Indrets d’escalada

Diumenge ens decantem per fer la l’aresta Arlaud, 400m AD IV màx. al pic Russell.

Per mi seria la meva segona cresta, la primera va ser la Cresta de’n Ferran.

Ens vam llevar a les 5h. i a les 6h. començàvem a caminar. Després d’una aproximació de 3 hores i pico de patejar, de pujar colls i baixar-los, arribem a peu de via. Ens mirem per on podem començar-la, no sembla massa evident, al final entrem per una bretxa a la dreta. Els primers passos de la cresta els vam fer sense problemes però a poc d’haver començat ens vam trobar amb uns passos de IV que deu ni do, vam optar per col·locar alguns friends per protegir els passos. Passat aquell tram vam arribar a dalt l’agulla on vam trobar unes bagues per rapelar.

Inici de la cresta

Autor: Marcel

Després del ràpel vam estar una estona parats, no sabíem per on continuar, després de que el Marsi mires per la banda dreta, va quedar descartada. Així doncs continuem vorejant el gendarme per la seva esquerra. Teníem un bon ambient a sota els nostres peus. Aquest tram el faig de primera, s’ha de desgrimpar uns passos, després grimpar uns altres i tornar a desgrimpar. Passat això faig reunió amb una baga i continua el Marcel. Vam seguir flanquejant. Més endavant vam tornar a tenir dubtes de si començar a fotre-li recte amunt o continuar amb el flanqueig.

La cordada Marsi-Guillem van optar per començar a pujar i en Marcel i jo vam seguir flanquejant fins trobar una paret davant. Allà vam optar per tirar cap a la dreta per uns trams fàcils que ens van portar dalt l’aresta. D’allà caminem per una pedrera fins al cim Russell.

L’opció que van triar en Marsi i en Guillem

De material vam utilitzar friends i bagues. No sé si vam encertar el camí que marca la ressenya del llibre. El que esta clar és que el recorregut que van triar el Marsi i en Guillem era difícil que el nostre.

Foto al cim del Pic Russell 3.207 m

La baixada del cim Russell la vam fer per cap a l’oest per una canal de pedres fins a arribar a una glacera que vam creuar recte avall i on vam seguir el camí que havíem fet d’anada. Ni durant l’aproximació ni el retorn vam fer servir els grampons, tot i que els portàvem.

Va ser un dia molt diferent dels que fins ara estava acostumada. Em va caure la baba amb aquell ambient alpí, amb aquella solitud i tranquil·litat que ens envoltava. L’aresta no és massa llarga (segons el llibre es fa amb 3 hores), se’ns va fer curta i tot i tampoc es pot considerar molt interessant però amb l’entorn que la rodeja i els pocs passos que te de IV ja fan que mereixi la pena.

Divendres marxem en Marcel, en Marsi en Guillem i jo cap al Pic de la Solana de Llauset. El pla és dissabte fer algunes vies que el Marcel tenia vistes per allà i per diumenge ja es veuria.

L’aproximació no és massa llarga. Des del pàrking passarem per el tunel i seguirem la pista cap amunt. Just al costat d’una cascada (petita) surt un petit camí que ens portarà a un coll. Allà al coll seguirem a l’esquerra per un tartera que ens conduirà just a sobre del primer llarg de les vies. L’entorn on es troben les vies no te desperdici, un lloc maquissim.

Antiparques, 280m V

La via esta prou bé però tampoc mata. Si no fos per els trams que te de caminar o trams fàcils i l’excés de liquens que hi ha a la roca, seria genial. La via esta semiequipada, vam haver de posar alguns friends, entraven molt bé, vaig poder practicar com i a on col·locar-los… em va anar bé fer aquesta via.

El llarg que més em van agradar de la via és el que va de la R1bis al R2 (de la ressenya que adjunto), tenia una placa força maca.

En Marcel fent el segon llarg

Segon llarg. Autor: Marcel

Trobo que la graduació dels llargs esta una mica més alta del que els pertocaria, en alguns llargs que marca V els posaria de IV+ i el IV+ els baixaria a IV (és la meva opinió).

