Histoire d’eau, 300m III/IV
Aquest divendres marxem amb el Marcel cap a Izas, allà ens trobem amb el Rafa. El Rafa i el Marcel fa temps que tenen en ment la via Histoire d’eau, 300m III/IV i després de varis intents encara no han aconseguit posar-la al sac.
Dissabte ens llevem a les 5:15h. anem en cotxe fins gairebé al Coll de Ladrones. A les 6:30h. comencem a caminar i en 1 hora (aprox..) ens plantem a peu de via. Sembla que no em matinat prou i això ens passa factura, tenim tres cordades per davant i ens hem d’esperar quasi 2 hores per començar a escalar.
Jo els dies anteriors havia buscant informació sobre la via per veure si podria fer algun llarg de primera, però quan anàvem fent l’aproximació i ja podria veure la via, vaig adonar-me de lo ingènua que havia estat. Allò era un viote! com dels que encara no havia fet mai, em vaig adonar que no era conscient d’on m’estava posant, però anant amb aquests dos cracks estava tranquil·la.
La via son 7 llargs segons la ressenya que adjunto, però en vam empalmar alguns. La via la vam trobar en molt bones condicions, tret d’algun llarg de gel humit i en un altre una mica trencadís.
Ho fan a sort, i li toca començar al Marcel. El primer llarg son 50 metres amb reunió equipada amb parabolts.
Dues fotografies del Marcel
al primer llarg d ela via
El segon llarg també el fa ell, una xemeneia molt estreta i maca amb poc gel i de difícil col·locació de peus a les parets laterals. Continua per una rampa de gel algu humida, es salta la reunió de pitons i en monta una sobre el gel just a sota de l’escudo a la banda dreta. En aquesta reunió les cordes acaben ben xopes amb la conseqüent gelada de després.
En Marcel a la xemeneia del segon llarg
Una servidora en el segon llarg.
Autor: Rafa
Ara li toca al Rafa, agafa l’escudo per la branca dreta (a meitat del llarg de l’escudo hi ha una reunió que vam saltar perquè estava la cordada de davant quan en Marcel hi va arribar), un cop superat entra a la goulotte on s’ajunten les dues branques (hi ha reunió de pitons, molt mal col·locada si portem cordades per dalt), tomba a la dreta i el perdem de vista. Li cridem que quasi no queda corda però sembla que no ens sent, ell comença a tibar, no sabem que passa… haurà arribat a la reunió i ja ens haurà passat per l’aparell assegurador? al final optem per deixar la R i començar a pujar, tenim molts números de que estiguem anant en ensamble.Anem pujant molt poc a poc, el Rafa quasi no recupera corda, i nosaltres anem amb conva, jo em començo a posar nerviosa de veurem allà penjada, amb la corda per sota, sense poder pujar ni baixar, penjada del piolets, buscant la millor posició per cansar-me el menys possible, cauen força trossos de gel de les cordades que portem per davant… al final poc a poc el Rafa va recuperant corda, passem per una xemeneia molt estreta que fa de filtre de tot el que tiren les cordades que portem per davant, passem cagant llets fins arribar on és el Rafa. Al final ha resultat que el Rafa ha empalmat dos llargs, muntant reunió de pitons al cantó dret (reunió dolenta si portem cordades per sobre) i com ja ens esperàvem, havíem anat en ensamble perquè ell pogués arribar a muntar reunió. Sortim pitant de la R (que també tela amb el que arriba a caure) i anem fins a peu del llarg de l’autopista per estar més segurs.
En Rafa en el llarg de l’escut
El següent llarg també és per el Rafa, però es queixa de mal al braç, diu que li ha caigut un tros de ge, així que al final l’acaba fent el Marcel. Aquest llarg poster és el que més impresiona quan veus la via des de baix, però no és el més difícil de la via. El Marcel fa reunió amb cargols de gel i aprofita un avalakof, ja que la reunió de spits queda molt a l’esquerra. En aquest llarg em vaig petar de mala manera, el Rafa em va deixar tots els cargols que havia posat el Marcel, amb el braç malament era millor que no els treies, i deu ni do com cansa això de treure cargols eh!
En Marcel en el llarg de l’autopista.
