Colorantes permitidos, 170m 6b+. Montserrat
- Via: Colorantes permitidos
- Metres: 170m
- Dificultat: 6b+ (6a obligat)
- Zona: Elefantet, zona Monestir, Montserrat
- Equipament: via equipada amb parabolts. R2 equipada amb anelles diria.
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: sud-est
- Aproximació: des del Monestir pujarem per les escales que van cap a Sant Benet. Passat el pont farem un parell o tres de revolts i agafarem un petit corriol que surt a mà dreta i voreja la paret, ens porta fins a peu de via.
- Descens: des de l`última reunió (molt penjada) sortirem per dalt, flanquejarem a la dreta i anirem altre cop amunt fent grimpadetes fins arribar al cim de l’Elefantet. Des d’allà farem un ràpel que ens deixa a un coll, tornarem a fer alguna grimpadeta direcció nord fins anar a petar al camí que porta de nou al Monestir.
Ressenya treta del bloc Escalatroncs
Descripció de la via
Es tracta d’una via plaquera que transcórrer per roca de molt bona qualitat. Els llargs estan molt ben equipats amb parabolts i no ens caldrà res de material adicional. Els dos primer llargs es deixen fer bé, tot i que el primer te algun passet finet. En el tercer llarg vaig al·lucinar una mica, diuen que és 6b+ en lliure però la veritat no li vaig veure gens de color i no crec que sigui 6b+ (dit per mi i altres persones), son un parell o tres de passos molt durs i de bloqueig, per sort els parabolts estan prou junts i podrem pujar fent A0, si aneu fluixos de grau podeu portar una cinta llarga per fer-la servir d’estrep. I per mi el llarg més guapo i disfruton és el cinquè, una placa vertical de 6a+ ben protegida i que es deixa fer molt bé, on trobarem bona presa de mans i peus.
En definitiva, una via ideal per aquells dies en que la meteo esta inestable i busquem algu amb aproximació zero.
Comentar també que no m’ha agradat massa escalar tant a prop del Monestir, és un no parar de sorolls, entre les campanades, la gent… una mica desagradable.
Primer llarg
Pas dur del tercer llarg
Tercer llarg
Quart llarg
Cinquè llarg
Cinquè llarg
Reina Sánchez, 235m V+/Ae. Ganivet de Diables
- Via: Reina-Sánchez
- Metres: 235m
- Dificultat: V+/Ae obligat
- Zona: Ganivet de Diables, Montserrat
- Equipament: via semi-equipada amb parabolts, pitons, burils… Les reunions es troben equipades amb parabolts i anelles.
- Material: 18 cintes exprés, estreps (1), bagues petites per llaçar pitons, semàfor d’aliens i camalots fins el 3 (el camalot del 3 ens serà molt útil només per el quart llarg, tot i que és pot passar sense ell).
- Orientació: est
- Aproximació: deixarem el cotxe a Santa Cecilia. Des d’allà agafarem el camí de l’Arrel que porta cap al Monestir i va vorejant la paret. Un cop siguem just a sota del Ganivet de diables agafarem un corriol a mà dreta molt poc marcat que ens portarà fins a peu de via.
- Descens: farem un curt ràpel que ens deixarà a un coll, des d’allà seguim en sentit oest baixant per una canal fins que anirem a petar a la canal dels Avellaners que ens portarà fins al camí de l’Arrel.
Ressenya treta del bloc Escalatroncs
Recorregut aproximat de la via
Descripció de la via
Via molt maca que va resseguint una fissura des de peu de via fins al cim. Els quatre primers llargs es troben semi-equipats.
Tot i que mirant la ressenya sembla que hagi de ser una via “fàcil” degut als graus no massa alts que te, un cop siguem a la via veure qu els graus d’aquesta via no estan gens regalats, especialment en el tercer i quart llarg, més aviat al contrari, podríem pujar-los una mica i no passaria res. La roca és molt bona.
L1, IV- 20m
Aquest primer llarg es troba desequipat però es fàcil. Ull amb la roca que és una mica delicada. La reunió es troba equipada amb parabolts i anelles. Hi ha la possibilitat d’empalmar els dos primers llargs.
L2, V 25m
Llarg semi-equipat, ens serà útil el semàfor d’aliens per reforçar l’equipament i les bagues per llaçar els pitons.
Segon llarg
Segon llarg vist des de la R2
L3, V+ 25m
Per mi un dels millors llargs de la via. Llarg de diedre, atlètic, mantingut i semi-equipat. A l’entrada trobarem algun parabolt i algun pitó, però l’altra meitat del llarg fins la reunió esta net. Per aquest llarg agafar tota la metralla (aliens + camalots fins el 2, el del 3 no cal).
Tercer llarg
L4, V 30m
Aquest llarg es troba equipat només amb un pont de roca només sortir de la reunió i que queda força amunt i a continuació un parabolt. La resta de llarg esta net. En aquest llarg ens serà molt útil el camalot del 3. La pua d’aquest llarg és que s’escala millor per fora de la xemeneia però si volem anar equipant ens haurem d’anar col·locant una mica endins. El llarg no el vaig trobar fàcil.
Quart llarg
L5, V 35m
Llarg molt guapo de flanqueig i molt ben protegit (no cal posar material extra). Sortim de la reunió, ens currem un bon flanqueig i després tirem recte amunt per superar uns passos d’artificial. A continuació per terreny més fàcil anirem resseguirem la fissura equipada amb pitons fins a la reunió.
Cinquè llarg. Sortint de l’artifo
L6, 6a/Ae 30m
Sortim de la reunió recte amunt fins agafar la fissura que anirem resseguint fins la següent reunió. Aquí ens aniran bé les bagues per llaçar pitons.
Sizè llarg
L7, V/Ae 40m
Llarg completament equipat, jo no vaig col·locar res. Sortim de la reunió fent un flanqueig fàcil fins arribar als passos d’artificial que es fan molt bé. Després una mica més de flanqueig a l’esquerra i ja per terreny fàcil anirem resseguint la fissura fins la reunió.
Fent l’artifo del setè llarg
L8, II 30m
Llarg de mig grimpar i caminar fins a la instal·lació de ràpel.
Pirenaic, 150m V+/A1. Sant Benet. Montserrat
- Via: Pirenaic
- Metres: 150m
- Dificultat: V+/A1
- Zona: Roca Sant Benet (Montserrat)
- Equipament: via semiequipada amb pitons, espits i parabolts
- Material: 22 cintes exprés, útil semàfor d’aliens i friend de l’1, una plaqueta recuperable i alguna vaga petita per llaçar assegurances on no hi entren els mosquetons.
- Orientació: sud
- Aproximació: des del Monestir pugem per les escales fins al Pla de Santa Anna, aquí agafem el desviament cap a la dreta que porta al refugi de Sant Benet. Un cop allà agafem el camí que passa per la porta de pedra. Passats uns metres trobarem una bifurcació, nosaltres seguirem per el camí de la dreta. Passarem per sota d’uns desploms equipats i al cap d’uns metres agafarem un corriol a mà esquerra que puja fins a peu de via.
- Descens: un cop al cim buscarem un passa mà situat a orientació nord-oest. On acaba el passa mà hi ha dos parabolts amb una anella i units per una cadena. Farem un ràpel que ens deixara al coll. Baixarem per la canal en sentit sud, ens portarà fins a peu de l’elefant i seguirem el corrio, fins al refugi de Sant Benet i d’aquí al Monestir.
- Més informació al bloc Escalatroncs.
Ressenya treta del bloc Escalatroncs
L1, 15m V
El primer llarg fa un bon flanqueig a l’esquerra passant per sobre d’un arbre. En el llarg trobem només dos espits i un parabolt. Hi ha un bon pèndul si es cau.
L2, 30m V/A1
Els primers metres del llarg es fan en artificial, tot i que en lliure se li pot veure algu de color, diria que és 7a. Hi ha dos assegurances que allunyen bastant l’una de l’altra, per poder arribar-hi haurem de fer un pas d’A1, a nosaltres ens va anar bé el semàfor d’aliens. Seguim uns metres més d’artifo i la resta de llarg es pot fer en lliure.
L3, 25m V/Ae
El llarg s’inicia amb passos d’artificial, en el segon pas cal col·locar el peu al primer pedal de l’estrep per poder arribar a un bidit i poder xapar el següent parabolt, un pas una mica cabró. Després li seguim fent uns passos més d’artificial i ja podem seguir en lliure per placa per després entrar en una fissura ben equipada al principi però que mentes abans d’arribar a la reunió les assegurances allunyen bastant, jo vaig poder col·locar el camalot de l’1.
L4, 20m V+
En aquest llarg la roca esta una mica trencada, però el llarg es troba ben equipat. A l’arribada de la reunió les assegurances tornen a allunyar.
L5, 25m IV+
Des de la reunió flanquejarem cap a la dreta fins a col·locar-nos a sota de la llasta per on pujarem. El llarg només te dos parabolts i el primer esta molt amunt, hi ha una mini fissura abans d’arribar-hi on podrem col·locar algun alien. El segon parabolt també allunya i després toca fer una petita bavaresa a pel, s’hi pot col·locar el camalot de l’1 i del 2.
