Canal del Joc de l’Oca + Tres en ratlla

És una canal equipada situada a Montserrat, tant es pot fer de pujada com de baixada, això si, per fer-la de pujada calen uns bons braços (no la recomano per gent que s’inicia). Hi han molt poques grapes i la majoria de pujades (bastant tiesses) son només amb una cadena o corda. Si al final la volguéssiu provar des de sota, no estaria de més portar una corda de 30 metres per si de cas.

Només arribar a peu de canal ens trobem amb una paret força alta i llisa que per superar-la només tindrem la corda fixe. Superat aquest primer pas caminarem uns metres fins arribar a un altre ressalt on hi ha una cadena per pujar.

Inici de la Canal del Joc de l’Oca

Autor: neo-4

Arribem a un lloc estret on si mirem cap amunt veure’m un pedrot encaixat entre les dues parets. Pujarem per la dreta i després ens desplaçarem cap a l’esquerra amb l’ajuda d’alguna grapa i passa mans fins a trobar una cadena per pujar un ressalt.

Ara ve un tros fàcil d’anar superant ressalt, fins que ens trobem amb els dos últims de la canal, per mi els mes durs, sobretot el penúltim. Te una mica de desplom i l’únic que tenim és una cadena per tibar-hi de braços, perquè per els peus no hi ha res (que jo recordi). En aquest ressalt vam haver de col·locar steps per superar-lo. El següent i últim ressalt ja no es tant bestia.

No és el tram dificil

Com arribar-hi: Anant per la A2 sortirem per la sortida de Collbató i circularem per la via lateral, un cop passem un restaurant tromabrem a mà dreta (carrera Massana) i seguirem fins al final. Agafarem la pista que surt cap a la nostra esquerra fins que trobem una indicació de Can Jorba que haurem de seguir. Trobarem una masia i un petit replà on deixarem el cotxe.

Aproximació: prop de la masia surt una caminet ascendent, superats uns bloc girarem cap a la dreta i enseguida veurem l’inici de la canal.

Retorn: nosaltres ja que estàvem allà dalt i portàvem cordes vam baixar per el barranc sec Tres en Ratlla. Per arribar-hi, just davant de la placa agafarem un camí que surt per l’esquerra que voreja la muntanya. Un cop em fet el barranc agafem el camí cap a l’esquerra que ens portarà al cotxe.

Si no volguéssiu fer el barranc podeu seguir el camí, creuant l’entrada del barranc, pujant per Coll de les Ajagudes i des d’allà agafeu el camí que baixa a Can Jorba.

Tres en ratlla

Us poso algunes fotografies del Tres en Ratlla. El descens d’aquest barranc no te gran cosa, només últim ràpel que és de 30 metres, és un barranc molt encaixonat.

En neo-4 al inici del barranc

Autor: ne-4. Un dels ràpels del barranc.

En neo-4 en un altre ràpel.

Autor: neo-4. Últim ràpel del barranc

En neo-4 i jo

Per a més informació visiteu la web deandar.com i per a veure més fotografies podeu mirar la meva galeria del picasa.

 

Maria Valenta, Salt del Pi i Gorgues des Anelles

Aquest finde o millor dit, aquest passat 11 de setembre amb alguns socis de CECIMA vam anar a fer tres barrancs, el Maria Valenta, el Salt del Pi i les Gorgues des Anelles, tots ells a França, prop de ceret.

Autor: ?. Sml, Alex, Mechas, Esther, Manu i Droid

Jo fins aquest finde només havia fet tres barrancs, l’Enseu, el Viu de Llebata i el Llech, aquest últim ja era una barranc amb algun ràpel (el primer i l’ultim) i tobogant (lanzadera) interessant, però res a veure amb el que m’esperava aquest finde.

Maria Valenta

Començem per el Maria Valenta. En aquest barranc participem en Manu, l’Esther, l’Alex i en Sergio. És un barranc molt verd i per tant molt relliscos, em sembla recordar que salts i tobogants no en te cap, tot son ràpels, el més alt de 26 metres. Només entrar al barranc hi ha una mini bassa i allà sota mateix esta el primer ràpel, un ràpel de 23 metres, quan vaig treure el cap per allà vaig al·lucinar i em vaig acollonir viva, era un ràpel de 90º!!! Amb el cos tremolant sense para i amb les bambes que em relliscaven vaig aconseguir baixar tots els ràpels fins al final del barranc, quina descarrega d’adrenalina, el que jo no sabia és que els altres 2 barrancs que quedaven seguirien aquesta linia.

Autor: Manu. Primer ràpel

Autor: ?

Més informació al blog de Barrankos, creat per en Droid i Sml.

