98 Octanos, 140m 6a. Magdalena Superior
Aquest diumenge convenço al CrazyBanana per anar a fer la via 98 octanos a Montserrat. És una via de 4 llargs, tres d’ells de grau màxim IV+, però el tercer te una placa de 6a que fa molt bona pinta. Portem ja els llargs repartir del dia anterior, el CrazyBanana farà el primer i el quart, així jo escalfo motors en el segon llarg a veure si així surt millor el llarg de 6a.
Tenim sort, no hi ha ningú a la Magdalena, però a l’agulla del costat… el Gorro Frigi esta a petar! deuen haver 5 cordades escalant-lo i no es para de sentir la paraula pedra!
Cordades al Gorro Frigi.
Autor: CrazyBanana
L1, 45m III+
El Lori comença amb el primer llarg, un llarg de III+ grau amb gran quantitat de pàrabolts. És tant fàcil que el Lori decideix pujar amb bambes, sembla ser que els peus li fan mal i no te masses ganes de posar-se’ls.
En CrazyBanana en el primer llarg
L2, 40m IV+
Aquest llarg és per mi. És fàcilet (tant que el CrazyBanana el puja de segon amb bambes també!), te moltes assegurances i la roca és molt bona tot i que no m’acaba d’agradar la roca de les cares norts, és més fosca, però força adherent. Mentres vaig pujant vaig veient el següent llarg que em tocara fer, el 6a és veu molt guapo, no sé ben bé per on anirà, hi ha dues parts diferenciades, una molt més fàcil que va per l’esquerra i l’altra que puja recta i que desploma, espero que sigui la de l’esquerra.
Jo a la reunió del segon llarg
Autor: CrazyBanana
L3, 30m 6a
Efectivament i com era de suposar, el llarg va per l’esquerra, menys mal :) M’agafo totes les cintes que portem no sigui que me’n falti alguna i començo a pujar. L’entrada és fàcileta, et dona temps d’anar-te mentalitzant, poc a poc la paret es va posant recta. Vaig decidida cap amunt, sembla que vaig troban canto i a sobre és bo… poc a poc vaig notant que la pila se’m comença a acabar, busco preses i no en trobo, n’agafo algunes i noto que no son bones, no trobo la sortida i m’estic petant… ja no puc més i li dic al Lori que em pilli, necessito descansar. Quan ja estic penjada de la corda miro amunt i me’n adono que només em quedava una xapa per sortir del 6a! quina rabia! (és un dir perquè jo mai m’enfado i menys per aquestes coses :P) quina poca decisió! potser si hagues apurat m’el hauria tret… descanso una estona i torno a agafar aquelles preses que considerava dolents, i vaja, sembla que no eren tant dolentes, li foto una tibada i surto del pas, ja esta… s’ha acabat el llarg… he passat el 6a… potser algun altre dia faré una altra via de 6a i em sortira net, sembla que encara no toca…
El maquissim llarg de 6a.
Autor: CrazyBanana
El Lori te una mica de problemes per pujar, tot i que no fa servir els estreps, es nota que els braços li fan mal, al final, després de descansar una estona arriba a la reunió. Fem una pausa a la R abans de fer l’últim llarg.
Per l’equipament del llarg no patiu, el llarg esta molt ben equipat i les xapes estan molt a prop l’una de l’altra.
L4, 25m IV+
Aquest llarg li toca al CrazyBanana. És un llarg fàcil, potser te un passet però esta molt ben protegit.
Ressenya treta de la web Escalatroncs
Stromberg, 150m 6a. Gorro Frigi
Aquest dissabte anem l’Esther i jo a Montserrat, concretament a la via Stromberg al Gorro Frigi. Mirant la ressenya vam poder veure que tenia un pas de 6a, però el fet de que també poses que la via estava generosament equipada ens va animar a provar-la.
L1, 30m V
Aquest llarg el fa l’Esther, la idea és que ella faci el primer, segon i quart llarg i la resta per mi.
