Ecrins, Alps 2009

Aquest estiu l’he passat als Alps, concretament a la zona dels Ecrins, en total dues setmanes, la primera a la vall d’Ailefroide i la segona a la Belarde.

Durant la primera setmana vaig fer la Cresta de Sialouze, us adjunto una mica d’informació (en francès) treta d’un llibre que no recordo el nom. Com que amb aquesta info tindreu més que suficient em dedicaré a no explicar activitat però si a posar alguna fotografia. La cresta em va agradar bastant, tenia algun pas de 5b ben tieso i alguns de 4a,b,c, no la considero una cresta fàcil. Nosaltres vam portar peus de gat. Destacar la gran quantitat de blocs que hi han al costat i dins el camping, si aneu per aquesta zona no us oblideu del crash pad, hi han blocs molt guapos.

Cresta de Sialouze 3,576m

Un dels passos que ens va costar de la cresta

A la segona setmana fem un canvi de vall, anem a la Belarde on es feien les Estades per a Joves Alpinistes de la FEEC d’aquest any, jo hi estava inscrita. Aquesta setmana va ser més productiva.

Fem l’ascensió al pic de Pilatte, al pic Rateau i escalem la magnifica agulla Dibona, sense contar una vieta llarga al davant del camping mateix. Les dues ascensions, fàcils si es troba en bones condicions, als pics mencionats van anar molt bé, ens va servir per practicar l’encordament en glacera, que sembla ser que tots portavem fluix aquest tema. L’ascensió al Pilatte es va veure marcada per una pala de gel de 180m just a sobre la glacera, vam haver de muntar reunions amb cargols per poder progressar amb seguretat. Per poc no se’ns foten a sobre un guia amb els seus dos clients després que un dels client rellisques i comences a baixar per la pala. Vam tenir la gran sort que un d’ell es va quedar enclastat dins d’una petita escletxa i va fer que els altres dos frenessin.

Foto al cim del Pilatte, 3476m
Participant de les Estades de Joves Alpinistes 2009 de la FEEC

Glacera del Pilatte. Fotografia feta des del refugi.

La meva cordada, formada per l’Eli de Lleida, l’Eli de Berga i jo per no va poder completar l’ascensió al Rateau. Un cop creuada la glacera s’ha de pujar per una anal de roca per despres enllaçar amb una cresta. Nosaltres vam anar muntant llargs a la cresta i això va fer que anessim massa lentes i no poguessim fer cim, però ei! nosaltres contentissimes de fer cordada soletes i intentar superar els obstacles sense ajuda de ningú

Petita cresta del Râteau, a la foto les dues Elis

Ara si la Dibona, buaaa quina agulla, és maqussima! Jo sortint d’aquí Bcn tenia pensada fer la via Berthet-Boell-Stofer, 350m però no va poder ser, amb la meva cordada vam haver de triar un de més fàcil, al final la dels Nains, una via de 6 llargs (II, IV. IV, III, III, III) i que després empalma amb els dos de la ruta normal, no son dificils tampoc. En fi, sembla que hi hauré de tornar i ja de pas si tinc més grau millor, que he comprovat que als Alps els graus estan mes apretats.

L’Agulla Dibona

Arribant al cim de l’agulla

Vistes des de la Dibona

La última setmana abans de començar a treballar vaig aprofitar per anar a la platja, tenia unes ganes de banyar-me al mar després de dues setmanes trepitjant muntanya…. No vaig anar pas a fer panxing… ens vam ajuntar uns quants, un dia el vam passar a l’Escala i l’altre a Tossa de Mar, fent que? doncs psicobloc! que guapo, com no, em va agradar De les dues zones em quedo amb Tossa de Mar, que tot i que les vies son més complicades que a l’Escala, la zona és molt més maca i trobo que les vies també son més guapes. Podeu trobar les ressenyes i explicació de com arribar-hi al bloc del Tranki 01 i 02 i del PGB.

Ara toca esperar la neu… a veure que ens depara aquest hivern

He d’actualitzar la meva galeria Picasa amb totes les fotografies i ressenyes de l’estiu als Ecrins, ja posaré un link quan estiguin llestos els àlbum.