L6, 30m IV-
Llarg fàcil però net. Hi ha alguna fissura on podrem col·locar algun friend o algun bolo on llaçar algun merlet, però no és gloria.
Els Replicants, 240m 6b (6a oblig.) Montserrat
- Via: Els Replicants
- Zona: Palleta (Montserrat)
- Dificultat: 6b
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 240 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts i algun pitó
- Material: 15 cintes expres, opcional joc de tascons petits/mitjans o friends petits
- Orientació: sud-est
- Aproximació: nosaltres vam anar fins al restaurant de la Vinya Nova, des d’allà seguim la pista fins a trobar a mà esquerra una zona on hi caben tres cotxes. Deixem el cotxe i continuem per la pista fins a trobar a mà esquerra un camí amb tres troncs de fusta per impedir el pas dels cotxes. Seguirem caminant per la canal de l’Artiga alta. Arribarem a una bifurcació, marcada amb una placa metàl·lica que posa via ferrada, nosaltres anirem a l’esquerra remuntant la canal fins a situar-nos a peu de paret de la Palleta. Un cop a peu de paret, la via comença una mica a l’esquerra, al costat de la via Dersu Uzala (aquesta via te el nom escrit a peu de via).
- Descens: un cop al cim anem a buscar l’última reunió de la via Dersu Uzala que va a la seva dreta i baixem rapelant per la via. Ull amb les cordes que no s’enganxin. Aniria bé conèixer una mica el recorregut d’aquesta via per trobar més fàcilment les instal·lacions de ràpel.
Ressenya de la via
Descripció de la via
La via Els Replicants, és una via equipada que transcórrer per una roca excel·lent al llargs dels seus 240 metres. En ella trobarem una mica de tot, un diedre atlètic però amb molt de canto, unes plaques molt maques i mantingudes que ens faran escalar ben concentrats, i una petita bavaresa al final de la via que ens deixarà amb un bon gust de boca.
Llàstima només del segon i cinquè llarg que li trenquen la continuïtat a la via i del descens que és una mica conyàs, però tot i així és una via recomanable en aquests mesos de fred on el sol ens tocarà durant tota l’ascensió.
L1, 50m 6a
Aquest primer llarg transcórrer per placa tombada amb excepció d’una petita panxeta. El llarg es troba ben equipat i podem fer-lo sense col·locar material extra.
L2, 45m V+
Sortida de la reunió amb una panxeta protegida amb un parabolt per després fer uns metres de placa fàcil tombada i a continuació uns metres caminant entre plantes.
L3, 25m 6b
Un dels millors llargs de la via, un diedre atlètic però amb molt de canto, potser podríem rebaixar una mica el grau i deixar-lo en 6a+ com a molt. Dins el diedre trobarem dos parabolts a l’entrada i dos a la sortida (la ressenya en marca un tercer que no hi és), en Marc va reforçar el llarg amb algun tasco mitjà. Després del diedre farem uns metres de placa molt guapa i ben protegida.
En Marc en el tercer llarg
L4, 40m 6b
Per mi el millor llarg de la via juntament amb l’anterior. Aquest es tracta d’una placa de 40 metres mantinguda, on ens farà escalar amb tot els sentits, i on trobarem algun passet una mica més picantó i un petit desplom amb bon canto.
Dues imatges del quart llarg
L5, 55m IV-
Aquest llarg no te cap misteri, sortim a l’esquerra fins a xapar el primer i únic parabolts i després a la dreta entre mig del “bosc” fins a trobar la R5.
L6, 40m 6a
Aquest llarg també no te desperdici. Tot un llarg de placa de roca excel·lent i amb bon canto, i amb un bon regal al final del llarg, on trobarem una mini bavaresa algu atlètica que ens farà gaudir de valent.
Los lunes al sol + Orgull Mapuche. Serrat d’en Muntaner
Aquest dissabte amb en Marc fem un parell d’escalades a Montserrat. A tots dos ens falten hores de son així triem vies equipades i per no preocupar-se de res. Triem Los lunes al sol i la Opera Mapuche, totes dues al Serrat d’en Muntaner.
Los lunes al sol, 90m 6b (6a oblig.)
Una via que ja tenia mirada de feia temps però que per el grau encara no m’hi havia volgut ficar, tenia decidit que el dia que m’hi fiques seria per fer-la en lliure, i el fet de que últimament vaig molt bé en esportiva fa que aquest cap de setmana si m’animi a provar-la.
La via esta totalment equipada i la roca és de primera menys a l’últim llarg que esta una mica trencada. No cal descriure els llargs ja que només es tracta de seguir la línia d’assegurances.
La ressenya adjunta és de la web Escalatroncs, on també hi trobareu més informació de cada un dels llargs de la via.
- Aproximació: entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu del Serrat. Resseguim el Serrat i l’Agulla del Frare de Baix fins que canviem de vessant. Seguim fins al peu de via.
- Descens: fem dos ràpels per la mateixa via, el primer de la R3 a la R1 i d’allà al terra.
- Orientació: oest
- Equipament: totalment equipada
Orgull Mapuche, 110m 6b (V oblig.)
Segona via del dia, es troba molt a prop de l’anterior, esta abans d’arribar a l’Agulla del Frare.
Nosaltres no entrem per el primer llarg que diu la ressenya, sinó per una placa una mica més a l’esquerra que li donen IV a l’entrada i 6a+ a dalt.
La via Orgull Mapuche també es troba totalment equipada. La segona tirada és la més maca de tota la via, un diedre amb entrada de 6b i que posteriorment va perdent dificultat, passant a 6a i V+ i al final ens col·locarem en una placa de 6a. Per aquest llarg caldrà portar dos cordinos o bagues primes si no volem xapar directament del cordino podrit dels dos pitons del llarg.
El tercer llarg te una sortida de bombo de 6a, crec que s’ha d’agafar una mica per l’esquerra perquè si es va recte és més de 6a segur.
L’orientació d’aquesta via és est.
Més informació a la web Escalatroncs.
Sánchez-Martínez, 290m 6a/Ae. Paret de Diables
Feia un any que anava darrera aquesta via.
Vam fer un primer intent just fa un any, però no va sortir bé, no vam matinar suficient i ens vam trobar amb una cordada al davant, no anaven massa ràpid i feien caure pedres, així que vam haver d’abandonar del primer llarg.
Aquesta vegada sabíem que també 5 persones més havien quedat per escalar la mateixa via i el mateix dia, així que sabent l’hora de quedada d’aquestes persones doncs nosaltres la vam avançar 30 minuts, i és així que a les 8:40h. del matí començàvem amb el primer llarg, amb tota la Paret de Diables per nosaltres soles (per l’Esther i per mi) i molt d’ambient amb la típica boira de la nord de Montserrat. Ressenya treta de la web Escalatroncs.
Material per fer la via: nosaltres vam passar amb un estrep cada una, semàfor d’aliens, camalots del 0.5, 0.75 i 1. El camalot del 2 i del 3 son opcionals tot i que el del 3 si el porteu segurament el col·locareu. I de tascons nosaltres portavem joc de petits i mitjans i només en vam col·locar un (mitjà) en tota la via.
L1, 35m 6a
El primer llarg és una mica desagradable d’escalar. La roca esta molt humida i sembla que hagis de patinar, per sort els primer metres del llarg (on esta el pas de 6a) estan molt ben protegit amb parabolts. Un cop acaben les assegurances fem un flanqueig a la dreta i pugem per la canal fins a trobar una instal·lació de burils a la paret de la dreta.
L2, 50m IV+
Llarg de xemeneia ampla on pujarem encastats. La roca també patina bastant degut al pas de l’aigua. He llegit comentaris de gent que es salta la reunió opcional i van directes a la R2 macada en aquesta ressenya adjunta, nosaltres no ho vam fer ja que les cordes fregaven bastant. Aquest llarg només te un parabolt i la reunió opcional (equipada per rapelar).
L3, 30m V
Llarg molt guapo de fissura. Primer l’agafem en horitzontal per sota i després comença a pujar vertical. En el llarg vam trobar algun cordino per assegurar-nos però es convenient reforçar la protecció amb algun friends. Els peus en aquest llarg patinen. Reunió amb anelles.
L4, 35m V/Ae
El llarg s’inicia per una fissura vertial amb un parabolt uns quants metres més amunt. Després la fissura tomba a l’esquerra on haurem de posar algun caxarro i després venen els passos artificial o 7a en lliure diria i per acabar uns passos de V per arribar a la reunió. Aquesta reunió esta equipada amb parabolts i anelles. Si volem abandonar la via aquest és la nostra última oportunitat.
Pujant el quart llarg
L5, 35m A1
I ja ens fiquem als sostres, aquest no tant impressionant com el segon però potser de dificultat més alta, ja que te dos passos d’A1, que jo vaig solucionar amb el semàfor d’aliens. Anirem trobant pitons i algun parabolt.
L6, 40m V+
Segon llarg de sostre, aquest si que impressiona, però no cal patir perquè esta ben protegit, això si amb pitons i algun parabolt.
