17ª Concentració del GFTAC. Alpinisme
Quin desastre! des del mes de julio sembla que el GFTAC ha trepitjat merda amb la meteo, cada sortida que hem fet hem tingut mal temps i la d’aquest mes no és una excepció.
Aquest pont teníem sortida d’escalada en gel però en veure que les condicions no eren massa bones vam decidir canviar-la per la d’alpinisme. Ens vam dirigir cap a Benasque, on passaríem 4 dies al refugi de La Renclusa.
En aquesta sortida no hi som totes, no van poder assistir l’Esther i la Núria V., degun a unes lesions.
Dijous fem l’aproximació amb esquis i a mig camí aprofitem per picar una mica de gel a les cascades de la zona de la Pleta, per algunes és la primera escalada de la temporada. Com sempre se’ns fa tard i acabem arribant de nit al refugi.
Cascades de la zona de la Pleta
Cascades de la zona de la Pleta
Divendres podríem dir que va ser el pitjor dia de tots en quan a meteo. Les temperatures no eren prou baixes i ens va ploure gran part del dia, feia vent i hi havia boira. Vam anar a fer un cop d’ull a la cascada Manporros i les del costat de la Cova de l’Escaleta. La cascada regalimava, no estava bones condicions, així que vam fer mitja volta i cap al refu.
D’esquerra a dreta: Gloria, Ferran, Irene, Berta, Núria G.,
Laia, Mireia i Montserrat
Dissabte va ser el millor dia en quan a meteo. Es va programar l’ascensió a la Maladeta per la cara nord directa. Va ser un dia marcat per la boira i neu molt dura.
A foto l’Irene. Autor: Ferran
L’Irene fent el descens de la Maladeta.
Autor: Ferran
A la nit de dissabte va començar a nevar i la previsió deia que diumenge seguiria. Diumenge, vam decidir tirar cap al Pla de l’Hospital a buscar els cotxes i cap a casa.
En definitiva, al GFTAC només li queden dues sortides (una al febrer –esquí de muntanya– i altre al març –alpinisme–) i espero que la meteo ens acompanyi, que ens ho mereixem!!!
Però abans de la sortida d’esquí de muntanya del pròxim mes de febrer, les noies del GFTAC anirem al Festival Hivernal Vall de Boí 2011! ens veiem allà!!!
GFTAC. Big wall a Terradets
La intenció d’aquest cap de setmana era fer una sortida d’alpinisme però degut a que encara no hi han bones condicions, vam decidir continuar amb el big wall, tema que ja vam començar a tocar a la passada concentració.
Les 7 noies (Gloria, Montserrat, Mireia, Esther, Irene, Núria Vallès i jo) i el Ferran anem a Terradets, on posarem en pràctica tot lo aprés fins ara, la paret escollida no podia ser altra que la de les Bagasses, tot i saber que no era la més indicada per aquesta modalitat d’escalada.
Dissabte al matí ens dediquem a muntar les hamaques a terra. Algunes de nosaltres és la primera vegada que en muntem una, i més val pillar-li la pràctica a terra i que a la paret tot vagi més rodat.
Fent pràctiques a l’aparcament de la paret de les Bagasses
Cap a les 14h. comencem a escalar. Les cordades queden:
- Esther i Mireia a la via Supertram
- Montserrat i Gloria a la via Cha cha cha
- Ferran i Núria V. a la via Quo Vadis
- Irene i Núria G. a la via Tutti-Frutti
Les vies estan triades de tal manera que totes les cordades quedin més o menys a prop les unes de les altres.
Cordada Irene i Núria G.
En el cas de la meva cordada, l’Irene i jo pugem fins a la R4 de la Tutti Frutti, era la millor reunió que vam trobar per passar la nit. Encara queda 1 hora de llum per muntar l’hamaca. Tenim alguns problemes, ja que la reunió queda en una zona massa ramposa i tenim una sabina (gran) a un cantó. Tot i així aconseguim muntra-la, ens hi pugem i aguanta molt bé. Fem el sopar i cap a les 20h. ja estem ficades al sac.
Cordada de les Serral. Via Cha cha cha
La nit és freda i bufa vent de l’est. Es van sentit els cotxes que circulen per la carretera, alguns d’ells fan sonar el clàxon i d’altres paren el cotxe i ens pregunten si estem bé, i es que veure uns quants frontals a aquelles hores a meitat de la paret de les bagasses no mola massa.
De festeta a l’hamaca, via Supertram.
Autor: Esther
Sopant a meitat de la paret, R4 de la via Tutti Frutti
Autor: Irene
Cap a les 22h. començo a notar bastanta rasca, l’Irene i jo no portem màrfegues, cagada! no en tenia ni idea que se’n havien de portar (tipic error que és comet la primera vegada), ara ja m’ha quedat claríssim. L’hamaca per molta tela que porti no ailla del fred… Total, que m’aixeco per agafat el plomes i de cop l’hamaca queda mig tombada per un canto jajajaja (ja torno a riure al recordar-ho). La pobra Irene va quedar mig penjada (dins l’hamaca, les cordes de l’hamaca l’aguantaven) amb el sac posat i ben agafada al punt central de l’hamaca. Jo em vaig aixecar com vaig poder, vaig treure’m el sac i al veure l’Irene quasi em pixo de riure mentres ella deia… Núria a mi no em fa gràcia… jajajajaja. Li vaig aguantar el sac perquè ella pogués sortir. Vam estar una estona analitzant perquè havia passat, i vam treure varies conclusions:
- la paret era massa ramposa
- la sabina feina que el punt central de l’hamaca quedes desplaçat
- la Irene va dir que jo em movia massa ;)
Vam intentar tornar a col·locar-la. L’Irene es va tombar, aquest cop al cantó de la paret, llavors em va tocar tombar-me jo, sense sac ni res em poso sobre l’hamaca i altra cop comença a inclinar-se jajajaja. Al veure que no hi ha manera de que quedi estable, decidim anar cap a baix i dormir a la furgoneta ;)
La resta de cordades van passar una bona nit, freda i ventosa, però sense incidents.