 

GFTAC (Grup Femení de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya)

Mesos enrere em vaig assabentar que la FEEC volia fer un programa (GFTAC) de tecnificació dirigit específicament a les dones per fomentar l’alpinisme al més alt nivell i poder donar a aquest col·lectiu les eines necessàries per a realitzar activitats d’envergadura amb certa autonomia. No me’n vaig poder estar i vaig enviar el meu currículum esportiu.

El passat més de maig vam fer una prova en roca (a Montserrat) i aquest (20-21 de juny) tocava una prova sobre la neu. No us explicaré com va anar la sortida, ja que a la web de la FEEC podreu trobar un petit resum.

Bivac al cim de l’Aneto 3.404m. Autor: Gloria

 

Canal Estreta (Gra de Fajol petit)

Canal Estreta 220m, 45º/50º (35º tram sup.) máx. 60º i possible IIIº/IVº en mixt

Aquest passat diumenge vaig tornar a Vallter a fer l’Estreta.

Entre setmana vaig quedar amb l’Esther que diumenge aniríem a Vallter les dues a fer un corredor, que després d’haver fet el curs d’alpinisme de perfeccionament teníem ganes de fer-ne un de primeres. Li vaig comentar al Tino si volia venir i no va saber dir que no

Total que decidim sortir mes tard de casa el diumenge al matí a veure si així tenim sort i no trobem tanta gent al corredor.

Diria que a les 11 h. estàvem a l’entrada de l’Estreta, i per fi després d’uns mesos puc dir… com ens repartim els llargs? El Tino ens diu que ho fem entre l’Esther i jo. Total que jo em demano el segon llarg on esta el segon ressalt. Durant l’aproximació ja l’havia calat, estava ben format.

El primer ressalt, que esta just a l’entrada estava tot cobert de neu, es increïble com arriba a canviar un corredor. L’Esther comença el llarg i en un pim pam arriba just a sota del segon ressalt, però no era la primera en arribar, allà ja l’esperava en Tino, que aquell dia va fer tot el corredor en lliure, mirant com ho fèiem nosaltres, comprovant que tot ens anés bé i fent-nos moltes fotografies (encara no les tinc, però quan me les passi ja en penjaré alguna).

Pujo jo aquest llarg. La neu estava… bueno si us dic que el llarg semblava una escala segur que ja us ho imaginareu.

Per fi! em toca! el Tino ja estava a sobre del ressalt. Em desplaço a sota i li pregunto si cal que posi alguna cosa, cargol… ell em diu: depende, si crees que va a ser na perdida de tiempo porque te notas bien pues no lo pongas… em miro el ressalt i a l’esther, que m’esta assegurant just al costat, avui em sento segura i confiada, així que responc: no voy a poner nada… pam! primer piolet clavat… pam! segon! peus amunt i en un no res he acabat el ressalt… llàstima que no hagués estat mes llarg…

Continuo el llarg, vaig mirant a les parets dels meus laterals a veure si trobo alguna escletxa per posar algun friend i res… pujo metres i metres sense trobar res, això jo molt tranquil·la amb aquella neu tant marcada que tenia als peus. En Tino em va trobar un bon lloc (al canto dret) on posar un friend i així assegurar-me, vulguis o no em va deixar més tranquil·la. Tardo lo seu en posar el friend, encara em falta pràctica

Munto la reunió (cantó esquerra) amb l’ajuda del Tino, asseguro a l’Esther i li dic que ja pot anar pujant. Vaig recuperant corda a traves del reverso i només faig que queixar-me jolin com cuesta esto, si que pesa la corda! l’Esther puja molt ràpid i no em dona temps de recuperar la corda!… en Tino flipava… em queixava per dir algu eh, per donar vidilla al tema

L’Esther arriba a la reunió i continua cap amunt. Arriba fins a sota la cova on posa un friendo. A continuació venia un ressalt amb poc gel, amb prou feines es podia clavar el piolet. L’Esther el va fer com si res i munta reunió a l’esquerra.

