Torrelletes

Aquest diumenge he anat a Torrelletes, un sector on ja hi havia estat un any enrere. El Jesús i jo sortim de Barcelona i en Manel vindrà des de Manresa.

Arribem en Jesús i jo al sector, i mirant el tipus d’escalada que predomina, em decanto per començar per un V+.

Tela Marinera, V+

Comença escalant el Jesús, al·lucina amb la sortida, sembla que només hi ha un monodit per a la mà dreta i una presa més o menys bona per a la mà esquerra! des de quan una via de V+ comença amb un monodit??? si és que no et deixen ni escalfa amb condicions! ara entenc el nom de la via, i es que la sortida de tela! Tinc clar que jo m’hi poso de primera, no puc començar el dia fent un V+ de segona, no? diria que la sortida de la via no em va sortir o potser si? no me’n recordo…

La Fosca, V+

Vist el tema de com apretan els V+ decidim fer un altre V+ però que aparentment sembla més fàcil, si més no, no te aquella sortida de monodit de l’anterior. Quan pugem notem la diferencia, aquesta via surt molt millor i jo l’encadeno (menys mal perquè sinó malament eh).

Samberi, 6b

Ara li toca ja tibar al Jesús, li pregunto que vol fer i ja es vol passar a un 6b, jo naturalment el provaré de segona, sembla ser que aquest sector no serà profitós per a mi. El Jesús s’ha de mirar la sortida un parell de cops, puja mira i desgrimpa i així fins que li sembla que ha trobat la combinació de passos, al final se’l treu ben net, vaya crack

Em toca a mi, la sortida, que és de força per variar, no em surt, faig un o dos A0 i segueixo amunt. La resta de via que es més de finura i ditets aconsegueixo pujar-ho bastante bé.

Diria que el Jesús va comentar que aquesta via deuria ser més de 6b a l’entrada.

En Manel més tard la va provar, a l’entrada també va trobar que hi havia un bon pas, però després la va pujar com si res.

La Cachonda, 6b+

Vinga anem pujant grau, pim pam. No trobem la primera xapa de la via, així que deduim que deu començar per la via del costat, La Gorda 7a. El Jesús novament encadena. En Manel arriba mentres estem en aquesta via, ell vol començar a escalfar per alguna via més fàcil així que comença a xerrar amb un grupet de 3 nanos i al final acaba fent cordada amb un d’ells. Al final vam acabar tots junts xerrant.

Em toca a mi. L’entrada de la via la faig amb un bidit invertit i una presa per la ma esquerra on m’hi caben tres dits, i amb els braços creuats. Aconsegueixo superar el pas i agafar el bon canto que hi ha més amunt. D’aquí t’has de desplaçar cap a l’esquerra, d’aqui fins a la quarta xapa de la via és tot finura, molta finura. Sembla increible però aconsegueixo arribar a la quarta xapa sense ni una sola trampa, sense pensar-me de la corda, vaja, que jo crec que si m’hi hagues posat de primera hauria arribat allà segur i bé. A partir de la quarta xapa ja son passos (un parell) de força i amb canto petit, aquí si que vaig haver de penjar-me de la corda un parell de vegades, però al final ho aconsegueixo superar sense cap A0, la resta de via és torna més fàcils.

Aquesta via al Manel li costa més, és massa de finura i ja porta un bon recorregut de vies, s’hi fica en top-rope i al final acaba la via. Ja podria jo tenir una mica de força del Manel i ell una mica de finura meva, llàstima que no es pugui tenir tot.

La Gorda, 7a

Ja que el Jesús la farà doncs jo també. El Jesús a la primera no aconsegueix encadenar la via, te varis passos durs i se li resisteixen. Jo la provo després d’ell i bueno, surt com un xurro, era d’esperar, que faig jo en un 7a? Al menys tibarem de dits, no?

El Jesús després d’un bon descans la torna a provar i després d’unes quantes esbufegades aconsegueix encadenar la via, felicitats Jesús!

