Sol Solet 130m, IV+

Aquest dissabte he fet la meva primera via llarga de primera. Vam quedar amb l’Esther per anar a fer la Sol solet, via recomanada per el “meu” sensei, en Jordi. És una via situada a Can Jorba de 130 metres, repartits en 6 llargs  El grau màxim dela via és IV+ i de material cal portar mínim 8 cintes + R (que és el que recomana la ressenya del llibre de Montserrat cara sur, tot i que jo recomano portar-ne més, ja que les xapes estan molt juntes i la via esta minada).

A les 10.30h. més o menys estem a peu de via. Hi ha una cordada fent la via Bego Kush, una altra cordada fent la Sol solet, però ja estan quasi acabant, i diria que a dalt a les vies de la seva dreta hi havia alguna cordada més.

L1, IV+

L’Esther i jo parlem de com repartirem els llargs, decidim que farem un cadascuna, i també decidim que comenci ella amb el primer llarg, jo fa massa temps que no toco roca…

L’Esther muntant el primer llarg

A l’entrada de la via els arbres li tapen el sol i la pedra estava un pel fresca, però mes amunt ja veiem que ens tocaria el sol. L’Esther va fer aquest llarg en un tres i no res, tot ben net i sense problemes. El pujo jo, com ja he dit, la via és de grau màxim IV+ i no trobo dificultats en arribar a la reunió. Mentres vaig pujant em vaig quedant amb les distancies que hi ha entre xapes, ja que el següent llarg em tocara fer-lo a mi.

Nota: en aquest llarg hi han dos reunions, la bona és la segona, que esta dos metres més amunt de la primera.

L2, IV+

Aquest llarg em toca a mi, un pel de nervis si que tinc, però em dic que només és un IV+ i que ho puc fer. Surto de la R1 i cap amunt, vaig pim pam a buscant les preses, llegint la roca, mirant on esta la següent xapa, perquè si no la veig no pujo eh. En un no res, sense donar-me compte arribo a la reunió! ostres tu ja he fet el meu primer llarg! sé que és una via facileta, que podria haver començar per alguna altra de msé grau, però quina necessitat hi havia? cap ni una, volia un dia tranquil, volia una via que pugues fer sense problemes, on pogués poc a poc anar entrenant el coco. El llarg va anar perfecte, ni la por ni els nervis es van poder apoderar de mi, els vaig guanyar :)

Jo fent el meu primer llarg de primera

Arribo a la R2, molt bé, però ara toca muntar-la. Em trobo amb tres parabols, i dos d’ells amb dos mahions. Li pregunto a l’Esther que faig, si utilitzo els tres o només dos… al final vaig fer servir dos, vaig fer un triangle de forces directe dels parabols (amb dos mosquetons clar més el del triangle), els mahions no els vaig ni tocar perquè em sembla que com menys elements interfereixin millor, no? quan l’Esther ja a ser a dalt li vaig demanar que comproves si tot estava bé, i efectivament tot era correcte.

La resta de via va anar igual de bé, el següent llarg el va fer l’Esther, l’altre jo i els últims metres ella altra vegada. Vam tenir sort i un cop dalt no hi havia ningú, no vam haver de fer cua per rapelar.

L’Esther fent l’últim llarg

13:30h. Abans del ràpel vam fer un repàs de com fer un machard, com col·locar el reverso… diuen que la maniobra del rapel és la més delicada, no? doncs millor si en parlavem una mica, que l’Esther baixaria primera i jo em quedaria allà sola i fins ara mai m’havia passat això, fins aquell dia sempre que havia hagut de fer un ràpel tenia un company que ja havia baixat i un altre que baixaria després de mi i aquest últim era que em comprovava que tot ho hagués muntat bé.

Els ràpels van anar perfectes i en un moment estàvem ja a baix i cap a casa. Va ser un dia fantàstic, un dia tranquil com feia uns quants que no tenia, e vaig poder relaxar-me gracies a que la via era de poc grau (ho vaig agrair). Va ser un dia diferents, va ser el primer cop que feia una activitat de muntanya amb una noia, ella i jo,sense cap noi que ens muntes els llargs o que ens digues que havíem de fer, i he de dir que és molt diferent de fer activitats amb nois, ni millor ni pitjor, diferent, és una altra història, una història que m’ha agradat i que espero repetir.

Per últim i molt important… mentres estàvem fent la via van caure pedrots d’uns 20 centímetres, que sense voler feien caure les cordades que tenim per sobre, doncs bé, mentres baixàvem de la via pujava una altra cordada per la via del costat. El primer de la cordada que estava muntant el llarg anava sense casc, una gran imprudència per part seva tenint en compte que l’Esther i jo estàvem rapelant per la via del costat i que hi havia una cordada més amunt. Des de que vaig començar a escalar m’he trobat moltissima gent sense casc i em sorprèn, hi ha massa gent que no es conscient del perill que corren amb aquesta imprudència, i més a Montserrat, on tots sabem que la caiguda de rocs és algu molt habitual. Trobo que l’escalada és un esport força segur més que no pas d’altres que practico, però sense el casc aquesta seguretat desapareix i el converteixen en tant perillós com qualsevol altre.

Més fotografies a la meva galeria Picasa.

Dades d’interès

Sol solet 130mts, IV+

Via molt freqüentada amb bona roca i seguros a prop.

Material: 8 + R (jo recomano portar-ne alguna més)

Equipament: pàrabols

Aproximació: deixarem el cotxe al pàrking de Can Jorba i agafarem el camí que surt al fons (a la dreta de la casa). El seguirem fins arribar a a la canal del Joc de l’Oca. El camí esta marcat amb marques gorgues. La paret queda a canto esquerra si ens situem mirant cap a la canal. L’aproximació és de 20 minuts.

* Ressenya treta de la web ressenya.net. Informació treta del llibre Montserrat cara sur

7 març 2009 | Categories: Escalada en roca. Via llarga, Montserrat sud | Tags: Can Jorba, cara sud, Escalada (blocs), Montserrat, Sol solet, via llarga | 11 Comentari »