Mutant World, 110m V.Garraf
Per fi avui porto a ma germana a fer via llarga juntament amb el CrazyBanana, potser ha estat massa agosarat tenint en compte que ella només ha escalat tres dies esportiva (a Montserrrat els tres) i mai havia fet via llarga, però al final se’n ha sortit prou bé.
Decidim fer la Mutant World al Pic del Martell, és una via de grau màxim V i amb reunions molt còmodes i bon calcari, potser una mica sobat al primer llarg però poca cosa.
De camí amb el cotxe amb el CrazyBanana ens repartim els llargs, i com no ell vol el segon, el millor, així que com que jo escalo més que ell perquè tinc més temps lliure li cedeixo amb cara de pena, i al final també li acabo cedint el tercer llarg! Sóc una figa flor! Quin poder de convicció, ja hem quedat que la pròxima vegada em toca a mi el millor llarg :P
L1, 40m V
Aquest llarg el faig jo, fa molt que no escalava en calcari i això es nota, tot i que el llarg esta equipat, les assegurances no estan a tocar i em costa confiar una mica en la roca, hi han alguna cantos una mica sobats, però hi ha molta i bona presa. En aquest llarg no cal col·locar res, hi han 8 pàrabolts, tot i així col·loco un fisurer per practicar. La reunió és comodíssima, equipada amb dos pàrabolts i quatre anelles.
Jo muntant el primer llarg.
Autor: CrazyBanana
La pobra Marta ha notat bé on éren els passos de V, sembla que encara li falta guanyar bastanta força als braços, li feia cosa penjar-se de l’arnes/corda, en part és normal, fins que no agafes confiança amb el material… i també he hagut de sentir alguna paraulota de la seva boca cap a mi però esta més que perdonada.
La Marta pujant el primer llarg.
Autor: CrazyBanana
L2, 40m V
Aquest llarg per el CrazyBanana, el millor llarg. L’inici és fàcil i esta desequipat, però la roca es deixa equipar molt bé. En aquest llarg només hem trobat un pitó abans de la placa de V i un pàrabolt al mig de la placa. El CrazyBanana ha utilitzat majoritariament fisurers petits/mitjans, un friend del 0,3 i ha fet dos ponts de roca diria. La placa es pot fer bé i te bones preses tant per peus com per mans. La R2 segueix la línia, es molt còmoda i esta ben equipada.
El CrazyBanana muntant el segon llarg
En aquest llarg també em tingut una mica de guassa amb la Marta, tot i que ja se la notava més solta pujant els IV’s en el V ha tingut més problemes, hem hagut de treure els estreps (menys mals que els portava) i em fet alguns apanyos inclosos A0, però al final ha aconseguit pujar :)
Foto de família a la R2
Autor: CrazyBanana
L3, 30m IV+
I aquest llarg també per el company, quina sort te avui, esta triomfant però això haurà d’acabar que jo també vull escalar. Aquest llarg és fàcil, el pas més difícil del llarg esta protegit amb un pàrabolt. Aquest pas també se li ha resistit a la Marta, la corda pujava recta quan la via havia d’anar cap a la dreta, he hagut de pujar jo primer, a ella l’hem penjat amb una cinta del pàrabolt, el CrazyBanana m’ha donat corda i l’hem desviat cap a la dreta, després d’aquest apanyo ja ha pogut pujar molt bé, fent invertits i tot!!! La R3 el CrazyBanana l’ha muntat amb un pàrabolts i un friend del 0,75.
El CrazyBanana muntant el tercer llarg
Ressenya Mutant World, és la via núm. 1
La noia dels ulls blaus, 85m, 6b+
Avui en Joan Carles, en Jordi i jo hem anat a fer via llarga al Pic del Martell (Garraf). La via escollida ha estat La noia dels ulls blaus, grau màxim de la via 6b+. Tela la canya que m’han fotut, al principi em pensava que em feien broma però que va! M’han fet copiar a mi i tot la ressenya en paper perquè m’anes fent a la idea xD
La via comença a 25 metres per sobre el terra. Per arribar-hi teniem la opció de pujar per un V+ o un 6a, hem pujat per la via Trempera matinal 6a (25mtrs) peròjo pensava que anavem per el V+. A la R de la Trempera matinal comença la nostra via, via de 3 llargs, L1 6b, L2 6b+ i L3 6a.
Comencem a trepar per la Trempera matinal, és un 6a que esta ben equipat, en Jordi va de primer i el fa com si res, tot i que es queixa del seu braç dret, es veu que aquest matí s’ha llevat i notava alguna molestial. Pujo jo a continuació i en Joan Carles després meu, deixant una mica de distancia. El Jordi m’havia deixat col·locat algun friend perquè jo vagi agafant confiança en ells. La via es fa bé, te bona roca i bones mans.
En Jordi muntant el 6a
Quan arribem a la reunió on era en Jordi a part de jo dir-li jolin amb el V+ i ell dir-me que és un 6a, també ens comenta que li han fet mal els braços, i li diu al Joan Carles que no pot anar més de primer i que en Joan Carles ens haura de muntar tot els llargs, ell no hi posa inconvenient.
