Reina Sánchez, 235m V+/Ae. Ganivet de Diables
- Via: Reina-Sánchez
- Metres: 235m
- Dificultat: V+/Ae obligat
- Zona: Ganivet de Diables, Montserrat
- Equipament: via semi-equipada amb parabolts, pitons, burils… Les reunions es troben equipades amb parabolts i anelles.
- Material: 18 cintes exprés, estreps (1), bagues petites per llaçar pitons, semàfor d’aliens i camalots fins el 3 (el camalot del 3 ens serà molt útil només per el quart llarg, tot i que és pot passar sense ell).
- Orientació: est
- Aproximació: deixarem el cotxe a Santa Cecilia. Des d’allà agafarem el camí de l’Arrel que porta cap al Monestir i va vorejant la paret. Un cop siguem just a sota del Ganivet de diables agafarem un corriol a mà dreta molt poc marcat que ens portarà fins a peu de via.
- Descens: farem un curt ràpel que ens deixarà a un coll, des d’allà seguim en sentit oest baixant per una canal fins que anirem a petar a la canal dels Avellaners que ens portarà fins al camí de l’Arrel.
Ressenya treta del bloc Escalatroncs
Recorregut aproximat de la via
Descripció de la via
Via molt maca que va resseguint una fissura des de peu de via fins al cim. Els quatre primers llargs es troben semi-equipats.
Tot i que mirant la ressenya sembla que hagi de ser una via “fàcil” degut als graus no massa alts que te, un cop siguem a la via veure qu els graus d’aquesta via no estan gens regalats, especialment en el tercer i quart llarg, més aviat al contrari, podríem pujar-los una mica i no passaria res. La roca és molt bona.
L1, IV- 20m
Aquest primer llarg es troba desequipat però es fàcil. Ull amb la roca que és una mica delicada. La reunió es troba equipada amb parabolts i anelles. Hi ha la possibilitat d’empalmar els dos primers llargs.
L2, V 25m
Llarg semi-equipat, ens serà útil el semàfor d’aliens per reforçar l’equipament i les bagues per llaçar els pitons.
Segon llarg
Segon llarg vist des de la R2
L3, V+ 25m
Per mi un dels millors llargs de la via. Llarg de diedre, atlètic, mantingut i semi-equipat. A l’entrada trobarem algun parabolt i algun pitó, però l’altra meitat del llarg fins la reunió esta net. Per aquest llarg agafar tota la metralla (aliens + camalots fins el 2, el del 3 no cal).
Tercer llarg
L4, V 30m
Aquest llarg es troba equipat només amb un pont de roca només sortir de la reunió i que queda força amunt i a continuació un parabolt. La resta de llarg esta net. En aquest llarg ens serà molt útil el camalot del 3. La pua d’aquest llarg és que s’escala millor per fora de la xemeneia però si volem anar equipant ens haurem d’anar col·locant una mica endins. El llarg no el vaig trobar fàcil.
Quart llarg
L5, V 35m
Llarg molt guapo de flanqueig i molt ben protegit (no cal posar material extra). Sortim de la reunió, ens currem un bon flanqueig i després tirem recte amunt per superar uns passos d’artificial. A continuació per terreny més fàcil anirem resseguirem la fissura equipada amb pitons fins a la reunió.
Cinquè llarg. Sortint de l’artifo
L6, 6a/Ae 30m
Sortim de la reunió recte amunt fins agafar la fissura que anirem resseguint fins la següent reunió. Aquí ens aniran bé les bagues per llaçar pitons.
Sizè llarg
L7, V/Ae 40m
Llarg completament equipat, jo no vaig col·locar res. Sortim de la reunió fent un flanqueig fàcil fins arribar als passos d’artificial que es fan molt bé. Després una mica més de flanqueig a l’esquerra i ja per terreny fàcil anirem resseguint la fissura fins la reunió.
Fent l’artifo del setè llarg
L8, II 30m
Llarg de mig grimpar i caminar fins a la instal·lació de ràpel.
Sánchez-Martínez, 290m 6a/Ae. Paret de Diables
Feia un any que anava darrera aquesta via.
