Integral Senda dels Àngels, 120m V+/Ae
Dissabte, el Sergio i jo ens enfilem a l’Integral Senda dels Àngels, una via que em va recomanar un bon amic, una via per disfrutar, una via ben equipada. Vam repartir els llargs. A mi em tocava el primer i el tercer. Al Sergio el segon i quart. A la web d’escalatroncs trobareu la descripció dels llargs.
Ressenya de la web Escalatroncs
Després en vam animar a fer una altra via, ja que no fèiem vies difícils, al menys que féssim metres. Vam fer la Gam de la Portella Petita, una via que ja havia fet un any enrere. El Sergio va fer el primer llarg on no va trobar cap assegurança, sabeu si hi ha alguna? perquè l’any passat jo tampoc vaig trobar cap diria… El segon llarg el vaig fer jo, sortideta de 6a de bombo, xulo xulo, el vaig poder fer sense estreps. I el tercer llarg novament per el Sergio, un 6a+, en aquest tots dos vam haver de treure els pedals. Descripció dels llargs a la web d’escalatroncs.
Ressenya de la web Escalatroncs
Vaig poder notar que he perdut la tècnica montserratina, he perdut el costum al conglomerat. Suposo que el pròxim cap de setmana hi tornaré a veure si li vaig pillant altre vegada el tranquillo que li tenia abans de la lesió, recordo que m’encantava Montserrat i que se’m donava molt bé.
Foto de cordada
M’agradaria aquest mes poder fer la Aresta Gam del Bisbe, perquè enganyar-me… el que no sé és si estic preparada, crec que potser si dediques aquest pròxim cap de setmana a fer una mica d’esportiva i via llarga de més ambient que les d’aquest finde, potser llavors si que m’hi podria posar, però ja veurem… amb la calma Núria…
Ven-Suri-Ven, 140m 6a (V+/A0)
- 1ª ascensió: Jaume Cerdà i J. Riera. 25 de maig del 1958
- Orientació: oest
- Horari: 2h.-3h.
- Material: algun friend i plaqueta recuperable
- Equipament: bàsicament pitons i parabolts a les reunions
- Aproximació: des de Can Massana aprenem el camí ample que porta al refugi de Vicenç Barbé. Agafem el desviament del refugi i un cop en ell als pocs metres ens tornem a desviar cap a l’esquerra per un caminet que puja recte amunt fins l’inici de la via.
- Descens: farem un ràpel des de l’agulla cap a la banda sud-est. Agafarem el camí en direcció a l dreta seguint el camí marcat de color vermell.
Aquest diumenge amb l’Esther anem a fer una via de les clàssiques a Montserrat, concretament a Agulles. Un amic me la va recomanar i l’Esther la tenia pendent de l’any passat.
Com que no hem matinat (jo no tenia ganes) a peu de via ja veiem que portem dues cordades per davant, tot i així ens hi fiquem, saltant-nos una de les primeres normes de seguretat apreses el finde passat… malament!
Ll1, 25m IV
L’Esther comença amb aquest llarg, un diedre desequipat però fàcil de protegir amb els friends que portem. La roca de l’entrada te un pel de sorra. Un cop superat el diedre, segueix fent un flanqueig a l’esquerra molt fàcil on anem trobant alzines on llaçar unes quantes bagues. La reunió la muntem en una alzina just on acaba el “bosc” i comença el segon llarg, hi ha un corda amb una anella.
Ll2, 35m V/V+
Per a nosaltres el millor llarg de la via, em va tocar fer-lo a mi. Aquest llarg és un diedre minat de pitons, però no esta de més col·locar algun friend per si de cas algun pitó saltes. Els primers metres del llargs son fàcils tot i que la roca esta força sobada, costa agafar confiança. La part difícil la trobem a meitat del llarg, on la inclinació augmenta. Hi ha un passet, i el fet de que estigui equipat amb pitons, que la roca estigui sobada i que algun canto es trenqui al nostre pas, no ajuda… però ei! que es fa sense problemes eh! reunió equipada amb parabolts.