La tonta, 6a

Ja anàvem marxar però el Jesús te corda per més i s’anima a muntar alguna altra via. Triem una via assequible per a tots. El Jesús comenta que hi ha un pas a l’entrada però que la resta es fa bé. M’ho miro i decideixo posar-m’hi de primera amb la primera assegurança xapada. L’entrada de la via segueix la tònica del sector, és un pas de força però diria que va ser més fàcil que no pas el monodit de la primera via de V+ que vam fer. Supero el primer pas correctament i a meitat de via quasi me’n vaig en un pas, però aconsegueixo aguantar-me i seguir amunt per acabar encadenant la via.

Després meu puja en Manel, que com era d’esperar encadena la via.

 

Friki a la Font de l’Ametlló

Aquest cap de setmana es celebra la segona assemblea del Club Excursionista Cima, el club del que sóc sòcia. La trobada, de dos dies, es fa a una casa de colònies a St. Marçal del Penedès. Jo al final només hi vaig el diumenge.

Diumenge a les 8:45h. estem a la casa per esmorzar tots junts i veure’ns les cares després d’un any. Fem una mica de xerrada de les activitats que hi ha programades, jo com no m’apunto a la d’escalada, però també es pot fer senderisme, i alguns altres després de la festa del vespre només els queden ganes d’anar al karting a fer unes voltes en cotxe.

Els que anem a escalar (Manel, Costa, Tino, Lori o CrazyBanana, Sergio, la Mini i jo) decidim anar a la Font de l’Ametlló (ressenyes), és la zona que coneixem que ens queda més a prop i de la que tenim ressenyes. És una bona zona per quan comencen a baixar les temperatures i el calcari es excel·lent. Només arribar ja veiem que passarem calor, sembla mentida que estiguem quasi a novembre!

El Tino a la via Mítica IV+
Autor: CrazyBanana

A les 14h. hem d’estar a la casa de colònies per dinar tots junts així que no perdem el temps i comencem a escalar (nomes anomenaré les vies que jo vaig fer).

Pilar de Sis, IV+

Al Lori li fa gràcia començar per aquesta via, el Manel ens ha dit que és maca. El Tino i jo aprofitem per pujar-la després i així escalfem. La via es fa molt bé, tot i que li falta un pàrabolt em sembla. De maca no ho es tant, la vaig veure normal, ni fu ni fa.

Cuca Petita, V+

El Manel i el Ricard han fet aquesta via i em pregunten si la vull fer, m’animo i la faig. Aquesta si que ja m’agrada més i fa tibar una mica tot i que tenim uns cantos brutals. No li trobo cap pega en quant a equipament.

Muntant la Cuca Petita
Autor: CrazyBanana

La Mini baixant de la Salamadra IV+,
a la dreta de la Cuca Petita
Autor: CrazyBanana

Nom desconegut, 6a (via 14)

Per recordar vells temps i tibar-li una mica més em poso en aquest 6a. Just fa un any enrere la vaig fer i la vaig encadenar, i ara tenia ganes de provar si encara podia fer-ho. Li demano al Lori si em pot assegurar i m’hi enfilo. És un 6a amb dos petits sostrets que s’han de superar on les mans ja son més petites. M’he de mirar una mica el primer sostret a veure per on el puc agafar, un cop trobo el canto li tibo i aconsegueixo sortir, el següent pas és molt de col·locació, quedes entre els dos sostres on la roca fa una corba en dins i d’allà xapes la següent assegurança i cap amunt. Al final encadeno la via

El Tino fent el 6a

Lluna Vermella, 6b

En Manel i en Ricard s’han posat a la Lluna Vermella, segons ells un 6b+ que portaven ja pensat de fer des de casa. Miro al Ricard com puja, sembla que la via és ben fina, en Ricard no es fia dels peus i acaba fent A0 a la tercera xapa, tot s’ha de dir que te els dits fets caldo del dissabte, va anar a fer bloc, i aquesta via si d’algú és, és de dits.

