Per fi! aquest cap de setmana he estrenat la temporada hivernal (després de varis fracassos)…

Divendres el Tino, el Lori i jo quedem per anar cap a Vallter. Després de descartar varies opcions ens quedem amb la Conrad-Altimira. El pàrquing estava a rebentar, fet que ja era d’esperar, però no m’hagués imaginat que hi hauria tanta gent.

El Tino i el Lori es comencen a desanimar, el més provable és que trobem un munt de cordades a la via i no la puguem fer. Passat el refugi ja veiem el panorama. Una cordada esta a mitja via, una altra esta a punt de començar i darrera nostre portem com a mínim 8 persones que sembla que vagin en la mateixa direcció que nosaltres. El Tino i el Lori no ho veuen massa clar però son tantes les ganes que jo tinc de fer algu amb ells que al final ens hi acabem posant.

Ll 1

L’entrada de la via la veiem una mica justa, el gel sembla que estigui a punt de caure, i si pugem per allà haurem de gantxejar. Al final optem per entrar per l’esquerra fent un flanqueig posterior a la dreta per agafar la via. El flanqueig te un pas una mica punyetero i una mica complicat de protegir. Passat el flanqueig és una rampa de neu. Reunió equipada amb dos spits.

Ll 2

Llarg fàcil i sense complicacions. Te una sortida una mica recta però el gel permet picar sense problemes. Reunió d’un spìt, es pot reforçar.


El Lori a la sortida del segon llarg

Ll 3

Llarg també fàcil amb un pas al mig, un mini diedre molt estret i amb no massa gel, estava una mica just.


El Tino al tercer llarg, just abans del diedre

Ll 4

En teoria aquest és l’últim llarg però nosaltres vam optar per dividir-lo en dos. Primer tram molt fàcil, una rampa de neu. El Lori monta reunió (pitó que es mou més algun empotrador i alguna baga) just abans del pas difícil. D’aquí s’ha de sortir escalant per roca, no hi havia gel fins una mica més amunt, es fa un pas gantxejant fins que arribes a poder picar, (pas més fàcil per a la gent alta) flanqueig a l’esquerra per després tornar cap a la dreta, pujant un pedrot amb una mini regleta 1 metre més amunt del terra per posar la punta del grampó i des d’aquí sortida amb gel (pas més fàcil per a gent alta). Aquest pas i l’anterior van costar :P


El Lori en el quart llarg abans de muntar la reuniuó intermitja

Arribem a dalt. El millor…. veure les cares de felicitat del Tino i el Lori, aquesta via ha estat una gran recompensa per tots tres :) Feia mesos que no difrutava tant fent muntanya…


Foto de cordada

Podeu veure més fotografies a la meva galeria Picasa.

Aquest pont hem baixat cap al sud, concretament a la comunitat valenciana abandonant el fred que comença a fer a les nostres terres i buscant les roques calentes del sud.

Dissabte vam fer parada a Siurana per fer una mica d’esportiva i així estar a meitat de camí, érem el Kletter, la Rosita, el Marcel i jo, per nosaltres dos, era el tercer cap de setmana seguit que escalàvem en aquest magnífica escola d’escalada. El Kletter (que coneix bé l’escola) ens va portar al sector Esperó Primavera. Allà vam poder provar un V+, un 6b i un 6b+, aquestes dues vies molt guapes, de placa, de les que m’agraden, les vaig poder fer de primera tot i que no les vaig encadenar.

Julia + Espolón Central, 400m 6a oblig. (Puig Campana)

Equipament: claus i spits. Cal reforçar la tercera reunió.

Accés: un cop a al poble de Finestrat anirem cap a la Font del Molí i seguirem per la pista durant 1,5km fins a un revolt on deixarem el cotxe. Agafarem el camí que surt d’allà mateix, haurem d’anar al lloro d’agafar un trencall a mà dreta marcat amb una fita que ens conduirà directes cap a la paret. El peu de via esta marcat amb el nom. Total 35 min.

Horari: 5 hores

Descens: un cop acabat l’Espolón Central, marxarem en direcció a la dreta, passant pe run petit camí equipat amb cables. Anirem a parar a una tartera per on baixarem, haurem de mirar de no passar-nos el camíq ue surt a la dreta deixant la tartera.

