GFTAC. Big wall a Terradets
La intenció d’aquest cap de setmana era fer una sortida d’alpinisme però degut a que encara no hi han bones condicions, vam decidir continuar amb el big wall, tema que ja vam començar a tocar a la passada concentració.
Les 7 noies (Gloria, Montserrat, Mireia, Esther, Irene, Núria Vallès i jo) i el Ferran anem a Terradets, on posarem en pràctica tot lo aprés fins ara, la paret escollida no podia ser altra que la de les Bagasses, tot i saber que no era la més indicada per aquesta modalitat d’escalada.
Dissabte al matí ens dediquem a muntar les hamaques a terra. Algunes de nosaltres és la primera vegada que en muntem una, i més val pillar-li la pràctica a terra i que a la paret tot vagi més rodat.
Fent pràctiques a l’aparcament de la paret de les Bagasses
Cap a les 14h. comencem a escalar. Les cordades queden:
- Esther i Mireia a la via Supertram
- Montserrat i Gloria a la via Cha cha cha
- Ferran i Núria V. a la via Quo Vadis
- Irene i Núria G. a la via Tutti-Frutti
Les vies estan triades de tal manera que totes les cordades quedin més o menys a prop les unes de les altres.
Cordada Irene i Núria G.
En el cas de la meva cordada, l’Irene i jo pugem fins a la R4 de la Tutti Frutti, era la millor reunió que vam trobar per passar la nit. Encara queda 1 hora de llum per muntar l’hamaca. Tenim alguns problemes, ja que la reunió queda en una zona massa ramposa i tenim una sabina (gran) a un cantó. Tot i així aconseguim muntra-la, ens hi pugem i aguanta molt bé. Fem el sopar i cap a les 20h. ja estem ficades al sac.
Cordada de les Serral. Via Cha cha cha
La nit és freda i bufa vent de l’est. Es van sentit els cotxes que circulen per la carretera, alguns d’ells fan sonar el clàxon i d’altres paren el cotxe i ens pregunten si estem bé, i es que veure uns quants frontals a aquelles hores a meitat de la paret de les bagasses no mola massa.
De festeta a l’hamaca, via Supertram.
Autor: Esther
Sopant a meitat de la paret, R4 de la via Tutti Frutti
Autor: Irene
Cap a les 22h. començo a notar bastanta rasca, l’Irene i jo no portem màrfegues, cagada! no en tenia ni idea que se’n havien de portar (tipic error que és comet la primera vegada), ara ja m’ha quedat claríssim. L’hamaca per molta tela que porti no ailla del fred… Total, que m’aixeco per agafat el plomes i de cop l’hamaca queda mig tombada per un canto jajajaja (ja torno a riure al recordar-ho). La pobra Irene va quedar mig penjada (dins l’hamaca, les cordes de l’hamaca l’aguantaven) amb el sac posat i ben agafada al punt central de l’hamaca. Jo em vaig aixecar com vaig poder, vaig treure’m el sac i al veure l’Irene quasi em pixo de riure mentres ella deia… Núria a mi no em fa gràcia… jajajajaja. Li vaig aguantar el sac perquè ella pogués sortir. Vam estar una estona analitzant perquè havia passat, i vam treure varies conclusions:
- la paret era massa ramposa
- la sabina feina que el punt central de l’hamaca quedes desplaçat
- la Irene va dir que jo em movia massa ;)
Vam intentar tornar a col·locar-la. L’Irene es va tombar, aquest cop al cantó de la paret, llavors em va tocar tombar-me jo, sense sac ni res em poso sobre l’hamaca i altra cop comença a inclinar-se jajajaja. Al veure que no hi ha manera de que quedi estable, decidim anar cap a baix i dormir a la furgoneta ;)
La resta de cordades van passar una bona nit, freda i ventosa, però sense incidents.
Deixem tot el material a la reunió, menys els mosquetons, jumars, min-traxion, reverso, cordinos, sac, frontals… es dir, ens enduem tot el innecessari per ràpelar i poder remuntar cordes al dia següent. I així ho vam fer, vam fixar la corda del petate de la R4 a la R2 i les cordes d’escalada de la R2 al terra. Al dia següent ens va tocar remuntar 110 metres per les cordes fixes, aprofitant per practicar quina era la millor manera de fer-ho per a cada tipo de corda. A mi amb el jumar i el mini-traxion em va anar de conya a les dues cordes.