El Ricard a la Lluna Vermella

La via te molt bona pinta i decideixo fer-la, el Ricard em diu que em posi de primera que segur que me la trec, mentres que el Manel, que és més prudent em diu que primer la provi en top-rope. Al final li faig cas al Manel. L’entrada de la via, de la primera a la tercera xapa és fina de coll… després hi ha una assegurança que allunya bastant però hi ha molt de canto. El pas de 6b esta just a l’inici, de la 1ª a la 3ª assegurança. M’hi poso de segona i la via surt netíssima! no m’ho crec ni jo, no he patit, he trobat cantos de dits, he trobat peus, he trobat les millors preses de la via i l’he pujada sense ni partir. Al veure l’excitàs, decideixo repetir-la però de primera. I com surt? doncs igual que el primer cop, netíssima! encadenada! em quedo amb un subidón! he fet el meu primer 6b+ (en teoria) i a sobre en calcari! no m’ho crec! Tot i que comento a la meva colla que aquella via, per mi, no és un 6b6, si de cas la posaria de 6a+ difícil o 6b fàcil. Ja no ens queda més temps i hem de marxar cap a la casa de colònies, jo marxo ben satisfeta

El dinar a la va anar molt bé, vam fer carn a la brasa amb una mica de pa torrat, en total 26 persones ens vam ajuntar aquell cap de setmana. Després de dinar toca l’assemblea el club ens explica les intencions que tenen de cara aquest nou any, els gastos i beneficis del club, les noves activitats que vindran… ja que el club te un bon repertori de gent que toca tot tipus d’activitat, decidim que aquest nou any es farà una activitat de cada branca, escalada en roca, esqui de muntanya, barrancs, alpinisme… jo juntament amb els Lizards durem a terme la sortida d’escalada en roca el pròxim 21 de novembre, a veure que tal va

Cap a les 19h. arribo a casa i no me’n puc estar i entro al Blog d’en Passarell a mirar les ressenyes de la Font de l’Ametlló, a veure si aquell 6b+ realment ho és. Les miro i em trobo amb el que ja m’esperava i avia dit, no és un 6b+ sinó que esta ressenyada com a 6b… llàstima, jo que em pensava que havia fet el meu primer 6b+… em sembla que m’hauré d’esperar a un altre dia

 

Friki a Can Jorba (Montserrat)

Diumenge quedo amb el Manel, la Margarita, el Ricard, el Costa i el Jesús per anar a fer esportiva a Montserrat. Feia un any que no els veia, aquest últim temps les grans parets m’han tingut retirada de l’esportiva i de la gent amb la que em movia.

Fa un mes que he començat en un rocòdrom (2 dies a la setmana) i aquest cap de setmana tenia ganes de fer una mica de friki i veure si havia millorat, si havia agafat més força, em volia posar a provar.

Aquest cop m’acompanya la Marta (ma germana), que sembla que realment si que vol aprendre a escalar, així que el dia serà dedicat a ella i a muntar-li vies fàcils perquè pugui anar guanyant tècnica.

Anem a Can Jorba, lloc de sol (orientació sud) que ja comença a fer una mica de rasca. Triem el sector central (pàg. 156 Montserrat Cara Sur).

Mirant el llibre i el que vam fer, la ressenya no em quadra massa. Faré un resum de les vies que vam fer i les tornaré a ressenyar.

Xapes Negres, V+

Amb la Marta comencem per aquesta. La pujo jo de primera perquè la Marta la faci de segona. La via és fa bé, les assegurances no allunyen i la roca no vaig trobar que estigues sobada. A la Marta li costa pujar-la, la sento queixar-se una mica, normal si només ha escalat 3 dies en roca. Tot i així arriba a la reunió.

Mentrestant el Ricard i el Manel fan la via L’hora Violeta V+ i el Costa i el Jesús la via 6 del llibre.

Sense nom, V+ (via 6 del llibre)

Aquesta via a la ressenya la marquen de 6a+, però jo no li poso més de V+. Aquesta segueix la tònica de l’anterior. La Marta la puja molt millor que la Xapes Negres, sembla que ja comença a escalar bé.