Pujo jo i quan ja a estic arribant on son ells dos el Tino em “clava bronca”, em paro allà al mig i li dic: a ver cuenta, ¿que passa?, ¿que esta al va…? i em diu: yo Núria que te he dicho más de una vez desde que vienes conmigo a la montaña?” mmm…. penso una mica i li dic: ¿el material? Pues si, era això, portava un merder al cosa entre tantes vagues, mosquetons, friends… i a sobre tot tant mal posat… v_v em vaig excusar dient que jo fins ara mai havia hagut de dur tot aquest material a sobre i clar una poc a poc ha d’anar buscant el seu ordre… cola? sóc molt ordenada però no estic acostumada a portar tanta cosa, ja veureu a les fotos com poc a poc aniré portant millor el material, això si! deixeu-me temps per ordenar-me’l! que una altra queixa va ser que anava molt lenta v_v

En fi gent, ho deixo aquí. Vam passar un dia fantàstic tots tres.

Ah si, no me’n recordo bé de la frase que ens va dir el Tino a l’Esther i a mi, però era algu com que semblava més que estiguéssim de compres que no pas fent un corredor… v_v Sé que ho deia per burtxar-me, perquè li encanta però Tino qu sepas que esto se me ha quedado en el coco y cuando llegue el día (si es que llega, espero que si) que yo vaya más rapida que tu, te lo recordaré xDDDD

L’Estreta (Gra de Fajol petit). Ressenya

Per mi el corredor més maco de la zona. És un corredor molt encaixonat que destaca entre els altres.

Aproximació: Un cop passat l’Hotal Pastuira i seguint la carretera, intentarem deixar el cotxe a la quart revolt a l’esquerra, d’on surt el camí que hem d’agafar. Agafem el camí que va seguint pel cantó dreta el riu. Un cop passat el rierol per un pont de fusta (depenent de les condicions estarà ben tapat per la neu) veurem el camí que segueix recte amunt direcció al refugi d’Ulldeter, nosaltres agafarem el trencall a mà esquerra, aquí el camí desapareix, però nosaltres seguirem recte (normalment la traça esta feta), creuant les pistes d’esquí, i des d’aquí continuarem caminant en direcció a la canal, que s’indentifica perfectament.

El corredor el podriem dividir en 3 llargs més la sortida.

L1: va des de l’entrada del corredor fins just a sota del que és el primer ressalt. Aquesta entrada pot presentar un petit ressalt en funció de les condicions. Aquest llarg no te gran cosa, és anar caminant per el corredor. La reunió la vam muntar just abans del segon ressalt on hi havia dos parabols (diria).

L2: Comença amb un ressalt d’uns 2 metres, no te gran complicació. Passat el ressalt vam avançar 50 metres on més o menys a la meitat vaig poder posar un friend. La R la vaig muntar al cantó esquerra, passant una anella per una pedra i posant un friend una mica més amunt.

L3: El va fer l’Esther, va pujar fins a l’alçada de la cova on hi havia un parabolt, vam posar un seguro i va continuar, hi havia un petit ressalt que estava una mica pelat de gel, aquest ressalt el podem trobar en mixt. La R la muntem passat el ressalt.

L4: ja la sortida del corredor i fins al cim.

 

Canal del Diedre, 250m, 55/V+ (Gra de Fajol petit)

Després d’haver fet el curs d’alpinisme d’iniciació i el de perfeccionament, em venia de gust anar a fer algun corredor. Vaig parlar amb els meus companys de cordada (Tino i CrazyBanana) a veure si s’animaven. En Crazybanana em va dir que no, tenia el cap de setmana ocupat pels estudis, però en Tino si que es va animar. Vam quedar que aniríem a Vallter, un lloc que queda a prop i que no te gaire aproximació.

La idea era anar a fer la Canal Amagada, tot i que mentres fèiem l’aproximació en Tino em va confessar que anava amb la idea de fer una altra, la Conrado. Vam estar rumiant i vam decidir no fer-la segona i guardar-la per un dia en que poguéssim anar els tres

Anem xino-xano cap a l’Amagada i amb els ulls ben clavats a la Canal Estreta, costa de no veure aquesta canal, quin goig que feia, estava maquísssima i també estava a rebentar de gent, diria que vaig contar 9 persones allà dintre. Continuem… ja som a prop, en Tino es mira l’Amagada i… sembla que no li agrada massa, creu que no te massa interès, així que tornem a canviar de plans. Mirem el llibre i decidim provar amb la Canal del diedre del Fajol petit.