Vam fer un primer intent just fa un any, però no va sortir bé, no vam matinar suficient i ens vam trobar amb una cordada al davant, no anaven massa ràpid i feien caure pedres, així que vam haver d’abandonar del primer llarg.
Aquesta vegada sabíem que també 5 persones més havien quedat per escalar la mateixa via i el mateix dia, així que sabent l’hora de quedada d’aquestes persones doncs nosaltres la vam avançar 30 minuts, i és així que a les 8:40h. del matí començàvem amb el primer llarg, amb tota la Paret de Diables per nosaltres soles (per l’Esther i per mi) i molt d’ambient amb la típica boira de la nord de Montserrat. Ressenya treta de la web Escalatroncs.
Material per fer la via: nosaltres vam passar amb un estrep cada una, semàfor d’aliens, camalots del 0.5, 0.75 i 1. El camalot del 2 i del 3 son opcionals tot i que el del 3 si el porteu segurament el col·locareu. I de tascons nosaltres portavem joc de petits i mitjans i només en vam col·locar un (mitjà) en tota la via.
L1, 35m 6a
El primer llarg és una mica desagradable d’escalar. La roca esta molt humida i sembla que hagis de patinar, per sort els primer metres del llarg (on esta el pas de 6a) estan molt ben protegit amb parabolts. Un cop acaben les assegurances fem un flanqueig a la dreta i pugem per la canal fins a trobar una instal·lació de burils a la paret de la dreta.
L2, 50m IV+
Llarg de xemeneia ampla on pujarem encastats. La roca també patina bastant degut al pas de l’aigua. He llegit comentaris de gent que es salta la reunió opcional i van directes a la R2 macada en aquesta ressenya adjunta, nosaltres no ho vam fer ja que les cordes fregaven bastant. Aquest llarg només te un parabolt i la reunió opcional (equipada per rapelar).
L3, 30m V
Llarg molt guapo de fissura. Primer l’agafem en horitzontal per sota i després comença a pujar vertical. En el llarg vam trobar algun cordino per assegurar-nos però es convenient reforçar la protecció amb algun friends. Els peus en aquest llarg patinen. Reunió amb anelles.
L4, 35m V/Ae
El llarg s’inicia per una fissura vertial amb un parabolt uns quants metres més amunt. Després la fissura tomba a l’esquerra on haurem de posar algun caxarro i després venen els passos artificial o 7a en lliure diria i per acabar uns passos de V per arribar a la reunió. Aquesta reunió esta equipada amb parabolts i anelles. Si volem abandonar la via aquest és la nostra última oportunitat.
Pujant el quart llarg
L5, 35m A1
I ja ens fiquem als sostres, aquest no tant impressionant com el segon però potser de dificultat més alta, ja que te dos passos d’A1, que jo vaig solucionar amb el semàfor d’aliens. Anirem trobant pitons i algun parabolt.
L6, 40m V+
Segon llarg de sostre, aquest si que impressiona, però no cal patir perquè esta ben protegit, això si amb pitons i algun parabolt.
L7, 20m 6a
Quin canvi, ara toca escalar en placa i a més la roca de molt bona qualitat. El llarg es troba molt ben equipat i deixarà que la nostra ment descansi. El llarg de 6a no el vaig trobar difícil, tot i que això és molt relatiu.
Vam tenir la sort de tenir un amic escalant la Gran Ilusió
al Cavall Bernat i ens va fer alguna fotografia.
Gràcies Toni!!!
L8, 20m 6a
Un altre llarg de 6a i vaig trobar que aquest era més fàcil que el primer. Esta també molt ben equipat.
L9, 25m V+
Llarg ben equipat, sobre roca excel·lent però amb un passet de V+ que es fa mirar.
L10, 45m III+
Últim llarg i serem al cim. Aquest llarg esta net en quant a equipament, però tenim alguna savina que podrem llaçar.
Més fotografies de la sortida aquí.
Ja som al cim de Diables per primera vegada!
