Torrelletes

Aquest diumenge he anat a Torrelletes, un sector on ja hi havia estat un any enrere. El Jesús i jo sortim de Barcelona i en Manel vindrà des de Manresa.

Arribem en Jesús i jo al sector, i mirant el tipus d’escalada que predomina, em decanto per començar per un V+.

Tela Marinera, V+

Comença escalant el Jesús, al·lucina amb la sortida, sembla que només hi ha un monodit per a la mà dreta i una presa més o menys bona per a la mà esquerra! des de quan una via de V+ comença amb un monodit??? si és que no et deixen ni escalfa amb condicions! ara entenc el nom de la via, i es que la sortida de tela! Tinc clar que jo m’hi poso de primera, no puc començar el dia fent un V+ de segona, no? diria que la sortida de la via no em va sortir o potser si? no me’n recordo…

La Fosca, V+

Vist el tema de com apretan els V+ decidim fer un altre V+ però que aparentment sembla més fàcil, si més no, no te aquella sortida de monodit de l’anterior. Quan pugem notem la diferencia, aquesta via surt molt millor i jo l’encadeno (menys mal perquè sinó malament eh).

Samberi, 6b

Ara li toca ja tibar al Jesús, li pregunto que vol fer i ja es vol passar a un 6b, jo naturalment el provaré de segona, sembla ser que aquest sector no serà profitós per a mi. El Jesús s’ha de mirar la sortida un parell de cops, puja mira i desgrimpa i així fins que li sembla que ha trobat la combinació de passos, al final se’l treu ben net, vaya crack

Em toca a mi, la sortida, que és de força per variar, no em surt, faig un o dos A0 i segueixo amunt. La resta de via que es més de finura i ditets aconsegueixo pujar-ho bastante bé.

Diria que el Jesús va comentar que aquesta via deuria ser més de 6b a l’entrada.

En Manel més tard la va provar, a l’entrada també va trobar que hi havia un bon pas, però després la va pujar com si res.

La Cachonda, 6b+

Vinga anem pujant grau, pim pam. No trobem la primera xapa de la via, així que deduim que deu començar per la via del costat, La Gorda 7a. El Jesús novament encadena. En Manel arriba mentres estem en aquesta via, ell vol començar a escalfar per alguna via més fàcil així que comença a xerrar amb un grupet de 3 nanos i al final acaba fent cordada amb un d’ells. Al final vam acabar tots junts xerrant.

Em toca a mi. L’entrada de la via la faig amb un bidit invertit i una presa per la ma esquerra on m’hi caben tres dits, i amb els braços creuats. Aconsegueixo superar el pas i agafar el bon canto que hi ha més amunt. D’aquí t’has de desplaçar cap a l’esquerra, d’aqui fins a la quarta xapa de la via és tot finura, molta finura. Sembla increible però aconsegueixo arribar a la quarta xapa sense ni una sola trampa, sense pensar-me de la corda, vaja, que jo crec que si m’hi hagues posat de primera hauria arribat allà segur i bé. A partir de la quarta xapa ja son passos (un parell) de força i amb canto petit, aquí si que vaig haver de penjar-me de la corda un parell de vegades, però al final ho aconsegueixo superar sense cap A0, la resta de via és torna més fàcils.

Aquesta via al Manel li costa més, és massa de finura i ja porta un bon recorregut de vies, s’hi fica en top-rope i al final acaba la via. Ja podria jo tenir una mica de força del Manel i ell una mica de finura meva, llàstima que no es pugui tenir tot.

La Gorda, 7a

Ja que el Jesús la farà doncs jo també. El Jesús a la primera no aconsegueix encadenar la via, te varis passos durs i se li resisteixen. Jo la provo després d’ell i bueno, surt com un xurro, era d’esperar, que faig jo en un 7a? Al menys tibarem de dits, no?

El Jesús després d’un bon descans la torna a provar i després d’unes quantes esbufegades aconsegueix encadenar la via, felicitats Jesús!