Vistes de la Canal Estreta (dreta) i la del diedre (esquerra)

Estem just a sota i de sobte veiem una cordada que surt de la canal, m’apropo cap a ells i els pregunto perquè es fan endarrere, em comenten que el primer ressalt esta pelat. Li comento això mateix al Tino però per una orella li entra i per l’altra li surt, la seva explicació és que si escalo en roca allò serà igual.

Ens hi fiquem. Mirem el primer ressalt, és un diedre i efectivament esta ben peladet, tenia una mica de gel, però insuficient per picar. Aquest cap de setmana tenia ganes d’anar de primera però veient com esta el tema millor ho deixo córre. En Tino va muntar aquest primer llarg de mixt, el cert és que va costar però el paio se’n va sortir molt bé

Mentre en Tino muntava el llarg va aparèixer un noi, anava sol i amb la intenció de fer la canal. Vaig rumiar i ja que nosaltres nomes érem 2 vaig decidir deixar-li un extrem d’una corda per a que fes aquell llarg.

Em toca, començo a pujar i al·lucino. La meva primera experiència amb el que la gent anomena mixt, vaig patir però vaig pujar. Al començament no sabia on carai havia de posar les puntes dels grampons, ni on clavar el piolet per poder pujar amunt i ja per rematar-ho a sota hi havia expectació, 4 persones ni més ni menys, allò era la Rambla xDDD Em giro i els dic que és el primer cop que faig mixt… potser així és una mica justificable tota la meva xerrera descontrolada del nervis que portava xD

Autor: Tino. Foto de la sortida del primer ressalt de mixt

Per fi acabo el llarg i per sorpresa meva ben acabat, no em va relliscar ni un grampó ni piolet, tot va anar perfecte. Arribo a la reunió i descanso una mica de la tensió passada i un cop recuperada em veig amb ganes d’anar de primera en el següent llarg. La veritat és que passat aquell ressalt la canal perd tot l’interès, es torna senzilla i monòtona, vaig anar de primera si, però allò era una passejada. Almenys em va servir per anar mirant la roca, buscant punts on poder muntar algun friend o tasco, me’n vaig saltar un munt, no els veia… és nota que encara no tinc la vista acostumada a detectar-los, poc a poc suposo.

Autor: Tino. Jo a la segona reunió,
després d’haver fet el llarg de primera

Fotografia al cim del Gra de Fajol petit

Després d’això ja vam anar cap a casa.

Com he dit la Canal del diedre no és de gran interès, l’únic que la salva és aquella entrada que te perquè per la resta és molt senzilla. La sortida cap al cim se’m va fer força pesada, era bastant llarga.

Tot i que la canal no va ser de les millors que he fet, el dia va estar genial, millor companyia no podria haver tingut

Ressenyes

· Info de la web de la FEEC

També podeu trobar les ressenyes en el llibre Pirineus. Del Canigó al Carlit. Neu, mixt i gel

 

Dona i Esports de Muntanya 2008. Alpinsime perfeccionament

Aquest cap de setmana passat s’ha realitzat el curs d’Alpinisme de perfeccionament del programa Dona i Esport de Muntanya 2008.

En Leo i en Xavi ens expliquen el material imprescindible
que cal portar en una sortida d’alpinisme

Com la majoria sabreu aquest cap de setmana passat el risc d’allaus era elevat, més d’una no les teníem totes de fer el curs aquest cap de setmana, tot i així el curs es va realitzar. En cap moment vam fer coses que fiquessin en risc la nostra seguretat eh.

Els monitors del curs van ser en Leo i en Xavi, dos cracks del mòn de la muntanya, les noies els vam exprimir de mala manera, vam estar hores i hores fent preguntes, i demanant més del que suposadament entrava en el temari, sou unes insaciables!!!

Dissabte ens vam desplaçar a una zona d’escalada de prop de Sopeira. Per el que hi vaig veure hi havien vies llargues, vies d’esportiva…

Diumenge vam anar prop de l’embotelladora que esta allà carretera que porta a la presa de Cavallers. Allà els monitors van buscar una xurrera de gel a peu de carretera per practicar amb el gel. Cap a les 12h. vam anar a les pistes d’esquí a fer pràctiques de ancoratges en neu.