Mas Brullet, 290m 6b+ o V+/A1 (MD). Serrat del Moro
- Via: Mas Brullet
- Metres: 290 m
- Dificultat: V+/A1 obligat
- Zona: Serrat del Moro, Montserrat
- Equipament: via semi-equipada amb espits, pitons i algun tac de fusta. Les reunions es troben equipades per rapelar excepcte la R4.
- Material: 16 cintes exprés, semàfor d’aliens, friends fins el 3, tascons i estreps i alguna baga per llaçar sabines.
- Orientació: est
- Aproximació: deixarem el cotxe a Santa Cecilia. Des d’allà creuem la carretera i agafarem un camí que ens porta fins al GR que va cap al Monestir i va vorejant la paret. El seguim uns metres fins que trobem un trebcall a mà dreta que després de pujar per uns ressalts, anirem a petar a peu de via.
- Descens: el descens un pel conyas. Hi ha l’opció de baixar per la mateixa via fent 5 ràpels o sinó per la canal de Sant Jeroni, fent 2 ràpels. Per baixar per Sant Jeroni, vam pujar (encordats) per la canal terrosa que queda davant nostre un cop som al cim. Llavors s’ha de trobar una fita penjada d’un arbre i buscar una instal·lació de ràpel que queda a la timba de la canal, ens va costar trobar-ho.
Ressenya treta del bloc Escalatroncs
Descripció de la via
Via molt maca que a diferencia de moltes altres de Montserrat, transcorrer per fisures, diedres i bavareses. La via es troba semi-equipada i es deixa equipar molt bé.
El primer llarg ja marca la tònica de la via i ens fa de filtre de les cordades que seguiran amunt, esta sobat però si puja bé. A destacar també el tercer llarg, amb un diedre fàcil però sense assegurances. També el setè llarg, una fissura que atacarem en bavaresa i després amb tècnica de diedre, molt molt guapo! per mi el llarg més “difícil”, pel fet de que és més atlètic que el primer de la via. I també destacar el vuitè llarg, una fissura que va de punta a punta del llarg, graduada a les ressenyes de 6b+ però que les males llengües li posen 6c, el llarg obscur de la via, entre aquelles dues grans parets… li dona un ambient especial…
Primer llarg de la via
Bavaresa del segon llarg
Setè llarg
El Roger davant del vuitè llarg
Aresta Gam, 230m 6c+ (V+/Ae oblig). El Bisbe
Per fi, després de dues setmana he fet l’Aresta Gam del Bisbe! amb el Xesco de company de cordada. Els que em llegiu i em coneixeu ja sabeu que la tenia posada entre cella i cella, ja vaig intentar fer-la la setmana passada però no va poder ser, així al veure la bona meteo que hi havia per aquest diumenge, no me’n vaig poder estar :P
Veureu algunes fotografies fetes des de fora la paret, ens les va fer en Joaquim, un senderiste que just passava per sota la via. Moltissimes gràcies Joaquim!
Com a resum, l’ascensió va anar de conya i la via increïble! quin ambient! 100% recomanable!
- Via: Aresta Gam (Bisbe)
- Metres: 230m
- Grau obligat: V+/Ae, en lliure 6c+
- Equipament: majoritariament parabolts i algun pito. Reunions de parabolts amb anelles.
- Material: 22 cintes expres i estreps (aliens opcionals)
- Horari: només de via 5 hores en cordada de dos
- Aproximació: des del pàrquing de Can Massana, agafem el Gr que va passant per la cara nord. Al cap d’una estona d’haver passat per la cadireta agafem el trencall a mà dreta. Arribarem a una bifurcació, agafarem el camí de mà esquerra que anirà vorejant la paret i un cop sota el Bisbe agafem el trencall que tira amunt. un cop a la paret anirem tres metres a la dreta i ja veurem un parabolt al inici de la via. (40 min aprox).
- Descens: fem un ràpel de 50 metres cap a la cara sud per anar a parar a un coll que es veu des de dalt. La instal·lació és força vella. Un vegada al coll seguim el camí cap a la dreta (tenint el bisbe a l’esquena) direcció a Can Massana. Anirem seguint les marques blaves fins que arribara un moment en que ens trobarem amb unes de blanques i que seguirem. Quan arribem a un coll ja no trobarem més marques blanques però seguirem per el camí de baixada fins arribar a la bifurcació per on hem passat a l’aproximació. Un cop allà anirem a mà esquerra direcció Can Massana desfent el camí d’anada per anar a parar altra vegada al GR (1h. aprox).
