Superse, 400m 5c+ (5c oblig.). Dent d’Orlu
Aquest divendres passat vam marxar l’Esther i jo cap a la Dent d’Orlu. A Puigcerdà ens vam ajuntar amb en Manel i la Núria i el Josep Lluis i la Pilar.
La idea era fer dues cordades, una amb l’Esther i jo i potser algu més, que faríem la via Fleur de Rhodo i la segona cordada faria la Pink Floyd, totes dues a la cara est, però un cop a peu de vies ens vam liar una mica i vam acabar l’Esther la Núria i jo a peu de via de la Superse, i el Manel i el Josep Lluís a la Fleur de Rhodo.
No explicaré cada llarg perquè eren 11 i sortiria una parrafada massa pesada. La via estava reequipada amb pàrabolts, en alguns llarg les assegurances allunyaven una mica pel meu gust però només calia posar-li una mica més de confiança en els peus i es podia pujar bé. La via tenia preses, però també hi havia trams que eren de pura adherència i confiança amb els peus. Vaig notar un pel de diferencia en la graduació comparant la via que havia fet dues setmanes a la cara sud est i aquesta via, per mi trobo que el grau a la Superse apretava més que a la via Le Lezards (cara sud est).
A peu de via vam trobar un bon gruix de neu i el primer llarg quedava reduït a la meitat degut a això.
Repartiment de llargs: la idea era fer dos llargs cada una seguits però un cop ets a la paret costa més aplicar el que s’ha parlat.
L’Esther i la Núria van complir amb lo dit, l’Esther va fer els dos primers largs i la Núria els dos següents.
L’Esther fent el primer llarg, 4a, 11:40h.
La Núria fent el tercer llarg, 5b
A mi em toca el cinquè llarg, un 4c+ que no dona problemes tret d’alguna assegurança que allunyava. Un cop érem totes tres a la reunió i mirant per on anava el sisè llarg, vaig veure un sostre enorme i tot feia pensar que el llarg passava per allà. Vaig pensar que si, el sostre era molt gran, però el llarg era de 5c+ així que hi hauria d’haver canto, tot i així em vaig fer enrere i la Núria es va oferir a muntar el llarg.
Sostre del sisè llarg. Autor: Esther
Quan vaig pujar de segona vaig pensar menys mal que la fet la Núria… suposo que el podria haver fet jo però crec que hauria patit una mica. Just abans d’arribar al sostre et trobes amb una placa d’un color estrany que fa una mica de diedre i les preses son molt escasses, allà es quasi 100% adherència. Un sop passada la placa et trobes amb aquell enorme sostre, era mes alt que jo! com impressionava. El vaig fer de segona i va sortir perfecte, novament em tornen els remordiments de sempre de no haver-ho provat de primera.
La resta de via va anar bé. Amb els ànims de la Núria vaig fer el vuitè llarg, un 5b que tenia una sortideta de 90º on no em veia massa en cor de fer-lo, era el tipic tram que a mi no se’m dona bé, de força. Al final el vaig fer bé i encadenat i tot Després va venir la recompensa, un 4b per no patir :)
Pujant de segona el setè llarg, 5a. Autor Esther
Les noies al vuitè llarg, 5b
Foto de les dues cordades al cim de la Dent d’Orlu, 17:02h.
Les ressenyes les trobareu a la web CAF Montagnards Ariégeois
Le Lézard, 385 MD- 6a+ (6a oblig.). Dent d’Orlu
Amb en Marcel decidim passar els tres dies a la Dent d’Orlu. Per mi serà el primer cop que escalaré en aquell tipo de pedra, el gneis. És molt semblant al granit però jo diria que aquest és menys aspre. I en granit típic d’alta muntanya (color gris fosc, res a veure amb el del Maresme) diria que només hi he escalat un cop (a Cavallers), fet que fa que no vagi massa convençuda de fer de primera.
En Marcel tria la via Le Lezard, que tot i que ser llarga esta molt ben equipada i les reunions son rapelables. Repartim els llargs, ell farà els imparells (així començarà ell i jo tindré uns metres de segona per familiaritzar-m’he amb la roca) i jo els parells, així jo només hauré de fer un 6a de primera i a ell li tocarà el 6a+ de la novena tirada i un 6a de la onzena, en total 12 llargs. Intentaré ser breu amb l’explicació de l’ascensió.
Ll1, 35m 5b+
Em pillat bon dia, no fa ni fred ni calor i a més la roca esta ben seca. L’únic incovenient és que un cop a peu de via veiem una cordada de tres (francesos) fent la via (sembla que avancen poc a poc, ai ai ai…), estan al quart llarg.