Segon llarg
L’Esther pujant el segon llarg
Comodissima R2
Ll3, 30m 6a o V/A0
Aquest llarg per l’Esther, el marquen de 6a però es pot acerar, deixant-lo de V/V+. El llarg surt per l’esquerra per agafar un diedre vertical i amb bona fissura. Esta ben equipat, diria que l’Esther tot i aixi va col·locar alguna cosa. Jo el vaig provar en lliure i va sortir, hi havien dos pasos (suposo que el 6a) com de bavaresa, vaig difrutar! reunió amb parabolts.
L’Esther en el tercer llarg
Tercer llarg
Ll4, 45m IV+
Uf quins nervis! tot i ser un llarg de IV+, es tot de xemeneia i les xemeneies no se’m donen bé a mi! i per el que hem llegit a la ressenya no hi ha res d’equipament, només un buril al començament del llarg, i no esta massa a tocar. Arribar al primer buril és fàcil tot i que te un passet, com quedava un pel amunt vaig aprofitar per col·locar algun friend i vaig fer un A0 del buril. Passat el spit, la xemeneia es va fent estreta, hi han un munt de sabines i arbres… amb raó esta desequipat, caldrà portar unes quantes bagues perquè serà l’únic assegurament que tindrem. El llarg es fa molt bé. La sortida del llarg és l’únic que no em va agradar, quan arribem a dalt de la xemeneia, veiem que es comença a fer massa estreta per el nostre pas, haurem de pujar a sobre de l’arbre (l’últim arbre) i anar 1 o 2 metres a la dreta i pujar amunt per on els bolos siguin més grans. Son uns metres fàcils, però no estan protegits. D’aquí ja sortim a l’abantcim de l’agulla on farem reunió a una alzina.
Entrada del quart llarg
Quart llarg
Ll5, 5m III
Només 5 metres ens conduiran a dalt l’agulla on trobarem la instal·lació de ràpel.
Tranquil·litat i moments per pensar…
Ressenya de la via
Gam, 100m 6a+ o V/A0 (Portella Petita. Montserrat)
Avui li proposo a la Núria fer la Gam, una via que feia temps que tenia ganes de fer.
Les dues Núries a la Gam. Autor: Marc
L1, 35m, III
El primer llarg no te cap assegurança, només en vaig veure una 2 metres per sobre del peu de via. És un llarg molt fàcil i que es fa sense problemes, només cal tenir una mica de coco. La roca la vaig trobar bona.
L2, 25m, 6a
A sota a peu de via hi ha expectació, tenim en Marsi, l’Alex, el Subi i el David, diria que estan esperant a veure com surt el 6a, ufff quina pressió! quina sortideta de reunió, no els prometo res i va! m’hi poso! Vaig mirant com fer-ho, tinc dubtes de si aconseguiré pujar, després de pujar una mica i desgrimpar un parell de cops, sembla que he trobat com fer el pas, esta tot molt ben assegurat així que tiro amunt i surt net! buuuaaa que bé, m’he tret un 6a de via llarga, no estem tant malament sembla :) Passat el pas va disminuint la dificultat passant a ser un IV facilet de fer.
L3, 40m, 6a+
Amb el subidón de la sortida de l’anterior R tinc prous ànims com per provar aquest, de lluny semblava més fàcil que l’anterior sortida de la R1 però a la que m’hi poso me’n adono que és un pel més complicat. Ho provo varis cops i no surt, al final em decideixo per pujar amb les bagues de les cintes, que hi farem, potser un 6a+ de via llarga és massa de moment. Passada aquesta sortida el llarg es torna més fàcil però cal dir que les assegurances allunyen i no hi han masses.
Jo a la R2 i la Núria pujant el segon larg.
Autor: Marc
Intentant superar la sortida de la R2.
Autor: Marc
Els nois van passar un bon dia veient una cordada femenina a la Gam ;) Al acabar marxem cap a Gràcia que son les festes!
Podeu trobar més informació a la web Escalatroncs, la ressenya adjunta és d’aquesta web.