L’ascensió

Diumenge comencem per aquesta via. Hi anem dues cordades, el Kletter amb la Rosita i el Marcel i jo. És una via poc equipada i transcorre per diedres i fissures de roca excel·lent.

L1 IV+

Aquest el fem laRosita i jo. En tot el llarg només trobem un pitó a l’entrada, la resta del llarg esta ple de fissures on posar friends i tascons, que entren a caldo. Va ser un llarg ideal perquè jo pogués practicar aquest tema que tot just començo a tocar.


La Rosita en el primer llarg

L2 6a

El millor llarg de tota la via, és un magnific diedre equipat amb dos spits i varis claus. Inicialment estava graduat de V/V+però ara per ara l’han deixat de 6a. És exigent i mantingut, amb un pas una mica punyeter a l’entrada. Al Marcel, tot i costar-li una mica el va acabar encadenant, i jo de segona el vaig pujar prou bé.


En Marcel en el segon llarg

L3 V+

Aquest també guspíssim, em va tocar a mi. Sortim de la R2 fent un flanqueig a l’esquerra per pujar per un diedre ben recte amb un pas de bloc. Després la via va anant per algun altre diedre i una fissura molt guapa. Em sembla recordar que tenia algu d’equipament però son imprescindibles els friends/tascons.


En Marcel arribant a la R3

L4 6b?

En teoria aquest també era un llarg exigent i un dels més guapos de la via, però ja ens han confirmat que no el vam fer, el Marcel es va desplaçar massa a l’esquerra passant per uns trams de IV+. Vam anar a petar a la mateixa reunió però sense poder fer el llarg de la via.

Després d’això ja empalmem amb l’Esplolón Central, una via fàcil de grau màxim IV+ i on també cal portar friends i tascons. La roca continua sent boníssima.


Un dels llargs de l’Espolón Central


Ressenya de la via Julia, Puig Campana

Aquest cap de setmana el GFTAC ens desplacem cap a Vilanova de Meià, toca fer la trobada d’escalada artificial. Aquest cop anem la Raquel, Montse, Mireia, Esther, Orene, Irene, Laura, Núria Vallès i jo. En aquesta sortida ens acompanya el Mr. Pelu amb la seva companya Esther!!! un crack de l’artificial, el millor escalador d’artificial que hi ha avui en dia!

Dissabte 14 de novembre

Dissabte anem a la zona del Contrafort, allà fem breu explicació dels tipus de pitons que hi ha al mercat. En Pelut ens fa una demostració de com s’escalada en artificial, moltes de nosaltres no havíem fet mai artificial i si l’haviem fet era el típic pas d’Ae que et trobes en una via.

Autor: Mireia

Ens dividim totes en dos grups, les que ja havien tocat una mica d’artificial, en aquest cas l’Esther, la nostra crack del grup i la Mireia que n’ha tocat menys però més que les altres.

Fem cordades i comencem a escalar. Les vies que fem estan totes parabolades i no son massa llargues. La Raquel i jo fem cordada. Primer comença a pujar ella, me’n adono que això de l’artificial és un pal per el que assegura, mira que les vies estaven amb parabolts, però tot i així al·lucino amb l’estona que es tarda en pujar, no pensava que fos tant, clar que també nosaltres no tenim pràctica i tardem més.

Per fi em toca a mi! després de una bona estona d’estar-me a terra assegurant. Mai he fet artificial i es nota, em costa arribar a alguna assegurança, concretament a la que esta en ple desplom. Després d’una bona estona arribo a dalt que ja tocava i em toca desmuntar la via, això si que és difícil! amb la tendència de anar-te’n fora de la paret, va costar.

Autor: Orene

Passem més cap a la dreta, es veu que hi ha una cova guapa. La Raquel s’anima a fer una altra via, la primera xapa esta molt amunt i hem de fer les mil i una per arribar-hi, la resta de via es fa molt bé.

Mentrestant el Pelut s’agafa a la Mireia i a la Laura (vam anomenar-los la cordada suïcida) i es fiquen a una via de 2 llargs que transcorre per tot el sostre, molt guapo per cert. Quan vam començar ja era tard i com era d’esperar vam acabar de nit amb frontals, ells tres en aquesta via de dos llargs i jo desmuntant la via de la Raquel, que per el que he vist és més fàcil desmuntar per el que puja de segon que no pas el que ha pujat de primer.

