Tossa plana de Lles (2916m)
Aquest cap de setmana una tropa de 30 persones hem fet cim a la Tossa plana de Lles, amb esquis.
Uns quants nanos van organitzar una sortida d’esquí de muntanya d’iniciació. El pla era marxar divendres tarda, dissabte donar unes nocions bàsiques de funcionament de l’arva, la pala i la sonda, i explicar una mica com va això de l’esquí de muntanya, i a la nit una xerrada d’allaus.
Jo marxo dissabte tarda cap allà amb el Guillem i la Mariona, i arribem just a temps per la xerrada d’allaus, de conya! va ser una xerrada molt completa dirigida per la Sara, una crack que s’hi dedica professionalment. Després de la xerrada sopem i anem a prendre la fresca a un pub de Bellver. Allà és moment d’anar coneixent la gent, amb una birra a la mà anem fent voltes pel pub, ara xerres amb un i ara amb l’altre, en total hi havien 27 persones desconegudes per mi…
Diumenge toca fer l’ascensió, ens repartim en cotxes i anem fins a l’estació d’esquí nòrdic de Lles, i d’allà ja es pot sortir esquiant. Només començar ja es van fent varis grups, uns que li foten mes canya, uns que van més de traqnuis… i és que dins de les 30 persones hi havia de tot, cracks, gent que mai havia fet esquí de muntanya,…
Estació nòrdica de Lles
S’inicia l’ascensió
L’ascensió comença per dins del bosc, pujar no representa cap problema, tot i que trobem algun tram una mica gelat. Metres abans d’arribar al refugi sobre una gran clariana i just al refugi ja comencen les grans pales, no massa inclinades però mantingudes. Fem una pausa per picar algu i seguim amunt. Novament es van fent grups, però de tant en tant es fan pauses per tornar a reunir la colla. Cadascú va al seu ritme, i poc a poc tots anem arribant al cim. En total 950 metres de desnivell! felicitats a tots!
Foto d ela tropa durant l’ascensió.
Autor: Carles
Autor: Carles
Tornem a fer una bon àpat i fem la foto de rigor de tota la colla al cim. A mi la xerrera ja se’m acaba, em sembla que començo a estar nerviosa per la baixada, fa massa que no em posava els esquis per fer un descens d’un cim, i no era la única que estava nerviosa xD
Foto de cim!
Autor: Carles
Comencem a baixar molt amb la calma, l’estat de la neu no ajudar massa a la gent que en sap poc, és una neu amb una crosta dura a dalt i neu pols a sota, un conyas. Aconsegueixo anar baixant bé però amb una cunya d’escàndol, em sembla que aquest finde vaig començar a controlar la cunya. Per baixar no va haver-hi masses problemes, eren campes de neu ben amples per anar de punta a punta i anar baixant. El problema va ser quan vam entrar al bosc, però va anar molt millor del que m’esperava, vaig aconseguir baixar tot el tram de bosc molt controlada, només vaig caure una vegada, increïble! perquè mira que allò era estret eh! i estava ple d’obstacles! ara una pedra, o un troc que sortia de la neu, els arbres… Després ja vam empalmar amb les pistes d’esquí de fons, vam haver de remar una mica però cap al final ja tens una bona baixada.
Tota la tropa de baixada.
Autor: Carles
En fi… felicitar des d’aquí als organitzadors, que s’han fet una bona currada movent a tanta gent. I a veure si us animeu a organitzar-ne una altra, que seguir que hi haurà molta gent interessada!
Un pas més… esquí de muntanya
Fa un any vaig decidir que aprendria a fer esquí de muntanya. Partia d’una base mínima, o més que mínima, només dos dies esquiats en pistes. Això de l’esquí de pista mai m’ha dit res, és massa car!
Primer i únic dia de pistes
(c) Lori
Total, que amb l’ajuda d’un bon amic vaig estar mirant el material. El primer va ser triar quines fixacions, diamir o dynafit. El consell de la gent era les diamir, ja que en cas de que saltin son més fàcil de posar, i contant que jo m’estava iniciant i que em saltarien molt… potser era el més adient. L’inconvenient és el pes, es veu que pesen algu més que les dynafit, i com que jo sóc una tossuda i m’agrada fer una mica el que em rota com dirien alguns, em vaig acabar pillant les dynafit. Un cop vaig tenir les dynafit per 145 euros incloent ganivetes (tot de segona mà) vaig anar a per els esquis i les botes, els esquis, uns fischer nous (de temporada anterior) per 130 euros. Les botes també les vaig pillar noves al no trobar-ne de segona mà que m’anessin bé. Al final unes Scarpa Laser.
Força gent em va dir que abans de fer esquí de muntanya anés a pistes, que m’agafes un monitor, però seguint la meva línia, vaig anar un dia a pistes i vaig dir que no més, que passava de pagar tants diners i que com que no tenia pressa per aprendre a esquiar doncs aniria fent sortides d’esquí de muntanya fàcils i així poc a poc aniria aprenent.
La primer sortida d’esquí va ser amb el GFTAC allà a Grau Roig. Vam pujar per fora pistes, la primera vegada que foquejava, recordo que em va agradar la sensació. A la baixada ho vam fer per pistes, vaig baixar per una vermella! fins ara només havia baixat un dia per blaves. Quan vaig veure la inclinació de la vermella i les cames ja van començar a tremolar, i com no, em vaig fotre una bona galeta, però només una en tota la pista crec que esta força bé :) Va ser una petada monumental, anava amb tanta tensió que vaig acabar rebentada, però les noies en volien més així que la Sra. Montserrat es va animar per demanar-li a un tio dels forfairs si ens deixava fer una pujada, i el paio va dir que SI!!! i si elles pujaven jo no em quedaria a baix, havia d’aprofitar per aprendre, així que venga! un altra vegada a baixar per la vermella, aquest cop sense caure! :)
La segona sortida va ser a la Vall de Boí, vam anar per una vall, la que queda al costat de les pistes, ara no recordo el nom. La pujada molt bé, anar fent. No vam arribar a fer cim, em va semblar que el tema s’inclinava massa. La baixada deu ni do, tot i no ser massa inclinada em va costar, vaig anar molt lenta, no recordo si vaig caure, aquell dia vaig sortir una mica moixa al veure lo poc que s’havia esquiar i que em costaria bastant aprendre…
Vall de Boí
(c) Marcel
I la tercera i última sortida va ser una ascensió a un cim, el Corronco, també a la Vall de Boí. I sense cap dubte la millor sortida de les tres, la que va estar més al meu nivell i a la que vaig gaudir més! Vam anar el Marcel i uns amics/socis del seu club AEM. També hi havia algun que en sabia poc i vam anar a un ritme molt suau, ideal per mi. A la pujada vaig passa nervis al veure que anava pujant, que la inclinació anava augmentant, que hi havia alguna clapa de gel… però el fet d’anar amb tanta gent tranquil·litza. A la baixada m’ho vaig passar teta! un cop al cim gairebé no vaig obrir boca dels nervis que portava sabent que tindria que baixar. Al baixar estava com un flam, però poc a poc, al anar baixant vaig començar a relaxar-me, a pillar el gustillo i al final se’m va fer curta i tot. Vaig poder provar neu bona (a dalt) i dolenta (a baixa), i naturalment, vaig caure algunes vegades, potser 3, que tampoc és massa :)
Durant l’ascensió al Corronco
Cim del Corronco
Vall de Boí
Baixant del Corronco
Nom: Núria