Deixem tot el material a la reunió, menys els mosquetons, jumars, min-traxion, reverso, cordinos, sac, frontals… es dir, ens enduem tot el innecessari per ràpelar i poder remuntar cordes al dia següent. I així ho vam fer, vam fixar la corda del petate de la R4 a la R2 i les cordes d’escalada de la R2 al terra. Al dia següent ens va tocar remuntar 110 metres per les cordes fixes, aprofitant per practicar quina era la millor manera de fer-ho per a cada tipo de corda. A mi amb el jumar i el mini-traxion em va anar de conya a les dues cordes.
La cordada Gloria i Montserrat al matí de diumenge
Autor: Ferran
Les 4 hamaques a la paret
Autor: Irene
Remuntant cordes diumenge al matí
Autor: Esther
Un cop a la R4 va tocar recollir l’hamaca i el material. Totes les cordades vam optar per baixar de les vies. La cordada de Gloria i Montserrat van deixar el petate i van escalar l’últim llarg de la via que els quedava i tot seguit van baixa.
Baixant altre cop cap a terra
Autor: Esther
La cordada Esther-Mireia van tenir bastants problemes
amb l’hamaca, anava molt forçada i costava molt de desmuntar.
Sol·lució? baixar-la muntada
Podem dir que ara si que ja tenim les bases per tornar a fer un bivac a la paret, això si, triarem una via més vertical ;)
15ª Concentració del GFTAC. Big wall a Montserrat
Nova concentració del GFTAC. Estava penant anar a Vilanova de Meià, però degut a la meteo decidim quedar-nos a Montserrat. Aquest cop toca aprendre tot el relacionat amb l’escalada de grans parets o el que coneixem com a big wall, i qui millor per ensenyar-nos’ho que la Silvia Vidal, una crack en aquest tipos d’escalada. També ens va acompanyar el Jorge (membre del EEA –Equipo Español de Alpinismo– que ja havia vingut a la passada concentració de Vilanova de Meià).
La idea inicial de la concentració era que algunes nois, les que més s’animessin, fessin un bivac a la paret de diables de Montserrat nord, portant en el petate tot lo necessari. Vist com estava el dia, que plovia i tot, vam decidir anara a la Cova d’en Solà i fer pràctiques de remuntar petates.
Fent pràctiques a la Cova d’en Solà
Autor: Mireia
Cap a les 15h. en Ferran va proposar dur a terme la idea de fer bivac, això si, a una altra paret. L’Irene tenia clarissim que ho volia fer i la Núria V., que encara no esta del tot recuperada de la seva passada lesió d’aquest estiu als Alps va haver de renunciar a la idea i vaig entrar jo en lloc d’ella.
Així que anem tots tres cap a Sant Benet, on hi ha una via no massa llarga amb una bauma a meitat de paret i equipada amb reunions. Deu ni do pujar les escales del Monestir amb el petate a l’esquena, molt incomode… L’Irene fa el primer llarg i el segon, i en aquest últim ens agafa la nit així que toca frontal i escalada nocturna, tot un ambient… i en una estona ja estem els tres instal·lats dins la bauma fent un bon sopar.
Autor: Irene
Passem una bona nit i al matí següent Montserrat ens regala unes imatges que no oblidaré. Amb l’orientació est de la via, veiem com neix un nou dia, amb un sol càlid tocant-nos la pell i un mar de núvols sobre Montserrat. En Ferran acompanya el moment tocant la seva amònica i dediquem una bona estona a no fer res, a gaudir del moment. En aquell moment vaig sentir que estaves amb nosaltres, segur que t’encantava tot allò.
Diumenge a les 8h. del matí
Autor: Ferran
Autor: Ferran
Autor: Ferran
Al dia següent vaig fer el tercer llarg de la via, l’últim. Vam aprofitar per fixar cordes i practicar el remuntar-les de diferents maneres. També vam haver de pujar el petate, que no va ser fàcil degut al traçat de la via.
Autor: Irene
Autor: Ferran
La resta de noies del grup van aprofitar el diumenge per fer practiques de petat en vies de la Vinya Nova, entre elles Terra de nòmedes, Richard in chains i Son de la llarga.
La Gloria a la via Terra de Nòmedes,
acompanyada de la Mireia i el Jorge
Autor: Mireia
La Laia al segon llarg de la via Son de la llarga,
acompanyada de la Núria Valles
Autor: Esther
L’Esther a la via Richard in chains,
acompanyada de la Montserrat i la Silvia Vidal
Va ser un cap de setmana molt profitós, on vam aprendre les eines bàsiques de l’escalada de grans parets i les vam poder posar en pràctica.
GFTAC. Tècniques avançades en E.R.
Crònica feta per l’Irene, membre del GFTAC.
Els dies 9, 10, 11 i 12 d’octubre de 2010 el GFTAC es torna a reunir a Vilanova de Meià com fa ja quasi un any amb el Pelut i l’Ester Ollé.
Vilanova de Meià, un paradís de roca calcària amb parets orientades al sud-oest i resguardades dels vent del nord, on es pot practicar totes les modalitats d’escalada, per tots els públics i per tots els gustos, esportiva, clàssica, artificial… Aquesta zona s’ha convertit en un referent nacional i internacional.