A peu de via tenim la batalleta a veure si portem motxilla o no, jo natrualment dono els meus arguments i tot, en Marcel opinia tot el contrari, em diu que en aquest tipus d’escalada s’ha de portar i més portant tanta cosa com portem (xubasqueros, menjar, aigua…), al final acabo acceptant.
Pensava que el primer llarg em costaria una mica però ha anat molt bé! em sembla que això del gneis m’agrada :P i els meus peus (Miura) si enganxen d’una manera…. tot això m’anima per fer els següents llargs de primera.
En Marcel en el primer llarg
Ll2, 30m 5a
Aquest em toca a mi i que bé perquè només és un 5a :D Mentrestant vaig pujant vaig trobant gran quantitat de preses tant de peus com de mans.
Ll3, 30m 5b
No sé perquè però el tercer llarg, que el Marcel ha fet de primer, m’ha costat bastant, més que el primer, suposo que en part per el canvi de temps brutal que hi ha hagut, el cel s’ha posar negre i es comencen a sentir els trons, els tenim just al darrera, quin ambient més alpi!!! quins nervis!!! la meva primera escalada amb tempesta…. uffff. El tercer llarg el pujo escopetejada.
Ll4, 25m 5c
Ara ve el quart llarg, un 5c que es posa recte. És on estava aturada la cordada que portàvem al davant quan nosaltres havíem arribat a peu de via, tenia pinta de que el llarg costaria. Li dic al Marcel que no ho tinc massa clar però ell m’anima perquè m’hi posi, em diu que això ho faig segur. Amb aquest ànims no em puc negar així que respiro i cap amunt!
Aquí canvia el tipus d’escalada per donar pas a una escalada més atlètica, on els bons cantos hi son presents. Cap a meitat del llarg hi ha un mini sostre on acabo fent A0, el Marcel em fa una petita “esbroncada”! però si ni ho has intentat!!! te raó, però és que quan toca fer passos de força m’acollono una mica, una es conscient dels seus punts febles ;) tot i que si ho hagués intentat segur que hauria sortit. Reconec que el llarg em va agradar molt! el vaig patir i el vaig gaudir.
Ll6, 35m 6a
Buffff ara si que comença el festival! un 6a en gneis! novament no em veig capaç però m’hi acabo posant, això és motivació. És un llarg molt finet, hi havia trams en que em faltaven mans i peus ufff quins nervis, però ja sabeu alguns la meva manera d’escalar, m’agrada agafar la carrerilla i no parar fins arribar a la reunió, i això és el que vaig fer. Un cop arribo a la R el Marcel em diu però on és el pas de 6a??? i la meva resposta va ser no ho sé :P Aquest llarg em va sortir net com una patena! que poc m’esperava encadenar-lo! em va encantar :)
En Marcel pujant el sisè llarg
Ll7, 45m 5c
En aquest llarg ja comença a ploure amb més ganes, quan em toca pujar-lo a mi, noto que els peus jo no tenen tanta adherencia amb la roca i fa que un 5c sigui més dificil de lo normal. Quan arribo a la reunió parlem amb el Marcel de que fer, si segur amunt o no. Votem per menjar una mica sota la pluja amb l’impermeable ja posat i veure com evoluciona el temps, ja ens veieu als dos penjats de la R7, plovent i menjant xD i la cordada dels francesos (que jhavien baixat a terra després de fer el sisè llarg) que son a peu de via anant-nos mirant xD
Diedre del final del seté llarg. Autor: Marcel
Al final decidim tirar a ball, i com no, Llei de Murphy, quan ja portàvem dos ràpels va parar de ploure v_v que havia de passar si no? xDDD Jo no me’n vaig penedir d’haver-nos baixat. Us podeu imaginar un 6a+ en gneis amb la roca molla? jo no…
Diumenge intentem escalar a Sinsat, però només sortir del cotxe, a les 13h. (sisi una mica tard) se’ns posa a ploure. Al final ens prenem un diumenge tranquil per fer un bon àpat a l’hora normal de dinar i per anar cap a Oliana a veure si dilluns per allà ens deixa escalar una mica.
Dades d’interès
Les distancies dels llargs son: Ll1 35m, Ll2 30m, Ll3 30m, Ll4 25m, Ll5 35m, Ll6 35m, Ll7 45m, Ll8 3m0,Ll9 15m, Ll10 20m, Ll11 45m i Ll12 40m.
Us deixo un enllaç on trobareu tota la informació referent a les cares de la Dent d’Orlu.
La ressenya de la via ha estat treta
de la web CAF Montagnards Ariégeois
Nom: Núria