L7, 20m 6a
Quin canvi, ara toca escalar en placa i a més la roca de molt bona qualitat. El llarg es troba molt ben equipat i deixarà que la nostra ment descansi. El llarg de 6a no el vaig trobar difícil, tot i que això és molt relatiu.
Vam tenir la sort de tenir un amic escalant la Gran Ilusió
al Cavall Bernat i ens va fer alguna fotografia.
Gràcies Toni!!!
L8, 20m 6a
Un altre llarg de 6a i vaig trobar que aquest era més fàcil que el primer. Esta també molt ben equipat.
L9, 25m V+
Llarg ben equipat, sobre roca excel·lent però amb un passet de V+ que es fa mirar.
L10, 45m III+
Últim llarg i serem al cim. Aquest llarg esta net en quant a equipament, però tenim alguna savina que podrem llaçar.
Més fotografies de la sortida aquí.
Ja som al cim de Diables per primera vegada!
Graffiti, 200m 6b+ (6a oblig.). Serrat dels Monjos
Aquest dissabte, aprofitant la baixada de temperatures, anem amb el Roger a la via Graffiti al Serrat dels Monjos, Montserrat.
Ressenya treta de la web Escalatroncs,
on també hi trobareu informació més detallada de la via.
De moment totes les vies que he fet per aquella zona son bastant iguals, algunes més maques que altres però molt semblants. Trams inicials amb roca força roma i de poc canto, però que a mesura que vas fent metres la roca es va tornant bona i amb cantells.
Fent una mica de resum…
L1, 35m V+
Com deia, primers metres de roca un pel roma, menys mal que la resta de via no és així. Aquest llarg és troba bastant equipat, vaig col·locar molt poca cosa, si es que vaig posar algu, no me’n recordo xD
L2, 45m V+
Aquí al roca ja millora molt. El passet de V+, molt ben protegit, és molt disfruton i te un canto d’escàndol a la part vertical!
L3, 25m 6a
Passet de 6a molt ben protegit i de mans finet fins que no tomba, la resta de llarg desequipat però fàcil. Llàstima que la part mantinguda del llarg no tingues més metres!
Inici del llarg
El Roger en el pas de 6a
L4, 25m 6a+
Podríem dir que aquest llarg és el millor de la via juntament amb el llarg de 6b+. Llastima que tingui algun peu sobat, però per sort és només un petit tram. Ull amb el que te que escalar de segon, que pot fer una bona volada, millor si es col·loca alguna assegurança entre la tercera i la quarta xapa, tot i que no sé si es pot col·locar algu, nosaltres no ho vam fer, i deu ni do la voladeta que hi havia. El llarg va sortir en lliure :)
L5, 25m V+
El passet del llarg esta a la xemeneia del final, però esta ben protegit.
L6, 30m V
Nosaltres no vam fer el llarg de 6b+ del tiron. Vam anar primer a la R6 de la Guateque i la vam muntar. Per fer la següent tirada de 6b+ hem de fer un flanqueig a l’esquerra que es fa mirar fins a col·locar-nos a la línia del llarg.
Diedre dek sisè llarg
L7, 25m 6b+
El dit abans. Vam sortir de la R6 de la Guateque, vam fer un flanqueig a l’esquerra fins a xapar el primer parabolt, llavors recte amunt per fer la placa de 6b+, un llarg guapissim! que es va currar el Roger i me’l va deixar gaudir a mi en tope-rope, un 6b+ finet, amb algun canto bo que ens deixa reposar en algun pas, amb bons peus en general, i un assegurança que allunya una mica, un molt xulo! i va sortir en lliure! :)
Sortint del 6b+, molt guapo!
Aquesta vegada anavem només amb una càmera i no hem pogut fer fotos que reflectissin bé tots els llargs de la via.
Gómez-Xalmet, 145m V/Ao o 6a. La Prenyada
Dissabte anem amb l’Esther a la via Gómez-Xalmet a la Prenyada, feia quasi dos anys que la teníem pendent. Fer la via va ser com treure’s una espineta que estava ben clavada, va ser una gran disfrutada, un retrobament després d’uns quants mesos de no escalar juntes, una molt bona escalada.
La via es troba practicament equipada, nosaltres la vam reforçar amb alguna baga per savines, algun friend mitja, el semafor d’aliens i algun tasco petit/mitja. La via esta orientada al sud.
L1, 30m V
La via s’inicia per un diedre que porta a dues alzines i d’allà entrem a la xemeneia que es troba bastant polida però molt ben assegurada, anirem seguint les assegurances per dins la xemeneia fins que cap al final ens farà canviar a la placa de l’esquerra i una mica més amunt trobarem la reunió.
Inici del primer llarg
Del primer llarg diuen que esta molt sobat i efectivament, esta ben polidet, però com que es puja en diedre i la paret de l’esquerra no esta gents polida, fa que el llarg es pugui escalar en lliure i bé, només vaig trobar un pas, quan deixes el diedre per posar-te a la placa de la dreta i veus que els peus estan super polits… allà si que no vaig evitar fer un A0, era molt temptador i més val estalviar-se la galeta. En aquest tram tant polit del primer llarg les assegurances estan molt juntes i es pot anar en A0 tot el tram.
L2, 30m V-
El segon llarg molt maco! una fissura d’inici a final amb dos parabolts i un clau i que haurem de reforçar amb bagues i friends i potser algun tasco, no recordo.
L’Esther en el segon llarg
L3, 35m V-
En el tercer llarg els primer metres estan una mica sobats però es fan bé i les assegurances que anem trobant ajuden molt. Es fa majoritariament per placa però a la banda dreta tenim la fisura que podrem anar reforçant. Des del final de la fissura fins a la reunió a l’alzina no hi ha cap assegurança.
Jo mateixa en el tercer llarg
L4, 25m IV
El quart llarg el vam fer a pel fins a la fissura, un cop allà vam poder col·locar algun friend. El flanqueig posterior te lo seu, bon ambientillo. Ens saltarem una primera reunió i seguirem una mica més fins a trobar-ne una altra.
Quart llarg
L5, 25m IV+
Llarg maco i facilet, una sortideta vertical de IV+ amb uns cantos d’escàndol i després una rampa de III molt facileta i en un pim pam estem al cim!
Inici cinquè llarg
Mas Brullet, 290m 6b+ o V+/A1 (MD). Serrat del Moro
- Via: Mas Brullet
- Metres: 290 m
- Dificultat: V+/A1 obligat
- Zona: Serrat del Moro, Montserrat
- Equipament: via semi-equipada amb espits, pitons i algun tac de fusta. Les reunions es troben equipades per rapelar excepcte la R4.
- Material: 16 cintes exprés, semàfor d’aliens, friends fins el 3, tascons i estreps i alguna baga per llaçar sabines.
- Orientació: est
- Aproximació: deixarem el cotxe a Santa Cecilia. Des d’allà creuem la carretera i agafarem un camí que ens porta fins al GR que va cap al Monestir i va vorejant la paret. El seguim uns metres fins que trobem un trebcall a mà dreta que després de pujar per uns ressalts, anirem a petar a peu de via.
- Descens: el descens un pel conyas. Hi ha l’opció de baixar per la mateixa via fent 5 ràpels o sinó per la canal de Sant Jeroni, fent 2 ràpels. Per baixar per Sant Jeroni, vam pujar (encordats) per la canal terrosa que queda davant nostre un cop som al cim. Llavors s’ha de trobar una fita penjada d’un arbre i buscar una instal·lació de ràpel que queda a la timba de la canal, ens va costar trobar-ho.
Ressenya treta del bloc Escalatroncs
Descripció de la via
Via molt maca que a diferencia de moltes altres de Montserrat, transcorrer per fisures, diedres i bavareses. La via es troba semi-equipada i es deixa equipar molt bé.
El primer llarg ja marca la tònica de la via i ens fa de filtre de les cordades que seguiran amunt, esta sobat però si puja bé. A destacar també el tercer llarg, amb un diedre fàcil però sense assegurances. També el setè llarg, una fissura que atacarem en bavaresa i després amb tècnica de diedre, molt molt guapo! per mi el llarg més “difícil”, pel fet de que és més atlètic que el primer de la via. I també destacar el vuitè llarg, una fissura que va de punta a punta del llarg, graduada a les ressenyes de 6b+ però que les males llengües li posen 6c, el llarg obscur de la via, entre aquelles dues grans parets… li dona un ambient especial…
Primer llarg de la via
Bavaresa del segon llarg
Setè llarg
El Roger davant del vuitè llarg
Picnic, 140m 6a. Serrat dels Monjos
Diumenge anem amb el Roger a fer la via Picnic al Serrat dels Monjos (Montserrat).
Tenim un bon dia, ni un núvol, temperatura no massa baixa i gens de vent.