La idea inicial era recorrer varies zones d’escalada del Montsec, però és la meteo la que fa que muntem CB a aquesta zona i aprofitem varis sectors per fer pràctiques.
L’objectiu d’aquesta estada és practicar tots els coneixements adquirits fins ara i perfeccionar-los per poder afrontar en artificial, escalades de dificultat considerable.
Ens acompanya Ferran Martinez i Jorge Valle, membre del Plan Nacional de Tecnificación de Alpinismo (PNTD).
Dissabte dia 9
Ens reunim a les 9 al parquing de la paret de Zaratustra, preparem la ferralla i ens dirigim al sector central de La Cúpula – Pilar del Segre.
Imatge treta d’aquí
El temps ens acompanya lo just per fer l’activitat, la qual consisteix en escollir una via sense saber el grau i fer-la amb tots els recursos d’artificial que disposem. Les vies es reparteixen de la següent manera:
- Irene Artuñedo / 9* Tros de soca. (Xevi). 7b+ (1 parabolt serrat)
- Mireia Mateu / 11* Variant de lemigrant
- Esther Casals / 11* Variant de lemigrant enllaçant la 13* Projecte Kim.
- Laia Acero/ 6* Rei del mambo.( Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b i 8* La llima del 4. (Moreno). 7c+
- Núria Gironès 8* La llima del 4 . (Moreno). 7c+
- Montserrat Serral / 6* Rei del mambo.(Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b i 8* La llima del 4.(Moreno). 7c+
- Glòria Serral 6* Rei del mambo.(Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b i 8* La llima del 4. (Moreno). 7c+
Després de desmontar les vies fem un petit taller sobre com utilitzar els gantxos i com pujar als últims graons dels estreps per superar pasos llargs.
Per aprofitar el dia i posar en pràctica mètodes de il·luminació a l’escalada nocturna, ens repartim en dos grups. La Mireia, la Glòria, la Esther, la Montserrat i el Ferran van a fer esportiva al Contrafort de la Roca dels Arcs, mentres la Núria G., la Irene i en Jorge van a fer la Txubascos Bascos, 100m V+ en modo sprint aconseguint que la foscor només els hi agafi al descens en ràpel amb la llum dels frontals.
Diumenge dia 10
La pluja ens acompanya a intervals mentres fem les pràctiques al Pas Nou – Pilar del Segre. Sota la bauma busquem línies per equipar i progresar en artificial, sortint un flanqueig a peu de la Gravity Zero, on i amb precarietat, la Montserrat i la Berta dominen al límit l’artificial i els ganxejos.
La Berta fens passos d’artificial
Després fem dos grups i fem un taller fins que la llum del sol ens abandona. Treballem les reunions i conceptes bàsics d’autorescat, transmisió de forces, nusos i ascens i descens d‘un ferit.
En Jorge ensenyant-nos teoria
Dilluns dia 11
Decidim posar en pràctica els últims aprenentatges a La Cova dels Valents – Contrafort de la Roca dels Arcs. Aquí surten totes les nostres armes, ganxejos, pitons, falquetes, flors de pitons, tascons i friends posats a caldo. Probem la ferralla, estirem, ens arrepenjem, un peu mica en mica, saltem sobre ells, pasem el pes d’un seguro a l’altre, de vegades amb precarietat, d’altres amb total confiança. Pas a pas, fins que asolim la via.
- “Sense Nom” 20m A1/ Núria G. i Montserrat
- 10. Chef Luís 15m Ae / Irene i Esther
- 11. ¿? Primer llarg 17m Ae / Montserrat i Núria G.
- 13. P.A.2 15m 7b (Ae) / Laia, Berta i Montserrat
- 14. P.A.3 15m 7b (Ae) / Irene i Esther
- 15. sortida a la 14. Si plou no et mulles 20m Ae / Glòria i Mireia
- 11. ¿? 35m Ae / Mireia i Glòria
La Glòria i la Mireia tanquen la sessió amb una demostració d’escalada d’artificial equipat nocturna a resguard del cel estelat que treu el cap fora de la cova, mentres en Ferran i en Jorge ens fan una demostració de com dormir o descansar en una repisa.
Dimarts dia 12
Ens aixequem amb la pluja i les parets són molles. El día havia de ser bó i les parets seques, per això la nit anterior vem decidir cordades i vies per acabar l’estada posant totes les pràctiques en una activitat, però no pot ser.
Aprofitem llavors el día per enllestir temes pendents sobre el nostre blog, samarretes, dossier de presentació i sponsors.
Fins aviat!!
Desirée, 210m 6a/Ae. Cavall Bernat
El passat dissabte 15 de maig, vaig anar amb l’Esther a fer la via Desirée, a pujar el Cavall Bernat per primera vegada, la segona per ella. Feia una dia esplèndid. Els llargs ja els portàvem repartits, jo faria, 1er, 3er, 5è i l’Esther la resta.
Ll 1, 45m V+/A0
Començo el primer llarg i quan sóc a la meitat me’n adono que no porto prous cintes, aquest llarg esta molt equipat, he d’anar baixant per recuperar cintes, i desrpés de fer algun pas en Ae i de baixar i pujar varis cops, arribo a la reunió.