Agulles a Montserrat
La meva primera visita a Agulles. Havia vist varies fotos per internet i semblava un lloc guapo. Amb el Marcel la primera idea era anar al Pedraforca però el temps no estava massa clar així que ens vam decantar per Montserrat. La idea era fer dos o tres agulles.
Stephanie, 85m 6a
El Marcel fa fer el primer i segon llarg d’una tirada. Quan vaig arribar a la reunió vam xerrar de qui faria l’últim llarg, el més guapo, el 6a, el que tots dos desitjàvem fer :) i com que el Marcel havia començat la via em pertocava a mi :P bien!!! tenia ganes de provar-lo. Sense pensar-m’ho m’hi vaig posar, sabent que hi havien molts número de que voles, i no anava mal encaminada…
En Marcel en el primer llarg de la via Stephanie
Vaig pujar fins la quarta xapa, fins aquell moment tot perfecte, però ara venia lo bo, la paret es posa en desplom, tenia un munt de gent mirant, el Marcel, la cordada que anaven per la via de la dreta, més un grup de gent a peu de l’agulla que quedava a l’esquerra, molta gent que jo no vaig ni veure amb aquells ulls que tenia clavats en el 6a. Vaig decidir intentar-ho per la dreta, hi havia “bones” preses, vaig anar decidida cap amunt i ja vaig començar a notar que se’m obria la grapa… mirava amunt i no veia cap presa que em pogués salvar de la caiguda i al final volada!!! jajajajaa i com que això de volar ja li he perdut la por vaig provar-ho dos cops més, aquests sense caiguda eh, i vaig veure que el pas no sortiria i abans de pujar fent trampes (A0, Ae i coses per l’estil) vaig decidir baixar, treure la corda i deixar que el Marcel proves el llarg de primer. Ens van dir que el pas es feia per l’esquerra, cantó contrari per on jo ho havia provat. El crack del Marcel se’l va treure com si res! per l’esquerra, quina enveja, quina rabia, jo volia que em sortís… :_( em va fotre (i encara em fot) haver hagut de fer aquell llarg de segona però també és cert que passada mitja hora i amb els riures entre ell i jo tot se’m va passar :)
En Marcel en el 6a. Les cintes que hi han
posades son fins on jo vaig arribat.
Quan vaig pujar de segona vaig provar el pas per l’esquerra com havia fet el Marcel però no hi havia manera, al final vaig tornar a anar per la dreta i va anar perfecte, com canvia quan vas de primer i has de parar a la meitat del pas, agafar la cinta de l’arnes, posar-la a la xapa, agafar la corda i passar-la per la cinta… allò era massa per mi en aquell 6a de desplom v_v quina decepció :_(
Cara trista després d’haver pujat el 6a de segona.
Autor: Marcel
Nota: la via esta molt ben equipada i al llarg de 6a esta molt ben assegurat.
Ressenya treta dela web Ressenya.net
Om Mani Padme Hum, 100m V
Després anem a buscar una altra via, en decantem per aquesta, una via ben equipada i de grau assequible per mi, menys mal, sembla que al final podré escalar. El primer llarg el vaig fer jo, un simple IV, tenia masses ganes d’escalar com per esperar-me al segon llarg per anar de primera. El segon llarg el va fer el Marcel.
Jo en el primer llarg. Autor: Marcel
En Marcel acabant el primer llarg
En fi, un dia molt poc profitós per a mi en quan a escalada, em sembla que aquest 6a m’ha fet una petita llaga que cou i que penso fer desaparèixer. Com dic poc profitós en quant a escalada però va compensar en altres aspectes, si aquest diumenge vau sentir a dues persones que es pixaven de riure tot el dia, aquests érem nosaltres :) vaja dos ens hem ajuntat xD
Al baixar d’aquesta via per el ràpel que s’ha de fer i que surt pel cantó oposat de la via, un cop ja érem a terra vam veure un arbre que havia caigut i que havia començat a créxer cap amunt un altre cop, curiosa la imatge.
Nota: via equipada amb químics, no vaig trobar que allunyessin, tret d’algun pas.
A dalt: foto de cordada. A sota: foto de l’abre caigut.
Ressenya treta dela web Ressenya.net
Nom: Núria