Autor: Rafa
El següent llarg ja és l’últim, el Rafa ja es veu més en cor i acaba tirant ell. Fa reunió en un arbre amb bagues i pitons fixes i ja som dalt!
Aquest cap de setmana m’he iniciat en les vies llargues de gel. Ha estat una molt bona experiència però dura, sobretot quan les cordes es van gelar i em vaig trobar allà al mig del tercer llarg sense poder fer res. Per la resta tot molt bé, la dificultat tot i ser de IV la vaig pujar bé. Fins aquest finde mai havia estat en una reunió feta en gel a base de cargols, piolets, avalakofs… vaig passar un nervis i em sentia insegura, feia por penjar-s’hi però al final vaig veure que aguantava :)
Teniu més informació de la via a les webs: FEEC, bloc Perversión Vertical, manuelsuarez.org
Gel al Pedraforca
Aquest divendres per la tarda marxem el Marcel i jo cap al Pedraforca després d’haver desestimat l’opció de Bielsa per la meteo i l’elevat risc d’allaus. Allà al Pedraforca, ens trobem amb el Rafa, la Bego i els nens.
Dissabte escalem el Marcel, la Bego i jo. Volem fer la via de l’Arbret i després enllaçar amb la del Berguedà, però ens confonem i acabem entrant per la via del Curset (diria). Resulta ser una canal amb ressalts (en bon estat però coberts de neu) molt fàcils.
La Bego en el primer ressalt
Autor: Marcel
Arribem al camí (l’agafem en sentit ascendent-dreta-) i anem cap a la Berguedà, 80m II/3+. Arribem els primers i encara ningú l’ha escalat. A peu de via sembla que ha caigut una bona allau i el primer llarg, el més maco i mantingut s’ha reduït a 3 metres deixant només escalable la part final del llarg i fent-lo més rampos, tota una llàstima. Aquesta via la fa tota el Marcel. Les cordes no arriben per fer-la d’una tirada així que la fem amb dos llargs. El segon llarg te un munt de crosta i mentres el Marcel va picant i sanejant no paren de caure blocs de ge.l En alguns trams estava una mica justa però es podia fer.
El Marcel al primer llarg de la Berguedà
Baixem fent un ràpel en tendència a la dreta i muntem una reunió en un arbre que queda just a sobre de la zona de dry-tooling, aprofitant així per fer la via el Clan del Churrupito, que trobem formada fins baix,en aquest cas la via canvia de nom i passa a ser el Sot de l’Infern, 20m 4+ una columna de gel guapíssima i que vam tenir sort de trobar formada. El Marcel va ser l’únic dels tres que la va fer, i el cert és que li va costar, la via era dura i si a ell li costava a mi… al final no vaig voler fer-la… ara penso que hauria d’haver aprofitat l’oportunitat.
El Marcel a Sot de l’Infern
Autor: Bego
De baixada, un cop arribem a la pista, tinc la sensació de que no n’he tingut prou… i li proposo al Marcel fer la via de l’Arbret, 100m II/3, ell s’anima i la Bego decideix anar cap al cotxe. Naturalment fem la via els dos sols, totes les cascades lliures per a nosaltres dos, sense cues, tot un gustasso. El primer ressalt el pugem sense cordes, pel segon ens encordem, el faig jo, aprofito per minar-la (4) de cargols i així practico. L’últim ressalt, el més llarg, el fa el Marcel. Després d’això ja ens quedem saciats i anem cap al cotxe. Ha estat bé el dia.
Via de l’Arbret
Diumenge canviem la Bego pel Rafa. Em costa llevar-me (5:30h.) però s’ha de fer l’esforç, que després t’ho passes bé. No diré on vam estar escalant per mantindré una mica l’anonimat (tot i que ja ho coneix molta gent) de les cascades i evitar així la seva massificació. Les cascades que vam fer van ser brutals!!! especialment l’última.
Jo vaig fer els tres primers ressalts, no massa difícils però de més dificultta del que havia fet fins aquell moment.
Primer ressalt
Autor: Marcel
Segon i tercer ressalt
Autor: Marcel
El 4º ressalt era guapíssim, el va muntar el Rafa, una cascada maquíssima, mantinguda i llarga. Després d’aquesta en fem una altra ja no tant espectacular com l’anterior però que també estava bé.