Ll 2, 40m V+
L’Esther fa el segon llarg, comença amb una llastra molt guapa, facilet i difruton. Mentres l’Esther va fent aquest llarg i jo sóc a la R1 em començo a rallar, començo a pensar coses que no hauria de pensar, em comença a entrar por, por de que em passes alguna cosa, por de que l’escalada no acabes bé. L’Esther crida reunió i pujo el segon llarg de IV+, no els disfruto gens. Arribo a la reunió i li comento a l’Esther com estic, decideixo fer el següent llarg, el de 6a, xapo la primera cinta, m’hi penjo, veig 4 parabolts més, però no tinc ganes d’escalar, tinc por i si faig el llarg és per l’Esther, perquè per mi baixaríem, al final ella també s’acaba rallant i baixem de la via. Durant els ràpels quasi se’m cau l’aparell assegurador i el que si va caure va ser el cordino del machard, va quedar clar que l’opció de baixar era la millor.
Diumenge 23 de maig
Tenim la sortida d’autorrescats amb el GTAC. Per diumenge em de fer una via de la cara nord, jo no tinc clar que pugui escalar, no sé si estaré com el passat finde. Li comento a l’Esther que si al final escalo voldré fer la Desirée, per treure’m l’espina i superar aquella por. Ella em diu que la farà amb mi, per mi una gran alegria que vulgui repetir, em sorprèn la confiança que te en mi…
Diumenge vaig més tranquil·la, tinc el Ferran i l’Irene a la Punsola i la Montserrat i la Gloria a La Gran Ilusión, em sento molt acompanyada.
Ll 1, 45m V+/A0 i Ll 2, 40m V+
Aquesta vegada amb l’Esther canviem els dos primer llargs, ella farà el primer i jo el segon. Avui si que estic disfrutant! arribem a la R2, i ara toca el llarg de 6a, d’on ens vam baixar el finde passat, aquesta vegada ni m’ho penso, tinc ganes de fer-lo.
L’Esther en el primer llarg
Llastra del segon llarg, molt disfruton!
L’Esther pujant per el segon llarg.
Podem veure les altres dues cordades:
Irene amb Ferran i Gloria amb Montserrat.
Ll 3, 40m 6a
El llarg de 6a, al que li tenia tanta por, no tenia res! estava molt ben assegurat! i de 6a obligat res de res! allò si fas A0 passa a ser V o com a molt V+. Naturalment no el vaig encadenar, l’objectiu del dia era arribar dalt del Cavall Bernat. No tenia ganes de patir, m’era igual encadenar o no. Va resultar ser un 6a molt agradable de fer i fàcil. Vaig agafar alguna cinta per… no sé, per estar tranquil·la, per canviar algun peu… per no tenir tanta pressió. Físicament aquell llarg l’hagues pogut fer de sobres, però el coco deia que no.
Mirant-me el pas.
Un fotògraf ens va fer algunes fotos des de lluny, gràcies!
On som??? ;)
Ll 4, 45m Ae
Llarg d’Ae, l’Esther va difrutar amb aquest, en tenia moltes ganes… Al sostre es va trobar amb un pas una mica llarg que li va costar, però s’ho va treure de conya, és la crack d’artificial del grup. Jo vaig pujar de segona amb un únic estrep i va anar bé, no cal porta dos si vas de segon de cordada.
L’Esther disfrutant del quart llarg
Ll 5, 35m 6a
Aquest llarg si que és mes exigent que el tercer. El pas dificil esta a la sortida de la R, no sé ni si el vaig arribar a provar, em sembla que vaig passar directament a treure els estreps per fer el pas, el que deia, que no tenia ganes de patir… ja anirà tornant el coco poc a poc. La resta de llarg super guapo! una fisura ben equipada on no cal posar res. Recordo que a l’entrada de la fisura, em vaig acollonir, l’unic parabolt que veia estava a prendre pel sac! l’Esther em va dir que m’ho mires bé, que segur que hi havia pitó, i efectivament, en vaig veure un! i després me’n vaig trobar un altre! quina alegria! i per fi vaig arribar al parabolt. A partir d’aquí les preses començaven a fer-se grans, quin disfrute! quins bolos! :)
Cinquè llarg
L’Esther em va dir que muntes la reunió d’abans d’arribar al cim, però no me’n vaig poder estar i per 5 metres que quedaven vaig decidir tirar fins al cim, quan vaig veure la moreneta em vaig emocionar, havia aconseguit acabar la via, havia superat la por de la setmana passada :)
Foto al cim del Cavall Bernat
Ressenya treta de la web Escalatroncs
GFTAC Autorrescats
Aquest cap de setmana amb el GFTAC hem tocat el tema dels autor-rescats. Dissabte quedem a la Panxa del Bou, a Sabadell per fer sessió teòrica i pràctica. Els objectius d’aquesta cap de setmana son:
- Estudiar i analitzar com prevenir els accidents (mireu el que haureu de portar).
- Conèixer i familiaritzar-se amb l’equip bàsic de seguretat per poder fer un autorrescat.
- Aprendre i treballar totes les tècniques bàsiques de l’autorrescat.
- Aplicar tots els coneixements treballats.
- Escalar una cara nord de forma segura.
Quedem a les 10h. i passem a l’aula per veure una serie de vídeos. Primer mirem un power point del Ferran, on se’ns explica una mica quines son les causes més comunes d’un accident i com prevenir-lo. També mirem uns documents que havíem fet cada una de nosaltres, on explicaven accident que havíem patit fent muntanya o accident de conegut nostres, intentem analitzar el perquè ha succeït i que hauríem d’haver fet per prevenir-lo, parlem de bloquejadors, microbloquejadors… i passem una serie de fotografies on hem de veure quin es l’error de maniobra que s’esta cometen.
Cap a les 14h. passem a fer la part practica, el Ferran ens explica un munt de coses, anem des de lo més bàsic fins a coses que no havíem tocat mai. Ens ensenya com rapelar amb reverso, sense amb cordinos, sense només amb mosquetons, com remuntar una persona que per exemple no pot fer un pas d’un llarg d’escalada, com baixar-lo, com remuntar una corda, bases de com escalar en solitari, nusos bloquejants… entre moltes altres coses que segur que em deixo. Dissabte va ser un dia de moltissima informació, informació que costara de pair, que haurem de posar molt en practica per no oblidar-nos.
