Benito Romerales, 180m 6a
Últim dia que ens quedava d’escalada per la zona. Cansats de veure tanta gent, de fer cues per escalar, de sentir crits entre cordades a la paret, vam optar per anar a Penya Roc, un lloc molt traquil i on sabiem que era molt provable no trobar ningú.
La via transcorre per l’espoló
Ll1, 6a
Un llarg guapissim i el més exigent. Va resultar ser el més equipat de la via, tot i que el Marcel va col·locar alguns friends/tascons. En aquest llarg vam trobar una primera reunió però és millor seguir amb tendencia a la dreta, on hi ha una altra reunió amb dos parabolts vermells.
El Marcel en el primer llarg
Ll2, V+/6a
En aquest llarg trobem dos ponts de roca que ens van indicant per on va la via. Fem un flanquig molt fi i punyetero cap a l’esquerra (pas de V+ o 6a) i trobem la reunió.
Ll3, V
Aquest llarg es veia guapissim, una xemeneia enorme, sense equipament i d’una altra tipus de roca. Em va costar decidir-me a sortir, això d’haver de deixar la R sense veure cap assegurança més amunt és algu que em feia molt de respecte, em venien les tipiques pors de no trobar bé el camí, desviar-me i saltar-me la potser única assegurança del llarg… Al final tot va anar bé, la xemeneia em va deixar col·locar tants friends (grans) com vaig voler. Després una mica de flanqueig a la dreta on trobem un buril i una mica més endavant reunió amb dos burils.
Ll4, V+
Un dels millors llargs de la via, diedre molt estret però amb bon canto, equipament també escas.
Acabant el quart llarg
L5, IV+
Sortida cap a l’esquerra, llarg fàcil, desequipat (diria) i amb una mica de roca trencada a punt de caure. La reunió no la vaig trobar i un cop vaig arribar al cim vaig muntar-la amb una baga al voltant d’un pedrot. Una mica de fregament però tampoc en excés.
Informació de la via
Aproximació: des del pàrquing agafem la pista asfaltada que surt a la dreta amb una cadena. Un cop acaba la pujada, agafarem el camí petit i ben marcat que surt a la nostra esquerra. Arribarem un punt on trobarem un encreuament de camins, agafarem el de l’esquerra i pujarem per una petita tartera. A partir d’aquí ja no us puc indicar perquè aquest camí de la tartera ens va portar massa amunt i després no hi havia manera de anar cap a la dreta on estava el peu de via, vam quedar atrapats per els esberses (n’estava ple, important portar pantaló llarg), vam haver de baixar una mica, creuar entre ells, una mica desesperant tot el tema, però al final vam arribar a peu de via, indicat amb les singles BR.
Descens: baixarem per el canto oposat del que em pujat i anirem en tendència la dreta buscant un coll que queda entre dues agulles, la nostra i la que li queda al darrera. En aquella agulla del darrera veurem una paret plena de grans fissures, anirem fins a peu de les fissures i baixarem una mica, la instal·lació de ràpel que en una roca a uns metres de la paret de la gran agulla. Ràpel de 40m i després anar baixant entre plantes (el camí esta mig marcat) fins a trobar el camí principal, on ens desviarem la dreta i al següent encreuament a l’esquerra en sentit descendent.
Julia + Espolón Central, 400m 6a oblig. (Puig Campana)
Aquest pont hem baixat cap al sud, concretament a la comunitat valenciana abandonant el fred que comença a fer a les nostres terres i buscant les roques calentes del sud.
Dissabte vam fer parada a Siurana per fer una mica d’esportiva i així estar a meitat de camí, érem el Kletter, la Rosita, el Marcel i jo, per nosaltres dos, era el tercer cap de setmana seguit que escalàvem en aquest magnífica escola d’escalada. El Kletter (que coneix bé l’escola) ens va portar al sector Esperó Primavera. Allà vam poder provar un V+, un 6b i un 6b+, aquestes dues vies molt guapes, de placa, de les que m’agraden, les vaig poder fer de primera tot i que no les vaig encadenar.
Equipament: claus i spits. Cal reforçar la tercera reunió.
Accés: un cop a al poble de Finestrat anirem cap a la Font del Molí i seguirem per la pista durant 1,5km fins a un revolt on deixarem el cotxe. Agafarem el camí que surt d’allà mateix, haurem d’anar al lloro d’agafar un trencall a mà dreta marcat amb una fita que ens conduirà directes cap a la paret. El peu de via esta marcat amb el nom. Total 35 min.
Horari: 5 hores
Descens: un cop acabat l’Espolón Central, marxarem en direcció a la dreta, passant pe run petit camí equipat amb cables. Anirem a parar a una tartera per on baixarem, haurem de mirar de no passar-nos el camíq ue surt a la dreta deixant la tartera.
L’ascensió
Diumenge comencem per aquesta via. Hi anem dues cordades, el Kletter amb la Rosita i el Marcel i jo. És una via poc equipada i transcorre per diedres i fissures de roca excel·lent.
L1 IV+
Aquest el fem laRosita i jo. En tot el llarg només trobem un pitó a l’entrada, la resta del llarg esta ple de fissures on posar friends i tascons, que entren a caldo. Va ser un llarg ideal perquè jo pogués practicar aquest tema que tot just començo a tocar.
La Rosita en el primer llarg
L2 6a
El millor llarg de tota la via, és un magnific diedre equipat amb dos spits i varis claus. Inicialment estava graduat de V/V+però ara per ara l’han deixat de 6a. És exigent i mantingut, amb un pas una mica punyeter a l’entrada. Al Marcel, tot i costar-li una mica el va acabar encadenant, i jo de segona el vaig pujar prou bé.
En Marcel en el segon llarg
L3 V+
Aquest també guspíssim, em va tocar a mi. Sortim de la R2 fent un flanqueig a l’esquerra per pujar per un diedre ben recte amb un pas de bloc. Després la via va anant per algun altre diedre i una fissura molt guapa. Em sembla recordar que tenia algu d’equipament però son imprescindibles els friends/tascons.
En Marcel arribant a la R3
L4 6b?
En teoria aquest també era un llarg exigent i un dels més guapos de la via, però ja ens han confirmat que no el vam fer, el Marcel es va desplaçar massa a l’esquerra passant per uns trams de IV+. Vam anar a petar a la mateixa reunió però sense poder fer el llarg de la via.
Després d’això ja empalmem amb l’Esplolón Central, una via fàcil de grau màxim IV+ i on també cal portar friends i tascons. La roca continua sent boníssima.
Un dels llargs de l’Espolón Central
Ressenya de la via Julia, Puig Campana
Nom: Núria