- Via: Picnic
- Zona: Serrat dels Monjos (Montserrat)
- Orientació: sud
- Metres: 140m
- Dificultat: 6a (obligat)
- Equipament: semiequipada, espits i claus
- Material: cintes express, fissurers petits i mitjans (el del 3 pot anar bé, tot i que nosaltres vam passar sense), tascons i alguna baga per sabines
- Aproximació: deixem el cotxe a l’aparcament de les Coves de Salnitre. Pugem per les escalades fins que trobem un camí que surt a ma dreta. El camí va vorejant la paret, primer el Serrat de les Garrigoses i després el Serrat dels Monjos. Un cop ens trobem just davant la via, pujarem recte amunt per un camí poc marcat fins a peu de via.
- Descens: després de l’última reunió, flanquejarem a la dreta i d’alla seguirem el camí estret que va cap avall fins a trobar una instal·lació de ràpel (45m), que ens deixarà al camí que hem agafat d’anada.
Ressenya treta de la web escalatroncs
L1, V 40m (2 espits i 3 claus)
Primer llarg quasi tot de diedre poc equipat però fácil de protegir. Un cop s’acaba el diedre seguirem per una placa en tendència a la dreta fins a la reunió de 2 espits.
Primer llarg de la via
L2, V- 30m (3 espits)
Llarg de placa. Surts de la reunió amb tendència a la dreta per col·locar-te a la placa. Just on comença la placa tenim opció de col·locar algun fissurer a la llastra que tenim a l’esquerra, i uns metres més amunt el camelot del 3, però l’escalada va més per la dreta seguint la línia d’espits, i no hi ha opció d’anar-se auto-protegint. Les assegurances allunyen bastant. Un cop xapat el tercer espit anirem cap a l’esquerra sobre una lleixa, on trobar-me la reunió, equipada amb un pitó i un espit.
Placa del segon llarg
L3, 6a/6a+ 25m (4 claus i 1 espit)
El llarg comença amb un diedre, des de la reunió podrem veure el primer clau. Sortirem una mica del diedre per la dreta, i seguirem amunt fins a col·locar-nos sota el pas de 6a, equipat amb un espit. Aquest 6a podria ser perfectamente 6a+, és dur. Un cop superat el pas arribem a la reunió sense problemes.
Tercer llarg
L4, IV 45m (1 clau i 1 pont de roca)
Llarg fàcil però amb poques assegurances, només un pont de roca i un clau just on acaba la rampa que agafem al sortir de la reunió. Els primer metres de sortida de la reunió fins al primer clau son difícils (jo només vaig poder posar un alien) de protegir, després del clau fem un flanqueig a l’esquerra i ja trobem fissures on es pot col·locar algu. Des de la reunió flanquejarem cap a la dreta i seguirem el corriol que ens portara fins a un ràpel que dona al camí que voreja les parets.
Quart llarg
Una bona escalada amb molt bona companyia
(en aquesta foto no es veu la via)
Fotografia d’un tram del camí d’aproximació
Guateque, 200m 6a (V+ oblig.) Serrat dels Monjos
Temperatures ben baixes, pròpies ja d’hivern, tot i així el Marcel i jo anem a fer via llarga a Montserrat. Al pàrquing hi han 3 cordades més, totes elles buscant el sol de la cara sud de Montserrat. A les 10 del matí al pàrquing teniem una temperatura de 0ºC a l’ombra.
- Via: Guateque
- Zona: Serrat dels Monjos (Montserrat)
- Orientació: sud
- Metres: 200m
- Dificultat: 6a (V+ obligat)
- Equipament: semiequipada, espits i claus
- Material: cintes express, joc de friends (fins al 2), tascons (números petits) i alguna baga per sabines
- Aproximació: deixem el cotxe a l’aparcament de les Coves de Salnitre. Pugem per les escalades fins que trobem un camí que surt a ma dreta. El camí va vorejant la paret, primer el Serrat de les Garrigoses i després el Serrat dels Monjos. Un cop ens trobem just davant la via, pujarem recte amunt per un camí poc marcat fins a peu de via.
- Descens: després de l’última reunió, farem un flanqueig a la dreta fins a torbar una instal·lació de ràpel. Farem un ràpel de 45metres. Seguirem el camí estret que va cap avall fins a trobar una altra instal·lació amb un altre ràpel de 45m, que ens deixara al camí que hem agafat d’anada.
Ressenya treta de la web d’Escalatroncs,
on també trobarem una bona descripció de cadascún
dels llargs de la via
L1, V 45m
En aquest llarg trobarem dos espits i un clau. En general és pot anar protegint, tot i que vaih haver de fer alguns metres sense poder posar res.
Entrada del primer llarg
Autor: Marcel
Ull amb l’entrada d’aquest primer llarg. Just a peu de via veurem una assegurança a mà esquerra, no anirem cap a ella, ja que la nostra via se’n va cap a la dreta.
L2, IV+ 40m
En quan a equipament aquest llarg igual que l’anterior, dos espits i un clau, però diria que es podia protegir millor que l’anterior.
Segon llarg de la via
L3, V 10m
Llarg una mica rarot. Sortida de la reunió cap a l’esquerra per llaçar una baga a la savina. Pugem sobre la gran lleixa on trobem un espit. Continuem flanquejant cap a la dreta fins a trobar la reunió, que queda una mica amagada a la dreta. En aquest llarg no pugeu recte amunt, que sinó us saltareu la reunió com em va passara mi :P
La gran lleixa del tercer llarg
Autor: Marcel
L4, 6a 35m
En aquest llarg dos claus i dos espits. Si que posa que és un llarg de 6a (nomes dos passos), però jo potser no el posaria de 6a, si anem 1 metre per la dreta es queda amb un V+ apretat.
Quart llarg de la via
L5, V 30m
Aquí hi ha una corda fixa per passar a l’altra cantó on trobarem una reunió de dos esptis. un cop fetala eunió seguirem recta amunt, primer per una placa i després per un diedre fàcil de protegit. A la sortida del diedre anirem cap a la dreta on trobarem la reunió.
El Marcel en el diedre del final del llarg
Arribant la reunió
Auotr: Marcel
L6, 6a 30m
Llarg equipat amb un clau, tres espits i un pont de roca. El clau el trobem just a la sortida de la reunió, queda amagat per la petita lleixa de sobra. Els espits estan en el pas de 6a (ben protegit), que tot i ser més difícil que l’anterior 6a de la via, no és obligat, després dels espits hi ha un pont de roa. Un cop muntem reunió, haurem de fer un flanqueig a la dreta per anar a trobar la instal·lació de ràpel.
El Marcel arribant a la última reunió
… i una foto ben xula que em van fer
Tot i les baixes temperatures vam escalar prou bé. Quan ja etsavem acabant la via va començar a bufar vent i llavors si que es notava la rasca, però per sort ja acabavem! La Guateque és una via que esta bé per aquests dies d’hivern, en que s’ha de mirar molt on et poses a escalar.
Son de la llarga, 120m 6b/Ae (V+ oblig.)
Dimarts amb la pujada de temperatures el Roger, l’Irene i jo ens animem per fer una escalada a Montserrat. La via escollida és Son de la llarga al pollegó este, a Vinya Nova.
- Via: Son de llarga
- Zona: Pollegó Est (Montserrat)
- Orientació: est
- Metres: 120m
- Dificultat: 6b/ae (V+ obligat)
- Equipament: parabolts, espits i pitons
- Material: cintes express, estreps, friends (petits/mitjans)
- Aproximació: anirem direcció el restaurant de Vinya Nova, seguirem la pista passant-lo de llarg, a ma dreta tenim una reixa de color verd. Un cop s’acaba la reixa a mà esquerra veurem una pista, la seguim uns metres i aparquem el cotxe. Seguirem la pista a peu fins a una clariana que creuarem. Veurem una fita i un camí estret que tira canal amunt portant-nos alPollego Est. Farem un flanqueig a la dreta desgrimpant uns metres i entrant a una nova canal que pujarem fins arribar a peu de via.
- Descens: es rapela per la mateixa via, es poden empalmar i fer ràpel de la R4 a la R2 i de la R2 a terra. Aconsello fer ràpels de la R4 a la R3, de la R3 a la R2, i d’aquí ja a terra.
Ressenya treta de la web Escalatroncs
L1, 20m III-IV
És una rampa assegurada amb tres parabolts. La dificultat no supera el IV.
El Roger en el primer llarg
Autor: Irene
El Roger a la R1. Vistes del segon llarg,
el magnific diedre de 6b
Autor: Irene
L2, 40m, 6b/Ae
Aquest llarg per mi, aquí comença el disfrute! tot equipat amb espits i primers passos d’Ae per col·locar-te just a sota el diedre de 6b i pensar… però on m’he ficat? em va impressionar, em va entrar el canguelis, diedre de 6b? però si jo sóc de placa jajajaja, m’hi vaig haver d’escarrassar. Vaig poder fer tot el llarg sense els estreps (menys els passos d’Ae clar), però vaig acabar fent algun A0 i un peu a una xapa, ho sento!!! però es que a la paret esquerra, per l’entrada del 6b no vaig trobar peus xD
Primers passos dels llarg, l’Ae.
Autor: Irene
En aquest llarg no cal col·locar res, tot i que teniu una bona fissura per posar alguna cosa per ajudar-vos a arribar a la següent xapa, però ja us dic, no és necessari.