La cordada Gloria i Montserrat al matí de diumenge
Autor: Ferran
Les 4 hamaques a la paret
Autor: Irene
Remuntant cordes diumenge al matí
Autor: Esther
Un cop a la R4 va tocar recollir l’hamaca i el material. Totes les cordades vam optar per baixar de les vies. La cordada de Gloria i Montserrat van deixar el petate i van escalar l’últim llarg de la via que els quedava i tot seguit van baixa.
Baixant altre cop cap a terra
Autor: Esther
La cordada Esther-Mireia van tenir bastants problemes
amb l’hamaca, anava molt forçada i costava molt de desmuntar.
Sol·lució? baixar-la muntada
Podem dir que ara si que ja tenim les bases per tornar a fer un bivac a la paret, això si, triarem una via més vertical ;)
Aresta Ribes Vidal, 345m 6b o V+/A0 (V+ oblig.).Roca Regina
Cap de setmana de retrobada de la gent que vam estar aquest estiu a la zona d’Ailefroide als Alps. Dissabte ens llevem aviat i decidim cordades, jo aniré amb el Mimo i el Nacho a l’Aresta Ribes Vidal a la Roca Regina, l’altra cordada que ens acompanya està formada per la Bego i en Jordi.
La via consta d’11 llargs, tres dels quals son de rostoll (de caminar). La via te molts trams de roca trencada on s’havia d’anar ben al lloro d’on t’agafaves. Per compensar aquest fet cal dir que la roca te bona adherència i allà on no esta trencada dona confiança. També en alguns trams hi havia una mica de líquens però es pot pujar perfectament.
Els llargs més guapos son el cinquè, vuitè i el que surt de la R9 i que tomba a l’esquerra per escaquejar-se del sostre de 6b, recomano fer aquesta variant, quan tombes quedes col·locat a la placa de la Roca Regina amb tot el pati sota els peus, es puja per una placa fàcil de IV+/V que ens porta a la R10. Algunes de les reunions de la via es fan en alzines.
En Nacho en el vuitè llarg
En Mimo en el onzè llarg
En quant a equipament esta bé, trobem majoritàriament pitons i alguns pàrabolts en els passos més difícils. De material amb un joc de friends (més gran del 2 no vam col·locar) i unes quantes bagues per sabines serà suficient.
La via la vam fer en 3,5 hores. Després anem a l’Alberg de Cellers a fer unes birres i cap al vespre a fer un bon sopar amb tota la colla al restaurant que queda més amunt.
Ressenya treta de la web Ressenya.net
Amanita Moscata 270m 6a+ (V+ oblig.) Terradets
Aquest passat dissabte en Joan Carles, en Jordi i jo vam tornar a fer vial llarga, aquest cop a Terradets. Entre setmana ja li vaig dir al Jordi que em venia de gust tornar a fer vial llarga, i que els deixava a ells l’elecció de la via, i millor no podien haver triar.
Com he dit vam anar fins a Terradets, la via va ser l’Amanita Moscata. El Jordi el dia abans em va ensenyar la ressenya per internet, quan vaig veure que la via tenia 260 metres, i que a sobre s’havia de repelar… el cos se’m va començar a accelerar, però és el que tocava fer i no diria que no. Vaig pensar que aquella via m’aniria bé, perquè tot i ser alta, el grau estava al meu nivell, era una via factible per a mi, una via que tot i anar de segona la podia fer neta, aquí no tenia excuses per agafar-me de cintes o posar els peu a les xapes. A part era calcari, i últimament el trobo a faltar.
Aquella zona és impressionant, se’m va caure la baba quan vaig veure aquelles parets que s’alçaven des del riu, parets a banda i banda, i aquella placa vertical que s’alça per sobre la via del tren, just on esta el túnel… increïble, hi he de tornar.
Estem a peu de via, miro amunt i no veig el final de la paret, bona senyal, això significa que no ens fiquem e una paret de 90º ;)
Parlem amb en Jordi i en Joan Carles de si m’hi fico de primera o no, al final decidim que no, encara no sé muntar reunions ni assegurar des de dalt, així que ells dos es reparteixen la via. Queden que en Jordi farà els 3 primers llargs i en Joan Carles la resta.
