Travessa Espot – Sant Maurici – J.M. Blanc
Des de que vaig començar a fer muntanya (farà aviat 4 anys) em vaig saltar la part de l’excursionisme, vaig fer un gran salt (potser massa gran) i vaig anar directe a la roca, les canalas i al gel. Últimament les escalades han quedat enrere i em tira més caminar que cap altra cosa, potser és per la calor o per el color verd que tenen en aquesta època les muntanyes, sigui per el que sigui s’ha d’aprofitar.
L’hivern passat vaig tenir l’oportunitat de fer la via Estasen (en hivernal) als Encantats, una via molt maca, llarga i difícil. Per fer-la vam haver de llevar-nos a les 3 a.m., sortir caminant des d’Espot a les 4 a.m. i a les 7 a.m. érem a peu de corredor. A les 17h. acabàvem el corredor (ho sé, una mica tard) i vam arribar al cotxe a les 21:30h. Va ser un dia marcat per els núvols i la boira, i el fet de fer l’aproximació i el descens de nit em va deixar amb les ganes de veure l’entorn, així que com a primera caminada vaig triar aquesta zona.
El recorregut per dissabte havia de ser sortir caminant des d’Espot amb la calma, pujar a l’estany de Sant Maurici, seguidament fins l’Estany de Ratera, i continuar fins el refugí d’Amitges i baixar cap al refugi Ernest Mallafré on passaríem la nit. Malauradament pujar al refugi d’Amitges no va poder ser.
Cascada de Ratera
Els Encantats al fons
Diumenge vam començar a caminar cap a la Vall de Monestero, una vall molt maca i solitària, es va agrair aquesta solitud després d’haver estat a Sant Maurici on no hi havia racó sense gent. La vall és molt verda i conta amb moltes estanys i rierols on costa dir no a un bany. Aquest tram va ser el que més em va agradar de tot el recorregut. Vam seguir fins al Coll de Monestero per passar a la Vall de Peguera, aquí també les vistes son maquissimes i continuem amb un recorregut ple d’estanys, això si, el terreny és més sec. Vam baixar fins al refugi J.M. Blanc i d’allà cap a Espot.
Estany Baix de Monestero
Panorámica dels estanys
un cop passat el Coll de Monestero
Estany Gran de Peguera
Estany de la Llastra
Estany Tort i refugi J.M. Blanc
Us adjunto un mapa del recorregut. I més fotografies aquí
XXXVI Marxa de Regularitat de la SEAS
Aquest cap de setmana passat, com cada any, s’ha celebrat la tradicional Marxa de Regularitat de la SEAS.
La SEAS (Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc) és l’únic club excursionista de Sant Just Desvern, i conta amb una antiguitat de 76 anys. Des dels inicis la família Gironès ha estat molt vinculada a ell, avi, pare, oncle. Actualment el president del club és en Jordi Gironès.
La XXXVI Marxa de Regularitat “Fulgenci Baños” ve tenir lloc el passat diumenge 16 de maig al massís del Corredor amb un itinerari des de prop de Sant Andreu del Far fins a Vallgorguina passant pel santuari del Corredor. En aquesta edició hi ha hagut 77 participants distribuïts en 38 equips amb la col·laboració de 25 companys en tasques de controls i organització.
Moments abans de començar
Inici de la marxa
Aquest any era la quarta vegada que hi participava. La primera vegada, de petita amb una amiga, aconseguint quedar en 3er (ara dubto si 3er o 2on) lloc. La segona vegada amb mon pare, vam quedar en 2on lloc. La tercera vegada sense premi, vam quedar a la posició 27. I aquest any torno a participar amb mon pare, quedant en 3er lloc.
Ha estat un dia molt tranquil, un dia per gaudir de la muntanya, per caminar sense passar nervis ni presses, per contemplar l’entorn per on anava avançant, per parlar amb la gent, gent ja veterana que porta anys fent muntanya, per parlar amb mon pare… necessitava un dia així. El paisatge maquissim, molt humit i verd, amb un munt de rierols que havíem d’anar passant.
Parada per esmorzar
Ja hem acabat, ara toca dinar!