Ladysue, 6b

Quan la Marta i jo acabem veig que el Manel esta muntat la Ladysue. La miro des de peu de via i te molt bona pinta, la veig assequible per fer-la jo. Quan en Manel i en Ricard acaben decideixo provar-la. Jo diria que la dificultat de la via esta a l’entrada on els moviments son força obligats i les preses son forats un pel polits. Cap a meitat de via les preses es tornen més aspres i ja no son tant obligades. És una via tècnica que no requereix força però si una mica de resistència. Recordo que la vaig pujar molt bé, sense patir i encadenada Ah! De grau no la poso ni molt menys de 6b, jo la deixaria en 6a difícil o 6a+ fàcil.

El Costa a la Ladysue

Sense nom, 6b+

Després passo a un 6b+, el Ricard s’hi esta barallant amb l’entrada. És la típica via que a peu de via hi ha un gran forat i després fa un gran bombo. En aquesta decideixo posar-me de segona,no crec que em pugui treure el bombo aquest, és veu que es de tibar-li i no tinc tanta força encara. De segona supero les dues primeres xapes com puc. A partir de la segona xapa vaig trobar que la via és posava molt més fàcil o potser es que com que ja no requeria de força sinó de finura em va anar millor. Jo crec que el 6b+ no és mantingut i que esta concentrat a l’entrada.

En Manel en el 6b+

En Ricard en el 6b+

L’hora Violeta, V+

La Marta ja ha descansat prou així que li munto una altra via. Aquesta no m’ha agradat gens ni a ella ni a mi, trobo que esta super sobada, vaig inclús fer algun A0 de la desconfiança que tenia de que se’n anés algun peu, vaig partir una mica per fer-la. Després quan li va tocar a la Marta tot van ser queixes, es sentia insegura pujant per aquella pedra tant polida.

La Marta a l’Hora Violeta

Sense nom, 6a

Una mica més a la dreta de la via Zoe, just en un canal hi ha una nova via. Jo asseguro al Jesús. L’entrada és una mica rara, son dues parets que formen un angle de 90º i per pujar s’han d’utilitzar totes dues. En Jesús va pujant fins que arriba a un punt que ja no el veig, de cop noto una gran tibada! el Jesús ha volat! descansa una estona i ho torna a provar però no se’n surt, sembla que ja esta cansat de tot el dia d’escalada, diu que hauré de pujar jo per acabar la via. L’entrada de la via, tot i que no em feia gràcia m’acaba agradant. Vaig pujant per una rampa molt fàcil fins que arribo on s’ha quedat el Jesús, allà la via es posa recta i te una mica de bombo. Miro les preses… em diuen que pugi per l’esquerra, miro l’arnes a veure si porto una de les meves cintes llargues per fer un estrep però malauradament no en duc cap així que tocara fer-la en lliure. Torno a mirar la via… m’agafo a la roca i pujo com si res, pensava que costaria més, menys mal que no portava cinta per fer trampes, baixo de la via ben satisfeta d’haver fet el pas

Després d’això ja toca marxar cap a casa.

Diria que si que me notat millores gràcies als entrenaments del roco, tot i que crec que hauré de fer bastant més esportiva per treure-li més profit als entrenaments.

 

La Desdentegada. Montserrat

Aquest dissabte me’l prenc de tranquis i me’n vaig a fer esportiva a Montserrat concretament la Desdentegada, com no, em sembla que hauré de variar una mica.

Aquest finde m’acompanyen l’Àfrica, la Nora i la Marta (ma germana). L’Àfrica i la Nora fa relativament poc que escalen i per ma germana serà el seu segon dia.

Anem directes a les vies facils, la 19, 20 i 21.

Via 21, IV+

La començo jo i així els deixo les cintes posades. És increïble lo juntes que arriben a estar les xapes, al final m’acabo saltant xapes, jo! la que mai ho faria però es que realment estan enganxadissimes, això fa que sigui una via ideal per iniciar-se de primer.

La següent en pujar és l’Àfrica que s’anima a fer-la de primera, et vaig veure molt suelta eh nena! felicitats!