La tonta, 6a

Ja anàvem marxar però el Jesús te corda per més i s’anima a muntar alguna altra via. Triem una via assequible per a tots. El Jesús comenta que hi ha un pas a l’entrada però que la resta es fa bé. M’ho miro i decideixo posar-m’hi de primera amb la primera assegurança xapada. L’entrada de la via segueix la tònica del sector, és un pas de força però diria que va ser més fàcil que no pas el monodit de la primera via de V+ que vam fer. Supero el primer pas correctament i a meitat de via quasi me’n vaig en un pas, però aconsegueixo aguantar-me i seguir amunt per acabar encadenant la via.

Després meu puja en Manel, que com era d’esperar encadena la via.

 

Friki a la Font de l’Ametlló

Aquest cap de setmana es celebra la segona assemblea del Club Excursionista Cima, el club del que sóc sòcia. La trobada, de dos dies, es fa a una casa de colònies a St. Marçal del Penedès. Jo al final només hi vaig el diumenge.

Diumenge a les 8:45h. estem a la casa per esmorzar tots junts i veure’ns les cares després d’un any. Fem una mica de xerrada de les activitats que hi ha programades, jo com no m’apunto a la d’escalada, però també es pot fer senderisme, i alguns altres després de la festa del vespre només els queden ganes d’anar al karting a fer unes voltes en cotxe.

Els que anem a escalar (Manel, Costa, Tino, Lori o CrazyBanana, Sergio, la Mini i jo) decidim anar a la Font de l’Ametlló (ressenyes), és la zona que coneixem que ens queda més a prop i de la que tenim ressenyes. És una bona zona per quan comencen a baixar les temperatures i el calcari es excel·lent. Només arribar ja veiem que passarem calor, sembla mentida que estiguem quasi a novembre!

El Tino a la via Mítica IV+
Autor: CrazyBanana

A les 14h. hem d’estar a la casa de colònies per dinar tots junts així que no perdem el temps i comencem a escalar (nomes anomenaré les vies que jo vaig fer).

Pilar de Sis, IV+

Al Lori li fa gràcia començar per aquesta via, el Manel ens ha dit que és maca. El Tino i jo aprofitem per pujar-la després i així escalfem. La via es fa molt bé, tot i que li falta un pàrabolt em sembla. De maca no ho es tant, la vaig veure normal, ni fu ni fa.

Cuca Petita, V+

El Manel i el Ricard han fet aquesta via i em pregunten si la vull fer, m’animo i la faig. Aquesta si que ja m’agrada més i fa tibar una mica tot i que tenim uns cantos brutals. No li trobo cap pega en quant a equipament.

Muntant la Cuca Petita
Autor: CrazyBanana

La Mini baixant de la Salamadra IV+,
a la dreta de la Cuca Petita
Autor: CrazyBanana

Nom desconegut, 6a (via 14)

Per recordar vells temps i tibar-li una mica més em poso en aquest 6a. Just fa un any enrere la vaig fer i la vaig encadenar, i ara tenia ganes de provar si encara podia fer-ho. Li demano al Lori si em pot assegurar i m’hi enfilo. És un 6a amb dos petits sostrets que s’han de superar on les mans ja son més petites. M’he de mirar una mica el primer sostret a veure per on el puc agafar, un cop trobo el canto li tibo i aconsegueixo sortir, el següent pas és molt de col·locació, quedes entre els dos sostres on la roca fa una corba en dins i d’allà xapes la següent assegurança i cap amunt. Al final encadeno la via

El Tino fent el 6a

Lluna Vermella, 6b

En Manel i en Ricard s’han posat a la Lluna Vermella, segons ells un 6b+ que portaven ja pensat de fer des de casa. Miro al Ricard com puja, sembla que la via és ben fina, en Ricard no es fia dels peus i acaba fent A0 a la tercera xapa, tot s’ha de dir que te els dits fets caldo del dissabte, va anar a fer bloc, i aquesta via si d’algú és, és de dits.