Rapelar només amb mosquetons
Com pujar una persona per la corda
Pràctiques de fer pujar i baixar una persona
Després d’un bon sopar anem totes a dormir a Santa Cecília, l’objectiu de diumenge es fer una via a cara nord de Montserrat.
Les cordades seran:
- Ferran i Irene a la Punsola Reniu (Cavall Bernat)
- Montserrat i Gloria a La gran Ilusión (Cavall Bernat)
- Laia, Berta i Mireia a la Via dels Sostres (Paret de l’Aeri)
- L’Esther i jo a la Desireé (Cavall Bernat)
Tinc por
Laura, tot just avui fa una setmana que ens has deixat, em costa tant de creure encara, no ho entenc, no entenc com pot ser que una persona com tu, jove, sana i tant vital de cop i volta ens deixi, de cop i volta ja no hi sigui, no ho acabo d’entendre, em costa tant… No hi ha dia que no pensi una estona amb tu, especialment quan em llevo, quan és un nou dia, perquè en el fons sé que no estaràs per veure’l i viure’l.
Tu m’has fet frenar, m’has fet pensar. Ara tinc por, tinc por de calçar-me uns grampons i caminar per la neu… tinc por de continuar fent les activitats que feia fins ara i deixar unpare i mare, una germana, una parella i uns amics, perquè si algu és cert és que els que pitjor ho passen no son els que se’n van, sinó els que es queden.
Segurament aquesta por anirà passant, el temps tot ho cura… bé… no estic segura d’aquesta frase ara mateix… no crec que es puguin curar certes coses (no parlo per mi)… de moment només em ve de gust fer esportiva, separar-me 30 metres de terra i tornar-hi. Segur que en 1 mes ja estic penjada d’alguna bona paret, gaudint d’alguna escaladeta llarga i de molt bona companyia, però tot al seu moment.
M’agrada l’alpinisme, tot i que mai m’he considerat una fanàtica però això no vol dir que no m’hagi enamorat, a qui no enamoraria, oi? potser m’ha enamorat per els llocs que descobreixes, llocs que per veure’ls implica un gran esforç, per el compromís que comporta i la unió que es crea amb el company de cordada amb qui vas, i tots els moment increïbles que et dona, fins ara tot el que veia era positiu, tot i que sabia que fent cada una d’aquestes activitats corria un risc.
Alguna vegada quan he acabat alguna activitat he donat gràcies a no sé qui o a que perquè tot hagués sortit bé, per poder tornar a casa amb els meus. Quan he fet alguna sortida amb gent més gran he pensat “quina sort tenen de tenir aquesta edat i de poder estar encara disfrutant de la muntanya, quina sort tenen de que mai els hagi passat res, i de que ara estigui aquí amb un somriure, disfrutant, quina sort…”, no sé si és normal que pensi aquestes coses, precisament diumenge passat ho vaig pensar i em van dir “…com es que penses tot això, Núria?”, jo no ho puc evitar… em passa pel cap… i en el fons no em desagrada pensar-ho, crec que si ho penso és perquè sóc conscient de que que comporta fer alpinisme.
Aquest diumenge passat em vaig adonar de que tot el que et dona l’alpinisme també t’ho pot treure. Sempre he tingut clar que l’alpinisme no és cap joc, de que darrera la bonica cara que te s’hi amaga una altra que més val no veure, però fins ara mai havia vist de tant a prop aquesta altra.
No sé on vull arribar amb tot això… Suposo que de part de tot el GFTAC et puc dir gràcies per donar-nos la oportunitat d’haver-te conegut i per totes les rialles que vam compartir, encara que només vinguessis amb nosaltres dos caps de setmana van ser suficients perquè t’agafessim un gran apreci, és curiós el ràpid i especial vincle que es crea entre la gent que fem muntanya, només van caldré dos caps de setmana perquè et fessis un raconet dins els nostres cors. No t’oblidarem Laura.
GFTAC al Cadí. Canal de l’Àliga, 400m 75º/V
Aquest cap de setmana les noies del GFTAC (s’ha actualitzat el calendari amb les noves sortides) hem estat per la Serra del Cadí.
Dissabte vam dedicar el dia a fer practiques d’escalada en mixte al contrafort que hi ha sota la Canal del Cristall. Vam fer pràctiques amb/sense grampons i piolets. En total vam muntar 4 vies, algunes de només roca i d’altres que tenien una mica de gel.
Quin fanatisme es respira… Som a Prat de Cadí
i ja podem veure els objectius del pròxim dia…
L’Esther i la Gloria fent la primera via
La idea era que per diumenge féssim totes un corredor, triant-lo nosaltres mateixes i dividit-nos en cordades al nostre gust.
Personalment portava temps esperant aquest moment, que arribes el dia que pogués fer un corredor de certa dificultat amb algú amb el mateix nivell que jo, sabent que hauríem de ser nosaltres mateixes les que ens hauríem de treure les castanyes del foc si l’ascensió es complicava.
Dissabte tarda les cordades i vies ja estaven triades; la Mireia i la Laia farien la Geno, la Montserrat i la Gloria l’Amagada, la Núria V. i l’Irene la Canal de l’Àliga juntament amb l’Esther i una servidora. L’Esther i jo no les teníem totes amb aquest corredor, jo pensava que hi havia la possibilitat de que hagués picat massa amunt, però si no ho provàvem no ho sabríem.