La cordada suïcida (Pelut, Laura i Mireia).
La Raquel a la via del costat.

Amb tot això marxem cap a l’Ermita a les fosques, on estem instal·lats. Com som noies i pensem en tot, entre totes  vaes comprar carn, botifarra, carxofes, … i es va fer carn a la brasa per a un regiment! Després del sopar en Ferran ens va passar dos vídeos, un de l’ascensió al Naranjo del Pelut i l’Esther i l’altre del Ferran (escalada hivernal) amb l’Álvaro Novellón.

Diumenge 15 de novembre

Diumenge canviem de sector, anem a la paret del temps. Allà hi han unes quantes vies no massa llargues completament desequipades per a fer en artificial. El Ferran, el Pelut i l’Esther munten una corda auxiliar per dalt perquè anem assegurades en tot moment.

L’Esther (la nostra companya), que ja esta posada en l’artificial comença a fer una via mentres que la resta de noies anem amb el Pelut una mica més a l’esquerra a practicar tot el tema dels pitons, els ploms, els tricams…. Després d’una bona estona tornem cap a les vies i les cordades escollim la via.

L’Esther fen l via Vibration Lover,  15m A2/A2+

Falcar dos pitons junts

Falcar un pitó amb una fusta
Aconsellable posar la fusta a dalt

Brilluuu, 15m A3+/A3

La Núria Vallès i jo avui fem cordada, voliem fer una via d’A2 però esta ocupada per l’Esther (Vibration Lover,  15m A2/A2+) així que en contes de posar-nos a la d’A1 ens posem en una d’A3+ oleeeee! ;) i com que el dia anterior jo no havia pogut fer massa cosa, avui començo jo.

Al portar la corda auxiliar no passo masses nervis, tot i que el fet de penjar-te de pitons i friends tota l’estona posa nerviós a qualsevol. A la via vaig col·locar un munt de pitons, un d’ells em va saltar i em va aguantar el de més amunt, quin ensurt :P També em vaig penjar de dos aliens i de dos friends ( nº1 i 0,75) que van aguantar-me perfectament. De material me’n van haver d’anar passant, ja que no vaig calcular bé (ni jo ni moltes de nosaltres) i cada dos per tres em faltaven més pitons o els que tenia no m’anaven bé. I diria, que després de 3 hores d’estar penjada de tots aquells caxarros per pujar tant sols 15 metres, vaig tornar a tocar de peus a terra, quines ganes!!! quin descans…

Via Brilluuu, 15m A3+/A3

La Raquel en un de les vies

Després li va tocar pujar a la Núria Vallès i em vaig tirar quasi 3 hores sentada en una pedra assegurant-la.

I amb això va acabar el dia, foto de rigor i cap al bar d’escaladors de Vilanova de Meià a fer el Briefing.

Que dir-vos d’aquest cap de setmana? doncs que ha estat genial, que diumenge vaig gaudir com una camella clavant pitons amb el martell, que he après un munt, que ara sé quan un pitó esta ben clavat o no i com clavar-lo i falcar-lo, he après a confiar en el material que col·loco, a penjar-m’hi “sense” por… ha estat un bon intensiu :)

Gràcies des d’aquí al Pelut i a l’Esther per la bona formació que ens han donat i els bons moments que ens han fet passar, que han estat molts i molt bons :)

Aquest cap de setmana marxem el Marcel i jo cap al Mont-Roig, per fi! ja tocava fer una sortida junts, que des de fa 4 mesos que no em pogut fer muntanya plegats.

Portem unes quantes vies pensades per a fer al Mont-Roig, son la Diedre Blanqueta, la Mariola Motors i los Hermanos Ruiz. Decidim començar per el Diedre Blanqueta, que esta més equipada que la resta.

Diedre Blanqueta, 130m V+

L1, 30m IV+

Fem a sort qui comença primer i guanyo jo, així que comença el Marcel amb el primer llarg. És el llarg més fàcil de la via i el Marcel no te cap problema en fer-lo. Vaig trobar que la roca del primer llarg no és massa… bé, bona si que ho és perquè es força adherent però sembla que tenia com una mica de sorra, no em va agradar massa, per sort a la resta de llargs millor molt.

