Aquest cap de setmana marxem el Marcel i jo cap al Mont-Roig, per fi! ja tocava fer una sortida junts, que des de fa 4 mesos que no em pogut fer muntanya plegats.
Portem unes quantes vies pensades per a fer al Mont-Roig, son la Diedre Blanqueta, la Mariola Motors i los Hermanos Ruiz. Decidim començar per el Diedre Blanqueta, que esta més equipada que la resta.
Diedre Blanqueta, 130m V+
L1, 30m IV+
Fem a sort qui comença primer i guanyo jo, així que comença el Marcel amb el primer llarg. És el llarg més fàcil de la via i el Marcel no te cap problema en fer-lo. Vaig trobar que la roca del primer llarg no és massa… bé, bona si que ho és perquè es força adherent però sembla que tenia com una mica de sorra, no em va agradar massa, per sort a la resta de llargs millor molt.
El Marcel al primer llarg
L2, 30m V-
Aquest és el meu llarg, ja que portem caxarros aprofito per col·locar-ne algun i així practico. No és necessari portar material però a mi em va anar bé. El segon llarg és de placa i es fa bé.
Segon llarg. Autor:Marcel
L3, 30m V+
Aquest llarg te guassa. Li toca al Marcel i menys mal. És un llarg de diedre, i no m’agraden els diedres. El Marcel per portar 4 mesos sense escalar se’l treu super bé, encadenat. Quan em toca pujar a mi… aiiii si és que a sobre de ser diedre, a sobre tira erera!! al final surt prou bé i el pujo net.
En Marcel a punt de començar el diedre
L4, 15m V
Seguim amb més diedres, aquest millor que l’altre perquè no desploma, tot i que te una sortida un pel punyetera. El Marcel em diu que si vull puc empalmar els llargs. Quan arribo a la reunió em trobo amb un membre de la cordada que portàvem per sobre. Quan la noia deixa lliure la R faig jo la meva, miro el llarg, veig que a la noia li esta costat fer el llarg i decideixo que pugi el Marcel.
Autor: Marcel
L5, 25m V+
Un altre llarg de diedre… com que sóc una mica cagada i m’infravaloro, deixo que el Marcel faci el llarg, quina decepció… que és el que fa que em tiri erera sense ni provar-lo? aquí ja se’m xafa el dia i deixo de sentir-me a gust amb mi mateixa, cagada més que cagada…
El Marcel gaudeix d’aquest llarg com en cap altre, segons ell el millor de la via. Jo el pujo després i surt molt bé, millor del que m’esperava, surt net, el podria haver pujat de primera v_v
El Marcel a l’últim llarg
Sortint del diedre
Autor: Marcel
Arribo a dalt amb un disgust… Baixem xino-xano per camí de descens, son les 15h. i pico, el Marcel vol fer una segona via (és el que portàvem pensat des de Barcelona), jo no tinc masses ànims i li faig saber. Al final acabo cedint i ens fiquem a la Mariola Motors.
Ressenya treta d ela web Escalatroncs
Mariola Motors, 130m V+
L1, 30m V
El primer llarg el començo jo, no te gran historia, és fàcil, així si, esta desequipat així que vaig col·locant caxarros, durant el llarg només trobo un pont de roca. Per sort la R si que esta muntada.
L2, 25m V
En teoria havia parlat amb el Marcel que si jo veia bé el següent llarg el faria, però quan el veig… uffff un altre diedre i desequipat, impressiona una mica… només hi ha dos ponts de roca segona la ressenya, em sembla que avui no és el meu dia v_v així que el fa el Marcel.
El Marcel fent el llarg
Bones vistes del primer llarg des de la R2
Autor: Marcel
És un llarg exigent, no requereix força però si tècnica i destresa en posar caxarros, el Marcel ja no el fa tant pim pam com els del Diedre Blanqueta. Tot i això se’l treu net i munta R a l’alzina. A la reunió ja començo a passar fred, en aquest dos llargs ja no tocava el sol, queden massa encaixonats. Començo a pujar i al·lucino una mica, jolin tu això dels diedres, si que és exigent i si que demana bona col·locació. Aconsegueixo pujar el llarg net, no sé com hauria anat de primera, i no ho sabre per no haver-ho provat.
L3, 15m III
Ara em toca a mi, és un flanqueig fàcil però sense assegurances… n’he fet pocs de flanquejos i els hi guardo respecte. Començo a tirar i sembla que es fa bé, la roca es adherent i plena de cagades d’ocell. Vaig flanquejant mentres fico alguns friends aconseguint arribar a la R (una altra alzina) sense problemes.