Diedre del segon llarg
Autor: Irene
Sens dubte, un llarg guapissim, per caure’t la baba si el fas en lliure!
L3, 30m, V/V+
Llarg sense desperdici, molt guapo! Combinació de passos de fissura/diedre que va de la R1 a la R2. Aquest si que s’ha d’equipar, la primera assegurança és un pitó i més amunt un espit. No aniria malament portar el friend del 3 si us fa il·lusió posar-lo, però nosaltres vam passar sense. També hi ha una bona sabina per enllaçar-la.
L’Irene en el tercer llarg
L4, 30m V
Seguim la tònica, fissura força ampla combinada amb passos de diedre a l’inici, i que arriba fins gairebé al final del llarg on farem uns metres en placa.
El Roger en el quart llarg
En conclusió, una via molt guapa i disfrutona! més que recomanable!
15ª Concentració del GFTAC. Big wall a Montserrat
Nova concentració del GFTAC. Estava penant anar a Vilanova de Meià, però degut a la meteo decidim quedar-nos a Montserrat. Aquest cop toca aprendre tot el relacionat amb l’escalada de grans parets o el que coneixem com a big wall, i qui millor per ensenyar-nos’ho que la Silvia Vidal, una crack en aquest tipos d’escalada. També ens va acompanyar el Jorge (membre del EEA –Equipo Español de Alpinismo– que ja havia vingut a la passada concentració de Vilanova de Meià).
La idea inicial de la concentració era que algunes nois, les que més s’animessin, fessin un bivac a la paret de diables de Montserrat nord, portant en el petate tot lo necessari. Vist com estava el dia, que plovia i tot, vam decidir anara a la Cova d’en Solà i fer pràctiques de remuntar petates.
Fent pràctiques a la Cova d’en Solà
Autor: Mireia
Cap a les 15h. en Ferran va proposar dur a terme la idea de fer bivac, això si, a una altra paret. L’Irene tenia clarissim que ho volia fer i la Núria V., que encara no esta del tot recuperada de la seva passada lesió d’aquest estiu als Alps va haver de renunciar a la idea i vaig entrar jo en lloc d’ella.
Així que anem tots tres cap a Sant Benet, on hi ha una via no massa llarga amb una bauma a meitat de paret i equipada amb reunions. Deu ni do pujar les escales del Monestir amb el petate a l’esquena, molt incomode… L’Irene fa el primer llarg i el segon, i en aquest últim ens agafa la nit així que toca frontal i escalada nocturna, tot un ambient… i en una estona ja estem els tres instal·lats dins la bauma fent un bon sopar.
Autor: Irene
Passem una bona nit i al matí següent Montserrat ens regala unes imatges que no oblidaré. Amb l’orientació est de la via, veiem com neix un nou dia, amb un sol càlid tocant-nos la pell i un mar de núvols sobre Montserrat. En Ferran acompanya el moment tocant la seva amònica i dediquem una bona estona a no fer res, a gaudir del moment. En aquell moment vaig sentir que estaves amb nosaltres, segur que t’encantava tot allò.
Diumenge a les 8h. del matí
Autor: Ferran
Autor: Ferran
Autor: Ferran
Al dia següent vaig fer el tercer llarg de la via, l’últim. Vam aprofitar per fixar cordes i practicar el remuntar-les de diferents maneres. També vam haver de pujar el petate, que no va ser fàcil degut al traçat de la via.
Autor: Irene
Autor: Ferran
La resta de noies del grup van aprofitar el diumenge per fer practiques de petat en vies de la Vinya Nova, entre elles Terra de nòmedes, Richard in chains i Son de la llarga.
La Gloria a la via Terra de Nòmedes,
acompanyada de la Mireia i el Jorge
Autor: Mireia
La Laia al segon llarg de la via Son de la llarga,
acompanyada de la Núria Valles
Autor: Esther
L’Esther a la via Richard in chains,
acompanyada de la Montserrat i la Silvia Vidal
Va ser un cap de setmana molt profitós, on vam aprendre les eines bàsiques de l’escalada de grans parets i les vam poder posar en pràctica.
L’Aranya. Serrat de les Garrigoses
Diumenge vaig rebre una trucada de l’Irene, companya del GFTAC. Ella i l’Esther, altra companya, anaven dilluns a fer la via de l’aranya al Serrat de les Garrigoses a Montserrat. Vaig fer un cop d’ull a la ressenya i vaig apuntar-m’hi.
La via va recte amunt seguint el recorregut més lògic, passant per plaques, diedres i fissures, trobo que és l’encant de la via, la combinació d’aquestes tres tècniques.
És troba semiequipada, combina parabolts al primer llarg amb spits a la resta de la via. L’escalada no és massa complicada i la via es deixa fer molt bé.
- Via: l’Aranya
- Zona: Serrat de les Garrigoses (Montserrat)
- Orientació: sud
- Metres: 260m
- Dificultat: V+ (V obligat)
- Equipament: spits menys al primer llarg que son parabolts
- Material: 12 cintes express, joc de friends, tascons i bagues
- Aproximació: deixem el cotxe a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem les escales fins trobar un camí que trenca a mà dreta. El camí va vorejant la paret i ens portara just a peu de via, on esta escrit el nom.
- Descens: farem tres ràpels fins arribar ala feixa. Després caminarem en sentit oest fins a trobar-nos amb la canal principal del Serrat de les Garigoses. Baixarem per la canal fins que trobarem una instal·lació de ràpel. A nosaltres ens va resultar una mica lios el descens i trobar la instal·lació de ràpel. La vam trobar a la paret de l’esquerra en sentit baixada. Aquest ràpel ens deixara al mateix camí que hem agafat d’aproximació.
- Més informació: per a més informació visitar el bloc Escalatroncs, on trobareu la descripció de cada un dels llargs i algunes imatges més.
Ressenya treta de la web Escalatroncs
Inici de la via
Autor: Esther
Segon llarg, un dels més macos de la via
Autor: Esther
Segon llarg
Autor: Esther
Quart llarg (diria)
Autor: Esther
Sisè llarg, un dels més macos de la via
Autor: Esther
Últim llarg
Autor: Esther
Tram final de l’últim llarg
Autor: Esther
Aresta Gam, 230m 6c+ (V+/Ae oblig). El Bisbe
Per fi, després de dues setmana he fet l’Aresta Gam del Bisbe! amb el Xesco de company de cordada. Els que em llegiu i em coneixeu ja sabeu que la tenia posada entre cella i cella, ja vaig intentar fer-la la setmana passada però no va poder ser, així al veure la bona meteo que hi havia per aquest diumenge, no me’n vaig poder estar :P
Veureu algunes fotografies fetes des de fora la paret, ens les va fer en Joaquim, un senderiste que just passava per sota la via. Moltissimes gràcies Joaquim!
Com a resum, l’ascensió va anar de conya i la via increïble! quin ambient! 100% recomanable!
- Via: Aresta Gam (Bisbe)
- Metres: 230m
- Grau obligat: V+/Ae, en lliure 6c+
- Equipament: majoritariament parabolts i algun pito. Reunions de parabolts amb anelles.
- Material: 22 cintes expres i estreps (aliens opcionals)
- Horari: només de via 5 hores en cordada de dos
- Aproximació: des del pàrquing de Can Massana, agafem el Gr que va passant per la cara nord. Al cap d’una estona d’haver passat per la cadireta agafem el trencall a mà dreta. Arribarem a una bifurcació, agafarem el camí de mà esquerra que anirà vorejant la paret i un cop sota el Bisbe agafem el trencall que tira amunt. un cop a la paret anirem tres metres a la dreta i ja veurem un parabolt al inici de la via. (40 min aprox).
- Descens: fem un ràpel de 50 metres cap a la cara sud per anar a parar a un coll que es veu des de dalt. La instal·lació és força vella. Un vegada al coll seguim el camí cap a la dreta (tenint el bisbe a l’esquena) direcció a Can Massana. Anirem seguint les marques blaves fins que arribara un moment en que ens trobarem amb unes de blanques i que seguirem. Quan arribem a un coll ja no trobarem més marques blanques però seguirem per el camí de baixada fins arribar a la bifurcació per on hem passat a l’aproximació. Un cop allà anirem a mà esquerra direcció Can Massana desfent el camí d’anada per anar a parar altra vegada al GR (1h. aprox).
L1, IV+/V 40m
Començo jo amb l’ascensió. Escalem per una rampa de roca no massa bona i amb algun canto a punt de trencar-se. No dona massa confiança però si vas en compte es pot pujar bé i sense patir. Seguim per la fissura de l’esquerra amb un pas un pel punyetero abans d’arribar a la reunió al costat de la sabina. En aquest llarg vaig col·locar el camalot del 0,3 i un alien. Si es vol es pot passar sense col·locar res.
Primer llarg
L2, V/V+40m
Llarg per el Xesco, la roca continua sent dolenta però no es trenca tant. El llarg va per un diedre on trobem algun clau i a continuació parabolts. Arribem a una fissura on entrem una mica i després pugem cap amunt bens apretats. I un cop dalt trobem la reunió.