L’Àfrica pujant la primera via

Ara li toca a la Nora, en aquesta la Nora es va posar de primera, per el que vaig entendre va ser la seva primera via de primera! i ningú ho diria, se la va veure molt suelta i ni va patir, i es veu que era el 4 o 5 dia que escalava la tia! felicitats Nora! segueix així i ens passaràs a totes!

Per últim la Marta, la senyoreta queixes perquè mira que no va parar eh que si em fan mal els peus, que si la via és massa difícil… Anava queixant-se però anava pujant i ho va fer molt bé, no es va penjar de la corda en cap moment tot i que m’anava dient que la portes ben pillada i ho feia.

Via 20, IV+

Aquesta via és més del mateix, xapes juntissimes i gran quantitat de cantos. L’Àfrica i la Nora s’hi van posar de primera i ma germana en top-rope.

La Nora muntant  la via

Via 19, V

Aquesta via ja apreta una mica més, aquí vaig pujar jo primera i em vaig quedar a la reunió per fer-lis fotografies a totes des de dalt i van queden ben xules.

Total, tot un dia dedicat a la Marta, l’Àfrica i la Nora,  així que a final de dia havia de tenir una recompensa, no? i si! la vaig tenir, vam anar una mica més a la dreta, a la secció dels 6b’s

Via 25, 6b

Com que aquest cop era jo qui havia de muntar els turruquillos i no hi havia ningú al darrera que me’ls pogués desmuntar en cas de que jo no l’acabes, decideixo ficar-me a un via que ja havia fet un cop i que trobo que és molt assequible.

Remarcar que aquesta via jo no la poso de 6b com diu la ressenya, la baixaria a 6a+. És una via on vas trobant bones preses i no és massa dura físicament. A dalt te com una mica de desplom, poca cosa i amb bons cantos que fan que es pugui superar sense patir. Aquesta via la recomano per als qui volen fer el seu primer 6b

Al començar la via no sabia si la podria acabar, feia tant que no em donava “canya”… però no vaig haver de deixar cap mallón tot i que no la vaig encadenar eh… a meitat de via vaig mirar amunt i quan vaig veure aquell desplom que em venia a sobre em va donar un bajon (no recordava que tenia bones preses) i vaig demanar que em pillessin, a part vaya tela amb el solano que va començar a picar, vaig arribar a terra suant v_v Amb tot això no justifico que no em sortís eh, un escalador ha de saber escalar fagi sol o núvol, fred o calor… i aquesta via hauria d’haver sortit.

L’entrada de la via. Autor: Nora

Li dono 1 mes perquè torni a sortir del tiron i molt millor. La pròxima setmana m’apunto a un roco, en principi dos dies a la setmana a veure si em poso forta i passem a la fase dels 6b’s a vista sóc una inconformista… m’agrada

L’Àfrica i la Nora van voler provar la via. L’Àfrica va poder arribar fins a dalt però amb la Nora se’ns va fer tard i va haver de abandonar.

En fi, felicitats a les tres per les escalades del dissabte!!!

Ressenyes: les ressenyes de la desdentegada les podeu trobar aquí o a la web Kpujo

 

Margalef

Aquest cap de setmana no sé per quin motiu no em venia de gust fer ni gel ni neu, així que em decanto per anar a trepar a Margalef, que desprès del finde anterior fent la via llarga Sol Solet se’m ha començat a despertar el cuquet, i aquest bon temps que esta fent últimament, aquest sol tant bo que encara no escalfa tant com per passar-ho malament a la roca va fer que encara tingues més ganes.

A Margalef ens ajuntem en Jordi T. en Joan Carles, la Bea, la Cristina, en Carles, l’Escarlata, en Jordi i dos amics seus alemanys (Matias i Carina), two excelent climbers, I would say Matias does over 7c+ and Carina minimum 7a, but it’s true they are climbing since the age of 14… they are real climbers (you too, Jordi T., JC, …), they started out in those time when few were climbing. I had the chance to talk to them and they are really cool people! I hope to see them again another day

En aquest sector en Jordi T. i en JC van probar varies vies, entre elles destacaré la Jirs Prodigo, un 6c de qui en Joan Carles va quedar completament enamorat

La Carina va fer l’Ermiñaño 7a, se’l va treure com si res, felicitats Carina!