L4, 30m IV+
Ara li toca al Marcel, seguim amb el flanqueig, de cop la llum comença a ser d’un color groguenc, uiii que se’ns esta fent fosc!!! el Marcel suggereix que accelerem el ritme que sinó ens pillarà la nit. Aquest llarg te alguna assegurança.
L5, 30m V+
El fa el Marcel. Tot els cantos de l’entrada son romos, i l’inici del diedre tira bastant erera i el pas no esta protegit. El Marcel col·loca dos friends i prova el pas un parell de vegades… no se’n surt, estem tots dos un pel rallats, la nit ens apreta, fa fred i sentim sorolls fort com de pedrots de mides considerables queien.
Torna a provar el pas i ho aconsegueix, el temps va passant jo ja no el veig, la nit ja la tenim a sobre, jo ja no veig bé la roca. Continuo sentit els pedrots que cauen, tinc fred i em començo a posar nerviosa. Quan sento al Marcel que diu R començo a pujar ràpid, poso els peus sobre trams de pedra que no sé si son bons, es tant fosc que ja no distingeixo si son bones o males preses i arribo a confondre una petita plantaplanteta amb un bon canto.
Quan arribo a l’entrada del diedre provo de fer-lo en lliure però no puc, tinc les mans molt fredes i els cantos no son prou bons, massa romos com deia el Marcel. Continuo sentit els pedrots, li crido al Marcel que em pilli però ni cas, no em deu sentir, intento en lliure altre cop però res. No m’ho penso massa i faig A0 dels dos friends que ell havia col·locat amb l’esperança que aguantin el meu pes, li tibo i crido altre cop pillaaaa!!!!! per fi sembla que em sent, em faci tota l’entrada del diedre amb A0 dels friends. Quan surto del diedre me’n adono que aquell soroll de pedrots era només el vent, amb això em trec un gran pes de sobre. Ara el llarg ja es posa més fàcil fins al final. Ara ja puc sentir la veu del Marcel donant-me ànims per acabar, quina alegria 
El Marcel no va trobar la R, sembla que es va liar i va acabar sortint més a la dreta de la via. La muntar amb una baga i un parell de friends.
Ressenya treta del bloc Rocaineu
Baixem el camí cap al cotxe prou bé, menys mal que ja l’havíem abans. Fa vent, fred, tinc gana, porto tot el dia només amb un mini entrepà i una barreta… estic una mica farta però feliç de que ja s’hagi acabat. Quan arribem al cotxe mirem la temperatura, 6,5 graus!! buffff amb raó tenim fred. Agafem la furgo i anem directes cap a Vilanova de Meià amb la calefacció posada i menjant galetes, entrepans… quin descans…
A la nit ens trobem a Vilanova de Meià amb el Gerard, el David, el Bernat i la seva xicota. Sopem amb ells i no tardem massa en anar a dormir, fa vent i fred i es veu que pel matí han caigut unes gotes i eren aigua/neu.
Al dia següent el Marcel i jo no fotem ni l’ou, ens dediquem a fer el ronço a la tenda, a mirar com escalen els companys que estaven a la Necro i a fer una intent de friki però amb el fred que feia després de la primera via ens retirem.
Un dels sectors d’esportiva de Vilanova de Meià
Autor: Marcel
Per mi, diumenge, va ser un dia de reflexió, em vaig donar compte que encara em queda molt per aprendre, que dos anys escalant no son res, que si el que vull es poder fer la Mariola Motors o similars de primera i segura hauré de canviar els meus hàbits d’escalada, hauré de abandonar una mica les meves escalades fàcils a les que estic acostumada a fer últimament. Dissabte vaig poder conèixer un altre tipus d’escalada, una que encara mai havia tocat, i que espero algun dia arribar a dominar.
Equipament: claus i spits. Cal reforçar la tercera reunió.
i com que el dia anterior jo no havia pogut fer massa cosa, avui començo jo.
També em vaig penjar de dos aliens i de dos friends ( nº1 i 0,75) que van aguantar-me perfectament. De material me’n van haver d’anar passant, ja que no vaig calcular bé (ni jo ni moltes de nosaltres) i cada dos per tres em faltaven més pitons o els que tenia no m’anaven bé. I diria, que després de 3 hores d’estar penjada de tots aquells caxarros per pujar tant sols 15 metres, vaig tornar a tocar de peus a terra, quines ganes!!! quin descans…