IMG_0062
El Marcel al primer llarg

L2, 30m V-

Aquest és el meu llarg, ja que portem caxarros aprofito per col·locar-ne algun i així practico. No és necessari portar material però a mi em va anar bé. El segon llarg és de placa i es fa bé.

IM000085
Segon llarg. Autor:Marcel

L3, 30m V+

Aquest llarg te guassa. Li toca al Marcel i menys mal. És un llarg de diedre, i no m’agraden els diedres. El Marcel per portar 4 mesos sense escalar se’l treu super bé, encadenat. Quan em toca pujar a mi… aiiii si és que a sobre de ser diedre, a sobre tira erera!! al final surt prou bé i el pujo net.

IMG_0070
En Marcel a punt de començar el diedre

L4, 15m V

Seguim amb més diedres, aquest millor que l’altre perquè no desploma, tot i que te una sortida un pel punyetera. El Marcel em diu que si vull puc empalmar els llargs. Quan arribo a la reunió em trobo amb un membre de la cordada que portàvem per sobre. Quan la noia deixa lliure la R faig jo la meva, miro el llarg, veig que a la noia li esta costat fer el llarg i decideixo que pugi el Marcel.

IM000087
Autor: Marcel

L5, 25m V+

Un altre llarg de diedre… com que sóc una mica cagada i m’infravaloro, deixo que el Marcel faci el llarg, quina decepció… que és el que fa que em tiri erera sense ni provar-lo? aquí ja se’m xafa el dia i deixo de sentir-me a gust amb mi mateixa, cagada més que cagada…

El Marcel gaudeix d’aquest llarg com en cap altre, segons ell el millor de la via. Jo el pujo després i surt molt bé, millor del que m’esperava, surt net, el podria haver pujat de primera v_v

IMG_0074
El Marcel a l’últim llarg

IM000092
Sortint del diedre
Autor: Marcel

Arribo a dalt amb un disgust… Baixem xino-xano per camí de descens, son les 15h. i pico, el Marcel vol fer una segona via (és el que portàvem pensat des de Barcelona), jo no tinc masses ànims i li faig saber. Al final acabo cedint i ens fiquem a la Mariola Motors.

diedre-blanqueta
Ressenya treta d ela web Escalatroncs

Mariola Motors, 130m V+

L1, 30m V

El primer llarg el començo jo, no te gran historia, és fàcil, així si, esta desequipat així que vaig col·locant caxarros, durant el llarg només trobo un pont de roca. Per sort la R si que esta muntada.

L2, 25m V

En teoria havia parlat amb el Marcel que si jo veia bé el següent llarg el faria, però quan el veig… uffff un altre diedre i desequipat, impressiona una mica… només hi ha dos ponts de roca segona la ressenya, em sembla que avui no és el meu dia v_v així que el fa el Marcel.

IMG_0077
El Marcel fent el llarg

IM000102
Bones vistes del primer llarg des de la R2

Autor: Marcel

És un llarg exigent, no requereix força però si tècnica i destresa en posar caxarros, el Marcel ja no el fa tant pim pam com els del Diedre Blanqueta. Tot i això se’l treu net i munta R a l’alzina. A la reunió ja començo a passar fred, en aquest dos llargs ja no tocava el sol, queden massa encaixonats. Començo a pujar i al·lucino una mica, jolin tu això dels diedres, si que és exigent i si que demana bona col·locació. Aconsegueixo pujar el llarg net, no sé com hauria anat de primera, i no ho sabre per no haver-ho provat.

L3, 15m III

Ara em toca a mi, és un flanqueig fàcil però sense assegurances… n’he fet pocs de flanquejos i els hi guardo respecte. Començo a tirar i sembla que es fa bé, la roca es adherent i plena de cagades d’ocell. Vaig flanquejant mentres fico alguns friends aconseguint arribar a la R (una altra alzina) sense problemes.