L1 (15m 6b)
Ara toca el 6b, però aquest nomes té 15 metres, menys mal! Aquest 6b te un pas, però un cop fet la via ja es posa més fácil i les xapes están molt ben col·locades en quan a distancia. En Joan Carles la fa ben neta i sense problemes. Ja de pas comento que els 3 llargs que els va fer nets, quin crack estas fet!!!
En Joan Carles muntat el 6b
Ara em toca pujar a mi, li dic al Joan Carles que em porti ben tibadeta i faig el 6b sense trampetes (si mes no això em sembla recordar, uiii ara que hi penso, jo un 6b sense trampes??? raro.), i ja no parlem del Jordi… pa que… si en aquest tot li surt bé!!!
Jo rebent instruccions per fer el pas del 6b
Autor de les dues fotos: Jordi.
L2 (30m, 6b+)
Ara si que ve lo bo!!!! El tram del 6b+!! que ja podria ser igual de curt com el 6b… doncs no! fa 35 metres ni més ni menys i amb un sostre al final. Allàa la reunió (abans de començar) m’he començat a notar una mica de mareig i em sembla que era perquè a part d’estar amb la boca més seca que una pansa, ja veia el que em venia a sobre i mai millor dit, estava més pendent de com coi pujaria aquella placa que no pas en els 50 metres que tenia sota els meus peus, en cap moment durant l’ascensió de la via he pensat en l’alçada, bona senyal Núria, això comença a anar bé :D
En Joan Carles es posa els peus i vinga amunt. El Joan Carles comença amb el flanqueig obligat cap a l’esquerra i comença a pujar amunt. La via te bons cantos però requereix d’una mica força, massa per mi. Naturalment en Joan Carles l’ha fa perfecte, a meitat de via s’ha trobat un pas, que primer ha anat per la dreta ha posat la cinta i llavors ha vist que per allà no era, millor provar-ho per l’esquerra, ha desgrimpat i ha tornat a pujar per l’altra cantó.
En Joan Carles fent el 6b+
R? Doncs vinga ens toca a en Jordi i a mi. Començo jo, que sempre va bé saber que tens algú per sota teu. Pujo molt bé fins a la 5 xapa o li direm fins a sota del pas que requereix força. Allà miro i uffff vols dir que jo podré pujar per aquí??? com no sigui fent trampes… ho veig bastant cru. Novament li dic uns quants cops al Joan Carles que em porti tibadeta, aquest grau és superior a mi, jo no faig 6b!!! i menys 6b+ en via llarga, impossible!!! M’agafo en aquella babaresa, intento pujar i res els braços se’m cansen i deixo la presa i automaticament baixo fins la xapa de sota (degut a l’elasticitat de la corda) ara em toca tornar a fer el que ja havia fet v_v li dic al Jordi que faré trampes, m’agafaré de la cinta per pujar fins on estava, i així ho faig però llavors… on coi va el peu? doncs no trobo millor lloc que posar-lo sobre la xapa v_v quina decepció, això no es fa! i ja que estem amb el peu a la xapa perquè no ens agafem d’una cinta? doncs ale! mà a la cinta. Següent pas? Altre cop la mà a la cinta i així fins al final del llarg bufff i tot i així el que m’ha costat pujar!M’he penjat com un xorisso, i quan he arribat a la R tenia els peus fets caldo v_v quasi em dona un sopapo allà a la R de l’esforç que havia fet. En Jordi va pujar molt bé, però amb mal al braç v_v
Autor: Jordi. Jo en el pas de força del 6b+
L3 (40m, 6a)
I per fi!!! Ja només queda un 6a! Això si que ho puc fer però amb el mal que em fan els peus… ho veig una mica fotut v_v Aquest 6a és una mica raro, en Joan Carles ha hagut de desplaçar bastant a la dreta per seguir la via, i també ha passat per un jardí ben dens. Al final, en aquest llarg he fet alguna trampeta, he pujat intentat no utilitzar les puntes dels peus i buscant el lloc més fàcil per minimitzar el mal de peus. He hagut de sentir el Jordi queixant-se perquè feia trampes, ja el veieu a ell preparat amb la càmera allà sobre d’aquell sostre per fer-me una bona foto quan jo sortis i va i em veu aparèixer per el cantó esquerra on hi havia uns peuacos i uns cantos que pa que! Tot i així he tingut sessió fotografia però no tan espectaular. La via tampoc donava per fer grans fotos, allò com diu el Jordi estava ple de paipais xDDD i te raó, aquell sector sembla més el jardí de casa meva que una via llarga ;)
En Jordi i jo sortint del 6a (últim llarg).