Així doncs a les 5:30h. començàvem amb l’aproximació cap a la Canal de l’Àliga. A les 7:45h. ja érem a peu de corredor.
Que petits som davant de tanta grandesa
(una servidora a quasi peu de canal)
El primer ressalt el va fer l’Esther, amb les condicions que presentava es feia molt bé, gran part de la base del ressalt estava cobert de neu i quedava reduit a 2 metres. En quan a gel estava prou bé, suficient gruix per clavar-hi el piolet. Passat el ressalt era una campa de neu. Vam apurar gairebé tota la corda i l’Esther va muntar reunió de tascons.
L’Esther en el primer ressalt
El següent llarg i el que li segueix fins arribar a peu del segon ressalt cera una campa de neu, nosaltres ho vam anar fent a llargs, muntant reunions, cosa que era innecessari, si haguéssim anat en ensamble posant assegurances entremig hauríem anat més ràpid, però això és algu que es va guanyant amb l’experiència i confiança.
Quan vam arribar a peu del segon ressalt, realment impressionava, l’entrada semblava fàcil però a dalt hi havia un pas amb molt poc gel i amb una sortida punyetera. Els nervis van començar a aparèixer. Vaig començar a dubtar de que jo pogues pujar per allà.
El magnific segon ressalt
Per sort el llarg esta generosament equipat i amb l’escàs gel que hi havia tots els pitons quedaven al descobert. Vaig anar pujant bé fins arribar quasi a la sortida, allà vaig fer 1 minut de repòs, més que res per conscienciar-me del que em venia a sobre, vaig col·locar un friend del 2 i vaig provar el pas. Vaig intentar picar (sense veure on) amb els piolets a la sortida del ressalt i després de varis intents vaig trobar un punt on hi havia prou gel i els piolets s’hi aguantaven. Realment allò si que tirava enrere, em feia cosa que amb el meu pes sobre els piolets aquests es sortissin, vaig haver de fer una bona tibada de braços perquè no hi havien peus bons, només una mini rebava a la roca per el peu dret. La sortida va ser una mica punyetera perquè deixava d’haver-hi gel i tot era neu molt tova, d’aquella que notes que el piolet es va movent. Al final vaig poder fer bé la sortida i arribar a la reunió (pitons units per cordino + mahion) que hi ha a l’esquerra. Aquesta va ser la única reunió equipada que vam trobar en tota la via.
Una servidora en el segon ressalt
Autor: Irene
Vam continuar fent llargs fins a peu del tercer ressalt, no hagués calgut perquè eren més campes de neu, un ensamble amb assegurances hagués estat millor. El tercer ressalt estava ben cobert de gel, no era de massa bona qualitat, era groguenc, semblava podrit. Només portàvem dos cargols i vaig haver d’apurar una mica per col·locar-los. A l’entrada del ressalt vaig ficar un alien. El ressalt es deixava fer bé, tenia una entrada tombada per després passar a una part més recte. La sortida del ressalt igual que l’anterior, neu toba on costava que el piolet s’hi quedes. Vaig muntar reunió bastant més amunt on hi ha unes quantes fisures per a friends de totes les mides. Rajava força aigua de tot arreu, i es que aquest cap de setmana ha fet molta calor!
Vistes del tercer ressalt
Tercer ressalt
Després d’axi teníem l’opció de sortir per un altre ressalt (esquerra) o per la campa de la sortida normal (dreta). Jo no tenia ganes de picar més gel, ja havia tingut prou emocions, i com que l’Esther no s’animava vam acabar sortint per la normal. Els últim metres de sortida no es podien assegurar i vam acabar plegant cordes.
Sense dubte, aquest cap de setmana per mi ha estat el millor de tots els que hem fet al GFTAC. Aquest cap de setmana ens han donat l’oportunitat de posar en pràctica tot el que hem après aquest anys. Hem pogut posar-nos a prova nosaltres mateixes.
GFTAC a Vilanova de Meià. Escalada artificial
Aquest cap de setmana el GFTAC ens desplacem cap a Vilanova de Meià, toca fer la trobada d’escalada artificial. Aquest cop anem la Raquel, Montse, Mireia, Esther, Orene, Irene, Laura, Núria Vallès i jo. En aquesta sortida ens acompanya el Mr. Pelu amb la seva companya Esther!!! un crack de l’artificial, el millor escalador d’artificial que hi ha avui en dia!
Dissabte 14 de novembre
Dissabte anem a la zona del Contrafort, allà fem breu explicació dels tipus de pitons que hi ha al mercat. En Pelut ens fa una demostració de com s’escalada en artificial, moltes de nosaltres no havíem fet mai artificial i si l’haviem fet era el típic pas d’Ae que et trobes en una via.
Autor: Mireia
Ens dividim totes en dos grups, les que ja havien tocat una mica d’artificial, en aquest cas l’Esther, la nostra crack del grup i la Mireia que n’ha tocat menys però més que les altres.
Fem cordades i comencem a escalar. Les vies que fem estan totes parabolades i no son massa llargues. La Raquel i jo fem cordada. Primer comença a pujar ella, me’n adono que això de l’artificial és un pal per el que assegura, mira que les vies estaven amb parabolts, però tot i així al·lucino amb l’estona que es tarda en pujar, no pensava que fos tant, clar que també nosaltres no tenim pràctica i tardem més.
Per fi em toca a mi! després de una bona estona d’estar-me a terra assegurant. Mai he fet artificial i es nota, em costa arribar a alguna assegurança, concretament a la que esta en ple desplom. Després d’una bona estona arribo a dalt que ja tocava i em toca desmuntar la via, això si que és difícil! amb la tendència de anar-te’n fora de la paret, va costar.