Cap a les 16h. arribàvem a Sant Just Desvern per fer l’entrega de premis. Sentada a la cadira, van treure la llista de resultats, mon pare ja es va aixecar per mi, va mirar el full, es va girar i amb un somriure a la cara va aixecar el polze, senyal de que havíem quedat entre els tres primers llocs. Efectivament, vam quedar en 3er lloc, gens malament. Vam sortir a buscar la copa, i a escollir dos regals de sobre la taula (una funda per les botes d’esqui, en teoria es per botes de muntanya però m’hi caben bé, i una tovallola de muntanya), i no vam tornar a seure sense fer abans la fotos d’equip guanyador.
Núria Gironès i Joan Gironès
Dissabte tarda vam estar a casa contant els temps que havíem de tardar entre els punts al mapa. Ho portàvem més o menys mirat i diumenge a la marxa ens vam guiar per el meu ritme, vam anar fent al ritme que creiem i mirant de clavar els temps calculats. Tot va anar bé!
Què és la Marxa de Regularitat?
Es tracta de fer un recorregut amb un temps establert. L’organització dona als participants un mapa amb el recorregut marcat, un full amb caselles (controls per marcar l’hora de passada, temps tardat, temps optim, i puntuació). En el mapa s’indiquen uns punts (A, B, C,…) i es diuen els km/h en que s’ha de fer cada tram. Entre aquests trams trobem controls, on els membres de l’organització ens apunten l’hora en que hi passem.
El recorregut esta marcat per cintes de color taronja que els membres de l’organització van retirant a mesura que passa l’última parella. Les parelles aniran sortint de manera esglaonada, cada minut i mig.
Durant el recorregut es van fer tres parades, una per esmorzar de 30 minuts, una de 10 minuts i una altra de 15min. A les 14:30h., tots ja havíem arribat al punt final (Vallgorguina) on es feia el dinar.
Kelemen
Aquest estiu a part de estar als Alps, també he anat a Romania amb el CrazyBanana. Vam fer dues sortides de senderisme de varis dies (3 o 4), una d’elles a Kelemen amb la Lonci i el Sanko.
Durant la nit del 26 d’agost ens preparem les motxilles, hem de portar tenda, sacs, menjar per 3-4 dies, mínims objectes d’higiene, farmaciola, mitjons i roba de recanvi… portàvem unes motxilles que quasi pesaven més que nosaltres. A les 2 dels vespre vam agafar el tren (trajecte de 2 hores) que ens portaria a un petit poble on agafaríem un autobús d’aquells que aquí no se’n veuen.
Cap a les 7 del matí començàvem a caminar. Una característica dels boscos de Romania és lo verd que son, allà on mires tot és bosc, boscos densos, humits, … molt maco. Els boscos son tant densos que no sé si era el 3 dia, que portava una empipament, passàvem per un camí on no s’hi cabia, era tant tupit… ui quin empipada :P
Parada per esmorzar (primer dia)
Algun dia vam tenir problemes d’aigua, només portàvem una cantimplora (per beure i cuinar) que anàvem omplint a mesura que anàvem trobant rierols, i no sempre n’hi havien. Vam fer l’ascensió de dos cims, no massa alts (les muntanyes d’allà no son com les d’aquí al pirineu, ens podem sentir afortunats en aquest aspecte :) )
Autor: Lonci. El CrazyBanana i jo al cim Pietrosu (2100m)
Autor: CrazyBanana. Boscos de Romania
Durant aquest 4 dies a cada minut, cada segon, jo anava patint per si ens trobàvem un os de front, a Romania encara en queden alguna, segons la zona hi han més o menys, o inclús cap, quina por! m’arribo a trobar una bestia davant i em sembla que m’hagués quedat en estat de shock v_v Per sort no en vam veure ni un, però d’un bon espant no me’n vaig lliurar.