Segon llarg
L3, V+/6a 35m
Aquest llarg per mi, i quin llarg! es podria dir que és el més guapo de la via juntament amb el 5è. Llarg totalment equipat que transcórre per un diedre des de l’inici fins al final, increïble! i amb roca excel·lent!
Tercer llarg
L4, 6c+ o V+/Ae 35m
Aquest per el Xesco. Sortida de V recte amunt fins a xapar unes cordes i després en tendència a la dreta. L’artificial comença després d’haver fet el flanqueig a la dreta. Vam trobar que algunes assegurances allunyaven bastant, ens va portar feina l’artificial, en total una hora. Jo el vaig pujar sense treure els estreps, només amb fifi i braços així anava més ràpid.
(c) Joaquim M.
(c) Joaquim M.
(c) Joaquim M.
Quart llarg
L5, 6a+ 35m
Aquest llarg també per el Xesco ja que era el que quedava dels macos. Llarg de 6a+ de placa, de roca excel·lent i molt ben equipat. Se’l va veure disfrutar d’ell i li va sortir de conya! felicitats!
Cinquè llarg
L6, V 30m
Aquest per mi. Llarg molt ben assegurat i per disfrutar. Des de la reunió anirem en tendència a l’esquerra (ull no despistar-se! no aneu a buscar el pitó que hi ha a la dreta!) fent passos de IV+ i seguint la línia de parabolts fins arribar a un petit desplom on trobem un parabolt i després dos pitons, aquí esta el pas de V. És un desplom amb molt bon canto, no patiu! Un cop superat el desplom seguim trobant parabolts, tot es posa més fi però és fa molt bé.
Sisè llarg
L7, 6c o V/Ae 15m
Sortida en artificial per el Xesco. Aquí si que vam fer servir un estrep. Passat el tram es posa molt fàcil (ben equipat) i en un no res som al cim!
Foto de cordada
Integral Senda dels Àngels, 120m V+/Ae
Dissabte, el Sergio i jo ens enfilem a l’Integral Senda dels Àngels, una via que em va recomanar un bon amic, una via per disfrutar, una via ben equipada. Vam repartir els llargs. A mi em tocava el primer i el tercer. Al Sergio el segon i quart. A la web d’escalatroncs trobareu la descripció dels llargs.
Ressenya de la web Escalatroncs
Després en vam animar a fer una altra via, ja que no fèiem vies difícils, al menys que féssim metres. Vam fer la Gam de la Portella Petita, una via que ja havia fet un any enrere. El Sergio va fer el primer llarg on no va trobar cap assegurança, sabeu si hi ha alguna? perquè l’any passat jo tampoc vaig trobar cap diria… El segon llarg el vaig fer jo, sortideta de 6a de bombo, xulo xulo, el vaig poder fer sense estreps. I el tercer llarg novament per el Sergio, un 6a+, en aquest tots dos vam haver de treure els pedals. Descripció dels llargs a la web d’escalatroncs.
Ressenya de la web Escalatroncs
Vaig poder notar que he perdut la tècnica montserratina, he perdut el costum al conglomerat. Suposo que el pròxim cap de setmana hi tornaré a veure si li vaig pillant altre vegada el tranquillo que li tenia abans de la lesió, recordo que m’encantava Montserrat i que se’m donava molt bé.
Foto de cordada
M’agradaria aquest mes poder fer la Aresta Gam del Bisbe, perquè enganyar-me… el que no sé és si estic preparada, crec que potser si dediques aquest pròxim cap de setmana a fer una mica d’esportiva i via llarga de més ambient que les d’aquest finde, potser llavors si que m’hi podria posar, però ja veurem… amb la calma Núria…
Ven-Suri-Ven, 140m 6a (V+/A0)
- 1ª ascensió: Jaume Cerdà i J. Riera. 25 de maig del 1958
- Orientació: oest
- Horari: 2h.-3h.
- Material: algun friend i plaqueta recuperable
- Equipament: bàsicament pitons i parabolts a les reunions
- Aproximació: des de Can Massana aprenem el camí ample que porta al refugi de Vicenç Barbé. Agafem el desviament del refugi i un cop en ell als pocs metres ens tornem a desviar cap a l’esquerra per un caminet que puja recte amunt fins l’inici de la via.
- Descens: farem un ràpel des de l’agulla cap a la banda sud-est. Agafarem el camí en direcció a l dreta seguint el camí marcat de color vermell.
Aquest diumenge amb l’Esther anem a fer una via de les clàssiques a Montserrat, concretament a Agulles. Un amic me la va recomanar i l’Esther la tenia pendent de l’any passat.
Com que no hem matinat (jo no tenia ganes) a peu de via ja veiem que portem dues cordades per davant, tot i així ens hi fiquem, saltant-nos una de les primeres normes de seguretat apreses el finde passat… malament!
Ll1, 25m IV
L’Esther comença amb aquest llarg, un diedre desequipat però fàcil de protegir amb els friends que portem. La roca de l’entrada te un pel de sorra. Un cop superat el diedre, segueix fent un flanqueig a l’esquerra molt fàcil on anem trobant alzines on llaçar unes quantes bagues. La reunió la muntem en una alzina just on acaba el “bosc” i comença el segon llarg, hi ha un corda amb una anella.
Ll2, 35m V/V+
Per a nosaltres el millor llarg de la via, em va tocar fer-lo a mi. Aquest llarg és un diedre minat de pitons, però no esta de més col·locar algun friend per si de cas algun pitó saltes. Els primers metres del llargs son fàcils tot i que la roca esta força sobada, costa agafar confiança. La part difícil la trobem a meitat del llarg, on la inclinació augmenta. Hi ha un passet, i el fet de que estigui equipat amb pitons, que la roca estigui sobada i que algun canto es trenqui al nostre pas, no ajuda… però ei! que es fa sense problemes eh! reunió equipada amb parabolts.
Segon llarg
L’Esther pujant el segon llarg
Comodissima R2
Ll3, 30m 6a o V/A0
Aquest llarg per l’Esther, el marquen de 6a però es pot acerar, deixant-lo de V/V+. El llarg surt per l’esquerra per agafar un diedre vertical i amb bona fissura. Esta ben equipat, diria que l’Esther tot i aixi va col·locar alguna cosa. Jo el vaig provar en lliure i va sortir, hi havien dos pasos (suposo que el 6a) com de bavaresa, vaig difrutar! reunió amb parabolts.
L’Esther en el tercer llarg
Tercer llarg
Ll4, 45m IV+
Uf quins nervis! tot i ser un llarg de IV+, es tot de xemeneia i les xemeneies no se’m donen bé a mi! i per el que hem llegit a la ressenya no hi ha res d’equipament, només un buril al començament del llarg, i no esta massa a tocar. Arribar al primer buril és fàcil tot i que te un passet, com quedava un pel amunt vaig aprofitar per col·locar algun friend i vaig fer un A0 del buril. Passat el spit, la xemeneia es va fent estreta, hi han un munt de sabines i arbres… amb raó esta desequipat, caldrà portar unes quantes bagues perquè serà l’únic assegurament que tindrem. El llarg es fa molt bé. La sortida del llarg és l’únic que no em va agradar, quan arribem a dalt de la xemeneia, veiem que es comença a fer massa estreta per el nostre pas, haurem de pujar a sobre de l’arbre (l’últim arbre) i anar 1 o 2 metres a la dreta i pujar amunt per on els bolos siguin més grans. Son uns metres fàcils, però no estan protegits. D’aquí ja sortim a l’abantcim de l’agulla on farem reunió a una alzina.
Entrada del quart llarg
Quart llarg
Ll5, 5m III
Només 5 metres ens conduiran a dalt l’agulla on trobarem la instal·lació de ràpel.
Tranquil·litat i moments per pensar…
Ressenya de la via
Desirée, 210m 6a/Ae. Cavall Bernat
El passat dissabte 15 de maig, vaig anar amb l’Esther a fer la via Desirée, a pujar el Cavall Bernat per primera vegada, la segona per ella. Feia una dia esplèndid. Els llargs ja els portàvem repartits, jo faria, 1er, 3er, 5è i l’Esther la resta.
Ll 1, 45m V+/A0
Començo el primer llarg i quan sóc a la meitat me’n adono que no porto prous cintes, aquest llarg esta molt equipat, he d’anar baixant per recuperar cintes, i desrpés de fer algun pas en Ae i de baixar i pujar varis cops, arribo a la reunió.
Ll 2, 40m V+
L’Esther fa el segon llarg, comença amb una llastra molt guapa, facilet i difruton. Mentres l’Esther va fent aquest llarg i jo sóc a la R1 em començo a rallar, començo a pensar coses que no hauria de pensar, em comença a entrar por, por de que em passes alguna cosa, por de que l’escalada no acabes bé. L’Esther crida reunió i pujo el segon llarg de IV+, no els disfruto gens. Arribo a la reunió i li comento a l’Esther com estic, decideixo fer el següent llarg, el de 6a, xapo la primera cinta, m’hi penjo, veig 4 parabolts més, però no tinc ganes d’escalar, tinc por i si faig el llarg és per l’Esther, perquè per mi baixaríem, al final ella també s’acaba rallant i baixem de la via. Durant els ràpels quasi se’m cau l’aparell assegurador i el que si va caure va ser el cordino del machard, va quedar clar que l’opció de baixar era la millor.