Autor: Orene
Passem més cap a la dreta, es veu que hi ha una cova guapa. La Raquel s’anima a fer una altra via, la primera xapa esta molt amunt i hem de fer les mil i una per arribar-hi, la resta de via es fa molt bé.
Mentrestant el Pelut s’agafa a la Mireia i a la Laura (vam anomenar-los la cordada suïcida) i es fiquen a una via de 2 llargs que transcorre per tot el sostre, molt guapo per cert. Quan vam començar ja era tard i com era d’esperar vam acabar de nit amb frontals, ells tres en aquesta via de dos llargs i jo desmuntant la via de la Raquel, que per el que he vist és més fàcil desmuntar per el que puja de segon que no pas el que ha pujat de primer.
La cordada suïcida (Pelut, Laura i Mireia).
La Raquel a la via del costat.
Amb tot això marxem cap a l’Ermita a les fosques, on estem instal·lats. Com som noies i pensem en tot, entre totes vaes comprar carn, botifarra, carxofes, … i es va fer carn a la brasa per a un regiment! Després del sopar en Ferran ens va passar dos vídeos, un de l’ascensió al Naranjo del Pelut i l’Esther i l’altre del Ferran (escalada hivernal) amb l’Álvaro Novellón.
Diumenge 15 de novembre
Diumenge canviem de sector, anem a la paret del temps. Allà hi han unes quantes vies no massa llargues completament desequipades per a fer en artificial. El Ferran, el Pelut i l’Esther munten una corda auxiliar per dalt perquè anem assegurades en tot moment.
L’Esther (la nostra companya), que ja esta posada en l’artificial comença a fer una via mentres que la resta de noies anem amb el Pelut una mica més a l’esquerra a practicar tot el tema dels pitons, els ploms, els tricams…. Després d’una bona estona tornem cap a les vies i les cordades escollim la via.
L’Esther fen l via Vibration Lover, 15m A2/A2+
Falcar dos pitons junts
Falcar un pitó amb una fusta
Aconsellable posar la fusta a dalt
Brilluuu, 15m A3+/A3
La Núria Vallès i jo avui fem cordada, voliem fer una via d’A2 però esta ocupada per l’Esther (Vibration Lover, 15m A2/A2+) així que en contes de posar-nos a la d’A1 ens posem en una d’A3+ oleeeee! ;) i com que el dia anterior jo no havia pogut fer massa cosa, avui començo jo.
Al portar la corda auxiliar no passo masses nervis, tot i que el fet de penjar-te de pitons i friends tota l’estona posa nerviós a qualsevol. A la via vaig col·locar un munt de pitons, un d’ells em va saltar i em va aguantar el de més amunt, quin ensurt :P També em vaig penjar de dos aliens i de dos friends ( nº1 i 0,75) que van aguantar-me perfectament. De material me’n van haver d’anar passant, ja que no vaig calcular bé (ni jo ni moltes de nosaltres) i cada dos per tres em faltaven més pitons o els que tenia no m’anaven bé. I diria, que després de 3 hores d’estar penjada de tots aquells caxarros per pujar tant sols 15 metres, vaig tornar a tocar de peus a terra, quines ganes!!! quin descans…
Via Brilluuu, 15m A3+/A3
La Raquel en un de les vies
Després li va tocar pujar a la Núria Vallès i em vaig tirar quasi 3 hores sentada en una pedra assegurant-la.
I amb això va acabar el dia, foto de rigor i cap al bar d’escaladors de Vilanova de Meià a fer el Briefing.
Que dir-vos d’aquest cap de setmana? doncs que ha estat genial, que diumenge vaig gaudir com una camella clavant pitons amb el martell, que he après un munt, que ara sé quan un pitó esta ben clavat o no i com clavar-lo i falcar-lo, he après a confiar en el material que col·loco, a penjar-m’hi “sense” por… ha estat un bon intensiu :)
Gràcies des d’aquí al Pelut i a l’Esther per la bona formació que ens han donat i els bons moments que ens han fet passar, que han estat molts i molt bons :)
GFTAC a Cavallers
El GFTAC marxem a Cavallers a practicar l’escalda en fissures. Dissabte arribem a Cavallers, ens dividim en dos grups, unes aniran amb el Ferran i les altres amb el Kike, a mi em toca amb aquest últim juntament amb la Gloria, la Montse i l’Argi. Fem parelles i el Kike ens fa muntar reunions utilitzant primer friends, després friends i tascons i per últim només amb tascons. Resolem alguns dubtes i errors comesos. La meva confiança amb aquestes instal·lacions no estava al 100% però ara puc dir que ha augmentat bastant després d’haver muntat (la Laura i jo) una R amb tres tascons petits i haver-nos penjat les cinc noies i que allò hagués aguantat ;)
Comença a ploure i ens refugiem sota un pedrot, en poc temps arriba l’altre grup i allà mateix en Ferran i en Kike ens continuen fent explicació dels friends i els fissurers, quan utilitzar uns o altres, diferencies, pros i contres…
Com que sembla que el dia no millora, en Ferran i en Kike decideixen canviar de zona i anar cap a baix. Anem a la zona d’escalada del Viuet, una pedra molt guapa on jo i algunes altres noies ja hi havíem escalat, concretament al sectordreta-sud. Allà muntem unes quantes vies, la majoria d’elles de 6a, alguna de 6a+ i algun V+. L’objectiu és anar ficant caxarros mentres fem la via, em dono compte de com cansa muntar un 6a xapant les assegurances i a sobre afegir friends i tascons. El Kike i el Ferran es van dedicar a desmuntar les vies per comprovar com havíem posat el material.