L4, 30m IV+

Ara li toca al Marcel, seguim amb el flanqueig, de cop la llum comença a ser d’un color groguenc, uiii que se’ns esta fent fosc!!! el Marcel suggereix que accelerem el ritme que sinó ens pillarà la nit. Aquest llarg te alguna assegurança.

IMG_0079

L5, 30m V+

El fa el Marcel. Tot els cantos de l’entrada son romos, i l’inici del diedre tira bastant erera i el pas no esta protegit. El Marcel col·loca dos friends i prova el pas un parell de vegades… no se’n surt, estem tots dos un pel rallats, la nit ens apreta, fa fred i sentim sorolls fort com de pedrots de mides considerables queien.

Torna a provar el pas i ho aconsegueix, el temps va passant jo ja no el veig, la nit ja la tenim a sobre, jo ja no veig bé la roca. Continuo sentit els pedrots que cauen, tinc fred i em començo a posar nerviosa. Quan sento al Marcel que diu R començo a pujar ràpid, poso els peus sobre trams de pedra que no sé si son bons, es tant fosc que ja no distingeixo si son bones o males preses i arribo a confondre una petita plantaplanteta amb un bon canto.

Quan arribo a l’entrada del diedre provo de fer-lo en lliure però no puc, tinc les mans molt fredes i els cantos no son prou bons, massa romos com deia el Marcel. Continuo sentit els pedrots, li crido al Marcel que em pilli però ni cas, no em deu sentir, intento en lliure altre cop però res. No m’ho penso massa i faig A0 dels dos friends que ell havia col·locat amb l’esperança que aguantin el meu pes, li tibo i crido altre cop pillaaaa!!!!! per fi sembla que em sent, em faci tota l’entrada del diedre amb A0 dels friends. Quan surto del diedre me’n adono que aquell soroll de pedrots era només el vent, amb això em trec un gran pes de sobre. Ara el llarg ja es posa més fàcil fins al final. Ara ja puc sentir la veu del Marcel donant-me ànims per acabar, quina alegria :)

El Marcel no va trobar la R, sembla que es va liar i va acabar sortint més a la dreta de la via. La muntar amb una baga i un parell de friends.

topoMariolaMotors
Ressenya treta del bloc Rocaineu

Baixem el camí cap al cotxe prou bé, menys mal que ja l’havíem abans. Fa vent, fred, tinc gana, porto tot el dia només amb un mini entrepà i una barreta… estic una mica farta però feliç de que ja s’hagi acabat. Quan arribem al cotxe mirem la temperatura, 6,5 graus!! buffff amb raó tenim fred. Agafem la furgo i anem directes cap a Vilanova de Meià amb la calefacció posada i menjant galetes, entrepans… quin descans…

A la nit ens trobem a Vilanova de Meià amb el Gerard, el David, el Bernat i la seva xicota. Sopem amb ells i no tardem massa en anar a dormir, fa vent i fred i es veu que pel matí han caigut unes gotes i eren aigua/neu.

Al dia següent el Marcel i jo no fotem ni l’ou, ens dediquem a fer el ronço a la tenda, a mirar com escalen els companys que estaven a la Necro i a fer una intent de friki però amb el fred que feia després de la primera via ens retirem.

IM000111
Un dels sectors d’esportiva de Vilanova de Meià
Autor: Marcel

Per mi, diumenge, va ser un dia de reflexió, em vaig donar compte que encara em queda molt per aprendre, que dos anys escalant no son res, que si el que vull es poder fer la Mariola Motors o similars de primera i segura hauré de canviar els meus hàbits d’escalada, hauré de abandonar una mica les meves escalades fàcils a les que estic acostumada a fer últimament. Dissabte vaig poder conèixer un altre tipus d’escalada, una que encara mai havia tocat, i que espero algun dia arribar a dominar.

Aquest diumenge he anat a Torrelletes, un sector on ja hi havia estat un any enrere. El Jesús i jo sortim de Barcelona i en Manel vindrà des de Manresa.

Arribem en Jesús i jo al sector, i mirant el tipus d’escalada que predomina, em decanto per començar per un V+.