Diumenge 23 de maig
Tenim la sortida d’autorrescats amb el GTAC. Per diumenge em de fer una via de la cara nord, jo no tinc clar que pugui escalar, no sé si estaré com el passat finde. Li comento a l’Esther que si al final escalo voldré fer la Desirée, per treure’m l’espina i superar aquella por. Ella em diu que la farà amb mi, per mi una gran alegria que vulgui repetir, em sorprèn la confiança que te en mi…
Diumenge vaig més tranquil·la, tinc el Ferran i l’Irene a la Punsola i la Montserrat i la Gloria a La Gran Ilusión, em sento molt acompanyada.
Ll 1, 45m V+/A0 i Ll 2, 40m V+
Aquesta vegada amb l’Esther canviem els dos primer llargs, ella farà el primer i jo el segon. Avui si que estic disfrutant! arribem a la R2, i ara toca el llarg de 6a, d’on ens vam baixar el finde passat, aquesta vegada ni m’ho penso, tinc ganes de fer-lo.
L’Esther en el primer llarg
Llastra del segon llarg, molt disfruton!
L’Esther pujant per el segon llarg.
Podem veure les altres dues cordades:
Irene amb Ferran i Gloria amb Montserrat.
Ll 3, 40m 6a
El llarg de 6a, al que li tenia tanta por, no tenia res! estava molt ben assegurat! i de 6a obligat res de res! allò si fas A0 passa a ser V o com a molt V+. Naturalment no el vaig encadenar, l’objectiu del dia era arribar dalt del Cavall Bernat. No tenia ganes de patir, m’era igual encadenar o no. Va resultar ser un 6a molt agradable de fer i fàcil. Vaig agafar alguna cinta per… no sé, per estar tranquil·la, per canviar algun peu… per no tenir tanta pressió. Físicament aquell llarg l’hagues pogut fer de sobres, però el coco deia que no.
Mirant-me el pas.
Un fotògraf ens va fer algunes fotos des de lluny, gràcies!
On som??? ;)
Ll 4, 45m Ae
Llarg d’Ae, l’Esther va difrutar amb aquest, en tenia moltes ganes… Al sostre es va trobar amb un pas una mica llarg que li va costar, però s’ho va treure de conya, és la crack d’artificial del grup. Jo vaig pujar de segona amb un únic estrep i va anar bé, no cal porta dos si vas de segon de cordada.
L’Esther disfrutant del quart llarg
Ll 5, 35m 6a
Aquest llarg si que és mes exigent que el tercer. El pas dificil esta a la sortida de la R, no sé ni si el vaig arribar a provar, em sembla que vaig passar directament a treure els estreps per fer el pas, el que deia, que no tenia ganes de patir… ja anirà tornant el coco poc a poc. La resta de llarg super guapo! una fisura ben equipada on no cal posar res. Recordo que a l’entrada de la fisura, em vaig acollonir, l’unic parabolt que veia estava a prendre pel sac! l’Esther em va dir que m’ho mires bé, que segur que hi havia pitó, i efectivament, en vaig veure un! i després me’n vaig trobar un altre! quina alegria! i per fi vaig arribar al parabolt. A partir d’aquí les preses començaven a fer-se grans, quin disfrute! quins bolos! :)
Cinquè llarg
L’Esther em va dir que muntes la reunió d’abans d’arribar al cim, però no me’n vaig poder estar i per 5 metres que quedaven vaig decidir tirar fins al cim, quan vaig veure la moreneta em vaig emocionar, havia aconseguit acabar la via, havia superat la por de la setmana passada :)
Foto al cim del Cavall Bernat
Ressenya treta de la web Escalatroncs
Gede, 155m V/A0 Ae1
Dissabte amb l’Irene anem cap a Montserrat a fer la Gede. La Mireia ens havia xerrat molt bé d’aquesta via. Fa un dia esplèndid, ni un núvol.
L1, 30m III+
La Irene comença amb el primer llarg, no hi ha cap assegurança però és fàcil.
L2, 15m V
Llarg maco amb fissura a la dreta. Tenia algu d’equipament i no sé si recoro bé, però diria que l’Irene va col·locar algun friend.
L3, 25m 6a o A0
Per mi el millor llarg de la via, tot i que m’esperava més d’ell. Transcórrer per una fissura amb algun tram de roca no massa bona. La fissura esta minada de pitons, fet que em va decepcionar, pensava que seria una fissura gairebé neta on m’inflaria a posar empotradors, però al final no va fer falta posar-ne cap. Em va anar bé porta una xapa recuperable per un cap de buril.
L4, 15m Ae1/IV
Sortida en artificial per passar a un tram fàcil de IV. Aquí el vent va començar a bufar molt fort i ens va estar empipant el resta de la via.
L5, 35m 6a o A0
Ara tocava una sortida de bloc de 6a, els passos de bloc no son lo meu i el fet de que fes tant de vent ja va fer que se’m gires el coco i la motivació va baixar en picat. Deien que la sortida es podia fer en A0 però no hi havia manera d’arribar a la primera assegurança, o era la segona? per sort és una fissura on els friends entren a caldo, en vaig col·locar dos i amb els estreps vaig poder sortir del pas. La resta de llarg es fa molt bé, diria que no hi ha cap assegurança, però si algunes sabines d’aquelles que és millor no caure.
L6, 30m IV
Llarg molt fàcil però va resultar ser el més difícil de fer. S’havia de fer un flanqueig cap a l’esquerra i amb el fort vent jo ja em veia volant uns quants metres, no hi havia ni una assegurança en tot el llarg i vaig haver d’anar parant quan feia les bufades fortes i enganxar-me el màxim a la roca perquè no se’m portés, realment vaig passar por aquí, en un IV!!!
La reunió la vaig muntar en una savina precària i em vaig haver d’estirar a terra perquè no em toques tant el vent. Per fer el descens l’Irene i jo ens arrossegàvem pel cim per que el vent no ens tires a baix.
Això que diuen que per baixar es desgrimpaper la banda oest no és cert, crec que el més convenient és fer un ràpel i no desgrimpar aquell tros, que si allà patines te’n vas a baix. Hi ha una instal·lació de ràpel.
Ressenya treta de la web Escalatroncs
98 Octanos, 140m 6a. Magdalena Superior
Aquest diumenge convenço al CrazyBanana per anar a fer la via 98 octanos a Montserrat. És una via de 4 llargs, tres d’ells de grau màxim IV+, però el tercer te una placa de 6a que fa molt bona pinta. Portem ja els llargs repartir del dia anterior, el CrazyBanana farà el primer i el quart, així jo escalfo motors en el segon llarg a veure si així surt millor el llarg de 6a.
Tenim sort, no hi ha ningú a la Magdalena, però a l’agulla del costat… el Gorro Frigi esta a petar! deuen haver 5 cordades escalant-lo i no es para de sentir la paraula pedra!
Cordades al Gorro Frigi.
Autor: CrazyBanana
L1, 45m III+
El Lori comença amb el primer llarg, un llarg de III+ grau amb gran quantitat de pàrabolts. És tant fàcil que el Lori decideix pujar amb bambes, sembla ser que els peus li fan mal i no te masses ganes de posar-se’ls.
En CrazyBanana en el primer llarg
L2, 40m IV+
Aquest llarg és per mi. És fàcilet (tant que el CrazyBanana el puja de segon amb bambes també!), te moltes assegurances i la roca és molt bona tot i que no m’acaba d’agradar la roca de les cares norts, és més fosca, però força adherent. Mentres vaig pujant vaig veient el següent llarg que em tocara fer, el 6a és veu molt guapo, no sé ben bé per on anirà, hi ha dues parts diferenciades, una molt més fàcil que va per l’esquerra i l’altra que puja recta i que desploma, espero que sigui la de l’esquerra.
Jo a la reunió del segon llarg
Autor: CrazyBanana
L3, 30m 6a
Efectivament i com era de suposar, el llarg va per l’esquerra, menys mal :) M’agafo totes les cintes que portem no sigui que me’n falti alguna i començo a pujar. L’entrada és fàcileta, et dona temps d’anar-te mentalitzant, poc a poc la paret es va posant recta. Vaig decidida cap amunt, sembla que vaig troban canto i a sobre és bo… poc a poc vaig notant que la pila se’m comença a acabar, busco preses i no en trobo, n’agafo algunes i noto que no son bones, no trobo la sortida i m’estic petant… ja no puc més i li dic al Lori que em pilli, necessito descansar. Quan ja estic penjada de la corda miro amunt i me’n adono que només em quedava una xapa per sortir del 6a! quina rabia! (és un dir perquè jo mai m’enfado i menys per aquestes coses :P) quina poca decisió! potser si hagues apurat m’el hauria tret… descanso una estona i torno a agafar aquelles preses que considerava dolents, i vaja, sembla que no eren tant dolentes, li foto una tibada i surto del pas, ja esta… s’ha acabat el llarg… he passat el 6a… potser algun altre dia faré una altra via de 6a i em sortira net, sembla que encara no toca…
El maquissim llarg de 6a.