Aquí haureu vist el típic pastor amb les seves ovelles i el seus gossos que les vigilen que son macos i tot. Doncs allà a Romania els gossos que vigilen les ovelles dels pastors quasi que fan més por que els ossos! Estàvem caminant , el penúltim dia, i el CrazyBanana va veure un ramat d’ovelles i em va dir que no bades i camines més enganxada al grup, jo vaig pensar vale vale (sense donar-li importància). De cop em vaig trobar amb un gos davant nostre que no parava de bordar, d’ensenyar aquelles dents que feien por, se’ns volia tirar a sobre, el Sanko amb el seu bastó enorme que portava intentava que se’ns apropes, i deu meu! van començar a venir més gossos!!! diria que hi havien uns 8 o 10, ens van començar a rodejar en cercle i cada cop estaven més aprop nostre, el Sanko no parava amb el pal… De cop, la salvació!! els xiulets dels pastors que ja venien cap a on érem! van fer callar als gossos i els meus companys i els pastors van començar a parlar o a fer negocis. A Romania és normal que els muntanyencs negocis amb els pastors, uns volen formatge i altres volen tabac. Vam anar fins ala seva cabana i allà vam poder menjar un boníssim formatge d’ovella (mira que a mi no m’agraden els formatges, però reconec que era molt bo, molt gustos) a canvi d’un paquet de tabac. Sembla mentida però quan marxàvem de la cabana passant pel costat de les ovelles els gossos no es van ni immutar, suposo que al veure que havíem parlat amb els pastors ja ens van esborrar de la llista d’enemics.
Autor: CrazyBanana. Els autèntics pastors
i darrera la què és la seva casa durant uns quants mesos
El CrazyBanana, el Sanko i la Lonci
menjant el formatge d’ovella dels pastors
Deixant aquesta historia, explicaré també que allà no esta prohibit fer fogueres a la muntanya, i durant l’ultima nit vaig tenir ocasió de seure al voltant d’un foc que vam fer, menjar carn a la brasa, prenen un te calentet…
Autor: CrazyBanana. De tornada amb el tren
Santuari de Cabrera
El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera està situat en un cingle a gairebé 1300 metres d’alçada i la seva situació permet tenir unes bones vistes sobre la plana de Vic.
Text extret de senderisme.tk, aquí trobareu un itinerari.
Buenas!!!
Doncs ja som aquí… de tornada.
La excursió molt xula. Primer de tot agraïr al Jordi CAM BASE la seva companyia i el seu saber fer. Un luxe de guia !!!
L’excursió comença a la cafeteria del trencant del poble de Cantonigros… Per cert molt puntual tothom i això s’agraeix. Hem esmorzat mentre preníem alguna cosa calenta, perquè el dia no començava gaire bé: plovisquejava.
Vam decidir canviar de ruta per la meteorologia un xic adversa al començament. Tornem a agafar el cotxe i agafem la pista asfaltada q enfila direcció al santuari de cabrera. Deixem el cotxe al costat d’una masia.
El temps millora una mica, emboirat però no plou. Comencem a caminar i a gaudir de les tonalitats del bosc i les fulles caigudes de la fageda. Tot això sense para de xerrar en cap moment, gaudint de la passejada.
Autor: Droid
Autor: Droid
Arriben a una bifurcació… decidim fer un recorregut…fem uns metres i diem…oi que si anem per aqui no passarem per la casa fantasmagòrica i solitària del cim? Doncs mitja volta i cap a la caseta… el Santuari de Cabrera.
Autor desconegut
Baixem i arribem a una altre cruïlla… baixem als cotxes o fem més… només calia dir això perquè sortís la que sempre demana més per engrescar al personal a fer la volta complerta… es a dir pujar a dos cims més*.
Uns paisatges molt macos, unes cingleres impressionants, algun pas un xic tècnics amb grapes metàl•liques…llàstima del temps, núvol tota l’estona.
Autor: Droid
Autor: Droid
Arribem als cotxes desprès d’unes 5-6 hores d’activitat, batejada com el Trencacames del Cabrerès.
Tornem al bar del començament per fer petar la serrada una mica més alhora que prenem algo.
Un 10 per l’activitat i la companyia.
Participants: Marc, Marisa, Quim, Alex, Jordi, Alexandra, Elena, Núria, Sergio, Ana, Gemma i Tuc.
Autor de la crònica: mechas (soci del club Cecima)
* La que sempre demana més… aquesta sóc jo :P
Nom: Núria