El Ricard a la Lluna Vermella

La via te molt bona pinta i decideixo fer-la, el Ricard em diu que em posi de primera que segur que me la trec, mentres que el Manel, que és més prudent em diu que primer la provi en top-rope. Al final li faig cas al Manel. L’entrada de la via, de la primera a la tercera xapa és fina de coll… després hi ha una assegurança que allunya bastant però hi ha molt de canto. El pas de 6b esta just a l’inici, de la 1ª a la 3ª assegurança. M’hi poso de segona i la via surt netíssima! no m’ho crec ni jo, no he patit, he trobat cantos de dits, he trobat peus, he trobat les millors preses de la via i l’he pujada sense ni partir. Al veure l’excitàs, decideixo repetir-la però de primera. I com surt? doncs igual que el primer cop, netíssima! encadenada! em quedo amb un subidón! he fet el meu primer 6b+ (en teoria) i a sobre en calcari! no m’ho crec! Tot i que comento a la meva colla que aquella via, per mi, no és un 6b6, si de cas la posaria de 6a+ difícil o 6b fàcil. Ja no ens queda més temps i hem de marxar cap a la casa de colònies, jo marxo ben satisfeta

El dinar a la va anar molt bé, vam fer carn a la brasa amb una mica de pa torrat, en total 26 persones ens vam ajuntar aquell cap de setmana. Després de dinar toca l’assemblea el club ens explica les intencions que tenen de cara aquest nou any, els gastos i beneficis del club, les noves activitats que vindran… ja que el club te un bon repertori de gent que toca tot tipus d’activitat, decidim que aquest nou any es farà una activitat de cada branca, escalada en roca, esqui de muntanya, barrancs, alpinisme… jo juntament amb els Lizards durem a terme la sortida d’escalada en roca el pròxim 21 de novembre, a veure que tal va

Cap a les 19h. arribo a casa i no me’n puc estar i entro al Blog d’en Passarell a mirar les ressenyes de la Font de l’Ametlló, a veure si aquell 6b+ realment ho és. Les miro i em trobo amb el que ja m’esperava i avia dit, no és un 6b+ sinó que esta ressenyada com a 6b… llàstima, jo que em pensava que havia fet el meu primer 6b+… em sembla que m’hauré d’esperar a un altre dia

 

Friki a Can Jorba (Montserrat)

Diumenge quedo amb el Manel, la Margarita, el Ricard, el Costa i el Jesús per anar a fer esportiva a Montserrat. Feia un any que no els veia, aquest últim temps les grans parets m’han tingut retirada de l’esportiva i de la gent amb la que em movia.

Fa un mes que he començat en un rocòdrom (2 dies a la setmana) i aquest cap de setmana tenia ganes de fer una mica de friki i veure si havia millorat, si havia agafat més força, em volia posar a provar.

Aquest cop m’acompanya la Marta (ma germana), que sembla que realment si que vol aprendre a escalar, així que el dia serà dedicat a ella i a muntar-li vies fàcils perquè pugui anar guanyant tècnica.

Anem a Can Jorba, lloc de sol (orientació sud) que ja comença a fer una mica de rasca. Triem el sector central (pàg. 156 Montserrat Cara Sur).

Mirant el llibre i el que vam fer, la ressenya no em quadra massa. Faré un resum de les vies que vam fer i les tornaré a ressenyar.

Xapes Negres, V+

Amb la Marta comencem per aquesta. La pujo jo de primera perquè la Marta la faci de segona. La via és fa bé, les assegurances no allunyen i la roca no vaig trobar que estigues sobada. A la Marta li costa pujar-la, la sento queixar-se una mica, normal si només ha escalat 3 dies en roca. Tot i així arriba a la reunió.

Mentrestant el Ricard i el Manel fan la via L’hora Violeta V+ i el Costa i el Jesús la via 6 del llibre.

Sense nom, V+ (via 6 del llibre)

Aquesta via a la ressenya la marquen de 6a+, però jo no li poso més de V+. Aquesta segueix la tònica de l’anterior. La Marta la puja molt millor que la Xapes Negres, sembla que ja comença a escalar bé.

Ladysue, 6b

Quan la Marta i jo acabem veig que el Manel esta muntat la Ladysue. La miro des de peu de via i te molt bona pinta, la veig assequible per fer-la jo. Quan en Manel i en Ricard acaben decideixo provar-la. Jo diria que la dificultat de la via esta a l’entrada on els moviments son força obligats i les preses son forats un pel polits. Cap a meitat de via les preses es tornen més aspres i ja no son tant obligades. És una via tècnica que no requereix força però si una mica de resistència. Recordo que la vaig pujar molt bé, sense patir i encadenada Ah! De grau no la poso ni molt menys de 6b, jo la deixaria en 6a difícil o 6a+ fàcil.