Camí de l’ermita (dissabte)

Comencem en aquest sector, mai hi havia trepat i m’ha agradat. Al estar a dalt a l’ermita, fa que no hi vagi massa gent i les vies no estan gens sobades. A la nova guia apareixen moltes vies noves, ara hi han 20 vies.

Badabadoc V+
Començo per aquesta via, en Joan Carles la prova primer, comenta que esta plena de forats i que li esta agradant. Quan la faig jo confirmo la quantitat de bones preses, la roca esta perfecte. Vaig anar pujant bé, tot i que la cama anava tremolant, això de tant temps sense tocar roca passa factura. Quan ja sóc a la meitat de la via miro cap amunt per veure on esta la següent xapa i …. ups, esta a prendre pel sac! jolinnnn v_v en fi, no em baixaré en un V+ perquè una xapa allunya, no? i menys si vull començar a fer via llarga de primera… va Núria continuem, concentració i cap amunt em dic. En un no res sense cap ensurt arribo ala xapa! que bé! em sembla recordar que les següents també allunyaven però no tant com aquella.

La Cristina fent la via Titalloca V, en Jordi T assegurant-la.

Sac de gemecs 6a
Passem aquesta, en Joan Carles la fa de primer i jo de segona. És una via que esta ve, comença amb un desplaçament cap a l’esquerra per fer un canvi de paret que es torna una mica fina. Les xapes les vaig trobar ben posades.

Aquesta senyora via la Bea se la va currar de primera, ets una crack Bea, següeix així!! Felicitats nena!

Soc roig 6a
Aquí comencen els mal entesos. El JC em diu que anem a fer ara un 6b. Ell la fa de primer i li surt molt bé. És una via que comença amb una rampa molt fàcil per desprès arribar a un tram que es posa recte on hi han bons forats i s’han de fer moviments ràpids i amb decisió per no cansar-se. Em toca, m’hi fico de primera, avui estic motivada i el coco sembla que funciona bé. Faig la rampa sense problemes això si ben concentrada, pensant en el que vindrà i que ho hauré de fer. Arribo just a sota del tram vertical, xapo i em quedo amb el pas assegurat. Pujo una mica per la dreta per mirar les preses, torno a baixar, ara pujo cap a l’esquerra, miro més i res al final veig que va per la dreta. Respiro agafo forces de no sé on i m’hi llenço! faig uns quants passos agafat-me bé de les preses posant-hi totes les meves ganes, crec que la puc encadenar, i de cop ja sóc a la R! no m’ho crec he fet un 6b??? uuuuoooo no m’ho esperava i tampoc ha estat tant difícil
De cop sento una veu que ve de peu de via que diu… això no és un 6b! és un 6a! ufff la meva bombolla de les ilusions acaba de reventar v_v ja deia jo, ara cuadra tot, m’havia sortit massa bé per ser un 6b…

La divine Colette 6b
L’anterior no era un 6b però aquesta si! Després d’en JC m’hi poso jo. No sé com el coco va voler, tenia clar que era molt probable que voles, era una via que segurament em superaria en grau però tot i així m’hi vaig ficar, cosa rara en mi, perquè fins ara només em posa a les vies que tenia segur que no cauria i la faria sense problemes, però en aquesta no seria el cas.