L1, IV+/V 40m
Començo jo amb l’ascensió. Escalem per una rampa de roca no massa bona i amb algun canto a punt de trencar-se. No dona massa confiança però si vas en compte es pot pujar bé i sense patir. Seguim per la fissura de l’esquerra amb un pas un pel punyetero abans d’arribar a la reunió al costat de la sabina. En aquest llarg vaig col·locar el camalot del 0,3 i un alien. Si es vol es pot passar sense col·locar res.
Primer llarg
L2, V/V+40m
Llarg per el Xesco, la roca continua sent dolenta però no es trenca tant. El llarg va per un diedre on trobem algun clau i a continuació parabolts. Arribem a una fissura on entrem una mica i després pugem cap amunt bens apretats. I un cop dalt trobem la reunió.
Segon llarg
L3, V+/6a 35m
Aquest llarg per mi, i quin llarg! es podria dir que és el més guapo de la via juntament amb el 5è. Llarg totalment equipat que transcórre per un diedre des de l’inici fins al final, increïble! i amb roca excel·lent!
Tercer llarg
L4, 6c+ o V+/Ae 35m
Aquest per el Xesco. Sortida de V recte amunt fins a xapar unes cordes i després en tendència a la dreta. L’artificial comença després d’haver fet el flanqueig a la dreta. Vam trobar que algunes assegurances allunyaven bastant, ens va portar feina l’artificial, en total una hora. Jo el vaig pujar sense treure els estreps, només amb fifi i braços així anava més ràpid.
(c) Joaquim M.
(c) Joaquim M.
(c) Joaquim M.
Quart llarg
L5, 6a+ 35m
Aquest llarg també per el Xesco ja que era el que quedava dels macos. Llarg de 6a+ de placa, de roca excel·lent i molt ben equipat. Se’l va veure disfrutar d’ell i li va sortir de conya! felicitats!
Cinquè llarg
L6, V 30m
Aquest per mi. Llarg molt ben assegurat i per disfrutar. Des de la reunió anirem en tendència a l’esquerra (ull no despistar-se! no aneu a buscar el pitó que hi ha a la dreta!) fent passos de IV+ i seguint la línia de parabolts fins arribar a un petit desplom on trobem un parabolt i després dos pitons, aquí esta el pas de V. És un desplom amb molt bon canto, no patiu! Un cop superat el desplom seguim trobant parabolts, tot es posa més fi però és fa molt bé.
Sisè llarg
L7, 6c o V/Ae 15m
Sortida en artificial per el Xesco. Aquí si que vam fer servir un estrep. Passat el tram es posa molt fàcil (ben equipat) i en un no res som al cim!
Foto de cordada
Desirée, 210m 6a/Ae. Cavall Bernat
El passat dissabte 15 de maig, vaig anar amb l’Esther a fer la via Desirée, a pujar el Cavall Bernat per primera vegada, la segona per ella. Feia una dia esplèndid. Els llargs ja els portàvem repartits, jo faria, 1er, 3er, 5è i l’Esther la resta.
Ll 1, 45m V+/A0
Començo el primer llarg i quan sóc a la meitat me’n adono que no porto prous cintes, aquest llarg esta molt equipat, he d’anar baixant per recuperar cintes, i desrpés de fer algun pas en Ae i de baixar i pujar varis cops, arribo a la reunió.
Ll 2, 40m V+
L’Esther fa el segon llarg, comença amb una llastra molt guapa, facilet i difruton. Mentres l’Esther va fent aquest llarg i jo sóc a la R1 em començo a rallar, començo a pensar coses que no hauria de pensar, em comença a entrar por, por de que em passes alguna cosa, por de que l’escalada no acabes bé. L’Esther crida reunió i pujo el segon llarg de IV+, no els disfruto gens. Arribo a la reunió i li comento a l’Esther com estic, decideixo fer el següent llarg, el de 6a, xapo la primera cinta, m’hi penjo, veig 4 parabolts més, però no tinc ganes d’escalar, tinc por i si faig el llarg és per l’Esther, perquè per mi baixaríem, al final ella també s’acaba rallant i baixem de la via. Durant els ràpels quasi se’m cau l’aparell assegurador i el que si va caure va ser el cordino del machard, va quedar clar que l’opció de baixar era la millor.
