El GFTAC marxem a Cavallers a practicar l’escalda en fissures. Dissabte arribem a Cavallers, ens dividim en dos grups, unes aniran amb el Ferran i les altres amb el Kike, a mi em toca amb aquest últim juntament amb la Gloria, la Montse i l’Argi. Fem parelles i el Kike ens fa muntar reunions utilitzant primer friends, després friends i tascons i per últim només amb tascons. Resolem alguns dubtes i errors comesos. La meva confiança amb aquestes instal·lacions no estava al 100% però ara puc dir que ha augmentat bastant després d’haver muntat (la Laura i jo) una R amb tres tascons petits i haver-nos penjat les cinc noies i que allò hagués aguantat 
Comença a ploure i ens refugiem sota un pedrot, en poc temps arriba l’altre grup i allà mateix en Ferran i en Kike ens continuen fent explicació dels friends i els fissurers, quan utilitzar uns o altres, diferencies, pros i contres…
Com que sembla que el dia no millora, en Ferran i en Kike decideixen canviar de zona i anar cap a baix. Anem a la zona d’escalada del Viuet, una pedra molt guapa on jo i algunes altres noies ja hi havíem escalat, concretament al sectordreta-sud. Allà muntem unes quantes vies, la majoria d’elles de 6a, alguna de 6a+ i algun V+. L’objectiu és anar ficant caxarros mentres fem la via, em dono compte de com cansa muntar un 6a xapant les assegurances i a sobre afegir friends i tascons. El Kike i el Ferran es van dedicar a desmuntar les vies per comprovar com havíem posat el material.
La Mireia posant caxarros a la via Delom, 6a
La Mireia acabant la via
L’Esther pujant per la Cambón-Piola
i l’Orene entrant per la Delmer
La Laura a la via Bellota V+
i la Núriaa la Jabugo V+
Diumenge intentem quedar-nos a la presa a veure si tenim més sort que el dia anterior. Ens repartim amb els mateixos grups del dia anterior. Amb el meu grup anem al sector Canalla, hi han dues vies de IV de fissura, intentem no xapar les assegurances i ficar uns quants friends. Un cop totes havíem fet la via, tornem a pujar però com si féssim via llarga, muntem la reunió i el Kike ens diu que em fet bé i que malament i repassem la tècnica del ràpel.
L’Argi fent una via de IV al sector Kanalla
El Kike ens ensenya a com envenar-nos les mans per protegir-les del fregament al encastar-les en les fisures, jo no vaig tenir temps de fer-ho així que no us puc dir que tal va, però suposo que deu anar bé, no?
Després d’això ens deixen una mica lliures i anem com boges buscant vies on practicar tota la teoria que ens han donat. Trobem una via molt guapa i desequipada, ideal per posar friends, diria que gairebé totes la vam provar, mai havia fet una via d’aquest estil i sense pàrabolts, se’m va accelerar una mica el cos al fer-la.
Per dilluns estava pensat dur a terme els objectius que dúiem pensats des de casa. El meu era fer la Pistacho Asesino amb la Mireia. Al llevar-nos veiem que el dia no pinta bé, no sé si plou o és que amb el vent que fa aixeca l’aigua de la presa i ens arriba a nosaltres que estàvem al pàrquing 3. Decidim baixar cap a Escales i posar allà en practica tot lo après. Ens fan triar una via a cada una, però després resulta que van fer i desfer i ens van col·locar com van voler (en quant a grups i vies).
Esperó dels Elfos, 175m V+ (V oblig.)
A mi em toca fer l’Esperó dels Elfos amb la Raquel i la Gloria. Ens repartim els llargs, la Raquel farà el primer, jo el segon i el tercer i la Gloria el quart i cinquè.
L1, 25m V+
L’entrada del primer llarg esta molt sobada, li posen V+ però tal i com esta quasi que li podem posar més, fem totes un A0 com una casa, no tenim massa temps per perdre que darrera nostre hi ha una altra cordada (l’Irene, Orene i Argi). Després de l’entrada la roca es torna més bona.
L2, 50m V
Em toca. Trobo que la roca és molt rarota, mai hi havia escalat aquí. Em costa trobar llocs on posa caxarros i alguna xapa allunya un pel, però al ser un llarg de placa i amb la falta de pràctica que tinc no em resulta fàcil per trobar els forats, al final aconsegueixo posar dos friends.
El llarg és molt disfruton, hi ha moltissim canto i la roca és molt adherent.
L3, 35m V
Per mi el millor llarg de tota la via. Es tracta duna fissura totalment desequipada, només trobem un pàrabolt a la sortida de la R2 per indicar-nos per on va la via. A la fissura si que aconsegueixo ficar un munt de caxarros, entre ells un tasco que no vam aconseguir treure’l. La fissura és un difrute increïble, es deixa fer molt bé i és força llarga, gairebé transcórrer per tot el llarg.
Autor: Gloria
L4, 35m V
El fa la Gloria, torna a ser de placa, ella aconsegueix posar uns quants caxarros.
La Gloria a la sortida de la R3
La Gloria fent el tercer llarg
L5, 30m V
La Raquel esta animada i ens demana si no ens fa res que el fgi ella aquest llarg, la Gloria li cedeix i la Raquel ens condueix cap al final de la via. Aquest llarg te un mini sostre que li dona una mica de gràcia al llarg, la resta es anar fent.
La Montse fent la via del costat, la Saca Molla, 150m V+
La cordada Argi, Orene i Irene
acabant l’Esperó dels Elfos
Conclusions del cap de setmana
Ha estat un cap de setmana de molt aprenentatge, al menys per a mi. Mai havia col·locat tants caxarros i mai havia tingut la oportunitat de que un tècnic d’escalada em digues si estaven ben posats. Amb tot això m’han entrat moltes ganes de deixar de banda una mica les vies equipades de Montserrat per llençar-me a les vies semiquipades de calcari a Lleida o a les escalades semiequipades de fissures de granit a Cavallers (tot i que ara que ja fa fred m’hauré d’esperar a la primavera).
Ha estat un plaer poder escalar amb la Gloria i Raquel, amb la Raquel si que havia escalat un dia al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt, però amb la Gloria encara no havia tingut la ocasió.
En fi, espero amb ànsia la pròxima quedada del mes que ve, us faig un avançament, serà d’escalada artificial, suposo que allà acabaré de confiar amb el material perquè si m’hauré de penjar d’un friend…
M’agafo totes les cintes que portem no sigui que me’n falti alguna i començo a pujar. L’entrada és fàcileta, et dona temps d’anar-te mentalitzant, poc a poc la paret es va posant recta. Vaig decidida cap amunt, sembla que vaig troban canto i a sobre és bo… poc a poc vaig notant que la pila se’m comença a acabar, busco preses i no en trobo, n’agafo algunes i noto que no son bones, no trobo la sortida i m’estic petant… ja no puc més i li dic al Lori que em pilli, necessito descansar. Quan ja estic penjada de la corda miro amunt i me’n adono que només em quedava una xapa per sortir del 6a! quina rabia! (és un dir perquè jo mai m’enfado i menys per aquestes coses 
) quina poca decisió! potser si hagues apurat m’el hauria tret… descanso una estona i torno a agafar aquelles preses que considerava dolents, i vaja, sembla que no eren tant dolentes, li foto una tibada i surto del pas, ja esta… s’ha acabat el llarg… he passat el 6a… potser algun altre dia faré una altra via de 6a i em sortira net, sembla que encara no toca…