La Coral i el seu ràpel recuperable mitjançant un piolet.
El muntatge li va quedar perfecte i es va poder recuperar.

Dissabte 14 de febrer

• explicació del material bàsic a portar en sortides d’alpinisme
• nusos bàsics
• explicació de corda simple, en doble…
• ancoratges en roca
• utilització de friends, tascons, pitons…
• reunions en roca
• maniobra del ràpel (amb machard)
• assegurar al company des de la reunió
• tècniques per ajudar des de la reunió al nostre company a superar un tram difícil d’una via
• com fer una via d’artificial
• assegurament/progressió amb corda doble
• que fer quan un company de cordada cau en una esquera d’una glacera

Diumenge 15 de febrer

• que es un cargol de gel i tipus de cargols
• col·locació dels cargols
• on col·locar el cargol, com i posició del cos per a fer-ho
• tipus d’ancoratges en gel
• reunions en gel
• sistema de progressió en gel
• abalacofs (no sé si s’escriu així)
• muntar ràpels recuperables en gel
• com llimar un piolet
• ancoratges per a rapelar mitjançant l’estaca, la pala, el piolet, ancora, bolet de neu… i com fer-los recuperables
• sistema de corda dels tres terços

Segurament em deixo molts mes conceptes, però va arribar a un punt que el coco se’m va saturar, mai havia rebut tanta informació en tant poc temps, quin mal de cap xDD

Destacar que dissabte vam fer unes vies d’artifo. La Eli i jo en vam fer una en tope-rope, deuria tenir unes 5-6 xapes i deu ni do el que va costar eh, que si ara puja l’estrep, i ara posa la fifi a l’altre xapa…. va estar molt bé, ara si ens hi trobem en passo així segur que ens en sortiríem bé, oi Eli? Ah, i des d’aquí felicito a la Coral, que es va curar la via del costat d’artificial tota sencera de primera!!!! ets una crack nena!

La Coral i jo fent vies d’artifo

Diumenge jo em vaig oferir voluntària per comprovar la resistència dels ancoratges de gel, que si m’hi vull posar de primera bé m’hauré de fiar minimament dels cargols no? xD Els vaig poder estirar i estirar, sola (50kg) i també amb els pes dels tres, els dos monitors i jo, i mira que aguantaven els punyetros!!! clar que no vam fer cap simulació de caiguda, però a veure si trobo un vídeo que vaig veure un temps d’un paio fent un saque i el cargol va aguantar. Ep, l’he trobat, és del bloc Un Munt de Muntanyes, mentres escalaven la Islandis a Cavallers.

Ancoratge recuperable per rapelar

En Xavi i jo intentant treure el cargol

En fi, que tinc el cap fet caldo, que tant coneixements ara els hauré de posar en pràctica i veure així com funcionen, si me’n refio o no, quin faria servir, quin no…

I ja per acabar… una abraçada a totes les noies que vam ser al curs, sou totes collonudes, en tot moment va haver-hi molt bon ambient entre totes, vam riure i vam passar bones estones.

Espero poder fer alguna sortida amb vosaltres i sinó com a mínim coincidir algun dia entre les nostres muntanyes.

I ja també felicitar als dos monitors, en Leo i en Xavi per les ganes que hi van posar durant els dos dies, que en tot moment van estar per nosaltres, i que no es van cansar de respondre les nostres interminables preguntes, especialment les de la Eli que no va parar ni un moment jajajajaja no canviïs Eli que això esta molt bé!

Vinga! ens veiem aviat noies! Molta muntanya!

Autor: Pilar. Foto de totes les dones que van participar
al curs d’Alpinisme de perfeccionament.
Monitors del curs: Leo i Xavi.

Informació addicinoal

• En cas de caiguda sense piolet ni grampons ens intentarem frenar amb els colzes i les puntes dels peus, amb el pit mirant cap a la neu. En els manuals acostumen a posar que s’ha de fer amb les mans i segons tinc entès és incorrecte.
• Aquest cap de setmana m’han recomenat un llibre, es diu Prevencion, seguridad y autorrescate, editorial Desnivel.