El Rafa fent el quart ressalt
Autor: Lori
I per últim…. el bombó!!! buuuuuaaaaa!!! aquesta cascada va ser brutal!!! mai haguès imaginat que el quart dia que escalava en gel escalaria una cosa semblant!!! Al començament vaig tenir dubtes de si ficar-m’hi o no, feia un respecte vista des de baix… però no deixaria que em passes com el dia anterior i un cop al cotxe penedir-me, no? així que li vaig ficar collons i cap amunt. No hi han paraules per descriure-la, estava en molt bones condicions, una mica delicada a la part de dalt però amb tacte i delicadesa es deixava fer. Us deixo amb una foto de la cascada amb una servidora pujant-hi.
El Marcel acabant la cascada
Autor: Lori
Una servidora
Autor: Marcel
GFTAC a Benasque. Escalada en gel
Aquest més toca trobada d’escalada en gel. Les noies del GFTAC ens desplacem cap a Benasque. Aquesta vegada ens acompanya en David Castillo, president del Centre de Tecnificació d’Alpinismo de la Federació Aragonesa.
Els objectius de la sortida son els següent:
- Conèixer i familiaritzar-se amb l’equip i el material per l’escalada en gel
- Treballar totes les tècniques bàsiques i avançades de l’escalada en gel
- Apendre totes les tècniques de progressió, seguretat, assegurament i descens en gel
- Estudiar i analitzar els perills de l’alta muntanya hivernal
- Aplicar tots els coneixements treballats
La nit de divendres ens passen un vídeo, on ens explica els tipus de gel que podem trobar i amb l’ajuda d’unes fotografies de diverses cascades ens fan començar a intentar preveure si estan en bones condicions per ser escalades o escalar-les pot comportar un risc.
Dissabte 13 de febrer
Ens desplacem fins al Pla de l’Hospital, la carretera esta tallada així que deixem els cotxes al parking de baix i comencem amb l’aproximació fins al Pla de l’Hospital i després seguint per les pistes de fons fins a Paderna. Trobem dues cascades de no massa dificultat però suficients per poder practicar.
Ens dividim en dos grups. Si fa no fa als dos s’explica el mateix, com progressar per gel, moviment de clavar el piolet, com col·locar els peus, col·locació de cargols… Muntem 4 vies i anem pujant, primer amb piolet i grampons, després nomes amb grampons.
La Mireia col·locant un cargol.
Autor: Gloria
A la nit, el David ens passa un altre vídeo, aquest parla de les allaus, tipus d’allaus, que les desencadena i característiques del mantell nival.
Diumenge 14 febrer
El David ens porta al Circ Superior de Ardonés prop de Cerler. Quan arribem a totes se’ns cau la baba! quines cascades! que ben formades! quan de gel! avui ens inflarem a picar. Només arribar el Ferran i el David es posen a muntar vies perquè nosaltres poguem fer en top-rope, en total tenim 7 vies per no parar d’escalar, van des de 2/2+ a 4+. Ens passem el dia pujant i baixant de les vies, tenim la oportunitat de provar una gran varietat de piolets, des dels mes tècnics com d’altre més antics.
Escaladores: Laia, Orene i Gloria
La Berta fent una de les columnes
Autor: Mireia
Aprofitem també per anar posant cargols mentres pugem en top-rope i practicar els avalakofs. Algunes de les noies que s’animen a final del dia acaben fent una via de primeres.
La Núria V. muntant una via amb l’ajuda del Ferran
El Estrecho 180m, II, 3/3+
Aquest finde l’hem passat a Bielsa a la recerca de parets de gel que ens fessin passar una bona estona. Vam triar la boca nord, ja que dissabte vam sortir a les 4h. del matí de bcn i a les 8 h. ja érem a Bielsa i tenint en compte tot això vam optar per una petita aproximació.