A veure, fins la cinquena xapa no vaig trobar-hi cap problema, però al arribar just al punt on es troba en Jordi a la foto va començar el follón… Era una tram amb una mica de patxeta no massa però lo suficient com perquè em costes i m’hagues d’estrujar. De preses teníem una a a dreta invertida i una a mà esquerra una mica més amunt, totes dues molt bones. Després calia pujar a les preses de dalt, que no eren massa bones. Pujo per primera vegada m’agafo i caic, jolin quina volada! no sé que coi ha fallat… ja no m’en recordo, per sort he caigut “bé” entre cometes perquè vaig caure tiessa com una planxa xDD on esta l’amortiguació Núria?? ufff l’adrenalina. Descanso 5 minuts i com soc una inconformista ho vull tornar a provar, pujo fins on havia arribat, pujo 20 cm més amunt, em pillo amb les dues mans d’una super presa miro cap a baix i coi! on poso els peus, la merda de la panxa del tram no em deixa veure les preses pels peus… Joan Carles que caic!!!!! pam! una altra volada! i aquesta de més alçada. Em quedo un minutet allà sentada relaxant el cos, pensant si tornar-ho a intentar o no, arriba en Jordi T., prepara la càmera i em diu vinga Núria un altre cop… però es va quedar sense foto, em sembla que ja n’havia tingut prou, em sembla que els 6b’s encara no estan fets per a mi, vaig decidir baixar. Llàstima no haver-la provat de segona… v_v

Gràcies als teus anims Joan Carles que em vas donar per fer la via Tu te las vas treure com si res eh, felicitats! Aquesta via també la van provar el Carles, el Jordi i l’Escarlata, quina guerra ens va donar eh

Després vaig veure com pujava en Jordi (amic dels alemanys) i ei! que aquell passet meu li va costar eh! em va deixar més tranquil·la amb rao no em sortia a mi… desitjava massa amunt.

Flor de nit 6a
Després del 6b i en veure que la gent no es cansava d’escalar vaig decidir fer una altra via, aquest cop em va pillar el Jordi T., por fin! feia tant que no em pillaves en una via.

Aquesta via va estar bé, em va semblar maqueta i facileta tret de l’entrada que era un pel desplomada, i amb aquesta via vaig acabar la jornada de dissabte

Can Torxa (diumenge)

Avui també vaig amb moltes ganes, llàstima que el sector no m’agrades, tenia ganes de tibar-li fort, tenia ganes de provar un altra 6b.

L’escorpí 6a
El JC (company d’escalada de tot el finde) em diu per on vull començar a escalfar i com que estic motivada decideixo començar per un 6a, toma ya! això son ganes! Aquest cop pujo jo primera posant les cintes. La via era una mica rarota, no em va acabar d’agradar massa.
Tot anava perfecte fins que vaig arribar a una altra panxeta, en tenia dues, però la primera l’havia superat bé. En aquesta segona diria que em vaig liar perquè vaig intentar fer el pas recte amunt i després al veure com pujaven els meus companys vaig veure que anaven una mica a l’esquerra. No la vaig poder encadenar, en aquell tram vaig demanar al JC que em pilles, volia mirar les preses, estava una mica cagada xD xorrades! ni tant sols havia provat el pas que ja li estava demanant al JC que em pilles, això no es fa Núria… Les preses que jo vaig tocar per sortir del pas era una merda, petites i romes, al final vaig acabar fent el pas pillant-me de la cinta… vergonyós… però que hi farem… per un cop que faig trampetes….

En Joan Carles muntant la via

Escalagmita 6a+
Quina via quin horror, i jo la pensava fer de primera? si si… ufff és de les vies que no se’m donen gens bé. Anava tota l’estona encaixonada, amb totes les preses a mà esquerra. La roca era raríssima, com ja diu el nom escalagmita… la pedra estava coberta d’una capa ben llisa de roca, tipic de coves, i les preses eren grans, enormes de formes raríssimes… no la vaig difrutar gens a mitja via estava pensant si baixar i tot… menys mal que l’Escarlata em va ajudar

Això si, a mi no em feu ni cas perquè al JC, al Jordi T. i a l’Escarlata aquesta via els va agradar, no sé que li van trobar…

En Joan Carles muntant l’Escalagmita 6a+

Després d’això i d’haver assegurat a l’Escarlata en aquesta via vam anar al riu a fer-nos un banyet, fer el tonto i descansar, descansar de que? doncs no ho sé perquè mira que fer 2 vies en un dia… en fi, era el meu primer finde d’escalada i m’ho vaig prendre amb la calma.

Almenys vaig tornar a casa amb gairebé un 6b i amb un bon ram d’espàrregs que em costava d’agafar amb una mà