Ressenya treta de la web onaclimb

Roca viva, 310m V

Fem canvi de vies entre cordades. Aquesta via em va agradar menys. Trobo que va ser més fàcil que l’Antiparques. Nosaltres vam empalmar el primer i segon llarg. El que seria el tercer el va fer el Marcel, una placa tumbada amb una primera entrada amb fisures però més amunt més llisa.

La cordada de’n Marsi i en Guillem a la Roca Viva.
Autor: Marcel

Ressenya treta de la web onaclimb

Po si, 60m 6a (V+ oblig.)

De les 3 vies que vam fer va ser la més exigent. Jo ja no tenia masses ganes d’escalar, em feien mal els peus i amb 2 vies ja estava més que contenta, però el Marcel volia probar el segon llarg, el de 6a, una placa que tenia molt bona pinta. Així doncs em vaig calçar els gats i cap amunt.

El primer llarg tan sols era un V i veient com havien estat els demes m’esperava un passeig, però coi! quan vaig començar ja vaig veure que allò si que era un V de debó. El primers passos dels llarg me’ls vaig haver de mirar una mica, la inclinació de la roca i els peus “obligats” que hi havia em feien tirar el cos enrere, tot això no va ser suficient perquè no em treies el llarg net

Ara bé lo bo! el 6a de placa. El mirem des de la R1 i uiii que sembla que te molt, però que molt liquens, i efectivament, l’últim tram del llarg estava minat, menys mal que hi havien alguns peus i ens vam poder escaquejar una mica de l’adherencia. Tant el Marcel i jo vam fer el llarg netissim, ell de primer i jo de segona

En Marcel muntant el llarg de 6a

Llarg de 6a vist des de dalt. Autor: Marcel

En Marsi i en Guillem mentres nosaltres feiem la via Po si, ells es van ficar a la via Pat Garret & Billy the Kid, 60m V (via 5) i per el que em van dir els va agradar.

En Marsi i en Guillem a la via
Pat Garret & Billy the Kid, 60m V

Ressenya treta de la web  onaclimb

Pàgina amb més ressenyes de la zona aquí.

Mesos enrere em vaig assabentar que la FEEC volia fer un programa (GFTAC) de tecnificació dirigit específicament a les dones per fomentar l’alpinisme al més alt nivell i poder donar a aquest col·lectiu les eines necessàries per a realitzar activitats d’envergadura amb certa autonomia. No me’n vaig poder estar i vaig enviar el meu currículum esportiu.

El passat més de maig vam fer una prova en roca (a Montserrat) i aquest (20-21 de juny) tocava una prova sobre la neu. No us explicaré com va anar la sortida, ja que a la web de la FEEC podreu trobar un petit resum.

Bivac al cim de l’Aneto 3.404m. Autor: Gloria

Teníem la idea d’anar a la Roca Narieda a fer algunes vies de tres llargs ja que sabíem que allà hi toca l’ombra. En veure que el dia estava inestable i que inclús es va posar a ploure el ventall se’ns va obrir i vam acabar escalant a la Paret del Grau.

L’Esther, el Josep Lluis i jo decidim posar-nos a la via Cainejo, només son dos  llargs, el primer de 5b i el segon de 5a.

Ll1, 5b

Avui com és el meu aniversari i per trencar la rutina decideixo començar jo amb el primer llarg (normalment no m’agrada começar les vies), cen part suposo que tenia present que dissabte poc m’ho vaig currar, i total era un 5b, se suposa que aquest grau el tinc assolit. El començament de via es veia molt fàcil, tot i ser la roca una mica rara, tenia molts forats. A partir de la segona xapa la roca es tornava de la bona, de que coneixem que tenen aquest lleidatans. A partir de la segona xapa la via ja començava a apretar. Cap a la meitat feia una mica de diedre on em va costar trobar bones preses per els peus, en algun moment em vaig veure una mica justa i vaig arribar a pensar que estava d’un pel de fotre’m una galeta, però finalment vaig acabar el llarg encadenat i deshidratada! no m’havia pujat aigua i amb raó perquè just abans de començar la via el cel estava ben tapat de núvols que no deixaven passar ni un raig de sol.