El Costa a la Ladysue

Sense nom, 6b+

Després passo a un 6b+, el Ricard s’hi esta barallant amb l’entrada. És la típica via que a peu de via hi ha un gran forat i després fa un gran bombo. En aquesta decideixo posar-me de segona,no crec que em pugui treure el bombo aquest, és veu que es de tibar-li i no tinc tanta força encara. De segona supero les dues primeres xapes com puc. A partir de la segona xapa vaig trobar que la via és posava molt més fàcil o potser es que com que ja no requeria de força sinó de finura em va anar millor. Jo crec que el 6b+ no és mantingut i que esta concentrat a l’entrada.

En Manel en el 6b+

En Ricard en el 6b+

L’hora Violeta, V+

La Marta ja ha descansat prou així que li munto una altra via. Aquesta no m’ha agradat gens ni a ella ni a mi, trobo que esta super sobada, vaig inclús fer algun A0 de la desconfiança que tenia de que se’n anés algun peu, vaig partir una mica per fer-la. Després quan li va tocar a la Marta tot van ser queixes, es sentia insegura pujant per aquella pedra tant polida.

La Marta a l’Hora Violeta

Sense nom, 6a

Una mica més a la dreta de la via Zoe, just en un canal hi ha una nova via. Jo asseguro al Jesús. L’entrada és una mica rara, son dues parets que formen un angle de 90º i per pujar s’han d’utilitzar totes dues. En Jesús va pujant fins que arriba a un punt que ja no el veig, de cop noto una gran tibada! el Jesús ha volat! descansa una estona i ho torna a provar però no se’n surt, sembla que ja esta cansat de tot el dia d’escalada, diu que hauré de pujar jo per acabar la via. L’entrada de la via, tot i que no em feia gràcia m’acaba agradant. Vaig pujant per una rampa molt fàcil fins que arribo on s’ha quedat el Jesús, allà la via es posa recta i te una mica de bombo. Miro les preses… em diuen que pugi per l’esquerra, miro l’arnes a veure si porto una de les meves cintes llargues per fer un estrep però malauradament no en duc cap així que tocara fer-la en lliure. Torno a mirar la via… m’agafo a la roca i pujo com si res, pensava que costaria més, menys mal que no portava cinta per fer trampes, baixo de la via ben satisfeta d’haver fet el pas

Després d’això ja toca marxar cap a casa.

Diria que si que me notat millores gràcies als entrenaments del roco, tot i que crec que hauré de fer bastant més esportiva per treure-li més profit als entrenaments.

 

GFTAC a Cavallers

El GFTAC marxem a Cavallers a practicar l’escalda en fissures. Dissabte arribem a Cavallers, ens dividim en dos grups, unes aniran amb el Ferran i les altres amb el Kike, a mi em toca amb aquest últim juntament amb la Gloria, la Montse i l’Argi. Fem parelles i el Kike ens fa muntar reunions utilitzant primer friends, després friends i tascons i per últim només amb tascons. Resolem alguns dubtes i errors comesos. La meva confiança amb aquestes instal·lacions no estava al 100% però ara puc dir que ha augmentat bastant després d’haver muntat (la Laura i jo) una R amb tres tascons petits i haver-nos penjat les cinc noies i que allò hagués aguantat

Comença a ploure i ens refugiem sota un pedrot, en poc temps arriba l’altre grup i allà mateix en Ferran i en Kike ens continuen fent explicació dels friends i els fissurers, quan utilitzar uns o altres, diferencies, pros i contres…

Com que sembla que el dia no millora, en Ferran i en Kike decideixen canviar de zona i anar cap a baix. Anem a la zona d’escalada del Viuet, una pedra molt guapa on jo i algunes altres noies ja hi havíem escalat, concretament al sectordreta-sud. Allà muntem unes quantes vies, la majoria d’elles de 6a, alguna de 6a+ i algun V+. L’objectiu és anar ficant caxarros mentres fem la via, em dono compte de com cansa muntar un 6a xapant les assegurances i a sobre afegir friends i tascons. El Kike i el Ferran es van dedicar a desmuntar les vies per comprovar com havíem posat el material.