La Mireia posant caxarros a la via Delom, 6a
La Mireia acabant la via
L’Esther pujant per la Cambón-Piola
i l’Orene entrant per la Delmer
La Laura a la via Bellota V+
i la Núriaa la Jabugo V+
Diumenge intentem quedar-nos a la presa a veure si tenim més sort que el dia anterior. Ens repartim amb els mateixos grups del dia anterior. Amb el meu grup anem al sector Canalla, hi han dues vies de IV de fissura, intentem no xapar les assegurances i ficar uns quants friends. Un cop totes havíem fet la via, tornem a pujar però com si féssim via llarga, muntem la reunió i el Kike ens diu que em fet bé i que malament i repassem la tècnica del ràpel.
L’Argi fent una via de IV al sector Kanalla
El Kike ens ensenya a com envenar-nos les mans per protegir-les del fregament al encastar-les en les fisures, jo no vaig tenir temps de fer-ho així que no us puc dir que tal va, però suposo que deu anar bé, no? ;)
Després d’això ens deixen una mica lliures i anem com boges buscant vies on practicar tota la teoria que ens han donat. Trobem una via molt guapa i desequipada, ideal per posar friends, diria que gairebé totes la vam provar, mai havia fet una via d’aquest estil i sense pàrabolts, se’m va accelerar una mica el cos al fer-la.
Per dilluns estava pensat dur a terme els objectius que dúiem pensats des de casa. El meu era fer la Pistacho Asesino amb la Mireia. Al llevar-nos veiem que el dia no pinta bé, no sé si plou o és que amb el vent que fa aixeca l’aigua de la presa i ens arriba a nosaltres que estàvem al pàrquing 3. Decidim baixar cap a Escales i posar allà en practica tot lo après. Ens fan triar una via a cada una, però després resulta que van fer i desfer i ens van col·locar com van voler (en quant a grups i vies).
Esperó dels Elfos, 175m V+ (V oblig.)
A mi em toca fer l’Esperó dels Elfos amb la Raquel i la Gloria. Ens repartim els llargs, la Raquel farà el primer, jo el segon i el tercer i la Gloria el quart i cinquè.
L1, 25m V+
L’entrada del primer llarg esta molt sobada, li posen V+ però tal i com esta quasi que li podem posar més, fem totes un A0 com una casa, no tenim massa temps per perdre que darrera nostre hi ha una altra cordada (l’Irene, Orene i Argi). Després de l’entrada la roca es torna més bona.
L2, 50m V
Em toca. Trobo que la roca és molt rarota, mai hi havia escalat aquí. Em costa trobar llocs on posa caxarros i alguna xapa allunya un pel, però al ser un llarg de placa i amb la falta de pràctica que tinc no em resulta fàcil per trobar els forats, al final aconsegueixo posar dos friends.
El llarg és molt disfruton, hi ha moltissim canto i la roca és molt adherent.
L3, 35m V
Per mi el millor llarg de tota la via. Es tracta duna fissura totalment desequipada, només trobem un pàrabolt a la sortida de la R2 per indicar-nos per on va la via. A la fissura si que aconsegueixo ficar un munt de caxarros, entre ells un tasco que no vam aconseguir treure’l. La fissura és un difrute increïble, es deixa fer molt bé i és força llarga, gairebé transcórrer per tot el llarg.
Autor: Gloria
L4, 35m V
El fa la Gloria, torna a ser de placa, ella aconsegueix posar uns quants caxarros.
La Gloria a la sortida de la R3
La Gloria fent el tercer llarg
L5, 30m V
La Raquel esta animada i ens demana si no ens fa res que el fgi ella aquest llarg, la Gloria li cedeix i la Raquel ens condueix cap al final de la via. Aquest llarg te un mini sostre que li dona una mica de gràcia al llarg, la resta es anar fent.
La Montse fent la via del costat, la Saca Molla, 150m V+
La cordada Argi, Orene i Irene
acabant l’Esperó dels Elfos
Conclusions del cap de setmana
Ha estat un cap de setmana de molt aprenentatge, al menys per a mi. Mai havia col·locat tants caxarros i mai havia tingut la oportunitat de que un tècnic d’escalada em digues si estaven ben posats. Amb tot això m’han entrat moltes ganes de deixar de banda una mica les vies equipades de Montserrat per llençar-me a les vies semiquipades de calcari a Lleida o a les escalades semiequipades de fissures de granit a Cavallers (tot i que ara que ja fa fred m’hauré d’esperar a la primavera).
Ha estat un plaer poder escalar amb la Gloria i Raquel, amb la Raquel si que havia escalat un dia al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt, però amb la Gloria encara no havia tingut la ocasió.
En fi, espero amb ànsia la pròxima quedada del mes que ve, us faig un avançament, serà d’escalada artificial, suposo que allà acabaré de confiar amb el material perquè si m’hauré de penjar d’un friend… ;)
GFTAC (Grup Femení de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya)
Mesos enrere em vaig assabentar que la FEEC volia fer un programa (GFTAC) de tecnificació dirigit específicament a les dones per fomentar l’alpinisme al més alt nivell i poder donar a aquest col·lectiu les eines necessàries per a realitzar activitats d’envergadura amb certa autonomia. No me’n vaig poder estar i vaig enviar el meu currículum esportiu.
El passat més de maig vam fer una prova en roca (a Montserrat) i aquest (20-21 de juny) tocava una prova sobre la neu. No us explicaré com va anar la sortida, ja que a la web de la FEEC podreu trobar un petit resum.
Bivac al cim de l’Aneto 3.404m. Autor: Gloria
Nom: Núria