Jo pujant el primer llarg.
Autor: Esther

Ll2 5a

El següent llarg el va fer l’Esther. Era un pel més fàcil que l’anterior però hi havia alguna assegurança que allunyava. Nosaltres vam fer un únic ràpel per baixar.

L’Esther i en Josep Lluis pujant el primer llarg.
Autor: Pilar

Rapelant amb ganes d’arribar a terra que fa calor!
Autor: Pilar

Ressenya treta del bloc AltUrgell

Aquest divendres passat vam marxar l’Esther i jo cap a la Dent d’Orlu. A Puigcerdà ens vam ajuntar amb en Manel i la Núria i el Josep Lluis i la Pilar.

La idea era fer dues cordades, una amb l’Esther i jo i potser algu més, que faríem la via Fleur de Rhodo i la segona cordada faria la Pink Floyd, totes dues a la cara est, però un cop a peu de vies ens vam liar una mica i vam acabar l’Esther la Núria i jo a peu de via de la Superse, i el Manel i el Josep Lluís a la Fleur de Rhodo.

No explicaré cada llarg perquè eren 11 i sortiria una parrafada massa pesada. La via estava reequipada amb pàrabolts, en alguns llarg les assegurances allunyaven una mica pel meu gust però només calia posar-li una mica més de confiança en els peus i es podia pujar bé. La via tenia preses, però també hi havia trams que eren de pura adherència i confiança amb els peus. Vaig notar un pel de diferencia en la graduació comparant la via que havia fet dues setmanes a la cara sud est i aquesta via, per mi trobo que el grau a la Superse apretava més que a la via Le Lezards (cara sud est).

A peu de via vam trobar un bon gruix de neu i el primer llarg quedava reduït a la meitat degut a això.

Repartiment de llargs: la idea era fer dos llargs cada una seguits però un cop ets a la paret costa més aplicar el que s’ha parlat.

L’Esther i la Núria van complir amb lo dit, l’Esther va fer els dos primers largs i la Núria els dos següents.

L’Esther fent el primer llarg, 4a, 11:40h.

La Núria fent el tercer llarg, 5b

A mi em toca el cinquè llarg, un 4c+ que no dona problemes tret d’alguna assegurança que allunyava. Un cop érem totes tres a la reunió i mirant per on anava el sisè llarg, vaig veure un sostre enorme i tot feia pensar que el llarg passava per allà. Vaig pensar que si, el sostre era molt gran, però el llarg era de 5c+ així que hi hauria d’haver canto, tot i així em vaig fer enrere i la Núria es va oferir a muntar el llarg.

Sostre del sisè llarg. Autor: Esther

Quan vaig pujar de segona vaig pensar menys mal que la fet la Núria… suposo que el podria haver fet jo però crec que hauria patit una mica. Just abans d’arribar al sostre et trobes amb una placa d’un color estrany que fa una mica de diedre i les preses son molt escasses, allà es quasi 100% adherència. Un sop passada la placa et trobes amb aquell enorme sostre, era mes alt que jo! com impressionava. El vaig fer de segona i va sortir perfecte, novament em tornen els remordiments de sempre de no haver-ho provat de primera.

La resta de via va anar bé. Amb els ànims de la Núria vaig fer el vuitè llarg, un 5b que tenia una sortideta de 90º on no em veia massa en cor de fer-lo, era el tipic tram que a mi no se’m dona bé, de força. Al final el vaig fer bé i encadenat i tot Després va venir la recompensa, un 4b per no patir

Pujant de segona el setè llarg, 5a. Autor Esther

Les noies al vuitè llarg, 5b

Foto de les dues cordades al cim de la Dent d’Orlu, 17:02h.

Les ressenyes les trobareu a la web CAF Montagnards Ariégeois