Dia marcat per la calor, tot i estar a l’ombra la temperatura no baixava dels 4ºC, això de passar fred fent cascades de gel sembla que s’ha acabat. Al picar contra el gel es podia sentir el so del buit que hi havia entra el gel i la roca de sota, a part, el gel no era de massa bona qualitat, estava ple de mini bombolles d’aire. Ens vam decantar per fer la Dorada, el CrazyBanana ja l’havia fet l’any passat i es va quedar amb un bon gust de boca.
De gent deu ni do com estava. Hi havia cordades a totes les cascades, i algun grup bastant nombrós a les cascades superiors.
Dissabte vam poder veure uns personatges que estaven filmant un vídeo. Els protagonistes representaven alpinistes del autèntics, d’aquells que anaven amb tratge a la muntanya, amb les seves polaines antigues, les seves boines, les seves cordes marrons de no se quin material, els seus piolets llarguíssims… va ser com estar a la pel·lícula La llamada del silencio, que autèntics eren!
La Dorada
La cascada estava bastant sobada, tenia esglaons i tot. El cantó esquerra no es podia pujar, el gel era tant fi que podies veure la roca de sota. El cantó dret estava millor. La cascada a la part inferior ja presentava una gran escletxa del gel que s’estava separant.
La Dorada la vam pujar per dos trams diferents. El primer en Tino i el CrazyBanana li van fer una tirada de primers per el canto dret. Tenia un petit tram de 90º però la resta es feia molt bé. El cantó de l’esquerra en canvi el tram de 90º ja augmentava, la vam fer tots en top-rope. En aquesta via van haver-hi apostes, el Tino deia que jo no la podria pujar del tirón i que si ho aconseguia em convidava a sopar… i alguns ja sabeu com sóc jo, que només cal que em diguin que no perquè jo digui si i gasti totes les forces per poder-ho aconseguir. Quan em vaig trobar a sota del tram de 90º vaig al·lucinar, no semblava el mateix des de uns metres mes enrere xD Vaig posar totes les meves ganes, vaig començar a pujar, esbufegant de la força que estava fent, els braços es començaven a cansar però al final la vaig fer! no m’ho creia ni jo! :D però com que sóc tant bona, li vaig perdonar el sopar al Tino.
En Tino muntant La Dorada i en CrazyBanana assegurant-lo
En CrazyBanana fent La Dorada
En Tino fent La dorada
Autor: CrazyBanana
Equipació de la Dorada: xapes, cadenes i anelles.
Dissabte tarda vam estar passejant per Bielsa fins a trobar un bar del nostre gust, allà ens vam reunir amb el Xavi, la Laura i l’Oriol (germà d’ell, un plaer) i vam estar xerrant del dia, ells havien anat a escalar a Barrosa, segons ens van dir les cascades estaven en condicions, i la Océano Pacífico la van ben disfrutar. Cap a les 20h. vam anar els tres a fer un bon papeo a un restaurant de l poble on vam poder menjar com a reis, i a la nit, per no perdre el costum doncs a dormir al cotxe, al Peugeot 306 :P
El Estrecho 180m, II, 3/3+
Diumenge, just passar el pont de Bielsa vam veure que estava nevant i tot el cel estava ben enboirant. Miran el panorama des de dins del cotxe vam veure que hi havia hagut una allau la nit anterior. Jo ja em vaig començar a posar una mica nerviosa, els dubtes van començar a rondar pel meu cap. Teniem pensat fer El Estrecho, una via de 4 llargs i tenint en compte que hi havia hagut una allau… no sé si era bona idea.
Fotos de la via El Estrecho
Ens vam apropar a la via a fer-hi un cop d’ull i vam treure la conclusió de que es podia fer. A peu de cascada hi havia un grup de 5 persones, i ja a la primera reunió una cordada de dos. En CrazyBanana va demanar fer el primer llarg, el més maco. La reunió estava a l’esquerra, composta de 3 pitons. El CrazyBanana la va pujar molt bé, et felicito des d’aquí per les teves millores d’aquesta teva segona temporada! que per ser la segona ho estàs fent de conya!