Diumenge 23 de maig
Tenim la sortida d’autorrescats amb el GTAC. Per diumenge em de fer una via de la cara nord, jo no tinc clar que pugui escalar, no sé si estaré com el passat finde. Li comento a l’Esther que si al final escalo voldré fer la Desirée, per treure’m l’espina i superar aquella por. Ella em diu que la farà amb mi, per mi una gran alegria que vulgui repetir, em sorprèn la confiança que te en mi…
Diumenge vaig més tranquil·la, tinc el Ferran i l’Irene a la Punsola i la Montserrat i la Gloria a La Gran Ilusión, em sento molt acompanyada.
Ll 1, 45m V+/A0 i Ll 2, 40m V+
Aquesta vegada amb l’Esther canviem els dos primer llargs, ella farà el primer i jo el segon. Avui si que estic disfrutant! arribem a la R2, i ara toca el llarg de 6a, d’on ens vam baixar el finde passat, aquesta vegada ni m’ho penso, tinc ganes de fer-lo.
L’Esther en el primer llarg
Llastra del segon llarg, molt disfruton!
L’Esther pujant per el segon llarg.
Podem veure les altres dues cordades:
Irene amb Ferran i Gloria amb Montserrat.
Ll 3, 40m 6a
El llarg de 6a, al que li tenia tanta por, no tenia res! estava molt ben assegurat! i de 6a obligat res de res! allò si fas A0 passa a ser V o com a molt V+. Naturalment no el vaig encadenar, l’objectiu del dia era arribar dalt del Cavall Bernat. No tenia ganes de patir, m’era igual encadenar o no. Va resultar ser un 6a molt agradable de fer i fàcil. Vaig agafar alguna cinta per… no sé, per estar tranquil·la, per canviar algun peu… per no tenir tanta pressió. Físicament aquell llarg l’hagues pogut fer de sobres, però el coco deia que no.
Mirant-me el pas.
Un fotògraf ens va fer algunes fotos des de lluny, gràcies!
On som??? ;)
Ll 4, 45m Ae
Llarg d’Ae, l’Esther va difrutar amb aquest, en tenia moltes ganes… Al sostre es va trobar amb un pas una mica llarg que li va costar, però s’ho va treure de conya, és la crack d’artificial del grup. Jo vaig pujar de segona amb un únic estrep i va anar bé, no cal porta dos si vas de segon de cordada.
L’Esther disfrutant del quart llarg
Ll 5, 35m 6a
Aquest llarg si que és mes exigent que el tercer. El pas dificil esta a la sortida de la R, no sé ni si el vaig arribar a provar, em sembla que vaig passar directament a treure els estreps per fer el pas, el que deia, que no tenia ganes de patir… ja anirà tornant el coco poc a poc. La resta de llarg super guapo! una fisura ben equipada on no cal posar res. Recordo que a l’entrada de la fisura, em vaig acollonir, l’unic parabolt que veia estava a prendre pel sac! l’Esther em va dir que m’ho mires bé, que segur que hi havia pitó, i efectivament, en vaig veure un! i després me’n vaig trobar un altre! quina alegria! i per fi vaig arribar al parabolt. A partir d’aquí les preses començaven a fer-se grans, quin disfrute! quins bolos! :)
Cinquè llarg
L’Esther em va dir que muntes la reunió d’abans d’arribar al cim, però no me’n vaig poder estar i per 5 metres que quedaven vaig decidir tirar fins al cim, quan vaig veure la moreneta em vaig emocionar, havia aconseguit acabar la via, havia superat la por de la setmana passada :)
Foto al cim del Cavall Bernat
Ressenya treta de la web Escalatroncs
Nom: Núria