La Mireia posant caxarros a la via Delom, 6a

La Mireia acabant la via

L’Esther pujant per la Cambón-Piola
i l’Orene entrant per la Delmer

La Laura a la via Bellota V+
i la Núriaa la Jabugo V+

Diumenge intentem quedar-nos a la presa a veure si tenim més sort que el dia anterior. Ens repartim amb els mateixos grups del dia anterior. Amb el meu grup anem al sector Canalla, hi han dues vies de IV de fissura, intentem no xapar les assegurances i ficar uns quants friends. Un cop totes havíem fet la via, tornem a pujar però com si féssim via llarga, muntem la reunió i el Kike ens diu que em fet bé i que malament i repassem la tècnica del ràpel.

L’Argi fent una via de IV al sector Kanalla

El Kike ens ensenya a com envenar-nos les mans per protegir-les del fregament al encastar-les en les fisures, jo no vaig tenir temps de fer-ho així que no us puc dir que tal va, però suposo que deu anar bé, no?

Després d’això ens deixen una mica lliures i anem com boges buscant vies on practicar tota la teoria que ens han donat. Trobem una via molt guapa i desequipada, ideal per posar friends, diria que gairebé totes la vam provar, mai havia fet una via d’aquest estil i sense pàrabolts, se’m va accelerar una mica el cos al fer-la.

Per dilluns estava pensat dur a terme els objectius que dúiem pensats des de casa. El meu era fer la Pistacho Asesino amb la Mireia. Al llevar-nos veiem que el dia no pinta bé, no sé si plou o és que amb el vent que fa aixeca l’aigua de la presa i ens arriba a nosaltres que estàvem al pàrquing 3. Decidim baixar cap a Escales i posar allà en practica tot lo après. Ens fan triar una via a cada una, però després resulta que van fer i desfer i ens van col·locar com van voler (en quant a grups i vies).

Esperó dels Elfos, 175m V+ (V oblig.)

A mi em toca fer l’Esperó dels Elfos amb la Raquel i la Gloria. Ens repartim els llargs, la Raquel farà el primer, jo el segon i el tercer i la Gloria el quart i cinquè.

L1, 25m V+

L’entrada del primer llarg esta molt sobada, li posen V+ però tal i com esta quasi que li podem posar més, fem totes un A0 com una casa, no tenim massa temps per perdre que darrera nostre hi ha una altra cordada (l’Irene, Orene i Argi). Després de l’entrada la roca es torna més bona.

L2, 50m V

Em toca. Trobo que la roca és molt rarota, mai hi havia escalat aquí. Em costa trobar llocs on posa caxarros i alguna xapa allunya un pel, però al ser un llarg de placa i amb la falta de pràctica que tinc no em resulta fàcil per trobar els forats, al final aconsegueixo posar dos friends.

El llarg és molt disfruton, hi ha moltissim canto i la roca és molt adherent.

L3, 35m V

Per mi el millor llarg de tota la via. Es tracta duna fissura totalment desequipada, només trobem un pàrabolt a la sortida de la R2 per indicar-nos per on va la via. A la fissura si que aconsegueixo ficar un munt de caxarros, entre ells un tasco que no vam aconseguir treure’l. La fissura és un difrute increïble, es deixa fer molt bé i és força llarga, gairebé transcórrer per tot el llarg.

Autor: Gloria

L4, 35m V

El fa la Gloria, torna a ser de placa, ella aconsegueix posar uns quants caxarros.

La Gloria a la sortida de la R3

La Gloria fent el tercer llarg

L5, 30m V

La Raquel esta animada i ens demana si no ens fa res que el fgi ella aquest llarg, la Gloria li cedeix i la Raquel ens condueix cap al final de la via. Aquest llarg te un mini sostre que li dona una mica de gràcia al llarg, la resta es anar fent.

La Montse fent la via del costat, la Saca Molla, 150m V+

La cordada Argi, Orene i Irene
acabant l’Esperó dels Elfos

Conclusions del cap de setmana

Ha estat un cap de setmana de molt aprenentatge, al menys per a mi. Mai havia col·locat tants caxarros i mai havia tingut la oportunitat de que un tècnic d’escalada em digues si estaven ben posats. Amb tot això m’han entrat moltes ganes de deixar de banda una mica les vies equipades de Montserrat per llençar-me a les vies semiquipades de calcari a Lleida o a les escalades semiequipades de fissures de granit a Cavallers (tot i que ara que ja fa fred m’hauré d’esperar a la primavera).