En aquest primer llarg, cap a la meitat del llarg o més cap al final l’Esther es va trobar amb un pas que se li va resistir una mica, tot i això, va encadenar-lo. He sentit de gent que aquest llarg el posarien de V una mica apretat.
L2, 25m IV
Quin difrute de llarg, quina gran quantitat de bolos, quin descans mental… En aquest llarg no t’has de preocupar de buscar preses, son tant evidents… a part en tota la via hi ha gran quantitat de magnesi sobre la roca, aiiii que en aquesta via no calia sucar home! em sembla que la gent abusa bastant d’ell, nosaltres tot i portar-lo no el vam fer servir.
L3, 35m V+
Aquest llarg em toca a mi, no sé si es perquè ja n’he fet dos de segona o… però no em costa gents, quasi que no el posaria de V+. En el llarg la única dificultat que hi vaig trobar és el sostret i una mica més amunt hi ha un tram que sembla que no hi hagi preses però si s’aconsegueix arribar a l’enorme bústia que ens queda a la dreta es supera sense problemes.
Autor: Esther
L4, 20 IV
És evident que aquest llarg serà curt i que no seguira per la placa vertical que veiem sobre nostre, allò ja deu ser l’últim llarg. Aquest llarg és molt fàcil, un llarg per no pensar en res i simplement dedicar-se a escalar, un bon descans abans de fer l’ultim llarg de la via, el 6a.
L5, 25m 6a
Últim llarg de la via, menys mal que segons la ressenya el 6a és només un pas o això sembla veient-la.
El llarg em toca fer-lo a mi. El miro i aiii que és dels 6a que no em van, és un pas de bloc, malament anem, tot i així com que porto els ànims de l’anterior llarg de V+ m’hi poso sense pors. Provo el pas, agafo amb la mà dreta una presa bona i amb l’esquerra un immens bolo molt romo i ple de magnesi, pujo els peus i miro que hi ha més amunt, no veig cap presa bona. Faig tres intents, se on he de agafar-me però tinc la sensació que si deixo una mà volaré.
Ja una mica petada de braços li dic a l’Esther que treure els estreps, començo a descordar la motxilla mentres penso… però que estàs fent Núria? ja et rendeixes? sense ni haver provat el pas? sense ni haver intentat deixar alguna mà per agafar una alta presa més amunt? que no veus que després te’n penediràs? aquest cop no em deixo portar per l’opció fàcil i decideixo tornar-ho a provar, aquest cop de veritat, intentant fer el pas. Em quedo com abans amb la mà esquerra a l’enorme presa roma i la dreta a la bona, no sé quina mà vaig moure primer però el que si sé és que el pas va sortir! em vaig treure el 6a sense penjar-me de la corda ni caure :D quina alegria! després d’aquest pas la via efectivament es tornava una passejada i en un no res ja era dalt.
Intentant fer els passos de 6a. Autor: Esther
Jo vaig muntar reunió a la creu, i quan ja estava assegurant a l’Esther i veia com pujava vaig veure que hi havia una reunió amb anelles, no la vaig veure :P La R esta una mica abans d’arribar a la creu.
Foto de cordada dalt del Gorro Frigi
Conclusió: la via m’ha agradat, ha estat una via on he pogut descansar de coco, no m’he hagut de preocupar per les assegurances i he pogut escalar super tranquil·la. El passet de 6a li ha donat una mica de vida a la via que fins aleshores era bastant facileta.
Podeu trobar més informació a la web Escalatroncs, ressenya treta d’aquesta web.
Després de la triomfada de la Stromberg, ens animem a fer una altra a la Magdalena Inferior, jo portava la ressenya de la Rantaplan però com que l’Esther ja l’havia fet decidim tirar del llibre de Gorros i buscar-ne una altra. Al final vam acabar fent una via que just començava a dalt de les escales, no sé quina era i tampoc importa massa, ens va deixar bastant indiferents i decepcionades. Menys mal del bon gust de boca de la Stromberg :)
L’Esther pujant el primer llarg de la segona
via que vam fer i que no sé el nom
Via de l’Adrià, 165m V. Gorro Frigi
Aquest passat diumenge vam anar el CB i jo a Gorros a fer via llarga, després de donar-hi unes quantes voltes vam triar la via de l’Adrià, una via de grau màxim V i de 5 llargs. Per el CB pujar al Gorro Frigi era un objectiu que feia temps que volia assolir. Vam mirar la via des de baix i tenia bona pinta, el sostret no semblava que hagués de ser punyetero.