Tela Marinera, V+

Comença escalant el Jesús, al·lucina amb la sortida, sembla que només hi ha un monodit per a la mà dreta i una presa més o menys bona per a la mà esquerra! des de quan una via de V+ comença amb un monodit??? si és que no et deixen ni escalfa amb condicions! ara entenc el nom de la via, i es que la sortida de tela! Tinc clar que jo m’hi poso de primera, no puc començar el dia fent un V+ de segona, no? diria que la sortida de la via no em va sortir o potser si? no me’n recordo… :P

IMG_0035

La Fosca, V+

Vist el tema de com apretan els V+ decidim fer un altre V+ però que aparentment sembla més fàcil, si més no, no te aquella sortida de monodit de l’anterior. Quan pugem notem la diferencia, aquesta via surt molt millor i jo l’encadeno (menys mal perquè sinó malament eh).

IMG_0036

Samberi, 6b

Ara li toca ja tibar al Jesús, li pregunto que vol fer i ja es vol passar a un 6b, jo naturalment el provaré de segona, sembla ser que aquest sector no serà profitós per a mi. El Jesús s’ha de mirar la sortida un parell de cops, puja mira i desgrimpa i així fins que li sembla que ha trobat la combinació de passos, al final se’l treu ben net, vaya crack :)

Em toca a mi, la sortida, que és de força per variar, no em surt, faig un o dos A0 i segueixo amunt. La resta de via que es més de finura i ditets aconsegueixo pujar-ho bastante bé.

Diria que el Jesús va comentar que aquesta via deuria ser més de 6b a l’entrada.

En Manel més tard la va provar, a l’entrada també va trobar que hi havia un bon pas, però després la va pujar com si res.

La Cachonda, 6b+

Vinga anem pujant grau, pim pam. No trobem la primera xapa de la via, així que deduim que deu començar per la via del costat, La Gorda 7a. El Jesús novament encadena. En Manel arriba mentres estem en aquesta via, ell vol començar a escalfar per alguna via més fàcil així que comença a xerrar amb un grupet de 3 nanos i al final acaba fent cordada amb un d’ells. Al final vam acabar tots junts xerrant.

IMG_0037

Em toca a mi. L’entrada de la via la faig amb un bidit invertit i una presa per la ma esquerra on m’hi caben tres dits, i amb els braços creuats. Aconsegueixo superar el pas i agafar el bon canto que hi ha més amunt. D’aquí t’has de desplaçar cap a l’esquerra, d’aqui fins a la quarta xapa de la via és tot finura, molta finura. Sembla increible però aconsegueixo arribar a la quarta xapa sense ni una sola trampa, sense pensar-me de la corda, vaja, que jo crec que si m’hi hagues posat de primera hauria arribat allà segur i bé. A partir de la quarta xapa ja son passos (un parell) de força i amb canto petit, aquí si que vaig haver de penjar-me de la corda un parell de vegades, però al final ho aconsegueixo superar sense cap A0, la resta de via és torna més fàcils.

Aquesta via al Manel li costa més, és massa de finura i ja porta un bon recorregut de vies, s’hi fica en top-rope i al final acaba la via. Ja podria jo tenir una mica de força del Manel i ell una mica de finura meva, llàstima que no es pugui tenir tot.

La Gorda, 7a

Ja que el Jesús la farà doncs jo també. El Jesús a la primera no aconsegueix encadenar la via, te varis passos durs i se li resisteixen. Jo la provo després d’ell i bueno, surt com un xurro, era d’esperar, que faig jo en un 7a? Al menys tibarem de dits, no?

El Jesús després d’un bon descans la torna a provar i després d’unes quantes esbufegades aconsegueix encadenar la via, felicitats Jesús!

IMG_0046

La tonta, 6a

Ja anàvem marxar però el Jesús te corda per més i s’anima a muntar alguna altra via. Triem una via assequible per a tots. El Jesús comenta que hi ha un pas a l’entrada però que la resta es fa bé. M’ho miro i decideixo posar-m’hi de primera amb la primera assegurança xapada. L’entrada de la via segueix la tònica del sector, és un pas de força però diria que va ser més fàcil que no pas el monodit de la primera via de V+ que vam fer. Supero el primer pas correctament i a meitat de via quasi me’n vaig en un pas, però aconsegueixo aguantar-me i seguir amunt per acabar encadenant la via.

Després meu puja en Manel, que com era d’esperar encadena la via.

IMG_0052

Pàgina següent »