Autor: CrazyBanana. Entrada de El Estrecho
Ara pujo jo, amb els nòmic. Recordo que en alguna entrada del bloc vaig posar que els nòmics eren una…. bé, doncs rectifico, els nòmics no son uns piolets dolents, simplement s’han de saber fer servir. Ja sabent que no m’agradaven em vaig esmerar per poder pujar bé la cascada, i ostres! com es clavaven els piolets, després no els podria treure del glaç. Vaig descobrir que per fer servir bé els nòmics, just abans de que colpegis el gel, has de fer un joc de canell i si els fas bé es claven que dona gust. Pugem tots tres a la reunió.
Ara li toca al Tino. El següent llarg també va estar bé, no tant com el primer però estava ben format. El Tino munta reunió al cantó esquerra on hi havien dos parabols amb dues anelles. A partir d’aquest moment el dia es va començar a emboirar, tot i així vam seguir cap amunt.
Autor: Tino. Segon llarg de la via
Mirem el tercer llarg, en teoria el que em tocava a mi. Els vaig preguntar com ho veien i em van dir que endavant, m’ho vaig pensar una mica, però em van dir un si tant rotund que m’hi vaig posar. El meu llarg no tenia gran cosa, era com un corredor, amb una mica més d’inclinació i amb una petit tram de gel on vaig posar un cargol, que ja portava uns quants metres des de la reunió d’on havia sortit. Vaig anar pujant buscant la suposada reunió però no la vaig trobar, així que vaig muntar reunió en una roca amb una cinta plana, vaig ficar el cul a la neu i els vaig assegurar.
Autor: CrazyBanana. Tercer llarg, el meu :P
Quart llarg, li toca al CrazyBanana. Aquest tram tenia més gel que el que jo havia fet. Era maco, era encaixonat. El CrazyBanana va muntar reunió al cantó dret, on hi havien dos parabols i dues anelles. Quan ens va tocar pujar al Tino i a mi, ell, va veure la que havia de ser la meva reunió! estava dos metres mes amunt d’on jo l’havia muntat. Tenia dos parabols i dues anelles, quina llàstima no haver fet aquells dos metres.
Autor: Tino
Cinquè llarg, li toca al Tino. Aquest ja eren 3 metres de gel i després caminar fins que arribes a dalt la muntanya. Aquí el gel estava mes precari, tenia uns bons forats on veies la roca de sota i es sentia l’aigua com regalimava.
A les 14h. ja havíem acabat, de cop el dia es va emboirar però no ens van faltar ganes per picar una mica més en una cascada de les superiors. La gent ja havia anat marxant així que teníem totes les cascades per a nosaltres.
Foto de grup després de fer El Estrecho
Ens vam quedar a una de la dreta (Muro del fondo diria), la que esta just tocant el camí de descens que s’agafa un cop ja has fet El Estrecho. Era una cascada maca, i més per mi. Aquesta ha estat la meva primera cascada de primera! El Tino i el CrazyBanana la van fer de primers, posant els cargols propers uns dels altres perquè jo després la fes de primer. La cascada tenia un primer tram de 2 metres un pel vertical i després ja es posava en rampa, però per mi va ser tot un repte! En aquest tram els cargols si que estaven a prop, però a la rampa ja no me’ls van posar tant enganxat eh… punyeters! ;)
Autor: Tino. La meva primera via
En fi, un molt bon cap de setmana, on els temps i el gel ens van acompanyar i vam poder fer tot el que vam voler.
Ara toca Gavarnie ;)
Informació d’interès
Sierraguadarrama (ressenyes Bielsa)
Lumontero (ressenyes Bielsa boca nord)
Infohielo (estat de les cascades per zones)
Somnis d’Hivern i Columna del Verdet
Aquest cap de setmana m’he iniciat en una altra modalitat, l’escalada en gel. Vam optar per anar al Pedraforca que era on suposadament pintava millor (alguns companys també em van recomanar aquesta zona).
Així doncs el pla és fer la cascada Somnis d’Hivern i acabar per la Columna del Verdet. Arribem al pàrking sobre les 9 h. ens posem el material i comencem a caminar per la pista ben gelada. Quan arribem a peu de cascada hi ha un grup de 4 que s’estan posant el material, mentrestant ens anem mirat l’estat de la canal, sembla que les cascades estan ben formades, tot i que podrien estar millor, veiem dues cordades mes que ja son al segon ressalt, hi ha gent, però menys de la que ens esperàvem. El grup de 4 que estaven preparant-se, amablement ens cedeixen el pas, comenten que son d’iniciació i que només tenen pensat fer els dos primers ressalts.