Ja m’han dit que la pròxima toca sense paipais i amb R més estretes… a veure que tal es porta el meu coco, segurament anirem a fer Bàlsam del Tigre a Coll de Nargó, ja son 6 llargs i no te plantes. La Raquel te molt ben explicada la via en el seu blog Tot i escalant…
Anegdota… tots tres portàvem els mateixos peus de gat, quan jo me’ls vaig comprar segur que els vaig fer enveja ;) i avui me’ls he trobat a tots dos igualets xDDDD no podia faltar la foto amb els 3 parells de gats un cop acabada la via.
Podeu veure més fotografies a la meva galeriaPicasa
La ressenya de la via, treta del llibre Barcelona y alrededores.
Aquí hi ha alguna cosa que no acaba d’encaixar. Nosaltres se que vam començar per la via 54 i sé que vam enllaçar amb la via 53, el que no veig bé es la distancia que hi ha a la ressenya entre la R54 i l’inici de la via 53. Pot ser que nosaltres mentres feiem la via 54 ens desviéssim a l’esquerra i enllacéssim amb la via 52, o que la R54 no estigui tant a l’esquerra com marca la ressenya. En fi, una incògnita que hauré de resoldré. Si algú sap quina es l’errada…
Peor imposible, 115m 6b (6a obligat). Pic del Martell
Aquest cap de setmana es podria dir que he fet la meva primera via llarga, vull dir que l’he començat i l’he acabat. Uns mesos abans vaig fer la Urquiza-Olmo a Montserrat amb el Sergio i el Tino, però només vam arribar fins al segon llarg. Un company de cordada tenia que ser a l’hora de dinar a casa, així que el temps ens va enganxar. Allà si que vaig passar nervis.
Amb en Jordi, Bea i Joan Carles vam triar la via Peor imposible. Te 115 metres i consta de 4 llargs, L1 6a, L2 V+, L3 V+ i L4 6b. Per la meva sort la via no tenia massa pati, ja que les reunions no quedaven penjades, ja van anar amb ull de triar aquesta via perquè jo no patis massa…. i mira que la van encertar, aquella via semblava més el pati de casa meva que una via llarga, mira que arribava a tenir plantes per allà, així que considero que encara no he fet una via llarga de debó ;)
Autor de la foto: Jordi.
Vam fer dues cordades, una en Jordi i jo i l’altra la Bea i el Joan Carles. En Jordi i jo vam sortir primers. En Jordi en un no res va arribar a la Reunió, ara em tocava mi, vaig pujant i sense problemes, el primer llarg com que la sensació és com si fes esportiva no tenia problemes.
Autor de les tres fotos: Jordi.
El tema va començar quan vaig arribar a la R1 on era ell, on m’havia de quedar penjada d’una baga (que com coi m’he de fiar d’un tros de fil que no te més de 1 cm d’amplada!!!!) fins que ell fes el segon llarg, menys mal que en un tres i no res ja tenia al Joan Carles al meu costat tranquilitzant-me una mica i veient que no passava res.
Autor de la foto: Jordi.
La Bea pujava de segona a la cordada del Joan Carles. Durant tota la via el Jordi va anar posant caxarros, em sembla que eren tascons i potser algun friends, que vaig haver d’anar recollint (alguns, altres els deixava per el Joan Carles), va ser la meva primera experiència amb aquests materials.
Autor de la foto: Jordi.
Comencem el segon llarg. Em sembla recordar que tenia una mica de travessa lateral, quin mal rotllo, a més una mica llimada uf uf!!!! El vaig fer una mica acollonida :P
Del tercer llarg no recordo cap cosa destacada.
L’últim llarg era el 6b. Aquí vaig poder sentir al Jordi que em deia que hi havia un passet…. Ja em diràs tu, jo que coi feia allà, jo que no faig 6b i menys en via llarga!!! En aquell passet se’m va escapar un peu i vaig baixar un metre, uffff em pensava que me’n anava avall v_v quina sensació, i això que la via no tenia pati!!!
Menys mal que un cop feta la via es podia baixar caminant i així anar-me relaxant. La Bea i jo vam triar aquesta opció, mentres que els nois van voler baixar repelant per la via.
Autor de les fotos: Jordi. Esquerra a dreta Jordi, Núria, Joan Carles i Bea
En fi, quina descarrega d’adrenalina que vaig tenir!!! A la tarda tenia un mal de cap…. Vaig passar una mica de por (en el tram del 6b) tot i així vaig seguir dins la meva tònica de rebaixar les coses, dient que allò no era una via llarga amb tantes plantes que tenia. No sóc aficionada a les vies llargues, però aquesta por fa que en part m’agradi, el que diem, que sempre busquem noves sensacions i nous reptes i aquest n’és un. Suposo que per arribar a disfrutar una via llarga m’hauré d’inflar a fer-ne v_v
Això si, les vites maquíssimes, i per no parlar de la companyia, que millor no podia ser! Quin dia mes agradable :D Després d’haver fet la via vam aprofitar que teniem la platja al davant per fer-nos un banyet.
A veure quan serà la pròxima i esperem que sigui de veritat ;)
Ressenya de la via, treta de la guia Barcelona y alrededores.
Nom: Núria