El Gorro Frigi. Autor CrazyBanana
L1, 35m IV
El CB va començar amb el primer llarg, la primera xapa estava molt amunt però fins allà era una passejada. La roca era bona. Quan em va tocar pujar a mi vaig anar mirant la col·locació de les xapes, a mi em tocaria fer el segon llarg. En el primer llarg ja em vaig donar compte de que les xapes allunyaven a part de que eren petites i tenien un color que costava molt de distingir de la roca.
En CB en el L1,no sé si començava per aquí,
però es on nosaltres vam veure xapes.
L2, 35m IV
Aquest em va tocar a mi, vaig anar pujant, em vaig ”queixar” de que les xapes no estaven a tocar precisament, però vaig seguir pujant, vaig arribar a la tercera (diria) xapa i vaig mirar on estava la quarta, tinc com a norma (almenys de moment, que just començo amb les vies llargues) de que si no veig la xapa següent no continuo pujant. Vaig mirar i mirar i no la veia, de cop la por es va començar a apoderar del meu coco, els records del passat més de juliol van tornar, tot i que sempre els he tingut molt presents, no podia pujar, el coco no donava de si, allò per mi ja no era difrutar, era un patir, al final vaig decidir baixar i que el CB continues amb el llarg. Ell va pujar fins on jo m’havia quedat, es va moure una mica a l’esquerra fins que li va semblar veure la xapa, va pujar cap amunt i efectivament allà estava, però estava a prendre pel cul (perdó l’expressió). Mentres en CB anava fent el llarg vaig estar pensant, vaig sentir que havia fracasat, però en part estava convençuda de que havia pres la decisió correcta, en cap moment no me’n vaig penedir de no haver continuat.
L3, 35m V
Li vaig comentar al CB que jo no volia fer més de primera durant aquella ascensió. El CrazyBanana es va currar aquest llarg de primer. Tenia un petit sostre però amb bones preses. En aquest llarg les xapes ja estaven col·locades més a prop una de l’altra. Quan el vaig fer jo vaig poder notar que el sostre no era el pas delicat, el passet estava abans d’arribar-hi, la via es tornava fina i amb preses més petites. Per passar el sostre em vaig acollonir una mica i fins i tot li vaig demanr al CB que em portes ben pillada. Quan vaig arribar a la R, li vaig dir al CB “cuesta de creer eh Lori como estoy subiendo la via” y la seva resposta va ser afirmativa, aquella no era jo… tota la meva valentia s’havia esfumat.
L4, 30m IV
Menys mal, llarg de menys grau, jo ja portava el dia girat i fins i tot fent passos de IV ja no estava tranquil·la, tenia un mal rotllo al cos… Aquest llarg seguia la tònica dels anteriors, les xapes tornaven a allunyar.
L5, 30m III
El llarg més fàcil i com no amb menys xapes que a la resta. Es fa molt bé eh però… I finalitzat aquest llarg per fi vaig tornar a veure el sol! quines ganes tenia, més que cap altra cosa.
En CB en el últim llarg
Assegurant al CB des de la R4
Avui, dimarts, encara no me’n penedeixo d’haver-me fet enrere. No estava preparada per aquell tipus de via, potser dintre d’uns mesos o la pròxima temporada ja no m’afectara tant que les xapes allunyin, però ara per ara per mi no val la pena fer (de primera) una via d’aquesta mena. Aquesta crònica ha sortit una mica negativa, no puc dir que la via sigui maca però tampoc puc dir que sigui lletja.
Foto de grup dalt del Gorro Frigi
Més informació de la via a la web Escalatroncs.
Ressenya de la web Escalatroncs
Nom: Núria
