estava tant freda.

Mentrestant l’Òskar muntava la via 16 i la Rosana la 17 (totes dues vies de V+) tota una crack

Via 16, V+

El Jesús vol fer totes les vies, incloses les més fàcils. Ens posem al V+ i el fa com si res, diu que és molt més fàcil que l’anterior i l’Òskar i ell em donen ànims perquè m’hi posi de primera i ho aconsegueixen. La via em surt bé (tot i que ja l’havia fet mesos abans), però per tornar a guanyar coco m’anirà bé.

Via 27, 6b

Com que la via 26 estava ocupada per l’Òskar (que la va encadenar) i la Bárbara, el Jesús i jo passem a la del costat, el 6b. És una via semblat al 6a+ però més exigent, amb un passet en mig de la via. El Jesús la va fer molt bé! i com era de suposar, l’encadena. Jo també la vull provar, però en top-rope, i ei! Que va sortir prou bé! Només em vaig penjar de la corda en un moment, no trobava el pas, però la resta va sortir genial, en aquesta via em vaig donar conta que havia perdut més coco que no pas tècnica/físic, tot i que múscul també n’he perdut eh… on han anat a parar aquells bracets que tenia? v_v

Via 26, 6a+

Passem a l’espectacular via 26, la meva preferida de moment. És un 6a+ molt mantingut i exigent, de gairebé 30 metres d’alçada, que no et deixa ni un moment de descans, és un no parar fins just al final, que la via ja tomba en dintre.

Ja era tard, tothom havia parat d’escalar, només estava el Jesús trepant, mentres els altres estàvem de xerrameca a peu de via, no sé com es va concentrar, i el tio anava tant sobrat que podia segur la conversa que portàvem els de sota. Jo no vaig provar, vaig preferir quedar-me amb aquell bon gust de boca de fa uns mesos endarrere en que la vaig encadenar a vista.

Algunes persones a destacar son:

L’Eva, que em sembla que només fa 3 dies que escala i la tia ja es va posar de primera en tres vies (19, 20 i 21) i em sembla que una o dues d’elles la va encadenar! A veure si ens ho confirma.

Podeu baixar la ressenya en pdf aquí. La ressenya ha estat treta de la web Kpujo.

Podeu veure fotos de la sortida al Picasa del MMarkus

Estem bojos els amants de la muntanya?

BusyBee — Fri, 02 Jan 2009 16:25:16 +0000

Autor de la fotografia CrazyBanana

El passat mes de novembre quan vaig anar a fer la via llarga Esperó Badalona a Àger, mentres estava penjada d’uns 150 metres o … em va passar una pregunta pel cap, Que deu de pensar la gent quan ens veuen penjats en mig d’una paret de 300 metres? La resposta no la sé i tampoc em vaig preocupar massa, era una pregunta sense resposta.

Casualment en l’entrega d’aquest més de la revista de la FEEC núm. 221 hi ha un article que es titula Estem bojos els amants de la muntanya? escrit per en Daniel Lleida (psicòleg)

En aquest article apareixen frases com:

… per la majoria dels nostres coneguts, amics i familiars… els costa entendre com, després d’estar tota la setmana treballant de valent, tenim el costum malaltís d’anar a “matxacar-nos” a la muntanya. Aquesta gent que ens envolta considera que s’ha d’estar una mica grillat per agafar el cotxe, fer un munt de quilòmetres, dormir en males condicions, passar gana, fred, calor i, sobretot, donar-se una gran pallissa per pujar una muntanya que després simplement pots fer una cosa: baixar.

El gran interrogant que planteja la nostra conducta és què anem a buscar a la muntanya. Possiblement hauríem de donar la volta a la pregunta i més que preguntar-nos què hi busquem hauríem d’explicar què hi trobem… el contacte amb la natura, la sensació de llibertat, l’aprenentatge i vivència de noves sensacions… però sobretot.. destacaria una cosa, gent que esta disposada a compartir una estona per xerrar, una estona per menjar, una estona d’esforç…

…son aquest i molts altres els motius que fan que els dilluns, quan tornem a la feina, tinguem les piles carregades… i si trobem algú que ens vulgui escoltar una estona, expliquem la nostra particular “aventura” del cap de setmana amb especial intensitat i emoció. Els ulls moltes vegades encara s’enlluernen amb el record de les sensacions viscudes i esperem amb ànsia la propera sortida.