Ha estat un plaer poder escalar amb la Gloria i Raquel, amb la Raquel si que havia escalat un dia al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt, però amb la Gloria encara no havia tingut la ocasió.

En fi, espero amb ànsia la pròxima quedada del mes que ve, us faig un avançament, serà d’escalada artificial, suposo que allà acabaré de confiar amb el material perquè si m’hauré de penjar d’un friend…

 

98 Octanos, 140m 6a. Magdalena Superior

Aquest diumenge convenço al CrazyBanana per anar a fer la via 98 octanos a Montserrat. És una via de 4 llargs, tres d’ells de grau màxim IV+, però el tercer te una placa de 6a que fa molt bona pinta. Portem ja els llargs repartir del dia anterior, el CrazyBanana farà el primer i el quart, així jo escalfo motors en el segon llarg a veure si així surt millor el llarg de 6a.

Tenim sort, no hi ha ningú a la Magdalena, però  a l’agulla del costat… el Gorro Frigi esta a petar! deuen haver 5 cordades escalant-lo i no es para de sentir la paraula pedra!

Cordades al Gorro Frigi.
Autor: CrazyBanana

L1, 45m III+

El Lori comença amb el primer llarg, un llarg de III+ grau amb gran quantitat de pàrabolts. És tant fàcil que el Lori decideix pujar amb bambes, sembla ser que els peus li fan mal i no te masses ganes de posar-se’ls.

En CrazyBanana en el primer llarg

L2, 40m IV+

Aquest llarg és per mi. És fàcilet (tant que el CrazyBanana el puja de segon amb bambes també!), te moltes assegurances i la roca és molt bona tot i que no m’acaba d’agradar la roca de les cares norts, és més fosca, però força adherent. Mentres vaig pujant vaig veient el següent llarg que em tocara fer, el 6a és veu molt guapo, no sé ben bé per on anirà, hi ha dues parts diferenciades, una molt més fàcil que va per l’esquerra i l’altra que puja recta i que desploma, espero que sigui la de l’esquerra.

Jo a la reunió del segon llarg
Autor: CrazyBanana

L3, 30m 6a

Efectivament i com era de suposar, el llarg va per l’esquerra, menys mal M’agafo totes les cintes que portem no sigui que me’n falti alguna i començo a pujar. L’entrada és fàcileta, et dona temps d’anar-te mentalitzant, poc a poc la paret es va posant recta. Vaig decidida cap amunt, sembla que vaig troban canto i a sobre és bo… poc a poc vaig notant que la pila se’m comença a acabar, busco preses i no en trobo, n’agafo algunes i noto que no son bones, no trobo la sortida i m’estic petant… ja no puc més i li dic al Lori que em pilli, necessito descansar. Quan ja estic penjada de la corda miro amunt i me’n adono que només em quedava una xapa per sortir del 6a! quina rabia! (és un dir perquè jo mai m’enfado i menys per aquestes coses ) quina poca decisió! potser si hagues apurat m’el hauria tret… descanso una estona i torno a agafar aquelles preses que considerava dolents, i vaja, sembla que no eren tant dolentes, li foto una tibada i surto del pas, ja esta… s’ha acabat el llarg… he passat el 6a… potser algun altre dia faré una altra via de 6a i em sortira net, sembla que encara no toca…

El maquissim llarg de 6a.
Autor: CrazyBanana

El Lori te una mica de problemes per pujar, tot i que no fa servir els estreps, es nota que els braços li fan mal, al final, després de descansar una estona arriba a la reunió. Fem una pausa a la R abans de fer l’últim llarg.

Per l’equipament del llarg no patiu, el llarg esta molt ben equipat i les xapes estan molt a prop l’una de l’altra.

L4, 25m IV+

Aquest llarg li toca al CrazyBanana. És un llarg fàcil, potser te un passet però esta molt ben protegit.

Ressenya treta de la web Escalatroncs