Al veure l’entrada de Somnis d’Hivern, que no es massa alta deu tenir 3 metres com a molt em van entrar ganes de pujar-la jo primer, però quan vaig pensar una mica més i em vaig recordar que era la primera vegada que escalaria en gel vaig deixar corre la idea i va ser el CrazyBanana qui la va muntar. Desprès em toca a mi, el Tino, com sempre, em va donant consells de com progressar, vaig intentar seguir-los, vaig intentar no pujar els talons com deia el manual d’escalada en gel que havia llegit dia anterior, i va sortir prou bé! em va fer una mica de ràbia i tot el no haver-m’hi posat de primera, però buenooooo tot arribar, algun altre dia :)
Segon ressalt, aquest ja més llarg i recte. El va muntar el CrazyBanana amb algun incident que no explicarem, però ho va fer molt bé deixant de banda l’incident. En quant a mi, em fa vergonya recordar com vaig pujar, fatal! em vaig desmotivar una mica :_( i no vaig gaudir massa, tota una llàstima. Vaig clavar els piolets sense força en els mateixos forats que ja estaven fet de les cordades anteriors, els peus els anava posant sense colpejar com si escales en roca… molt malament i també vaig intentar treure un cargols dels que havien posat i carai! com em vaig cansar allà quieta desenroscant! ara entenc la gent que prefereix tirar endavant i no posar cargols… Quan vaig acabar el ressalt vaig comentar al grup que confirmava que els piolets nòmic no m’agradaven gens! pesaven massa pel meu gust i no es clavaven tant bé al gel. Desprès d’això el Tino, que es tant majo, em va deixar els seus Anaconda per la resta de canal!! i va ser a partir d’aquest moment que vaig començar a gaudir.
En crazyBanana muntant el segon ressalt
En crazyBanana col·locant un cargol
El tercer ressalt el va muntar el Tino, portava un fanatisme… perquè en CrazyBanan i jo encara no havíem arribat fins a peu de ressalt que ell ja hi estava enfilat clavant piolets i grampons, la va pujar sense utilitzar ningun cargol. En aquesta cascada si que vaig gaudir, vaig poder provar els Anaconda en gel, quins piolets, quina meravella, com es clavaven!!! m’encanten! serà la meva pròxima adquisició :D Són mes polivalent, tant es poden fer servir per canals de neu com per cascades de gel (segons el meu paré). Deien que aquest piolets tenen mes pes al cap i fa que es clavin mes fàcilment… no sé que dir, només que em van anar molt millor.
La Canal de Somnis d’Hivern va estar bé tot i que se’m va fer una mica curta, m’esperava molts ressalts, em sembla que així macos només en son 3 (crec), jo m’imaginava que em trobaria amb una paret tiessa de 90 graus amb una mini replà a dalt que enllaçava amb una altra paret de gel i així contínuament (soc una flipada , no? xD).
Arribem a la Columna del Verdet i per sorpresa nostra només ens trobem dues cordades que van juntes, de les quals un membre d’una d’elles ja ha pujat i de l’altra cordada queden per pujar els dos, que bé! no haurem d’esperar massa :D Vam aprofitar per veure una mica de te i menjar alguna barreta. Aquesta cascada també la va muntar el Tino va utilitzar una xapa que esta a canto dret i va posar dos cargols diria. Vaig poder veure com queien blocs de gel de les cordades anteriors, quin perill! com es desenganxava el gel! Desprès d’aquesta cascada ja vam anar de tornada cap al cotxe i cap a casa.
En Tino muntant la Columna del Verdet
Autor: Tino. Jo pujant de segona la Columna del Verdet.
Autor: Tino. Aquesta sóc jo, sempre amb un somriure :)
…i en CrazyBanana pujant per la Columna del Verdet
Vam ensertar el dia, dissabte ens va fer molt bon temps, cel descobert i gens de fred, em quedo amb un bon gust de boca :)
Podeu veure més fotografies a la meva galeria Picasa
Nom: Núria