Autor: Jordi. El equipo naranja a peu de via
L1 45m, 6a+
En Jordi comença amb el primer llarg, optem per entrar per el 6a/6a+, un tram maquíssim, un calcari excel·lent, una placa ben fineta, i molt ben equipada, en arribar a la reunió tots tres vam coincidir que va ser una disfrutada de llarg, i la reunió estava molt bé :P
En Jordi fent el primer llarg
Autor: Jordi. En Joan Carles i jo al primer llarg
L2 40m, V+
Continuem, en Jordi segueix pujant. Aquest llarg te una sortida punyetera, no sé si arriba a 6b, jo aquí em vaig agafar a la xapa :P la resta del llarg és de V+. Aquí ja començàvem a estar una mica altets jajajaja però he de dir que el coco aquell dia es va portar súper bé, no vaig passar por en cap moment, ja podia mirar a baix que l’únic que em passava per el cap era una sensació de satisfacció, tranquil·litat, pau…
En aquest llarg també hi ha un diedre una mica estrany. Totes les preses estaven al cantó dret, i l’altre canto estava bastant llis, és pot pujar bastant bé eh que és un V+ ;)
L3 45m, V+
Aquí l’hem liat. En Jordi ha fet reunió on no tocava xD Ens hem despistat, la reunió quedava una mica amagada. Així que pensant que ja estem a la reunió en Joan Carles comença a fer el següent llarg. Ell es desvia cap a l’esquerra tal i com marca la ressenya i va avançant fins que troba la reunió, però al poc temps ens donem compte que ens em colat de via, sense voler em passar a la del costat, una via que te de grau màxim 6c. En Joan Carles ens assegura a mi i en Jordi i pugem fins la reunió. Des d’allà viem la reunió que en Jordi no havia vist, la reunió de la de la que era la nostra via. Ells dos s’ho miren i veuen que la xapa no queda massa a la dreta, així que intentarem retornar a la nostra via.
Autor: Jordi. En el L3
Autor: Jordi. En el L3
Autor: Jordi. Jo penjada de la
que era la suposada R3
L4 35m, V+
En Joan Carles baixa uns metres fins a una repisa per intentar desplaçar-se a la dreta per arribar a la xapa de la que era la nostra via, en Jordi l’assegura. Per fi en Joan Carles aconsegueix posar cinta a la xapa i xapar, menys mal, ara ja som a la nostra via i nomes cal seguir amunt. En Joan Carles nomes va xapa la corda d’en Jordi perquè així jo pogués baixar (assegurada per ell) i pujar recte amunt.
Autor: Jordi. En Joan Carles retornant a la que era la nostra via inicial
L5 45m, 6a
Aquest llarg també em va agradar bastant, te un sostre, és l’únic sostre que vam fer, i us dic que te molt bones mans, és fa súper bé, tota la via estava molt bé de preses, tan de peus com de mans. Va ser en aquest llarg que vaig tenir una mica la sensació que estava fent via llarga, aquí ja es notava que el cul quedava una mica penjat, però poca cosa eh.
En Joan Carles continuant la via un cop superat el mini sostre
Desprès d’aquest llarg ja vam decidir baixar, de via només quedaven 2 llargs, un de IV de 45m i l’altre suposo que més del mateix de 15m. Quan va ser l’hora de rapelar una mica nerviosa si que em vaig posar. En Jordi va ser el primer en baixar i jo desprès. En Joan Carles em va deixar un shunt per seguretat, mai n’havia utilitzat cap però em sembla que desprès de l’experiència me’n comprar un, em vaig sentir molt segura. Vam fer dos ràpels diria fins a un gran replà que ja ens duria (caminant) fins a la via del tren.
I aquí va acabar el dia. Un dia perfecte, sense fred ni calor, ni un sol núvol, una via súper maca que recomano de fer, un calcari excel·lent, una companyia que no cal que digui que millor no podia ser, bueno només m’hagués faltat la Bea, eh nena! però quan se’t curi el dit ja anirem a fer la del Balsam del tigre i a veure si m’hi poso ja de primera que necessito una mica més d’adrenalina.
Suposo que a Terradets hi tornarem, però el pròxim cop per fer les vies de la dreta, les clàssiques, i suposo que fins al final, 500 metres de paret, això si que serà una senyorassa via!!!
Ja hem acabat la via, la pròxima a veure
si és una d les que es veuen al fons ;)
Ja que per aquest finde anuncien mal temps a veure si puc fer un vídeo d la sortida, que m’ha agradat això de posar vídeos al blog :P
Jordi surts poquet a les fotos però no et preocupis que tu vas xupar vídeos ;)
Podeu veure més fotografies a la meva galeria Picasa
Dades d’interès
Des de Barcelona anirem quasi fins a Balaguer. Abans d’arribar-hi agafarem la carretera C-26 direcció Cubells. A 2,5 km agafarem la C-13 direcció Camarassa. Seguint per aquesta carretera durant 34 km trobarem a mà esquerra una zona de parking on deixarem el cotxe i continuarem a peu resseguint la carretera fins que a mà esquerra veiem un pont per creuar el riu. Mapa
Ressenya de la via Amanita Moscata, treta de la web d‘Onaclimb
Nom: Núria