Autor: CrazyBanana
El Lori te una mica de problemes per pujar, tot i que no fa servir els estreps, es nota que els braços li fan mal, al final, després de descansar una estona arriba a la reunió. Fem una pausa a la R abans de fer l’últim llarg.
Per l’equipament del llarg no patiu, el llarg esta molt ben equipat i les xapes estan molt a prop l’una de l’altra.
L4, 25m IV+
Aquest llarg li toca al CrazyBanana. És un llarg fàcil, potser te un passet però esta molt ben protegit.
Ressenya treta de la web Escalatroncs
Aresta Ribas, 300m 6a o V+/A0.Pollegó de la Vinya Nova
Aquest diumenge quedo amb l’Esther per anar a Montserrat, farem la via Aresta Ribas a la cara sud, es veu que ara no te prohibicions i l’Esther porta temps amb ganes de fer-la. També s’apunta la Raquel amb el seu amic Oscar.
La via
Estaria bé que us fes una descripció de cada llarg, i més tenenint en compte com va anar l’ascensió. En general la roca de la via estava molt trinxada, s’havia d’anar molt al lloro d’on t’agafaves perquè podria anar-se’n aball. El llarg de roca més bona va ser el del 6a, i tot i així, se’m va trencar una petita presa del peu. A part del mal estat de la roca, vam trobar que ens faltaven reunions, diria que dues de les que marcava la ressenya no les vam trobar i vam haver d’improvitzar.
En quan a equipament l’inici de la via estava correcte, les assegurances allunyaven i hi havia trams en que no et podies assegurar en res a no ser que et serveixi una sabina que es mou… L’últim llarg de la via i el mes caòtic, no sé si es que ens van liar de via o que però va ser horrors. No vam trobar la reunió que marca al costat esquerra de la sabina, vam continuar el llarg per l’esquerra fins arribar al cim, només hi havia un pàrabolt i una sabina i el fregament de els cordes era tant bestia que costava moltissim escalar. Aquest llarg em va tocar a mi, menys mal que la Raquel em va ajudar agafant la corda i passant-la per la cinta de la sabina i des de la R dalt l’agulla.
Resum d’alguns llargs
La meva cordada ens vam saltar el primer llarg de la via, es veu que només te dos pàrabolts i hi ha gent que considera que és el més difícil de la via. Aquest llarg s’escaqueja fent una grimpada per l’esquerra, on es va a petar a la R1.
Segon llarg de la via. Autor: Esther
L’Esther en el tercer llarg
En el cinquè llarg és on res quadrava, no vam trobar la reunió que marca a la dreta de la sabina i vam haver de muntar-ne una allà on es veu l’Oscar a la foto, unint la corda a una R que constava de tres pitons bells que ens quedaven a ma esquerra i una pàrabolt uns metres més a la dreta.
Caos en el cinquè llarg
La Raquel en el sisé llarg
A destacar de la via el llarg de 6a, per mi el més guapo amb diferencia. El llarg esta molt ben assegurat i te bon (petit clar) canto. Les dues primeres assegurances estan en un tram que desploma una mica (poc) i el pas diria que esta aquí, passar de la segona a la tercera assegurança, jo no ho vaig aconseguir i el vaig superar fent A0. Després del tercer pàrabolt la via ja tomba en dins i es torna més fàcil.
L’Oscar en el llarg de 6a. Autor: Esther
Us adjunto la ressenya que portavem nosaltres, no ens va servir de massa perquè algunes de les R no coincidien i l’últim llarg no tenim clar que estigui ben indicat.
Pel davant + Canaletes a la Panxa del Bisbe, 160m V+
Dissabte anem amb el CrazyBanana a Montserrat. La via escollida és una combinació de dues, comencem per la Pel davant i enllaçarem amb la Canaletes, grau màxim de la combinació V+, 160m. en total.
Quan som a peu de via em dono compte que aquest primer llarg de la via ja l’havia fet el dia de les proves de roca del GFTAC, així que li cedeixo al company.
La Panxa del Bisbe de perfil.
Autor: CrazyBanana
L1, 40m V+
És un llarg força mantingut amb un pas de V+ a l’entrada una mica punyetero, s’ha de mirar. Al CrazyBanana li va costar un pel, masses mesos sense escalar suposo. Aquest llarg és el millor de la via i esta ben assegurat. Hi ha una primera reunió precaria de la que passarem de llarg i la muntarem R a la següent que trobem.
El CrazyBanana en el pas de V+ del primer llarg
L2, 15m IV+
El segon llarg el faig jo. És un llarg fàcil i que es fa sense problemes. Alguna assegurança allunya però la roca és bona i dona seguretat.
L3, 50m V
Aquest llarg també me’l quedo jo, ja que el segon llarg només han estat 15 metres i el CrazyBanana ha fet el primer llarg de 40m (el millor). El passet de la via esta just a la sortida, un V que és supera sense problemes i que ens porta a l’entrada del diedre, molt maco i facilot. Despés el llarg passa a ser un III molt fàcil, llàstima que a partir de la sortida del diedre la via es torni tant fàcil, m’hauria agradat que hagues sigut mantinguda en IV o V. Jo la reunió la vaig muntar a un alzina, però quan ja el CrazyBanana va arribar a la R i ja sortia cap a la dreta per fer l’últim llarg, va topar-se amb una reunió, així quela va muntar, jo vaig anar fins on era ell i d’allà va sortir direcció al cim. No sé si la reunií es fa a l’alzina o en aquella segona que vam trobar, crec que és molt millor fer-la a reunió equipada que només es troba a uns metres a la dreta de l’alzina.
Diedre del tercer llarg
Autor: CrazyBanana
R3 a la drets de l’alzina.
Autor: CrazyBanana
L4, 55m, III
Que us he de dir? doncs que no te historia, és molt fàcil i amb poques assegurances. A dalt al cim hi han pàrabolts per muntar la reunió.
Les vistes des de dalt l’agulla maquíssimes, es veia el Cavall Bernat per un cantó i per l’altre el Gorro Frigi, la Magdalena sup. i inf., la Gorra Marinera… Sembla mentida però només vam veure 3 cordades en tota la zona!!! que teníeu por de pillar pluja la resta? el dia va ser brutal al final, algun núvol poc amenaçadort i ni una gota de pluja :)
Foto de cordada dalt la Panxa del Bisbe De fons el
Gorro Frigi, la Magdalena sup. i Inf. i la Gorra Marinera
Nota 1: si no teniu plaqueta recuperable no patiu, nosaltres no em portàvem i tampoc la vam fer servir.
Nota 2: Nosaltres com diu a la web d’Escalatroncs, ens vam saltar les reunions precàries i vam muntar les que marca a la ressenya com a bones.
Ressenya treta de la web Escalatroncs
Gam, 100m 6a+ o V/A0 (Portella Petita. Montserrat)
Avui li proposo a la Núria fer la Gam, una via que feia temps que tenia ganes de fer.
Les dues Núries a la Gam. Autor: Marc
L1, 35m, III
El primer llarg no te cap assegurança, només en vaig veure una 2 metres per sobre del peu de via. És un llarg molt fàcil i que es fa sense problemes, només cal tenir una mica de coco. La roca la vaig trobar bona.
L2, 25m, 6a
A sota a peu de via hi ha expectació, tenim en Marsi, l’Alex, el Subi i el David, diria que estan esperant a veure com surt el 6a, ufff quina pressió! quina sortideta de reunió, no els prometo res i va! m’hi poso! Vaig mirant com fer-ho, tinc dubtes de si aconseguiré pujar, després de pujar una mica i desgrimpar un parell de cops, sembla que he trobat com fer el pas, esta tot molt ben assegurat així que tiro amunt i surt net! buuuaaa que bé, m’he tret un 6a de via llarga, no estem tant malament sembla :) Passat el pas va disminuint la dificultat passant a ser un IV facilet de fer.
L3, 40m, 6a+
Amb el subidón de la sortida de l’anterior R tinc prous ànims com per provar aquest, de lluny semblava més fàcil que l’anterior sortida de la R1 però a la que m’hi poso me’n adono que és un pel més complicat. Ho provo varis cops i no surt, al final em decideixo per pujar amb les bagues de les cintes, que hi farem, potser un 6a+ de via llarga és massa de moment. Passada aquesta sortida el llarg es torna més fàcil però cal dir que les assegurances allunyen i no hi han masses.
Jo a la R2 i la Núria pujant el segon larg.
Autor: Marc
Intentant superar la sortida de la R2.
Autor: Marc
Els nois van passar un bon dia veient una cordada femenina a la Gam ;) Al acabar marxem cap a Gràcia que son les festes!
Podeu trobar més informació a la web Escalatroncs, la ressenya adjunta és d’aquesta web.
Nom: Núria