Salt del Pi

Al final del Maria Valenta ens vam trobar amb en Droid i el Sml que venien de fer el Llech uns dies abans. Fem les degudes presentacions, que jo no els coneixia, agafem el cotxe i anem al següent barranc.

El Salt del Pi a diferencia de l’anterior la pedra esta millor, no és tant verd i no rellisca tant, menys engorjat i hi passa més la llum. Els ràpels son molt macos.

Autor: ?

Autor: ?

Més informació al blog de Barrankos, creat per en Droid i Sml.

Gorgues des Anelles

I ja l’ultim barranc del dia. Vam començar-lo a les 19 h. ja no feia sol i les motivacions ja no eren les mateixes del començament, vaig estar pensant si fer-lo o no, però al final el vaig fer, que havia de fer sinó? quedar-me sola al cotxe esperant-los?

Entrem al barranc. Ja només entrar es trobem amb un ràpel de 26 metres amb dues opcions, ho fer-lo sencer ràpelant o fer ràpel fins al replà que hi ha a la meitat i d’allà fer un salt de 10 metres (dades aprox.). Vam triar la segona opció. El ràpel és feia molt bé, el barranc no portava massa aigua. Estem uns quants al replà des d’on es fa el salt, miro a baix i es veu bastant alt, però no hi ha més remei que saltar, a part sóc de les que prefereix salt abans que ràpel, així que agafo aire i salto… i a continuació el crid xD un crid, en aquells moments vaig ensar “collons que estic caient i no arribo a l’aigua, serà que era més alt del que em pensava”, al final vaig arribar a l’aigua.

Jo fent el salt de l’entrada del barranc

El sml fent un del salts del barranc

El sml fent un tobogant

La resta de barranc ja va ser una passejada, l’únic tros més espectacular que te aquest barranc és l’entrada.

Vam sortir del barranc a les 21 h. ja de nit i vam tardar 1 hora en trobar el cotxe, em sembla que que vam agafar una sortida del barranc equivocada i com ens va costar trobar els cotxes!!! vam pujar amb frontals i els neoprens posats per no agafar fred per una canal que ens va conduir a un turó on vam poder fer un cop d’ull i situar-nos, vam tornar a baixar i desprès de més patejada vam aconseguir arribar als cotxes. Vam arribar a Barcelona a les 2-3 h. de la nit i al dia següent a treballar xDDD

Tot i això que va passar va ser un dia genail, tres barrancs guapos en un dia i la companyia genial

Més informació al blog de Barrankos, creat per en Droid i Sml.

Més fotos de la sortida al meu album picasa

 

Viu de Llevata

Aquest conto que ha estat el meu primer barranc. Durant el més d’agost vaig anar a fer dos barrancs amb la UEC, eren l’Enseu i el Viu de Llevata, aquella sortida va anar bé, tot i que l’aigua estava d’un color marronos degut a les pluges dels dies anteriors.

Prefereixo parlar del descens que vaig fer el dia 8 de setembre amb tres persones més, en Jordi (soci del club de CECIMA i en Manu (president de CECIMA), tots dos membres del meu actual club de muntanya. També vaig enredar en Victor, un amic de fa temps que no havia fet mai un barranc.

Autor: Manu. En Jordi, Victor i jo

El descens va estar força bé, tot i que és un barranc molt facilet, el vaig trobar massa fàcil i tot, en part perquè anava amb gent que ja en sabia i que montaven els ràpels, i jo nomès em dedicava a passar la corda per el vuit i baixar. El riu és maco, va fent ziga-zagues entre parets llises, alguns llocs més tancat i en altres mes obert. Us adjunto la ressenya perquè podeu veure vosaltres mateixos els salts, tobogants, ràpels… que te.

Autor: Manu. Durant el descens del Viu de Llevata

Autor: Manu. Altres trams del Viu de Llebata

Destacar només dos ràpels, el de tarzan, que és una mica punyetero, és un ràpel que fa corba cap a l’esquerra on esta la bassa d’aigua i on s’ha de caure, la pedra rellisca bastant, ull no us foteu una galeta. L’altre ràpel que esta prou bé és el del final, és mes llargues que els anteriors.

Autor: Manu. Un dels ràpels del barranc

Autor: Manu. Ràpel del Tarzan

Vídeo fet per en Jordi

Viu de Llevata

Des de Lleida a tremp, abans d’aaribar a la Pobla de Segur agafem el desviament a Pont de Suer. A mitg camí es troba el poble de Viu de Llevata. Deixarem el cotxe al replà i seguirem a peu per el camí de la dreta que passa per dintre del poble. A mà esquerra hi ha un camí amb una tanca, seguirem baixant fins arribar al riu.

Retorn (10 min): seguirem el camí indicat que puja recte fins a trobar la carretera, seguirem a mà esquerra fins al poble.

Ressenya del Viu de Llevata, treta de la web de Barrankas