Aquest estiu a part de estar als Alps, també he anat a Romania amb el CrazyBanana. Vam fer dues sortides de senderisme de varis dies (3 o 4), una d’elles a Kelemen amb la Lonci i el Sanko.
Durant la nit del 26 d’agost ens preparem les motxilles, hem de portar tenda, sacs, menjar per 3-4 dies, mínims objectes d’higiene, farmaciola, mitjons i roba de recanvi… portàvem unes motxilles que quasi pesaven més que nosaltres. A les 2 dels vespre vam agafar el tren (trajecte de 2 hores) que ens portaria a un petit poble on agafaríem un autobús d’aquells que aquí no se’n veuen.
Cap a les 7 del matí començàvem a caminar. Una característica dels boscos de Romania és lo verd que son, allà on mires tot és bosc, boscos densos, humits, … molt maco. Els boscos son tant densos que no sé si era el 3 dia, que portava una empipament, passàvem per un camí on no s’hi cabia, era tant tupit… ui quin empipada 
Parada per esmorzar (primer dia)
Algun dia vam tenir problemes d’aigua, només portàvem una cantimplora (per beure i cuinar) que anàvem omplint a mesura que anàvem trobant rierols, i no sempre n’hi havien. Vam fer l’ascensió de dos cims, no massa alts (les muntanyes d’allà no son com les d’aquí al pirineu, ens podem sentir afortunats en aquest aspecte 
)
Autor: Lonci. El CrazyBanana i jo al cim Pietrosu (2100m)
Autor: CrazyBanana. Boscos de Romania
Durant aquest 4 dies a cada minut, cada segon, jo anava patint per si ens trobàvem un os de front, a Romania encara en queden alguna, segons la zona hi han més o menys, o inclús cap, quina por! m’arribo a trobar una bestia davant i em sembla que m’hagués quedat en estat de shock v_v Per sort no en vam veure ni un, però d’un bon espant no me’n vaig lliurar.
Aquí haureu vist el típic pastor amb les seves ovelles i el seus gossos que les vigilen que son macos i tot. Doncs allà a Romania els gossos que vigilen les ovelles dels pastors quasi que fan més por que els ossos! Estàvem caminant , el penúltim dia, i el CrazyBanana va veure un ramat d’ovelles i em va dir que no bades i camines més enganxada al grup, jo vaig pensar vale vale (sense donar-li importància). De cop em vaig trobar amb un gos davant nostre que no parava de bordar, d’ensenyar aquelles dents que feien por, se’ns volia tirar a sobre, el Sanko amb el seu bastó enorme que portava intentava que se’ns apropes, i deu meu! van començar a venir més gossos!!! diria que hi havien uns 8 o 10, ens van començar a rodejar en cercle i cada cop estaven més aprop nostre, el Sanko no parava amb el pal… De cop, la salvació!! els xiulets dels pastors que ja venien cap a on érem! van fer callar als gossos i els meus companys i els pastors van començar a parlar o a fer negocis. A Romania és normal que els muntanyencs negocis amb els pastors, uns volen formatge i altres volen tabac. Vam anar fins ala seva cabana i allà vam poder menjar un boníssim formatge d’ovella (mira que a mi no m’agraden els formatges, però reconec que era molt bo, molt gustos) a canvi d’un paquet de tabac. Sembla mentida però quan marxàvem de la cabana passant pel costat de les ovelles els gossos no es van ni immutar, suposo que al veure que havíem parlat amb els pastors ja ens van esborrar de la llista d’enemics.
Autor: CrazyBanana. Els autèntics pastors
i darrera la què és la seva casa durant uns quants mesos
El CrazyBanana, el Sanko i la Lonci
menjant el formatge d’ovella dels pastors
Deixant aquesta historia, explicaré també que allà no esta prohibit fer fogueres a la muntanya, i durant l’ultima nit vaig tenir ocasió de seure al voltant d’un foc que vam fer, menjar carn a la brasa, prenen un te calentet…
Autor: CrazyBanana. De tornada amb el tren
